Església de Santa Maria de Sant Martí Sarroca (Alt Penedès)

L’Església de Santa Maria és una església situada al cim del turó de la Roca, a Sant Martí Sarroca, Alt Penedès.

Conjuntament amb el castell de Sant Martí Sarroca formen l’anomenat Conjunt monumental de la Roca.

Us passo la seva historia:

  • La primera església del castell dedicada a Santa Maria la va fer construir Arnau de Santmartí del llinatge Santmartí.
  • El temple va ser ampliat a finals del segle XII, construït sobre l’edifici religiós anterior del segle X, i va ser consagrat el 1204.En aquella època el castell estava en mans de Ferrer de Santmartí.
  • El seu absis romànic es considera un dels millors de Catalunya en el seu estil i un dels millors del romànic europeu.
  • A l’interior hi ha el retaule gòtic de l’Ascensió del Senyor, de 1421, del taller de Lluís Borrassà i atribuït a Jaume Cabrera.
  • El campanar octogonal va ser afegit el segle XVI, construït damunt el cimbori. També s’hi afegí una capella barroca, una porta, a la façana oest, d’estil renaixentista i una capella neoclàssica edificada sobre el braç nord del creuer dels segles XVII i XVIII.
  • Té altar i retaule barrocs de Ramon Moret (?, 1718).
  • Imatge romànica de la Mare de Déu de Sarroca
  • Dintre de l’església s’hi troba també la Creu gòtico-romana d’Orient, realitzada en temps posteriors al retaule gòtic però harmònicament molt emparentada. La Creu gòtico-romana d’Orient és pel seu estil única en el món. Fou l’obra oficial que representà la visita del Papa Joan Pau II el 7 de novembre de 1982 i que presidí el Temple de la Sagrada Família d’Antoni Gaudí a Barcelona. Fou realitzada sobre or i, perquè comprengueu la seva importància, podríem dir que, durant aquesta dominació romana d’Orient als imperis no importants es realitzaven obres pictòriques sense que ni l’argent ni l’or hi aparaguessin. Els imperis de no tanta importància les obres pictòriques eren plasmades sobre argent. Sols en els imperis poderosos es feia servir l’or.
  • Per altra part i per efecte òptic, la mà de Crist canvia de posició, si fixeu la vista en el seu punt adequat, que poden ser 2: mirant per la punta dels dits i l’altre mirant per la base dels dits.
  • La Creu Papal mesura 3 metres d’alçada, per 2,40 d’amplada. Es va començar a construir el 1979, obra molt laboriosa especialment pel fet d’estar coberta amb làmines d’or i pintura especial per als 62 personatges del retaule que reprodueixen escenes de la vida i passió de Crist.
  • Al dors de la Creu, en un recipient de cristall, porta adossada una creu feta de pa. També hi ha un tub d’uns 6 mil·límetres amb mostres de vi de totes les denominacions d’origen de Catalunya.
  • També en la part dorsal inferior hi ha un quadre que representa la Sagrada Família i l’escut del Vaticà amb l’emblema papal de Joan Pau II i la data de benedicció.
  • La monumental Creu, exemplar únic en el seu gènere, fou donada pel mateix autor Albert Obiol Escofet a la Parròquia de Sant Martí Sarroca el 12 de desembre de 1982 (ja va fer la donació de l’obra abans de la cerimònia papal a l’església romànica de Sant Martí, mentre l’estava acabant).
  • L’arquitecte i polític Josep Puig i Cadafalch va dirigir el 1906 les obres de restauració de l’església i fou descoberta una notable imatge romànica, la Mare de Déu de Sarroca o del Castell, destruïda posteriorment al 1936.
  • A principis del segle XXI es va netejar la part exterior de l’església.

És un edifici d’una nau amb un absis semicircular, molt ric en decoració escultòrica, amb arcades a l’interior i a l’exterior, sostingudes per columnes amb capitells ornats. La nau és coberta amb volta de canó seguit sobre arcs torals.

Sobre el creuer s’alça un cimbori, format per una cúpula semiesfèrica sobre petxines, damunt la qual, el 1600, fou bastit el campanar octogonal, amb balustrada. El 1633 foren afegides dues capelles laterals a la nau i fou obert un portal barroc al mur de ponent amb frontal esculpit i el bust de sant Martí.

El 1705, al costat nord del creuer s’afegí una capella neoclàssica amb una cúpula sobre petxines, que conserva un retaule barroc salomònic del 1718.

De la construcció romànica del segle XI en resta, a més de la nau, la base d’una gran torre campanar adossada al mur sud, amb restes de lesenes de tipus llombard.

L’església de Santa Maria de Sant Martí Sarroca és un dels edificis del segon romànic amb una decoració escultòrica més rica de tot Catalunya. Els murs perimetrals de l’església són ornats per un fris sostingut per unes noranta mènsules esculpides amb caparrons, animals fantàstics i altres temes ornamentals.

La porta d’entrada original, situada per raons topogràfiques al mur nord, té sis capitells amb arquivoltes i arcs en degradació, tots profusament esculpits. A l’interior, els capitells que assenyalen l’arrencada dels arcs torals i dels formers, són igualment molt decorats.

A l’interior de l’església de Sant Martí Sarroca es conserva, també, un magnífic retaule gòtic del 1415, atribuït a Jaume Cabrera, deixeble dels germans Serra i de Borrassà, i dues piques baptismals renaixentistes del segle XVI.

Hi ha una imatge de fusta policromada de la Verge asseguda en un tron amb el nen a la falda. Duu túnica i mantell, amb corona i una bola a una mà. El nen duu túnica i corona, un llibre a la mà i amb l’altra fa el senyal de la benedicció.

Estilística pròpia del romànic, que remarca el hieratisme de les figures. Iconografia també pròpia del romànic, amb la interpretació de la Verge com a Sedes Sapientiae i no com a Mare de Déu.

L’Església de Santa Maria és una església de Sant Martí Sarroca, Alt Penedès. Conjuntament amb el castell de Sant Martí Sarroca formen l’anomenat Conjunt monumental de la Roca. Està catalogada com a monument històric artístic per la Generalitat de Catalunya des del 1931 i Bé cultural d’interès nacional.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació del Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Església de la Immaculada Concepció de La Beguda Alta de Masquefa (Anoia)

L’Església de la Immaculada Concepció està situada en la Plaça de la Beguda Alta, 2, en el barri de Beguda Alta de Masquefa.

La Parroquia de la Immaculada Concepció de la Beguda està al límit de tres comarques: el Baix Llobregat, l’Anoia i l’Alt Penedès.

La capella va ser construïda l’any 1814.

La Immaculada Concepció és de planta rectangular i d’una sola nau.

Te voltes de quatre punts i arcs torals, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal. Capçalera rectangular.

El campanar és de cadireta i una arcada amb teuladet a dues aigües, coronant la façana, que és de gran sobrietat i senzillesa estilística,

amb un únic eix de verticalitat centrat per la porta d’entrada, de llinda recta, damunt seu una obertura d’ull de bou el·líptic.

Els paraments són llisos, arrebossats i pintats en un crema. La porta està emmarcada amb pedra treballada.

Recull de dades: Varis

Adaptació del Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

L’Església de la Mare de Déu del Carme de l’eixample (Barcelonès)

L’Església  de la Mare de Déu del Carme de l’Eixample està en l’Avinguda de la  Diagonal, 422 de Barcelona.

Us passo la seva historia:

  • La primera fundació dels Carmelites Descalços a Catalunya data del 1586 al convent de Sant Josep de les Rambles (avui Mercat de la Boqueria).
  • L’any 1626 es va construir un nou convent que va rebre el nom de Nostra Senyora de Gràcia i de Sant Josep. Conegut popularment com el convent dels “Josepets”.
  • Aquest convent fou suprimit per real ordre l’any 1821, d’acord amb el projecte d’arranjaments i supressió de convents.
  • Després de les supressions, la restauració de la província carmelitana no es produeix fins al 1906.
  • Es va encarregar el projecte de un nou convent a l’arquitecte Josep Domènech i Estapà, i la primera pedra va ser col·locada el 25 de març de l’any 1909. Aquest edifici es trobava al carrer Roger de Llúria, 151, al costat de l’església actual. Tenia la planta de forma quadrada amb un gran claustre interior amb arcades sostingudes per fines columnes. La decoració era de rajola catalana, mosaic i motllures ceràmiques, obra de Lluís Bru i Salelles. La façana, d’estil modernista, tenia adossada la torre campanar d’estil neomudéjar, obra de l’arquitecte Domènech i Estapà.
  • Un cop enllestit l’edifici del convent (1910) es va començar la construcció de l’església.
  • El 13 de juliol de 1913 es col•loca la primera pedra.
  • L’any 1917 hi va haver una aturada de les obres per la mort de l’arquitecte Josep Domènech i Estapà.
  • Entre els anys 1919-1925 es van continuar les obres dirigides per l’arquitecte Josep Domènech Mansana.
  • L’església s’inaugura l’any 1921.
  • L’edifici fou enderrocat l’any 1973 i la comunitat es va traslladar al nou convent edificat a l’altre costat de l’església, a la part de la Diagonal, que s’havia inaugurat l’any 1957
  • L’any 1992 es va portar a terme una profunda restauració.

