Un Jardí, amb escultures a Santa Perpetua de la Mogoda

Trobareu en un extrem de Santa Perpetua de la Mogoda, concretament  entre l’avinguda de Santiga , La Rambla i la Riera de Caldes, un petit parc o jardí.

La vegetació és bàsicament de pins,  poques alzines i xiprers.

El que ens crida l’atenció son unes escultures repartides per aquest Jardí i un Monument – Font d’aigua, es bo posar l’art exposat lliurement.

El que fa una verdadera llàstima, que altres “artistes” han pintat les escultures i les fonts d’aigua a la seva manera…

Un creu dues coses, caldria esborrar els grafitis i que no es tornes a produir novament.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

 

Anuncis

El Parc Central de Mataró, 1ª part #

El Parc Central de Mataró és una zona molt ben enjardinada de la ciutat de Mataró .

Va ser inaugurat l’any 1893 en el marc d’un projecte recreatiu de gran envergadura que incloïa un parc d’esbarjo privat i un velòdrom al que en aquells moments encara eren els afores de la ciutat, no com ara amb el creixement casi imparable d’edificis, està al cor de Mataró.

L’any 1894 també s’hi va aixecar una plaça de braus que va tenir molt poca durada.

Sols entrar, veurem els arbres mes monumentals del Parc, cal destacar : pins, eucaliptus, xiprers, entre altres arbres.

Actualment, la zona enjardinada disposava d’avingudes arbrades,

estanys o sortidors d’aigua,

una cascada i fonts,

un lloc de patinatge,

un cafè, lavabos…

i diverses escultures, com  del popular “negrito”, Anselm Clavé entre altres.

Té un valor especial la tanca del parc formada per pilars quadrats d’obra vista i pedra artificial. Damunt els pilars de la part central, una cornisa serveix de base per la col·locació de les lluminàries. Entre els pilar hi ha unes reixes de ferro amb motius geomètrics.

Un espai per els mes petits

El Parc en que es de dimensions quadrades, al fer el passeig per dintre d’ell, pot donar la sensació de ser esfèric,

donat que el circuit lateral i la plaça central dedicada a Honorat Vilamanyà, son circulars.

En un angle del Parc Central, hi ha el Casal per la Gent Gran.

Aquest Parc Central està protegit com a bé cultural d’interès local.

  • Dema veurem la part nova d’aquest important Parc de Mataró i del Maresme.”!

 

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Els Jardins de la Vil•la Amèlia de Barcelona – Part 2ª #

Els Jardins de la Vil•la Amèlia, eren d’Ignasi Girona, que va fer construir en la seva finca coneguda com “la Quinta Amèlia” de Sarrià, amb tot tipus d’arbres i plantes.

El nom el va posar en honor de la seva esposa, Amèlia de Vilanova.

Durant molts anys la família Girona va utilitzar aquesta finca com a lloc d’estiueig.

L’any 1930 l’Ajuntament de Barcelona va destinar els terrenys a parc públic i el 1969 van ser expropiats a canvi d’edificar-ne una part, cosa que va comportar l’enderrocament de l’antiga residència dels Girona.

Tal com vàrem dir ahir, un tros de terreny enjardinat va quedar integrat en els Jardins de la Vil•la Cecília, situats a l’altre costat del carrer de Santa Amèlia, que es va obrir quan es van crear els dos espais verds.

Cal destacar :

  • La glorieta dels xiprers, situada damunt d’un turonet de pedres que antigament havia estat una cascada.
  • Els jardins s’estenen, amb grans parterres, cadascun amb una vegetació diferent.
  • L’estany i el turó dels pins són els dos llocs destacats dels jardins. L’estany és circular, i està situat dins un gran parterre amb petites tanques vegetals de murtra curosament retallades que formen dibuixos sobre la gespa.

Els Jardins disposen d’un bar, zona amb jocs infantils,

i nombrosos camins, que permetent anar observant la diversitat de vegetació, així com d’arbres : pins, til·lers, cedres, xiprers, l’arbre de l’amor (Cercis siliquastrum), magnòlies, alzines, uns grans exemplars de pi pinyer i de pi blanc, palmeres.

Significatius són : un gran plàtan i un eucaliptus plantat a finals del s. XIX.

Son uns jardins cuidats i que a qualsevol època de l’any es agradable fer hi un tom.

 

Recull de dades, Text i Fotografies : Ramon Solé

La Rectoria Vella de Sant Celoni i el seu Parc 1ª Part #

La Rectoria Vella podeu anar-hi pel costat de la Riera de Pertegas a peu fent un passeig, o amb vehicle fins l’entrada pel passeig de la Rectoria vella.

La Rectoria Vella de Sant Celoni, és un exemplar de casal gòtic civil català del s. XV, estructurat a l’entorn d’un pati central.

No hi ha gaire documentació que hi faci referència,

no obstant us faig una mica de la seva historia  :

  • El rector de Sant Martí de Pertegàs, Ferrer Despujol, va fer construir el casal aproximadament entre 1413 i 1432.
  • Durant mes de quatre-cents anys ,va ser l’habitatge del rector i dels sacerdots de Sant Martí de Pertegàs des de la seva construcció fins el 1850. (El rector i la comunitat religiosa es van traslladar a la nova rectoria, adossada a l’església parroquial de Sant Martí.)
  • L’edifici quedà deshabitat i s’anà deteriorant, fins que mossèn Josep Bové va adquirir-lo a principi del segle passat i fen reformes de consolidació, la va convertir en una  casa de colònies d’estiueig, moltes famílies de Barcelona hi anaven a passar l’estiu.
  • El 1951 la Rectoria Vella passà a ser propietat dels germans de La Salle de la Bonanova, que la utilitzaren com a casa de colònies fins que el 1975, que l’adquirí l’Ajuntament de Sant Celoni.
  • En 1982 es va portar a terme una destacada restauració, dirigida per Sr. Ros de Ramis, que afectà les façanes i coberta.
  • La resta de l’edifici es rehabilità mitjançant una escola taller entre 1988 i 1992, d’acord amb el projecte de l’arquitecte Agustí Portales.
  • Actualment, és la seu de l’Àrea de Cultura de l’Ajuntament de Sant Celoni. A la planta baixa s’hi fan exposicions temporals i al primer pis hi ha el Centre de Documentació de Sant Celoni i el Parc Natural del Montnegre i el Corredor.

El Parc de la Rectoria Vella 

No és massa gran, per ho, hi ha una  varietat important d’arbres.

Dins del mateix Parc, hi ha l’edifici de la Rectoria Vella,  l’església de Sant Martí de Pertegàs -parròquia de la vila dels segles XI.

Aquest Parc – jardí és ample i ben cuidat, i disposa d’una gran varietat de plantes

i d’arbres, algunes exòtiques com l’arbre de l’amor, un arbret petit que hi ha entrant a mà esquerra, amb unes fulles en forma de cor molt arrodonides.

Per ho, el mes destacat son cedres, mèlies, troanes, castanyers, xiprers, moreres, plàtans, lledoners, el pi pinyoner, entre altres.

Les mèlies, a banda i banda del camí que ens porta a la Rectoria Vella i el xiprer de l’ermita de Sant Martí de Pertegàs, destaca per la seva alçària i majestuositat.

Es pot contemplar obres de diferents autors en llocs estratègics d’aquest Parc.

Aqui teniu un lloc mes a visitar. !

 

Informació i dades treta de l’Ajuntament de Sant Celoni

Text i Fotografies : Ramon Solé

El jardí del Palau de Pedralbes de Barcelona, o diriem que és un verdader Parc ?

Era una gran finca propietat de la família Güell, que la va cedir en part i que disposava d’un palau que va ser rehabilitat.

L’any 1926, l’alcalde de Barcelona va lliurar el Palau a Alfons XIII.

Per ho, en 1931, proclamada la II República, el Ministeri d’Hisenda va fer donació del Palau i els jardins a l’Ajuntament de Barcelona, que els va obrir a la ciutat, i les dependències reials es van convertir en el Museu d’Arts Decoratives.

L’any 2004, l’Ajuntament va cedir els jardins i l’edifici a la Generalitat de Catalunya, i en l’actualitat, s’utilitza eventualment per a actes i recepcions oficials.

L’antiguitat d’aquests jardins fa que hi trobem espècies poc corrents.

A l’entrada, grups de flors i, al darrere, un lleuger pendent cobert de gespa amb llorers i tarongers molt ben esculpits i una petita cascada completen un conjunt de gran bellesa.

Nicolau M. Rubió i Tudurí va ser l’encarregat de transformar les terres de conreu i el jardí existents als jardins que avui coneixem i va respectar, entre altres arbres ja centenaris, un important conjunt de cedres de l’Himàlaia.

Un dels exemplars forma part del Catàleg d’arbres d’interès local de Barcelona, juntament amb el pi pinyer  que hi ha a la praderia situada al costat del palau i una tuia articulada situada molt a prop de l’estany que hi ha a l’entrada del parc.

A més dels ja esmentats cedres de l’Himàlaia, hi ha grans exemplars de cedres de l’Atles, a l’esquerra de l’entrada del parc, i alguns exemplars de cedre japonès i de cedre d’encens.

També hi destaquen les dues fileres de til·lers situats als eixos principals del jardí, que ens guien fins al palau.

Les coníferes són presents arreu: pi pinyer, pi blanc, xiprers, xiprers de Monterrey i xiprers d’Arizona tots son espectaculars. 

Quant als arbustos, en destaquen els grans llorers i el boix.

Crec que és important poder gaudir de l’ombra i d’un bon passeig per aquest Jardí reial…hi ha molts racons per poder llegir un llibre, escoltar musica amb auriculars, escoltar els ocells, palar amb família o amistats, prendre el sol en algun banc… en fi passar ho tranquil·lament a casa vostra…!

 

Text : Ajuntament de Barcelona

Fotografies : Ramon Solé