Xemeneia de la Terrassa Industrial, TISA de Terrassa

Avui us presento dos articles

Xemeneia de la Terrassa Industrial, TISA esta situada en la plaça de la Terrassa Industrial amb carrer de Prim i ctra. de Montcada de Terrassa.

Va ser construïda en l’any 1940 per l’empresa de Cementos y Construcciones S.A., propietat del Sr. Francesc Salvatella i Farell. Xemeneia troncocònica de maó, de 35 m d’alçada i un diàmetre de 3 m a 2,3 m des de la base fins a la corona, rematada amb un collarí notable i protegida amb cèrcols per dalt i per baix. Té una base quadrada, amb motllures a les cantonades i a la part superior.

Al fust s’hi van adossar les lletres «TISA», acrònim de Terrassa Industrial, S.A., i s’aixeca en una plaça que ocupa el solar de l’antiga fàbrica tèxtil.

En destaca la nova tècnica que hi va aplicar l’autor, l’arquitecte Joan Baca i Reixach, per evitar que s’esboqués: va coronar-la amb dos anells de formigó que cenyien el forat per on surt el fum, mètode que tot seguit es va posar en pràctica en la construcció d’altres xemeneies.

 

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Bòbila Almirall II de Terrassa

Avui us presento dos articles

La Bòbila Almirall II esta en la Ctra. d’Olesa, 59. de Terrassa .

És situada a la carretera d’Olesa (B-120), al barri del Roc Blanc.

És la segona bòbila que els Almirall van bastir el 1947.

La primera, la  Bòbila Almirall I, de la qual només se’n conserva la xemeneia, que és la més alta de la ciutat i la més alta del món de les que tenen escala de caragol, fou fundada el 1910 a la Maurina i ja us vaig presentar en un article fa poc temps.

la xemeneia de la Bòbila Almirall I,

Les naus de la Bòbila Almirall II, ara són ocupades per una empresa de construcció.

Es tracta d’un conjunt d’edificis construïts en obra vista, dels quals destaca el cos principal, de planta rectangular molt allargada, cobert a dues aigües, amb llanterna central sobre el carener. És de planta baixa i dos pisos.

Les façanes estan formades per ritmes de pilars i arcs rebaixats que diferencien la planta baixa del pis superior, ja que en aquest cas els pilars i els arcs es desdoblen respecte als de la planta. Interiorment té separacions de totxana i maó buit que formen gelosies al lloc on es col·locaven les galetes a assecar.

Destaca del conjunt l’alta xemeneia troncocònica de amb base quadrada i fust coronat amb doble collarí i plataforma metàl·lica amb barana, fins a la qual es puja mitjançant una escala de gat exterior amb proteccions circulars. Té una alçada total de 49 m i un diàmetre de 3,8 m a 1,8 m de la base fins a la corona.

Aquesta esvelta xemeneia, exempta del conjunt, es contraposa a l’horitzontalitat d’aquest i forma una composició de volums.

La Bòbila Almirall II és un edifici industrial de Terrassa protegit com a bé cultural d’interès local.

 

Recull e dades : Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Xemeneia de l’antiga Fàbrica Guardiola de Terrassa

Avui us presento dos articles

Xemeneia de la Fàbrica Guardiola, esta situada al carrer de Sant Antoni, 62, vora el Parc de Vallparadís, va ser construïda en l’any 1887 aproximadament,

En l’actualitat forma part de les noves instal-lacions de l’hospital de la Mútua de Terrassa, concretament de Sociosanitari Vallparadis.

Es una xemeneia de maó troncocònica, amb base quadrada i fust coronat amb un potent collarí motllurat que recolza sobre dentells i protegida amb cercles metàl·lics.

Té una alçada total de 45 m i un diàmetre de 4 m a 2,8 m des de la base fins a la corona.

Juntament amb una de les naus, és l’únic vestigi de l’antiga fàbrica tèxtil Guardiola, de tints i acabats, que era una de les més grans de la ciutat i comptava amb quatre calderes i dues xemenea.

 

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies ; Ramon Solé

Xemeneia de la bòbila Almirall de Terrassa

Com cada diumenge us presento dos articles

La Xemeneia de la bòbila Almirall està situada en la Plaça de l’Assemblea de Catalunya al costat de l’avinguda Àngel Sallent de Terrassa.

Us passo la seva historia :

  • La Xemeneia era la sortida de fums dels forns de cocció de la bòbila de ca l’Almirall, fundada el 1910, de la qual només en queda aquest testimoni.
  • És un dels símbols de la Terrassa industrial, en el moment de la seva construcció, el 1956, era de les més altes mai aixecades.
  • Obra del mestre d’obres Marià Masana Ribas, s’aixeca a la plaça de l’Assemblea de Catalunya, urbanitzada modernament a l’espai que ocupava l’antiga fàbrica.

És una xemeneia de forma troncocònica, que va minvant a mesura que puja, construïda amb maó vist, de 63,25 m d’alçada des de la base fins a la corona, amb un diàmetre inferior de 3,98 m i el superior de 2,19 m.

Hi destaca l’escala helicoïdal de ferro que l’envolta, de 217 esglaons, que puja fins a la primera plataforma, mentre que a les altres dues de més amunt s’hi accedeix per una escala de ferro vertical.

Està rematada amb una cúpula de forjat i un parallamps.

Va ser reconeguda com a Rècord Guinness l’any 1991 pel fet que era la xemeneia amb escales de cargol més alta del món.

La xemeneia de la bòbila Almirall esta al barri de la Maurina, protegida com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Molí de l’Amat de Sabadell

Avui us presento dos articles

El molí de l’Amat era un molí fariner i draper, situat a l’esquerra del riu Ripoll, entre la masia de Can Puiggener i la Torre del Canonge de Sabadell.

Us passo la seva historia :

  • L’any 1390 es documenta per primer cop un molí fariner en aquest indret, però la seva existència podria ser anterior.
  • A partir del 1500 fou transformat per batanar draps de llana. Això implicà, com a intervenció principal, introduir una roda vertical i un arbre de lleves per moure les masses del batà. Segurament el molí fariner continuà en ús.
  • És documentat des del 1501 com a molí del mas Carbó, quan depenia del monestir de Sant Llorenç del Munt i es trobava en estat de ruïna.
  • Des d’aquella data els moliners establerts en aquest molí foren membres de la família Sampsó, provinent de Sant Esteve de Ripollet, que es traspassaren l’ofici i el molí de pares a fills, sempre pagant censos als possessors del mas Carbó i, indirectament, al monestir de Sant Llorenç del Munt.
  • A mitjan de1648, una filla Sampsó es casà amb Joan Amat, i d’aquí li pervingué el nom amb què encara és conegut actualment.
  • Des de 1820, al salt de dalt del molí s’hi instal•là maquinària tèxtil, mentre que al salt de baix es mantenien dos batans. A partir d’aquell moment, els contractes d’arrendament i sotsarrendament dels diferents salts d’aigua es multiplicaren.
  • Els Amat n’eren els propietaris i consten com a hisendats i també com a fabricants de draps.
  • El molí de l’Amat, que havia estat fariner i draper, acabà sent paperer a mans dels germans Fontanet, que el 1878 hi començaren a fabricar paper d’estrassa.

De l’antic molí, avui no en queden restes visibles, ja que fou arrasat en construir part de les naus de la fàbrica tèxtil del Vapor Cusidó i més antigament la fabrica Ribera i Cusidó.

Com a mut testimoni, sols hi ha la xemeneia del Molí de l’Amat.

Formava part del mateix sistema hidràulic del molí d’en Font: ambdós rebien l’aigua de la sèquia Monnar, que començava a la resclosa que hi havia al Ripoll més avall de la desembocadura del torrent de Colobrers. A la sortida del molí de l’Amat, l’aigua es tornava a abocar al riu.

 

Recull de dades : Viquipèdia i Ajuntament de Sabadell

Adaptació del Text : Ramon Solé

Fotografies : Viquipèdia i Ramon Solé

Xemeneia del Vapor Busquets de Terrassa

La Xemeneia del Vapor Busquets, esta situada en un costat de la plaça de Salvador Espriu de Terrassa.

Us passo la historia de Vapor Busquets :

  • El Vapor Busquets es va construir el 1841 als jardins de la casa pairal de la família Busquets, concretament entre el carrer de la Vila Nova i el carreró de la Unió.
  • L’Arquitecte va ser Antoni Pascual Carretero.
  • El negoci va estar operatiu fins que a principis del segle XX, el vapor va quedar obsolet.
  • Al 1907 la fàbrica va ser enrunada per construir-hi un projecte de l’arquitecte Lluís Muncunill, la nova seu de la Societat General d’Electricitat.

La Xemeneia del Vapor Busquets, te una alçària total, de 8 metres i de diàmetre a la base de 2,8 metres.

Té una base quadrada, amb cantonades motllurades i rematada per una motllura a la part superior. És l’únic testimoni de l’antiga Quadra Busquets, un dels primers vapors construïts a la ciutat.

De la demolició del vapor es va salvar la xemeneia que restà com a element singular en un costat de la plaça, això sí, escapçada l’any 1984 en no poder-la conservar sencera pel seu estat ruïnós.

 

Recull de dades : Ajuntament de Terrassa i altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Xemeneia de can Batlló de Barcelona

Dins del recinte de l’antiga fabrica de can Batlló, que a començaments del segle XX va ser convertida en l’Escola Industrial depenent de la Diputació de Barcelona, situada en el carrer del Comte d’Urgell, 173-215,de Barcelona, es conserva una magnifica xemeneia de la fabrica.

L’extraordinària xemeneia és tota de maó, en forma de piràmide truncada de secció hexagonal, amb una base de 60  m²,

i una alçada de 65 metres,

amb uns 150 metros de galeria sota terra.

Encara avui es troba en perfecte estat i exemplifica a la perfecció l’embalum de la fàbrica que la contenia.

El seu autor es l’arquitecte valencià, Rafael Guastavino i Moreno.

Podeu tindre mes informació sobre La fàbrica de Can Batlló de Barcelona,  en l’enllaç que us adjunto :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Can_Batll%C3%B3_(Eixample)

 

Recull de dades : Viquiopèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé – Fotografies : Fidel Rodríguez

Quadres i xemeneia de la Fabrica Izard, actualment és seu de la Sala Muncunill de Terrassa

Les quadres i xemeneia de la Fabrica Izard, están en el carrer de la Rasa, 53-55  i plaça de Didó de Terrassa.

La Sala Muncunill és una sala d’exposicions de Terrassa, situada a la plaça de Didó núm. 3, vora el carrer de la Rasa. Es tracta de la quadra o sala de tints de l’antic Vapor Amat, també conegut com a Ca l’Izard, un complex fabril de l’últim terç del segle XIX, remodelat el 1921 per l’arquitecte modernista Lluís Muncunill i Parellada, que en va construir la nau que es conserva actualment i en honor del qual fou batejat el nou espai expositiu inaugurat per l’Ajuntament el 1982, un cop enderrocada la fàbrica.

Us passo un recull de dades :

  • El vapor, destinat principalment a l’acabat de tints en el sector tèxtil, fou promogut per l’industrial terrassenc Ignasi Amat i Galí (1817-1891), alcalde de la ciutat (1863-1864) i fundador del Reial Col·legi Terrassenc, l’Institut Industrial i la Caixa d’Estalvis de Terrassa.
  • Després de la guerra civil, el 1940, va ser objecte de remodelació per part de Joan Baca i Reixach, que en reformà sobretot les llanternes de ventilació.
  • La darrera reforma és del 1982, de Francesc Bacardit i Segués, que va rehabilitar la nau per convertir-la en sala d’exposicions municipal, annexa a les noves dependències de l’Ajuntament de la plaça Didó.
  • La part moderna de la fàbrica l’ocupa actualment el centre territorial terrassenc de l’Institut del Teatre.

La quadra del Vapor Amat que allotja la sala d’exposicions municipal és una construcció de planta rectangular, feta de totxo massís, dividida a l’interior en dues parts longitudinals, separades entre elles per pilars de ferro colat que sostenen setze voltes de maó pla. Muncunill hi va experimentar l’obertura de llanternes damunt les voltes, amb què assajava un sistema d’il·luminació alternatiu a la tradicional coberta de dents de serra.

Aquestes llanternes sobreposades, d’arc de quatre punts, tenien com a objectiu la ventilació de la nau, i actualment, a diferència d’abans, es troben tancades per vidres.