L’església de la Mare de Déu del Carme està ubicada a l’illa del districte de l’Eixample delimitada pels carrers Roger de Llúria, Còrsega, Santa Tecla i l’avinguda Diagonal.

Va ser construïda entre el 1910 i el 1925 i projectada pels arquitectes Josep Domènech i Estapà, i Josep Domènech i Mansana a tocar del convent dels carmelites descalços.

L’edifici ocupa la cantonada del carrer Roger de Llúria amb l’avinguda Diagonal, amb dos façanes totalment visibles.

La planta basilical de l’església està formada per una nau central de grans dimensions i dues naus laterals més reduïdes.

El creuer està rematat per una gran cúpula.

L’església està resolta segons línies formals pròpies del bizantinisme si bé a la imatge exterior hi ha una certa ambigüitat, ja que s’incorporen altres elements medievalistes.

A la façana enfrontada a l’avinguda Diagonal, al peu de l’església, es localitza l’accés principal amb un gran portal central i dos més petits als laterals.

El portal central es presenta coronat amb arquivoltes de mig punt i emmarcat per dos columnes amb un fust molt ornat.

També presenten decoració esculpida els capitells i la cornisa situada a la seva alçada.

ot aquest tram està avançat de la resta de la façana restant cobert per un entaulament a doble vessant.

A la part superior hi ha una obertura triforada coberta per un arc de mig punt on cadascuna dels finestrals resultants es troba emmarcat per dues columnes.

Aquests finestrals presenten una traceria de petits cercles tangents amb una creu interior.

En canvi, a la façana situada al carrer Roger de Llúria, a l’alçada del transsepte, hi ha una única obertura d’accés lateral, amb una ornamentació i estructura compositiva molt similar.

Destaca el mosaic policrom amb daurats situat al timpà que representa la Mare de Déu del Carme.

L’interior està presidit per les galeries laterals d’arcades amb pedra i per una cúpula gallonada amb petites finestres.

És la decoració de l’interior on la inspiració romana d’Orient és més present, ja que els absis i murs estan profusament decorats amb pintures murals i mosaics de Lluis Bru.

La Mare de Déu del Carme de l’Eixample és una església historicista de Barcelona inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya i Bé amb protecció urbanística.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació del Text: Ramon Solé

Fotografies: Fidel Rodríguez

Nota: No s’ha de confondre amb Mare de Déu del Carme de Ciutat Vella de Barcelona.

Església de Santa Maria de l’Hospital a Olesa de Bonesvalls (Alt Penedès)

L’Església de Santa Maria de l’Hospital està situada en el recinte de l’antic Hospital d’Olesa de Bonesvalls.

Us passo la seva historia:

  • L’església de Santa Maria de l’Hospital, també nombrada com a Santa Maria de l’Anunciació (o Anunciata) de l’Hospital.
  • Documentada a la visita pastoral del 1315.
  • La Torre del campanar va ser edificada a finals del segle XIII.
  • La nau de la Capella és del segle XIV .
  • A mitjans del XVII s’enderrocà l’antic absis per allargar la nau i s’afegí una petita sagristia a la dreta de l’edifici.
  • A principis del XVIII unes altres reformes afegiren una decoració amb esgrafiats .
  • El 1809 s’arranjà el tester i es va substituir l’antic retaule de l’Anunciata per un de Sant Sever (segle XV), procedent del clausurat Hospital de Sant Sever del carrer de la Palla de Barcelona, traslladat l’any 1929 al Museu Diocesà de Barcelona.
  • En l’incendi de 1936 s’esfondrà la falsa volta i el bigam del XVII , quedant només les parets mestres i l’afegit posterior que quedà intacte.
  • En el 1953 es va restaurar sota la direcció de l’arquitecte Puig i Boada , reobrint-se al culte.

L’Església de Santa Maria de l’Hospital és un edifici de planta rectangular, d’una sola nau amb arcs de diafragma apuntats i absis recte . en la part més antiga presenta embigat a doble vessant, amb arcada molt apuntada .

El presbiteri està cobert per una volta de nervis igual que la sagristia; un arc presbiteral de mig punt separa el presbiteri de la nau. Presenta poques obertures; una finestra gòtica i una altra de neogòtica.

El portal principal és d’arc de mig punt adovellat . Damunt el portal hi ha una creu patent cisellada en una pedra.

Al costat esquerre de la porta principal, hi ha el campanar de base rectangular de tipus d’espadanya amb dues obertures desiguals amb arc de mig punt, cobert amb teulada a dues vessants amb un nínxol per banda sota l’angle del mig.

Per a més informació podeu consultar :

Església de Santa Maria de l’Hospital (Alt Penedès) inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació del Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Sant Joan Baptista d’Olesa de Bonesvalls(Alt Penedès)

Sant Joan Baptista està en la Plaça de l’església al costat de la Plaça Nostra Senyora de Montserrat d’Olesa de Bonesvalls.

Us passo la seva historia:

  • L’església de Sant Joan Baptista es troba esmentada ja des del segle XII.
  • El primitiu recinte religiós, de factura romànica, va ser consagrat el 1231.
  • L’actual parròquia es va començar a bastir durant la segona meitat del segle XVIII, quan n’era rector mossèn Marian Marcer.
  • La documentació que es conserva a l’Arxiu Parroquial parla d’un contracte datat l’1.5.1776, on s’especifiquen les obres que encara resten per acabar l’edifici.
  • També es troba a l’Arxiu Episcopal la llicència donada pel Vicari General a mossèn Marcer, amb data 19.6.1777, per tal de poder beneir l’església, cosa que es va fer la diada de Sant Joan.
  • El campanar no va ser construït fins a l’any 1808.
Fotografia: Viquipèdia

Església d’una sola nau amb capelles laterals, cor als peus i absis, rectangular a la part exterior i d’un quart d’esfera a l’interior.

La coberta és de volta de canó amb llunetes a l’interior, i de teula a dos vessants a l’exterior.

La façana principal presenta quatre graons que condueixen a la porta d’accés d’arc escarser, on figura la data de 1776, a la part superior hi ha dues obertures circulars.

A l’esquerra s’eleva la torre, de planta quadrada, amb quatre obertures d’arc de mig punt i coronament amb barana de balustres.

A la part posterior hi ha una sèrie de construccions afegides a l’església.

Sant Joan Baptista d’Olesa de Bonesvalls és una església d’Olesa de Bonesvalls (Alt Penedès) inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació del Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Sant Pere de Gavà (Baix Llobregat)

Sant Pere de Gavà està en el Raval de Molins, i és una església del municipi de Gavà.

Us passo la seva historia:

  • L’església parroquial va construir-se en el lloc de l’antiga, iniciada en esclatar la Guerra Civil.
  • El temple de Sant Pere va començar a construir-se l’any 1945.
  •  El bisbe de Barcelona, Gregorio Modrego posà la primera pedra el gener de 1941.
  • La manca de mitjans econòmics va aturar la construcció l’any 1948.
  • Recomençà el 1952 i set anys més tard era acabada.

És una església de grans proposicions d’una nau única amb transsepte i cúpula al creuer coronada per un llanternó hexagonal.

Façana plana i accés per galeria porticada amb arcs de mig punt. Campanar, de secció quadrada, és vuitavat i per tant amb coberta de vuit vessants.

A les façanes laterals hi ha contraforts i una sagristia.

L’edifici és d’obra vista.

Sant Pere de Gavà és una església del municipi de Gavà (Baix Llobregat) que forma part de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació del Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Capella de Sant Jordi dels Hostalets de Sant Antolí i Vilanova (Segarra)

Sant Jordi és una capella a l’extrem del carrer que uneix el nucli dels Hostalets amb Sant Antolí i Vilanova.

Us passo la seva historia:

  • Aquesta capella és sufragània de l’església parroquial de Santa Maria de Montlleó.
  • Fou manada construir pel baró Jordi Joan d’Aimeric, a mitjans del segle XVI, en honor del sant patró.
  • Destaca el fet que el seu campanar és una torre quadrada, quan la majoria de capelles són d’espadanya.

Edifici de planta rectangular i coberta a doble vessant, al qual s’adossa una torre campanar de planta quadrada amb quatre ulls d’arc rebaixat i coberta a quatre vessant. A la façana principal hi ha la porta d’accés a l’interior i presenta una estructura d’arc rebaixat.

La façana lateral presenta una fornícula oberta dins de l’estructura de la torre campanar amb la imatge de Sant Jordi i per sobre una cartel·la amb el nom del poble “Hostalets” i amb una font.

L’obra presenta un arrebossat exterior a tot l’edifici menys l’estructura lateral de la torre campanar feta amb paredat.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació del Text: Ramon Solé

Fotografies: Ramon Solé

Castell de Savassona de Tavèrnoles (Osona)

El Castell de Savassona és un castell medieval que es troba pel camí que surt a mà dreta, aproximadament al punt quilomètric 4,6 de la carretera BV-5213, al terme municipal de Tavèrnoles.

Us passo la seva historia:

  • El Castell de Savassona està documentat d’ençà l’any 890, sota el domini dels vescomtes d’Osona i regit per la família de cavallers dels Savassona, que esdevingueren senyors de la baronia de Savassona.
  • Al segle XII, seguia sota el domini de la mateixa família.
  • Posteriorment, en no tenir descendència directa, el castell fou venut a Ramon de Vilanova, castlà del Brull.
  • Al segle XIV, el castell passà a la jurisdicció de Bernat de Cabrera.
  • I als fogatges de 1553, s’esmenta al cavaller Antoni Vila com a senyor del castell.

El castell, estratègicament situat a 611 metres d’altitud, fou renovat als segles XVII i XIX.

Té elements medievals, murs de defensa i torre triangular a l’interior de l’edifici.

La capella del castell es troba adossada al mur de migdia de la façana del mas.

Avui en dia, el Castell encara és habitat.

El castell de Savassona és un castell medieval que es troba al terme municipal de Tavèrnoles (Osona). Fou declarat Bé d’Interès Nacional com a monument històric el 1949.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Periques de Puig-reig (Berguedà)

Periques és un mas del municipi de Puig-reig (Berguedà) Des de Puig-reig, ctra. a Sta. M. de Merlés, cal anar per un camí a la dreta que va directa a Periques.

Us passo la seva historia:

  • Des de l’any 1212 és documentat el Mas de Sant Julià
  • Sobre el qual a finals del segle XIII, els Templers, senyors del castell i terme de Puig-reig, iniciaren la construcció de la seva granja-convent.
  • La dissolució de l’orde, a inicis del segle XIV, va impedir que la construcció s’acabés totalment i funcionés com a centre agrícola i ramader de la Comanda de Puig-reig.
  • Sota el domini dels Hospitalers fou residència temporal dels membres de l’orde.
  • Al segle XVII ja funcionava com a masia.
  • L’any 1721 era conegut encara amb el nom de “Mas Sant Julià, vuy lo mas Periques”.

És una construcció gòtica de finals del segle XIII o començaments del XIV. Consta d’una planta quadrada (24 x 24 m) formada per cossos rectangulars i closa per una tanca amb una porta d’arc de mig punt adovellat. Les dependències formen un angle recte al sector nord-oest, i una muralla amb finestres i espitlleres al sector sud-est tanca un pati quadrat.

Les dependències són cobertes amb arcs diafragmàtics i fetes amb carreus de mides força grans, polits i escantonats que encara conserven les marques de picapedrer. L’ala nord era destinada a celler, magatzem i estables (soterrani). Cuina-menjador i dormitori eren situades a l’ala de ponent.

A la banda nord hi ha la capella de la Mare de Déu del Carme, d’origen romànic, antigament dedicada a Sant Julià i reconstruïda en època moderna.

Periques és un mas del municipi de Puig-reig (Berguedà) inclòs en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Conjunt d’habitatges de la plaça de l’Església i el carrer de les Flors de la Pobla de Montornès (Tarragonès)

Els diferents edificis que conformen la plaça de l’Església i el carrer de les Flors de la Pobla de Montornès.

Sobre tot l’habitatge del nº4, podem destacar la seva porta, balconada i finestra, així com les golfes amb les 7 finestres iguales.

Independentment de la seva protecció com elements individualitzats, conformen un conjunt harmònic que cal protegir.

El Conjunt de la plaça de l’Església i el carrer de les Flors és una obra de la Pobla de Montornès (Tarragonès) protegida com a Bé Cultural d’Interès Local.

Recull de dades: Viquipèdia i propi

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero