Castell de Castellgalí (Bages)

El castell de Castellgalí o castell de Galí, tal com es coneixia en referència al seu primer senyor, és una fortificació en ruïnes al poble de Castellgalí, al Bages.

Estava situat dalt del Turó del Castell, a 200 m a llevant del poble, sobre cal Casajoana, disposant així d’una situació estratègica envejable i un domini absolut a la zona.

Malgrat que avui en dia està en runes, el castell manté un simbolisme especial atès que dona el nom a la vila.

Us passo la seva historia:

  • És documentat ja el 867, on apareix citat el Castelo de Galindo (“castell de Galí”) que demostra l’origen del topònim.
  • El castell apareix documentat des de 924. A través d’aquest document es pot confirmar que el castell que porta el topònim de Castellgalí fou en un principi el “Castell d’en Galí”, fent referència al primer senyor del castell, anomenat Galí o “Galindo”.
  • Durant dos segles no en tenim cap notícia.
  • El 1178 es documenta la venda del castell per part de Sibil·la, que l’havia heretat de la seva mare Arsenda, al comte-rei Alfons I.
  • El rei concedí el castell a una família que es cognominà Castellgalí; aquesta, per tenir-ne el feu havia de fer servei d’armes, que presten el 1284 i el 1285.
  • Durant el segle XIV els Castellgalí continuaren prestant acte d’homenatge als reis del Casal Català-Aragonés.
  • La Pesta Negra estroncà la línia directa dels Castellgalí.
  • Pere III ho aprofità per vendre el 1350 al seu conseller Bernat de Torres alguns drets reials. Els hereus, no conformes amb la venda, deixaren el castell en estat d’abandó.
  • El 1413 el noble Lluís de Rajadell n’adquirí la senyoria.
  • El 1563 o el 1673 fou venut als Amigant, que en tingueren possessió fins a la desaparició dels senyorius jurisdiccionals.
  • Va ser cedit de forma momentània al monestir de Montserrat durant la guerra contra el rei Joan II.
  • Els seus últims senyors feudals van ser els Despujol, marquesos de Palmerola.
  • Es creu que va quedar destruït entre 1462 i 1472 durant la Guerra dels remences.
  • L’antic hostal fou transformat el 1683 en residència senyorial.

Del castell en resten fragments molt escadussers dels murs mig tapats per la vegetació a dalt el turó.

Al cantó de ponent del turó hi ha un tros de mur de 90 cm. d’ample i una llargada de 3 m.

L’aparell és a base de grossos carreus escantonats. Al cantó est es troba un altre fragment de mur, d’una alçada aproximada d’un metre i 60 cm de gruix.

Els carreus no són gaire grossos, units amb morter pobre en calç i disposats en filades horitzontals.

Plànol de les restes del castell. Les línies gruixudes de color blau representen les parets del castell.

On les discontínues representen aquelles notablement degradades.

En el punt més alt del turó i prop d’un dipòsit d’aigua hi ha un altre tros de mur, que per la seva situació podria molt bé ser el basament de la torre del castell, mentre que els altres trossos de mur esmentats podrien correspondre a fragments de la muralla.

Ara bé, per la pobresa i petitesa de les restes ha d’entendre’s això com una hipòtesi. El seu estat de conservació és de ruïna.

Antic dipòsit d’aigua

També havia existit una petita capella romànica que pertanyia al castell, la capella de Santa Maria, de la que encara en queden alguns vestigis al costat de les poques restes del castell.  Es pot apreciar la forma semicircular de la capella de Santa Maria.

Restes de la capella de Santa Maria

El castell de Castellgalí o castell de Galí, és una obra declarada bé cultural d’interès nacional.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació del Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Creu de terme del pla de la Creu de Castellgalí (Bages)

La Creu de terme del pla de la Creu està situada sobre un turo a l’esquerra del camí de Castellgalí a Santa Margarida i el Talló.

La base de l’estructura està formada per una piràmide graonada de pedra i ciment, amb cinc graons en disminució.

A sobre es recolza un pilar circular de pedra, sobre ell s’enclava una creu de ferro forjat d’estructura senzilla,

amb els extrems dels tres braços acabats en forma de punta de llança; el nus està emmarcat amb un cercle de ferro soldat.

A la base de la creu hi ha lligat un ram de flors i branques de llorer.

Text: Ramon Solé

Fotografies : Mª Àngels Garcia – Carpintero

Tines i celler al camí de Santa Margarida de Castellgalí (Bages)

Les Tines i celler  de cal Viudet, están al costat del camí que porta de Castellgalí a Santa Margarida, en mig del bosc pasada la creu i del camí del Telló.

Es un conjunt no massa conservat, està format per una tina, un celler i una antiga barraca o petit habitatge.

Es tracta d’un edifici de pedra i morter de calç, forma un edifici quadrangular alt, a l’interior hi ha la tina circular, esta ple de vegetació i d’esbarzers.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Monument al camí de Cornet de Castellgalí (Bages)

El Monument  està al costat esquerre del camí a can Cornet de Castellgalí.

Historia:

  • El juliol de 1936 perderen la vida dues germanes dominiques de l’Anunciata procedents de Manresa.
  • Foren assassinades en un camp vora cal Cornet.
  • El 1984 foren canonitzades.
  • Aquest monòlit al lloc que recorda el fet.

Monument consistent en una placa amb una inscripció gravada que es troba en la cara d’una estructura de pedra de forma cúbica i coronada per mitja esfera. La inscripció posa: GNA. ROSA JOSEFA JUTGLAR I GALLACH . GNA. REGINA PILAR PICÀS I PLANAS . Religioses Dominiques de l’Anunciata de la Comunitat de Manresa. Testimoniaren el seu amor a Déu amb el martiri. 27 de juliol de 1936. ANNO MCMXLII.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa: Cortés Elía, Maria del Agua

Adaptació del Text al Blog: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Santa Margarida del Pla de Castellgalí (Bages)

Santa Margarida se situa en una vall entre el Talló i el serrat de la Llangotera, per aquesta mateixa vall circula esporàdicament el torrent de la Casa Nova. L’església domina la petita esplanada adjacent que comparteix amb cal Borrós i se situa uns metres al nord de cal Ponç.

Us passo la seva història:

  • L’església apareix citada el 1225.
  • Acollí un petit priorat de donades a la regla de Sant Agustí.
  • El 1772 (inscripció a la llinda de la porta de la sagristia) es canvià l’estructura primitiva.
  • El 1936 fou profanada.
  • El 1958 se n’ensorrà la volta.
  • El tercer diumenge de cada mes d’octubre s’hi celebra l’aplec de Santa Margarida, una festivitat organitzada pel museu de Castellgalí durant la qual es realitzen diverses activitats a l’entorn de l’ermita (com un dinar, actuacions, una missa i jocs de cucanya) i s’en fa repicar la campana.

Església de planta rectangular de la que només es conserven els murs laterals, la façana i la capçalera.

Al segle XVIII s’allargà la nau, s’aixecà el sostre i es decorà l’interior amb motllures barroques de les quals avui se’n conserva la part d’on arrencava la volta.

Hi ha restes d’un campanar d’espadanya, de les escales del cor i es manté en peu la sagristia. També s’hi poden veure els forats d’un retaule a la paret de l’altar major.

Té edificis situats al seu entorn que podrien respondre a una casa ermitana. Aquest edifici té volta d’arc de pedra, un forn de pa i una cuina.

Santa Margarida del Pla és una obra del municipi de Castellgalí (Bages) inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació del Text al Blog: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Masia de can Casajoana de Castellgalí (Bages)

Can Casajoana esta situat al peu del turó on es troba el castell, a 100m del nucli antic.

Historia:

  • Aquest edifici es va bastir aprofitant materials procedents del castell.
  • Posteriorment s’hi afegiren altres cossos i dependències i finalment fou subdividit en diferents habitatges. Fou una de les pagesies importants del terme.
  • El nom és una deformació de casa jussana (inferior, casa sota el castell), que ja s’esmenta el 1603. Francesc Playà Muncunill hereu de cal Mas, compra Casajuana a Joan Casajuana i Camprubí pels volts del 1890.
  • El 1603 Joan Mas, pagès de Castellgalí litiga contra el també pagès i veí del poble Francesc Casajuçana (després sempre es referirà com a Casajuana), per diferents drets: Casajoana restitueix a Joan Mas, la carnisseria, el dret de tallar carn i la caseta on es troba, que tenia en el seu poder per la venda que en feu el pare de Joan Mas al seu pare; Casajoana li dona a Mas unes terres però es guarda una carrerada per a poder passar amb el seu bestiar a les propietats que té al mas Talló; Mas li dóna a Casajoana una vinya dita les Planes, situada al costat del riu Cardener. (ASM).
  • Al Capbreu de 1730 (ASM) surt Joan Casajoana al mas Graell situat sota el castell.
  • El 1719 el rector de Castellgalí Ramon Vilardaga firma un censal a Joan Casajoana, pagès del terme i hereu de la casa, heretat i “masos” de Casajoana. (ASM).
  • El 1814 Valentí Casajoana, pagès, propietari del “Mas Casajoana” reconeix un deute a la Sra. Miguela Amigant Despujol y Ferrer, comtesa de Fonollar.
  • L’any 1828 va néixer Valentí Casajoana, jesuïta de la Universitat Gregoriana de Roma. A l’era d’aquesta casa s’anava en processó a beneir el terme per la Festa del Panellet, i abans de la Guerra s’instal·lava un envelat i es feien els balls.
  • L’estructura interna de la casa ens mostra un edifici que seria construït cap al segle XIV, tot i que no surt esmentada a documentació fins a principis del XVII. Probablement als capbreus de 1497 i 1553 surti el nom del propietari i no el de la casa.

Casajoana està format per la casa principal i un edifici adossat a la banda de tramuntana. La casa principal és de planta rectangular, coberta amb teulada de teula àrab a doble vessant, planta baixa i dos pisos.

Davant la casa, a la façana de migdia, s’obre una era que queda tancada per un cobert al davant i al que s’accedeix per una porta gran externa.

La porta principal de la casa es troba a l’extrem esquerre de la façana, en la que s’obren tres balcons per pis situats simètricament. La casa és de pedra i part encara conserva l’arrebossat.

La porta principal és d’arc rebaixat i permet l’accés a un vestíbul cobert amb volta de canó que comunica a l’esquerra amb l’edifici adossat, a la dreta amb els cellers i al front té l’escala de pedra que permet l’accés als pisos.

L’edifici adossat de l’esquerra conserva un contrafort a la façana; disposa de dues crugies a la planta baixa perpendiculars a la casa principal i cobertes amb volta de canó de pedra disposada a plec de llibre.

L’edifici principal té tres crugies: la de la banda dreta (ixent) i la central amb dos arcs apuntats cada una; la de l’esquerra de volta de canó en la que hi ha l’escala als pisos i que comunica amb el cos adossat.

La crugia de la dreta de l’entrada, que és la part central de l’edifici principal, forma dos cellers seguits i separats per un mur.

El del fons té dos arcs diafragma de pedra i el sostre de volta de canó apuntada de pedra (era l’antic celler), i el més exterior té dues tines circulars folrades amb cairons que queden elevades.

La crugia de la banda dreta també té dos arcs diafragmes. Al replà del primer pis hi ha una cisterna quadrada de pedra que serveix per abastir la casa amb l’aigua recollida de la pluja. Els pisos han estat rehabilitats i són diferents habitatges privats.

Observacions:

Segons explica gent gran del poble, la gent de Casajoana rentaven la roba a la bassa del mateix nom, i que hi havia a la vora del cementiri. Eren els únics que no baixaven a rentar a la riera.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa : Cortés Elía, Maria del Agua

Adaptació al Text i Fotografies del Blog : Ramon Solé

Rectoria de l’església parroquial de Castellgalí (Bages)

La Rectoria de l’església parroquial  esta al centre del nucli antic, a la plaça Catalunya, nº7 de Castellgalí.

Historia :

  • La primera referència que trobem de rector a Castellgalí fa referència a Bernat prevere el 1180, que era notari del senyor del castell de Castellgalí i probablement rector (AEV).
  • Probablement, i tenint en compte l’estructura que veiem de la rectoria, l’any 1750 es faria una reforma, en època en que era rector Martí Vilardaga, nebot de l’anterior rector Ramon Vilardaga procedent de Sant Martí de Biure, que va comprar un tros de terra i va edificar una casa (l’actual cal Simon).
  • Això ens fa pensar que probablement la rectoria estava en mal estat i per això es va fer una casa, refent després la rectoria.
  • La llinda que porta l’any 1643 seria d’una època anterior, quan era rector Gabriel Vilomara.
  • Aquesta llinda va ser traslladada el 1778, probablement al lloc que ocupa actualment.
  • En el moment en que es va ampliar l’església, al segle XIX, probablement també es reformés o arreglés la rectoria.

La rectoria de Castellgalí es troba al costat de l’església parroquial, amb accés des de la plaça Catalunya, situat a una zona que forma un turó en el que l’església i la plaça són el punt més alt, centre de l’antiga sagrera. És un edifici molt remodelat en diferents èpoques.

L’estructura principal és de planta rectangular, amb planta baixa, dos pisos i golfes, teulada a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana principal que s’obre a la plaça, a tramuntana. Es pot veure clarament que l’estructura de l’edifici és de pedra, ja que es conserva vista en el sòcol de la base, i en el perímetre de finestres i portes, la resta de murs estan arrebossats i pintats. La porta principal i la del garatge són noves.

Únicament hi ha un balcó obert al primer pis que té llinda de pedra amb la inscripció ·1643· RECTORE VILOMARA · TRANSL· 1778. Sembla que la llinda procedeix de l’antiga habitació dels vicaris i fa referència al rector de la parròquia Gabriel Vilomara que procedia del mas Vilomara.

També hi ha una finestra del mateix pis amb llinda de pedra i la inscripció 1750 i les lletres A V superposades entre mig de les xifres.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba

Autor de la fitxa: Cortés Elía, Maria del Agua

Adaptació del Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Torre del Breny de Castellgalí

La Torre del Breny  està dins d’una rotonda a l’avinguda de Roma de Castellgalí .

La Torre del Breny, coneguda popularment com la Torre dels Dimonis, és un sepulcre monumental romà construït al segle III a pocs metres d’on conflueixen els rius Cardener i Llobregat, al municipi de Castellgalí (Bages).

Mª Alba Oliveras – 1987 / Generalitat de Catalunya

Us passo la seva historia:

  • La primera referència bibliografia ens la donà Esteban de Corbera el 1678 (Cataluña Ilustrada, Nàpols), en què testimonià l’existència del monument. J.F. Masdeu ens diu que l’edifici va romandre íntegre fins a finals del S.XVIII, en què es transformà en masia.
  • L’historiador francès Alexandre de Laborde, que va visitar el monument el 1805, en el seu Viatge pintoresc i històric a Espanya en recull l’existència i en fa una descripció completa, un dibuix del conjunt i una planta (1806). Així sabem, per exemple, que a la part superior del cantó oest s’hi erigia un fris que representava una figura femenina nua, acompanyada per dos lleons i motius vegetals. És el testimoni més complet que en tenim.
  • El 1880 Manuel Torres i Torrents dona indignat la notícia de la destrucció del monument a Memorias o apuntes sobre la Torre del Breny y castillo de Balsareny. 
  • S’havia mantingut en bon estat de conservació fins al 1870, que en fou destruïda la part superior per aprofitar-ne els carreus per a la construcció d’una resclosa propera. Entre molts estudiosos que fan referència del monument hi ha Josep Puig i Cadafalch i Albertini, que van afegir poques dades a la historiografia anterior.
  • El nom actual sembla una falsa grafia d’Elbreny, derivació probable d’Elderind, propietari dels terrenys al segle X. És considerat un dels mausoleus romans més importants que queden dempeus de a Hispània.
Mª Alba Oliveras – 1987 / Generalitat de Catalunya

La Torre del Breny és un sepulcre en forma de creu, del qual actualment només se’n conserva el basament. Exteriorment i en la part superior presenta un conjunt de motllures i dentellons força deteriorats.

A l’interior hi ha dues cambres rectangulars cobertes per sengles voltes de canó.

L’aparell és força regular, format de grans carreus molt ben tallats d’arenisca grisa, units en sec i de forma allargada.

A partir d’uns dibuixos de Laborde, que feu abans de la seva destrucció, podem fer-nos una idea de com seria originàriament.

Constava d’un basament (“conditiorium”) de 10 x 10’5m i de 3m d’alçada. Exteriorment presentava motllures i dentellons com a elements decoratius. Interiorment estava dividit en dues cambres i cobert amb volta de canó.

A sobre del basament hi havia la cel-la, coberta segurament amb volta de canó de mig punt. A dalt quedava rematat per un ample fris ornamental, a sobre del qual hi havia la cornisa, on es recolzaven els vessants de la coberta.

És un edifici en forma de temple de planta quadrada, d’uns 10 m de costat i 3 m d’alçada, cobert amb volta sense pòrtic.

Observant les seves fermes i escairades pedres ens podem imaginar la grandària que podia arribar a tenir el monument, probablement el triple del que en queda ara.

Dona nom a la urbanització de la Torre del Breny, el quart nucli de població en habitants del terme municipal de Castellgalí.

La Torre del Breny, és una obra inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies: Ramon Solé

Església de Sant Miquel de Castellgalí

L’Església de Sant Miquel de Castellgalí esta situada al carrer de Sant Antoni, 1 de Castellgalí.

Us passo la seva historia:

  • Està situada dins l’antic terme del castell de Castellgalí.
  • Es creu que sempre ha estat l’església parroquial del terme, el qual és documentat des del 924.
  • Fins al 1154 que no apareix esmentada com a parròquia de Castellgalí i hi torna el 1232.
  • Els orígens d’aquesta església són medievals, però ha sofert diferents remodelacions i transformacions.
  • La reforma més profunda data del S.XVII, com s’indica en una llinda de la porta situada a la capçalera (1632).
  • El campanar, de forma quadrangular és força freqüent en les esglésies del segle XVII d’aquesta comarca.
  • Posteriorment, en el segle XIX (1897), fou engrandida i decorada amb estil neogòtic; n’és una bona mostra el portal principal.
  • L’obra fou patrocinada per la família de Magí Pladellorenç.
  • A l’interior s’hi col•locà un altar de marbre, amb escultures de Crist, Sant Miquel i Sant Magí, realitzades per Josep Llimona, però que foren destruïdes el 1936.

Es tracta d’una església de dues naus, una central molt més ampla i gran que la lateral situada al costat dret. Estan cobertes amb una volta d’imitació ogival feta de maó.

En el punt de creuament dels nervis de les voltes hi ha sis claus de volta amb funció ornamental. Quatre pilars, sobre els quals es recolzen uns arcs escarsers, separen la nau central de la lateral.

Maria Alba Oliberes -1989 / Generalitat de Catalunya

Sota mateix de la coberta s’obren una sèrie de finestres arrodonides que juntament amb l’ull de bou de la façana, contribueixen a la il·luminació del recinte.

Jordi Contijoch Boada / Generalitat de Catalunya

Una motllura situada sota les finestres recorre totes les parets de la nau. En el lateral esquerre hi ha quatre capelles, definides per unes pilastres que sobresurten lleugerament del mur. La capçalera és poligonal i a l’entrada hi ha un cor. El portal és d’estil neogòtic amb arquivoltes apuntades.

La façana està arrebossada, però té un sòcol de pedra ben tallada; la resta de l’aparell és obrat amb carreus força irregulars.

A la capçalera de la nau lateral es troba la talla barroca del Sant Crist, realitzada al segle XVII.

De planta quadrada i coronament de mirador. Representa una torre de defensa o de refugi, ja que al segle XV el veí castell de Galí restà “molt destrossat”.

Sant Miquel de Castellgalí és una obra del municipi de Castellgalí (Bages) inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació del Text i Fotografies: Ramon Solé