A l’espai que ocupava l’antic vapor, el 1993 s’hi va arranjar la plaça dedicada al titellaire terrassenc Ezequiel Vigués, conegut amb el sobrenom de Didó. Només se’n van conservar la quadra dels tints, ara Sala Muncunill, que tanca la plaça per dalt, i l’antiga xemeneia, que era anterior a l’edifici modernista de Lluís Muncunill; de fet, fou construïda l’any 1900, quan l’originari Vapor Amat l’ocupava en règim de lloguer la fàbrica Sala Hermanos, que més endavant fou substituïda per la Manufactura Tèxtil, coneguda popularment com a Ca l’Izard.

La xemeneia, al bell mig de la plaça, és de base quadrada i fust troncocònic, de 10 metres d’alçada; l’any 1987 fou retallada.

 

Recull de dades : Viquipèdia i Ajuntament de Terrassa

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé – Arxiu Rasola

Basament de la xemeneia del Vapor Badiella de Terrassa

Reconstrucció del basament de la xemeneia de can Badiella, davant l’antiga seu de Caixa Terrassa.

Us passo l’historia de Vapor Badiella :

  • L’antic Vapor Badiella estava situat en els terrenys que avui dia ocupa la plaça Ricard Camí, en el núm 356 de la Rambla d’Ègara.
  • A iniciativa de l’industrial Lluís Monset es va construir, el 1892, l’edifici conegut pel Vapor Monset a la part alta de la dreta de la Rambla d’Egara.
  • L’any 1918, l’empresa Emili Badiella Ribas s’instal·lava de llogater en una de les naus del Vapor Monset.
  • Era una empresa dedicada a la filatura. L’any 1957, la raó social passava a dir-se SA Hilatures Badiella (SAHILBA), absorbint altres empreses instal·lades al vapor: Pentinatges Badiella, SA i Oliu SA.
  • L’empresa va patir els estralls de la rierada del 1962.
  • L’any 1983 va comprar tot el Vapor Monset on estaven ubicats.
  • Finalment l’any 1993, la Caixa de Terrassa, va comprar l’espai.
  • De la fàbrica, enderrocada a les acaballes del segle XX, no en queda res.

Un basament, amb una placa, construït amb maons, recorda el lloc on hi havia l’antiga xemeneia.

 

 

Recull de dades : Viquipèdia, Ajuntament de Terrassa i altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Vapor Codina de Sabadell

El Vapor Codina està situada l’entrada principal al carrer de Blasco de Garay nº 17.

El Vapor  Codina, era situat a una zona típicament industrial del segle XIX. La nau fabril ocupava tota una illa de cases i estava situada al voltant del carrer de les Tres Creus, de la Gran Via, del carrer de Lacy i el carrer de Blasco de Garay de Sabadell.

Us passo la historia de Vapor Codina :

  • Fou un vapor tèxtil de Sabadell fundat el 1880 pels empresaris comerciants Salvador Codina i Duran i Joan Corominas i dissenyat per l’enginyer Manuel Folguera i Duran i per l’agrimensor i mestre d’obres Francesc Renom i Romeu.
  • La feina principal de la indústria era la fabricació de teixits d’estam i la filatura de llana, tot i que també arrendava espai i energia a altres empreses com a inversió immobiliària.
  • La superfície total era de 1.204 m²
  • Estava situat en una posició estratègica, era molt prop de l’estació de tren, la qual cosa li permetia rebre amb facilitat el carbó procedent d’Astúries i d’Anglaterra.

L’estructura del vapor era formada per diverses naus, totes d’una sola planta i d’obra vista, distribuïdes en paral·lel i en perpendicular a l’entramat de carrers.

A l’interior, entre les naus, hi havia patis a l’aire lliure i a les obertures a l’exterior s’hi alternava el perfil rebaixat amb l’arquitravat. La coberta era de dos aiguavessos i les finestres d’estil Manchester.

Tenia una alta xemeneia de totxo a la banda de la Gran Via.

Actualment l’Ajuntament de Sabadell és el propietari de l’Edifici de Vapor Codines, on ara s’hi ubiquen les dependències de Vimusa i els serveis d’Informació d’Educació i Joventut.

De l’antic complex fabril, en queden dues naus que s’han rehabilitat i aprofitat per a instal·lar-hi aquests dos edificis d’equipament municipal.

També se n’ha conservat la coberta de dos aiguavessos, les finestres d’estil Manchester i la xemeneia.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Sabadell i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé