Antiga Fàbrica de cervesa Damm de Barcelona

La Fàbrica de cervesa Damm, històricament coneguda com a La Bohèmia, és un conjunt arquitectònic que ocupa tota l’illa de cases delimitada pels carrers de Rosselló, Dos de Maig, Cartagena i Còrsega de Barcelona.

Us passo la seva historia:

• A principis del segle XX, cap al 1901 o 1902, es va constituir a Barcelona la societat comanditària Miklas i Musolas, formada per un tècnic cerveser de Bohèmia i el català Joan Musolas, magatzemista de vins, aiguardents i alcohols.La fàbrica de cervesa, que portava el nom de «La Bohèmia» i era de l’estil Pilsen (txec Plzeň), d’on era originari Miklas, s’instal·là en un gran edifici al carrer de Rosselló, 515.
• El 1903, Milkas abandonà la societat, que passaria a ser Joan Musolas i Cia, S. en C.
• El 1905, la fàbrica de cervesa La Bohèmia va fer un ampliació de capital fins a 2,5 milions de pessetes.
• El 1910 s’integrà al grup d’empreses cerveseres Damm SA, format per Fills de J. Damm, Joan Musolas i Cia i Puigjaner i Fabre. Constituït amb un capital de 60.000 pessetes, només els dos primers socis van desemborsar-ne un total de 31.200.
• El domicili i les oficines de la nova societat eren a la mateixa fàbrica, que amb el temps passaria a ser la principal del grup, i el 1921, Joan Musolas i Cia passà a ser una societat anònima, ampliant-ne el capital de 2,5 a 3 milions de pessetes.

L’antiga fàbrica de cervesa  manté només les funcions administratives, ja que la producció es va traslladar a un altre indret. Part de les instal·lacions s’han musealitzat.

Està format per un conjunt de volums col·locats al perímetre de l’illa i un altre erigit al mig del pati d’illa. La façana al carrer Rosselló està lliure d’edificacions però disposa d’una tanca amb l’accés al pati des del qual s’accedeix a totes les edificacions.

La dotzena de volums de diferents mides i funcions es caracteritzen per la imatge d’arquitectura compacta i d’aparença medievalista que li confereixen els merlets de remat de les façanes. Entre els diferents volums trobem: Els edificis perimetrals són els més antics, d’estètica pròpia de l’arquitectura industrial i rematats amb merlets. Tenen entre dues i quatre plantes d’alçada.

L’edifici central, la sala de cocció, és d’estètica pre-racionalista pròpia dels edificis industrials europeus d’inicis del segle xx que van introduir criteris funcionalistes. Això s’expressa molt bé en les línies geomètriques, en les obertures sense ornament i en l’intent d’independitzar l’estructura portant de la pell del volum. Malgrat això encara presenta uns petits detalls decoratius com les geometritzades mènsules en les obertures principals.

L’element més destacable de l’antic conjunt industrial, que ocupa l’illa sencera, és la forma acastellada de les seves façanes. El tractament de l’estucat als paraments plans i de maó de les finestres és propi de l’arquitectura industrial de l’època de la seva construcció.

L’edifici perimetral a la banda nord-oest, o edifici de bodegues, és plenament racionalista amb certa dosi de brutalisme al no disposar de cap finestra a carrer i mostrar la totalitat de la seva dimensió en un sol volum pautat per uns senzills canvis de material.

Per últim, presenta un volum a mode de torre d’homenatge de vuit plantes que segueix l’estètica medievalista amb merlets. La seva presencia dominant el conjunt recorda les torres d’homenatge dels castells.

Artísticament cal destacar el mural que inclou el nom de l’empresa i el logo realitzat amb trencadís de ceràmica que ocupa tota l’amplada del xamfrà sud. Un altre element a valorar és la reixa giratòria que tanca el pati del conjunt del carrer, construïda a inicis del segle xxi amb xapes de ferro i que inclou també el nom de l’empresa amb grans lletres seguint les últimes tendències estilístiques. És obra del dissenyador Javier Mariscal.

L’esvelta xemeneia de planta troncocònica sobre una base de planta quadrada de maó vist, es manté com a reflex d’una altra època de gran activitat productiva.

