Ermita de Sant Antoni de Gironella (Berguedà)

Setmana dedicada a les esglésies i a les ermites

L’Ermita de Sant Antoni està situada al costat  del camí i de la carretera que comunica el barri de cal Bassacs amb Gironella.

Historia:

• La primera referència a una capella dedicada a Sant Antoni a Gironella és de mitjans del segle XVIII en una referència en un llibre d’òbits de la parròquia; en concret és una referència de l’any 1746, en que s’anota la defunció d’un ferrer de Vic arran d’una caiguda en el camí ral deu de Cardona a Gironella, es concreta que el fet es produí “…un poquet mes avall del Oratori de Sant Antoni en lo terme o parroquia de esta vila de Gironella…”. (BUSQUETS, praroquia 128).
• En el mateix llibre hi consta que un veí de Gironella, en el testament demanà que es portés un braç de cera a la capella de Sant Antoni, a data de 1770.
• Aquestes notícies ens permeten deixar constància de que a mitjans del segle XVIII ja existia aquesta capella, la qual semblaria que posteriorment va ser objecte d’alguna reforma o modificació,
• Tenint en compte també la referència de la data de la llinda de la porta d’accés, 1772 o 1778.

Capella d’una sola nau, de planta rectangular i amb un petit campanar d’espadanya a la façana principal. Presenta uns murs revestits per un arrebossat comú pintat de blanc del qual destaquen els emmarcaments de pedra les obertures i els carreus disposats fent cantonera als quatre angles de l’edifici.

El campanar d’espadanya està realitzat amb obra de maó vist. A la façana principal se situa la porta d’accés a l’interior amb brancals i llinda en forma d’arc de mig punt rebaixat, on a la dovella central s’inscriu la data de 1772 (o és 1778).

Al capdamunt del portal se situa un ull de bou amb els emmarcaments de pedra i, a la zona del capcer, s’obre una petita finestra també amb els emmarcaments de pedra. L’espai interior, d’una sola nau, està cobert per una volta de tres trams amb llunetes i pilastres que suporten els arcs faixons. La capçalera absidal és plana i conté una senzilla fornícula, amb emmarcaments de pedra, que conté la figura de Sant Antoni de Pàdua a qui està dedicada la capella.

Els murs estan revestits amb un arrebossat simple pintat imitant la disposició de carreus en les pilastres i arcs, llevat de la zona de presbiteri i absis, espais que disposen d’un aplacat de fusta fins a mitja alçada.

Als peus de la nau única es disposa una escala amb graons de pedra que condueix a un espai de cor molt senzill, amb una barana de fusta imitant balustres. El paviment és de mosaic hidràulic de dos senzills models presentant dibuixos geomètrics.

Recull de dades: Mapes del Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa: Sara Simon Vilardaga

Adaptació del Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

La Barberia en Canyamars de Dosrius (Maresme)

La Barberia  esta en el carrer de Sant Josep, 2  amb cantonada carrer de Sant Esteve en Canyamars de Dosrius.

Historia:

• La primera referència documental directa de la construcció apareix en un plànol cadastral dels termes de Dosrius i Canyamars elaborat l’any 1853.
• Segons les fonts orals, l’edifici era la seu de la barberia del poble.
• Durant la segona meitat del segle XX també s’hi va instal·lar el ferrer del poble, que tenia la ferreria al costat de la fàbrica de Manufactures Canyamars, al carrer del Pou del Glaç.
• D’aquests dos oficis se’n desprenen els topònims amb els que és coneguda la construcció.
• Fou objecte de diverses modificacions cap a la dècada dels anys 20 del segle XX.
• Posteriorment, cap als anys 80, la coberta també fou reformada.
• Finalment, les reformes dutes a terme l’any 1993 deixaren l’edifici amb l’aspecte que té en l’actualitat.

Edifici cantoner de planta rectangular, amb un petit pati posterior. Presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal, i està distribuït en planta baixa i pis.

La façana principal, orientada al sud-est, compta amb un portal d’accés d’arc rebaixat amb els brancals i la llinda bastits amb carreus de pedra, i dovella central. La resta d’obertures es corresponen amb finestres rectangulars emmarcades amb carreus de pedra i les llindes planes monolítiques. Les del pis superior tenen els ampits de pedra motllurats.

Per contra, la façana lateral presenta un portal d’arc rebaixat que conserva una mostra dels carreus originals que l’emmarcaven, una petita finestra rectangular bastida amb quatre carreus i amb reixa de ferro i una senzilla finestra rectangular al pis. Aquesta façana està rematada amb una tortugada de teula. La construcció té els paraments arrebossats i emblanquinats, amb les cantoneres bastides en pedra.

Observacions:

Altres denominacions relacionades amb l’edifici: cal Barber, cal Ferrer.

Recull de dades : Mapes del Patrimoni Cultural – Diba

Autoria de la fitxa: Adriana Geladó Prat

Adaptació del Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Presó de Calders

La presó de Calders està en plaça de l’Església de Calders.

Us passo la seva historia:

• La construcció data del segles XVI-XVII, que fou el període de creixement del nucli del poble.
• Es té notícia que el 1729 ja existia (en les despeses del terme s’hi compta una quantitat en concepte del que s’havia gastat en llum per als presos).
• Era situada sota la casa del Comú i havia estat propietat de la parròquia.
• Actualment queda integrada al conjunt arquitectònic de l’Ajuntament.

Construcció subterrània a la qual s’accedeix per una trampa de fusta des de l’oficina de correus, a l’edifici de l’Ajuntament. Unes escales de pedra condueixen al soterrani. Consta de dues habitacions, la més gran (uns 2’90 x 3’90 m), i una de menor adjacent, que era la cambra on es tancaven els presos. En la primera hi ha una petita espitllera que dóna a l’exterior. A l’esquerra, un portal d’entrada rectangular.

Una porta de fusta en mal estat, afermada a la dovella per dos grans golfos, i amb un gran forrellat que es fica a un forat d’una de les dovelles de la porta d’entrada. La cambra petita té volta de mig punt. A la paret hi ha una cadena de ferro, agafada per una anella. Les úniques obertures són una petita espitllera que dóna al pis superior i una finestreta, adovellada, amb reixa de ferro forjat, que dóna a l’escala. Cap de les dues obertures permeten la il·luminació de l’habitació.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – DIBA.

Adaptació al Text i Fotografies: Ramon Solé