La Fàbrica de cervesa Damm  esta catalogada com a bé d’interès documental (categoria D). 

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació del Text al Blog : Ramon Solé

Fotografies del Blog : Mª Àngels Garcia – Carpintero

Sant Pere del Romaní de Molins de Rei (Baix Llobregat)

Sant Pere del Romaní, o Sant Pere Romaní, esta situada al terme de Molins de Rei, prop del poble, al vessant oest de la Serra de Collserola. S’arriba per la carretera N-II, km 609,1, cal seguir pel carrer de la Riera de Bonet una pista hi porta.

Viquipèdia

Us passo la seva història:

• El lloc on s’alça apareix nomenat en textos del segle X fins al XIII amb el topònim de Dudisme (o Duodecimo), dit nom sembla referit a un punt de la via cap a Barcelona que en distava 12 milles, tot i que aquest sembla referir-se inicialment a un ampli territori.
• L’any 1001 és citat un oratori a Dudisme, el qual és identificat amb la capella. Aquest és una donació que fan el prevere Baldofred i la dona Chillio a Sant Pere de Roma, tot reservant-se l’usdefruit per a ells i els seus descendents, sols amb l’obligació de pagar cinc sous a l’any a la Santa Seu.
• El 1032 la capella apareix citada ja amb la seva advocació (Sant Pere) en el jurament d’un testament.
• El 1038 és documentada la forma Romaniras, a partir segle XV la de Romaniar
• El 1590 l’actual Sant Pere de Romaní. Dites formes indiquen que, tot i la vinculació amb l’espècie vegetal, el nom és relacionat amb la vinculació de la capella a Sant Pere de Roma.
• La capellà depengué de la parròquia de Santa Creu d’Olorda fins a l’any 1984.
• Fou construïda el segle XI, es té constància de la seva existència l’any 1001 essent part de la parròquia de Santa Creu d’Olorda.
• L’edificació principal data del segle XII i ha estat modificada en diverses ocasions.
• La capella és edificada sobre un dels turons del voltant de la muntanya d’Olorda a uns 100 metres d’alçada.

La capella és un petit edifici d’una sola nau rectangular amb absis semicircular sense arcuacions, de capçalera, i la porta orientada cap a l’oest. Vers el segle xvi es va construir una torre de guaita o de senyals adossada al lateral dret, anomenada Torre de Sant Pere Romaní, i un mas anomenat Mas Moriscot, construït al seu voltant.

El mas, fou enderrocat a principis del segle XX i la torre, continua al costat de l’ermita. A la segona meitat del segle XX, s’hi van fer algunes obres de conservació no gaire afortunades.

L’ermita d’estil romànic presenta indicis d’un possible origen preromànic. Encarada est-oest, és d’una sola nau i amb absis al cantó est. Les parets són de maçoneria, amb pedra i morter d’un gruix d’un metre i carreus de mida diversa a les cantonades.

L’absis presenta la mateixa estructura de maçoneria, amb parets exteriors llises i una finestreta d’esqueixada doble al centre. No està lligat al cos de l’ermita. La pavimentació, molt malmesa, és a base de rajoles de ceràmica d’època recent. En el presbiteri hi ha una petita elevació pavimentada igual. El terra possiblement fou rebaixat uns 60 cm, ja que es veu la roca natural retallada i un recalç perimetral de trossos de totxo i pedra. El sostre és de volta de canó, amb senyals de les canyes utilitzades en el procés de construcció.

La Torre esta adossada al mur de migdia de l’església hi ha una antiga torre de guaita, de planta quadrada semiromboïdal, parets de 55 cm de gruix i uns 12 m d’alçada. Segurament és del segle XVI, època en què l’ermita va ésser envoltada de diverses construccions que configuren l’anomenat Mas Moriscot.

La torre fou modificada a mitjan segle XIX per entrar a formar part de la línia militar de telegrafia òptica de Barcelona a Lleida, que funcionà entre 1848 a 1862. Aquesta línia s’iniciava al castell de Montjuïc. La torre de Sant Pere Romaní era precedida per la torre de Sant Pere Màrtir i a continuació hi havia la torre de Castellbisbal.

Sant Pere del Romaní, o Sant Pere Romaní i torre, van ser declarats en 1949 com a Bé Cultural d’Interès Nacional.  

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació del Text al Blog : Ramon Solé

Fotografies del Blog : Mª Àngels Garcia – Carpintero

Creu de Bentura Altimiras de Santa Maria d’Oló (Moianès)

Creu feta en recordança de Bentura Altimiras i emplaçada al carrer de Vic, prop de la casa de cal Tomàs. És de dimensions modestes, i consta d’un pedestal i una creu de ferro forjat amb quatre astes que s’obren a la base.

A la creu hi llegim la inscripció: “1840. Bentura Altimiras”. Aquesta creu la van treure i havia quedat guardada.

Pels volts de 1980 es va tornar a col·locar en aquest entorn enjardinat. Només la part superior és originària.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Informació facilitada per Josep Canamasas Güell

Autor de la fitxa: Jordi Piñero Subirana

Adaptació del Text al Blog : Ramon Solé

Fotografies del Blog : Mª Àngels Garcia – Carpintero

Puig Ciutat d’Oristà(Bages)

Puig Ciutat és un jaciment arqueològic al terme municipal d’Oristà, al Lluçanès. Està situat en un altiplà de 5,1 hectàrees de superfície, en un punt proper al poble de la Torre d’Oristà.

El turó és voltat per un dels meandres que fa la riera Gavarresa poc abans de rebre les aigües d’un dels seus afluents, el torrent d’Olost.

Història i excavació:

Puig Ciutat va ser, en la seva última fase, un espai d’hàbitat romà durant el segle i aC. És un jaciment que es coneix de manera intensiva a partir de l’any 2010, en què un equip jove comença a treballar-hi. Les excavacions realitzades des de llavors han posat al descobert diverses estructures arquitectòniques de gran rellevància.

És un jaciment que en la seva última fase, durant el període romà tardo-republicà, hauria fet funcions de guarnició militar o praesidia en el territori, en un moment d’inestabilitat com és la Guerra Civil entre Juli Cèsar i els partidaris de Gneu Pompeu Magne (49-45 aC), amb un final violent amb restes d’incendi i amarament llancívol.

Així fins al 2013 s’havia pogut documentar un tram de muralla a l’est del jaciment, així com estructures habitacionals adossades a aquesta. En la zona central de l’altiplà, en un altre camp, també es van poder recuperar estructures habitacionals complexes amb una rica cultura material.

El jaciment compta, també, amb dues fases precedents, una possiblement ibèrica (aprox. IV-II aC), molt arrasada per l’ocupació romana posterior, i una d’anterior, del bronze final/primera edat del ferro (aprox. mitjan s. IX-VII), que encara resta força desconeguda.

Durant els últims mesos de l’any 2014 es desenvolupà en el jaciment una excavació dins el projecte de subvencions de l’1% Cultural de l’Eix Transversal (CEDINSA) que va permetre recuperar el tram sud-est de la muralla perimetral i entendre millor el sistema d’accés a l’assentament.

Gràcies a aquesta subvenció també es va posar en funcionament la pàgina web del jaciment, per facilitar l’accés de la informació generada a totes aquelles persones que en puguin tenir interès.

A finals de 2015 es va realitzar una altra campanya, en aquest cas dins un projecte FEDER del municipi d’Oristà, amb la idea de convertir el jaciment en un parc arqueològic visitable i d’accés obert, nexe d’unió entre els nuclis d’Oristà i la Torre d’Oristà.

Aquesta intervenció va consistir a excavar dos espais uniformes per permetre explicar el jaciment. Així el dissabte 12 de març de 2016 es va inaugurar el parc arqueològic de Puig Ciutat després de la museïtzació de les restes excavades, senyalitzar els punts d’interès i habilitar l’entorn a les visites. En aquests moments les visites es poden fer lliurement a partir dels plafons i dels codis QR repartits pel parc.

Els treballs realitzats des del 2010 han confirmat la seva importància per a l’estudi de l’ocupació del territori i pel final violent que va tenir, a més de resultar un camp de pràctiques intensiu en la geofísica. El projecte de Puig Ciutat es considera avui dia una de les intervencions arqueològiques més importants dutes a terme a Catalunya.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació del Text al Blog: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Ca l’Armangué de Sant Andreu de la Barca (Baix Llobregat)

Ca l’Armangué esta en el carrer de la Palla 1 de Sant Andreu de la Barca.

Cal destacar el seu caràcter popular.

La façana principal està afectada per un magatzem, la porta principal està emmarcada amb dovelles de pedra rogenca

i a sobre podem observar una llinda amb mènsules als extrems.

Ca l’Armangué és un edifici del municipi de Sant Andreu de la Barca (Baix Llobregat) que forma part de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Monument de l’Alcalde Pere Rovira

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació del Text al Blog: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Casa Pedemonte de Sant Andreu de la Barca (Baix Llobregat)

La Casa Pedemonte esta situada en la carretera de Barcelona, 59 de Sant Andreu de la Barca.

Us passo la seva història:

• Va ser projectada el 1930 per l’arquitecte Modest Feu com a residència d’estiueig del seu gendre Bonaventura Pedemonte i Falguera, i acabada un any més tard.
• El 1998 va ser adquirida per l’Ajuntament de Sant Andreu de la Barca, i actualment allotja una escola bressol.

Es tracta d’un conjunt de casa amb jardí, d’estil eclèctic. Les dues torres recalquen l’estil plateresc amb les borles al cap de les teulades, donant-li un caràcter sobri.

La façana principal queda acabada amb un frontó. Tota la casa està decorada exteriorment amb esgrafiats de formes geomètriques.

A la part superior dels balcons es troben uns ornaments florals de terracota que s’aguanten sobre unes petites mènsules.

La Casa Pedemonte és un edifici de Sant Andreu de la Barca (Baix Llobregat) inclòs en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació del Text al Blog: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Església de Sant Andreu de Sant Andreu de la Barca (Baix Llobregat)

L’Església de Sant Andreu esta en la Plaça de l’Església amb carrer del Rector Juanico de Sant Andreu de la Barca (Baix Llobregat).

Es tracta d’una església d’estil historicista, presenta elements ornamentals de tradició romànica i clàssica. És d’una sola nau amb transsepte i cimbori, les capelles estan construïdes entre els contraforts laterals. A la façana principal hi ha la porta d’entrada amb arc de mig punt, i sobre aquesta un rosetó, resultat d’una composició de cercles. L’actual transsepte era la nau de la primitiva església.

Es tenen dates del funcionament de la parròquia de Sant Andreu de Saguatosis del 1109. Posteriorment va ser engrandida el 1581. D’aquesta construcció només es conserva dempeus el campanar. L’església va ser reconstruïda al darrer terç del segle XIX. Després d’aquesta última reconstrucció se la considerava com la Catedral o Perla del Llobregat.

Torre adossada al temple, de base quadrada que a mitjana alçada passa a ser vuitavada. Té un alt sòcol i tres pisos separats per cornises, llisos i només amb petites obertures a la cara de migdia. El darrer pis, construït amb pedra rogenca tallada en carreus petits (els altres pisos estan fets de carreus grans i ben tallats a les cantonades), té finestres gòtiques lleugerament apuntades a cada cara.

També a l’obra gòtica tardana pertanyen les gàrgoles del capdamunt, situades als angles. El coronament, de tipus neogòtic, amb teulada d’acordió i torrella al cim, és de la fi del segle XIX, quan es reconstruí l’església.

Es conserven tres claus de volta de l’església del segle XVI. La de Sant Andreu, titular de la parròquia, és la millor esculpida i la millor conservada. Es troba adossada a la paret exterior de la rectoria. S’hi representa el titular amb la creu en aspa del seu martiri i un llibre a la mà.

El volta una sanefa d’ovals d’imitació clàssica. Les altres dues, que fins fa poc també eren al mateix lloc, ara es troben a l’interior del temple, a banda i banda de la porta, en un lloc de difícil visibilitat i sense il·luminació. Una és una Mare de Déu del Roser, amb el típic rosari envoltant la imatge de la Verge i el Nen. A l’altra hi apareix un sant, potser Sant Llop.

La pica baptismal tallada d’un un sol bloc de pedra calcària molt fina i blanquinosa. Té forma de copa amb vuit costats. Formada per la base, un llarg coll amb una mena d’astràgal o collarí al punt més estret i la pica o copa de bateig.

La base, quadrada, té uns entrants amb motllures gòtiques que permeten el pas a la figura vuitavada. Les arestes dels costats són força marcades. El seu estil, simple i geomètric, és propi de l’art gòtic català.

Originàriament i fins ben entrat el s. XX la pica baptismal es trobava a l’entrada de l’església i era utilitzada per a l’aigua beneita, però en els anys seixanta fou traslladada prop de l’altar on s’utilitza com a pica baptismal. Dataria del moment d’engrandiment de l’església el 1581.

Sant Andreu és una església al municipi de Sant Andreu de la Barca (Baix Llobregat) catalogada a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació del Text al Blog: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Escoles Velles de Sant Andreu de la Barca (Baix Llobregat)

Escoles Velles estan en la carretera de Barcelona, 1 de Sant Andreu de la Barca.

La primera escola pública de què va disposar el poble es conserva pràcticament amb l’estructura original. Només les dues galeries dels extrems, que eren obertes, es van tapar.

En aquest edifici, d’estil historicista i de planta baixa, cal destacar els carreus de pedra de les cantonades i els de les divisions verticals. A la teulada, alineat a la façana, hi trobem un escut d’Espanya de mida considerable i per últim unes boles a cadascun dels vèrtex.

Escoles Velles és una obra del municipi de Sant Andreu de la Barca (Baix Llobregat) inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació del Text al Blog: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Can Ros Estrada de Sant Andreu de la Barca (Baix Llobregat)

Can Ros Estrada esta en el carrer de l’Església, 6 de Sant Andreu de la Barca (Baix Llobregat).

Us passo dades de la seva historia:

• Ca l’Estrada o Can Ros Estrada és una torre noucentista al nucli de Sant Andreu de la Barca (al Baix Llobregat). Originàriament era previst engrandir-la.
• Va ser una casa residencial construïda el 1923, que va ser propietat de l’industrial Josep Ros Estrada.
• El 1986 estava enclotada, en pèssimes condicions. L’edifici va romandre anys completament tapiat en una de les quatre façanes on no hi ha obertures ni voladissos. Això és degut, segons sembla, a un litigi amb el propietari de la parcel•la del costat que la casa envaïa en part.
• L’any 2009 va ser reformada per convertir-la en una escola de bressol pel municipi.

La torre té diferents elements noucentistes: la barbacana està decorada amb esgrafiats policromats (alguns s’han hagut de refer sense poder reproduir-los). Les jardineres sota les finestres estan realitzades en mosaic de treball delicat i minuciós. Els esgrafiats sobre les obertures recalquen l’estil i es troben ben conservats.

Hi ha dos estucats destacats. Un d’ells és un estucat al marbre molt ben treballat i a la vegada esgrafiat, en molt bon estat de conservació. La composició és de garlandes simètriques. A l’altre el motiu esgrafiat és diferent, amb formes simètriques.

Viquipèdia

Hi ha una galeria d’estil modernista que originàriament era oberta i més tard es va tancar amb vidrieres. Està decorada amb ceràmica vidriada amb motius propis de l’estil, es conserva en bastant bon estat i amb els mateixos elements decoratius: ceràmica, estucats i mobiliari. El conjunt és prou homogeni.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació del Text al Blog: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Casino de Sant Andreu de la Barca (Baix Llobregat)

El Casino esta en el carrer de Catalunya, 2 de Sant Andreu de la Barca.

Es tracta d’un cercle cultural que ha sofert modificacions a la façana d’entrada i a la part inferior del frontó. El frontó segueix un perfil curvilini propi del barroc.

Les finestres que apareixen a primer terme són d’arc de mig punt amb les vidrieres originals.

El Casino és una obra del municipi de Sant Andreu de la Barca (Baix Llobregat) inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació del Text al Blog: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero