Sant Miquel de Serra-sanç de Sallent (Bages)

L’esglesiola de Sant Miquel de Serra-sanç o millor potser de Serrassanç, forma un petit agregat de Sallent, del qual dista 4 Kilòmetres.  Està situada entre els masos Soler i Vilaseca, dalt d’una petita Serra que s’acosta als 400 metres d’altitud, apartada de les carreteres generals i sensiblement a igual distància de Sallent que de Balsareny.

S’hi accedeix des de la vila de Sallent. Venint de Manresa, cal travessar la població i, a la zona esportiva, barriada del poble nou, s’agafa una pujada per la muntanya cami del Pal, trobant una cruïlla de camins a la banda esquerra una pujada que ens porta a l’ermita de Serra-sanç.

Us passo dades històriques:

  • És probable que abans d’aquesta existís una altra església, que el 1520 és dita de Serrassanç vell.
  • Les primeres notícies històriques s’inicien l’any 951 quan entre les possessions confirmades pel papa Agapet II a Ripoll, s’esmenta “la Serra que Sanç va donar al dit monestir amb els seus delmes i béns, en el territori o pagus de Balsareny”.
  • L’església actual correspon al segle XII.
  • De l’església i de la parròquia com a tal, n’hi ha notícies des dels volts del 1154, quan la parròquia de Serra de Sancho consta en unes llistes parroquials del bisbat de Vic.
  • Després d’un abandonament de més de 30 anys, l’any 1980 el grup sallentí del F.A.E.S. (Forment Arqueològic Excursionista Sallentí), filial del Centre Excursionista del Bages, hagués empres l’obra de neteja i restauració del temple amb un interès i cura dignes del millor elogi. (Antoni Pladevall).
  • Amb motiu de la restauració van ser també editats amb lletra de mn. Josep Maria Gasol i música de mn. Josep Potellas.

Altres dades de intertes :

  • El territori de Serrassanç fou confiat a la dotació del monjo Cambrer de Ripoll, que tenia la jurisdicció civil sobre la Quadra de Serra-sanç; la criminal era del Baró de Balsareny. En l’aspecte religiós, la parròquia també depenia del Cambrer de Ripoll, que era qui nomenava, amb l’aprovació del bisbe de Vic, el sacerdot que tenia la seva cura d’ànimes.
  • El seu terme arriba a comptar amb 20 famílies, que s’havien reduït a 7 entre els segles XVI i XVIII; per aquesta raó, aleshores no residia allà el seu rector, ni tan sols hi havia rectoria.
  • Sant Miquel era servit des de Sallent, i en els darrers segles, el seu rector solia esser un membre de la comunitat de beneficiats de dita vila.

És un edifici de boniques proporcions que treu tota la bellesa de l’harmonia de les seves línies romàniques.

Consta d’una nau amb volta de canó i un arc toral o dobler al seu centre.

El seu absis és ornamentat amb una graciosa ratlla de dents de serra i amb una finestreta de doble espitllera.

L’antic portal, fins ara tapiat, era al mur de migdia, però més tard s’obrí una nova porta a ponent, on també s’aixecà un ampli campanar d’espadanya, ara restaurat i retornat a les línies primitives. El seu carreu és de terme mitjà i ben tallat.

Segles enrere comptà amb un altar de Santa Maria i, des del 1643, amb un del Roser, que no varen mutilar la seva estructura.

Sant Miquel de Serra-sanç  és un monument de Sallent protegit i inventariat dins el Patrimoni Arquitectònic Català.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació de Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Sant Antolí de Monistrol de Montserrat (Bages)

Setmana dedicada a les Ermites, Esglésies rurals i Capelles

Sant Antolí esta a prop de la Urbanització Monistrol de Montserrat i damunt la línia dels Ferrocarrils de la Generalitat en una zona boscosa de Monistrol de Montserrat.

Us passo la seva historia:

  • L’església de Sant Antolí, situada dins l’antic terme de Monistrol de Montserrat, era una de les moltes ermites que sorgiren prop del Monestir de Montserrat i en els camins d’accés.
  • És esmentada el 1282, però sembla que s’hauria modificat posteriorment, possiblement en època del prior Vilaregut (el seu escut corona la porta), que va tenir aquest títol entre 1334 i 1350, conservant el primitiu esquema.
  • Sembla que l’edifici fou modificat de nou al segle XV conservant l’esquema romànic primitiu.

Construcció religiosa formada per una capella d’una sola nau coberta originalment amb volta de canó apuntada (avui està totalment ensorrada, i rematada per un presbiteri rectangular a llevant.

Rosa Serra – 1985 /Generalitat de Catalunya

La façana s’obre a ponent i presenta una porta amb arc de mig punt adovellat rematat per una cornisa i amb una finestra d’arc de mig punt monolítica.

Rosa Serra – 1985 /Generalitat de Catalunya

La façana està coronada per un campanar d’espadanya.

Sant Antolí de Monistrol de Montserrat és una església gòtica de Monistrol de Montserrat (Bages) protegida com a Bé Cultural d’Interès Local.

Recull de dades : Viquipèdia i Mapes de Patrimoni Cultural – Diba

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Ermita de Sant Hilari d’Abrera (Baix Llobregat)

L’ermita de Sant Hilari s’accedeix pel carrer de Premià d’Abrera.

Us passo la seva història

  • La capella va ser bastida sobre una vil-la romana.
  • És esmentada per primer cop l’any 1252, quan Ramon de Voltrera, feudatari de Castellví, fa hereu del castell de Voltrera i de la casa de Sant Hilari el seu fill Ramon i, en substitució d’aquest, el seu segon fill, Pere.
  • La capella és esmentada posteriorment en les visites pastorals a partir de 1310.
  • Al segle XVI es dona el nom de Quadra de Sant Hilari a la finca.
  • Actualment, com a conseqüència d’un conveni urbanístic, ha esdevingut propietat pública de l’Ajuntament d’Abrera.

L’església emplaçada sobre una antiga vil·la romana; s’han situat els seus orígens en temps anteriors a la conquesta musulmana.

Es tracta d’una capella d’una sola nau amb absis rectangular coberta amb volta de canó.

Està feta de maçoneria, arrebossat a l’exterior i pintat modernament l’interior.

Jordi Contijoch Boada / Generalitat de Catalunya

La nau té dos arcosolis per costat, amb sengles bancs a la paret inferior. L’absis en té un costat sud, i al nord es comunica amb una cambra annexa, també d’origen antic.

Jordi Contijoch Boada / Generalitat de Catalunya

A l’interior trobem 6 impostes, 4 a l’arc triomfal i 2 a l’interior de l’absis.

Montserrat Pagès i Paretas – 1981 / Generalitat de Catalunya

Les dues primeres són reaprofitades, de tradició tardo-romana; tenen al voladís un motlluratge format per dos bossells cilíndrics dins dos semicilindres de concavitat invertida, al dessota dels quals neix una motllura en cavet;

Montserrat Pagès i Paretas – 1981 / Generalitat de Catalunya

a la cara frontal, entre els bossells hi ha un filet o doble filet decorat amb motius de soga o altres relleus.

Montserrat Pagès i Paretas – 1981 / Generalitat de Catalunya

La de la dreta té representada tres caps molt esquemàtics, coberts per una mena de caputxes, esculpits dins d’unes arcades;

Montserrat Pagès i Paretas – 1981 / Generalitat de Catalunya

aquest relleu és posterior a la resta de la imposta, d’època preromànica.

Montserrat Pagès i Paretas – 1981 / Generalitat de Catalunya

Les altres dues impostes de l’arc triomfal són una còpia del segle X de les tardo-romàniques però estan fetes amb poca traça.

També del segle X són les impostes de l’absis però estan molt malmeses.

Sant Hilari d’Abrera és una església d’Abrera inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies exteriors : Mª Àngels Garcia – Carpintero

Sant Esteve de Vinyoles d’Orís (Osona)

L’església de Sant Esteve de Vinyoles a principis del segle XX

L’església de Sant Esteve de Vinyoles està en la Plaça de Mossèn Jacint Verdaguer, d’Orís.

L’església de Sant Esteve de Vinyoles a principis del segle XX

Us passo la seva historia :

  • El castell d’Orís, apareix documentat des de l’any 914.
  • El lloc de Vinyoles, des de l’any 901 en un document de venda al monestir de Sant Benet de Bages d’una vinya situada al castell d’Orís, a la vila de «Vingolas».
  • L’església apareix citada l’any 957, quan Ferruç i la seva muller Doda vengueren a Unifred, fill del fundador del monestir esmentat, diversos béns.
  • La funció parroquial no es documenta fins al 1060.
  • El temple primitiu fou renovat i entorn el 1106 es consagrà la nova església que tenia a més de l’absis central, dedicat a Sant Esteva, dos altars laterals sota les advocacions de santa Maria i sant Jaume.
  • Els anys 1619 i 1685 es construïren sengles capelles laterals.
  • El 1892, Josep Galzeran erigí una rotonda com a capella del Santíssim.
  • L’any 1936, fou aterrat un campanar de torre que s’erigia sobre el mur de ponent, obra segurament del segle xvii que devia ésser construït quan fou canviada la porta primitiva d’entrada al lloc actual, al mateix temps que era modificat el cimbori on hi hauria el campanar primitiu. El creixement urbà va fer necessària la creació d’un nou temple.
  • L’any 1955 el nou edifici va ser beneït i va assumir les funcions parroquials, quedant aquesta església abandonada.
  • Després l’església romànica va ser motiu de restauració pels Amics de Verdaguer, en record a l’exercici del ministeri sacerdotal que Mossèn Cinto Verdaguer dugué a terme entre els anys 1871 i 1874 en aquesta parròquia.
Fotografia : Lluis Capdevila / Col-lectiu Obaga

Edifici d’una sola nau capçada a llevant per un absis semicircular, precedit per un presbiteri curt, marcat per un parell de fornícules de planta rectangular que s’obren a banda i banda al mur. La nau és coberta per una volta de canó de perfil apuntat i reforçada per dos arcs torals, també apuntats, que la divideixen en tres trams. El tram més proper a l’absis és cobert amb volta de canó de mig punt situada transversalment que té en la seva base quatre trompes i dos arcs que l’escurcen, en una solució que sembla pensada per fer una cúpula sobre trompes però que mai s’arribà a fer i fou substituïda per la volta que s’ha conservat fins avui.

La porta s’obre a la façana de ponent, és un arc de mig punt adovellat; a sobre s’obre un òcul, que, juntament amb les finestres de doble esqueixada situades a l’absis i a la nau i un petit òcul obert en el tram de la volta transversal, constitueixen la il·luminació del temple. La teulada és a doble vessant i, on es troba l’arc transversal, hi ha un cos prismàtic perpendicular a la nau. L’edifici és llis, llevat de l’absis que apareix ornamentat amb un fris d’arcuacions llombardes, dividit per dues lesenes en dues sèries de nou arcs i una central de sis.

L’aparell de la restauració de 1976 és de petits carreus irregulars, simplement escairats, agafats amb argamassa (i morter de ciment pòrtland), disposats en filades uniformes i irregulars. L’església pot ser inclosa en un grup molt heterogeni d’edificis bastits entre el segle X i el segle XII, com Sant Climent de Peralta, Sant Miquel d’Olèrdola o Sant Feliu de la Garriga.

L’església de Sant Esteve de Vinyoles està inventariada.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé Fotografies: Dora Salvador

Capella de Sant Fruitós de Sentmenat

Aquest mes dedicat a Esglésies, Capelles, Ermites.

La Capella de Sant Fruitós està situada en el Camí del Castell, a 1.200 m. del poble de Sentmenat (Vallès Occidental) adossada a la masia de can Fruitos.

R. Brunet – 1983 / Generalitat de Catalunya

Us passo la seva història:

  • La capella es troba dalt de la carena que va del Pla a Sentmenat, sortint pel carrer de Clament Honet que segueix la Serra de Dalt a l’extrem nord de Sentmenat, al costat de la casa de Can Fruitós.
  • Aquest edifici primitiu data del 1065.
  • La restauració més notable va ser al segle XVIII, tot i que han existit altres anteriors i posteriors. Tant l’absis com tota la planta són romànics.
  • En els primers anys del segle XI, hi ha constància de l’existència d’una torre construïda al llarg de la Vall d’Aiguasma, nom antic del riu que baixa del castell de Guanta.
  • En un document de l’any 1065, ja apareix l’existència de la capella.
  • L’any 1113, el senescal Guillem i els seus fills van fer donació de l’església i del cementiri de Sant Fruitós a Santa Maria de Solsona.

És una capella romànica d’una sola nau i absis en forma de semicircumferència. La construcció dels murs és de pedra i morter.

La nau, engendrada per un arc apuntat, està coberta amb volta de canó seguit.

La capella s’il·lumina per tres finestres, una d’arc de mig punt centrada a l’ absis i dues de circulars, situades als murs de migdia i de ponent.

R. Brunet – 1983 / Generalitat de Catalunya

La porta d’accés, totalment modificada, es troba al mur de migdia.

La Capella de Sant Fruitós és una obra del municipi de Sentmenat que forma part de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Viquipèdia

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació del Text i Fotografies : Ramon Solé i Mª Àngels Garcia – Carpintero

Església de Sant Pere d’Abrera

L’església de Sant Pere esta situada en el carrer de l’Església, 9 d’Abrera.

Us passo la seva historia:

  • La parròquia de Sant Pere d’Abrera, dins del terme del castell de Voltrera, és esmentada el 1100, quan Guillem Ramon, senyor de la baronia de Castellbell, llegà cinc mancusos per a la seva dedicació.
  • L’església fou restaurada entre els anys 1956 i 1959 per la Diputació de Barcelona.
  • En aquesta restauració es va afegir el tercer pis del campanar.

Església d’una nau coberta amb volta de canó amb un absis trilobulat amb finestres de doble esqueixada com a únics focus d’il·luminació del recinte.

Exteriorment l’absis central està decorat amb arquets cecs i bandes llombardes i les teules són de pissarra.

A la zona del creuer, cobert amb volta d’aresta, s’aixeca una torre campanar de tres pisos, el primer amb una finestra de mig punt per costat i els altres dos finestres geminades.

 El parament del mur està fet a base de pedres irregulars sense treballar disposades en filades.

La porta d’entrada està en un dels laterals; es tracta d’una arc de mig punt amb una sanefa de dents de serra a les arquivoltes i petites columnes adossades, una a cada banda.

Els capitells tenen escultura rudimentària.

Sant Pere d’Abrera és una església romànica dins del municipi d’Abrera (Baix Llobregat) inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades: Wiquipèdia

Adaptació del Text i Fotografies: Ramon Solé

Església de l’antic Monestir de Sant Pere de Besalú

L’església de l’antic Monestir de Sant Pere, esta situada en la Plaça de Sant Pere a Besalú.

Us passo la seva llarga Història:

  • L’antic monestir benedictí de Sant Pere de Besalú fou fundat l’any 977 pel comte de Besalú i bisbe de Girona Miró Bonfill, que el posà sota el patrocini directe de la Santa Seu i va aconseguir el trasllat de les relíquies dels sants Prim i Felicià d’Agen, que se sumaren a les de Concordi, Evidi, Patró i Marí de Besalú.
  • El nou cenobi, l’església del qual fou consagrada el 1003 gràcies al comte Bernat Tallaferro, sembla que en substituí un d’anterior, del segle IX.
  • El temple actual correspon a una reedificació del 1060.
  • Inicialment, Sant Pere era fora dels murs de Besalú, i tenia dret d’enterrament dels fidels d’una extensa demarcació al seu cementiri, anomenat des del segle XI el Prat de Sant Pere, i que era situat a la plaça que hi ha al davant de l’església.
  • La seva màxima expansió va ser durant els segles XII i XIII, quan va passar a formar part del comtat de Barcelona i és quan va ser objecte d’una reforma.
  • Va començar la seva decadència al segle xv per causa de la guerra dels remences, els terratrèmols i la lluita per les possessions amb el bisbe de Girona.
  • La influència del monestir s’estengué aviat.
  • Tenia els priorats de Sant Maria del Collell (Garrotxa) i de Santa Magdalena (Tarragona).
  • El 1592 li foren units els monestirs de Sant Llorenç del Mont i el de Sant Quirze de Colera.
  • Fou suprimit el 1835 amb la desamortització.
  • Entre 1908 i 1914 s’hi instal•laren els benedictins d’Encalcat (França), però avui, desaparegut el monestir, l’església és la parròquia de la vila.
  • Durant la Guerra Civil espanyola de 1936, va sofrir un incendi perdent el mobiliari, part de les seves pintures del segle XVIII i algunes escultures.

De l’antic monestir, resta només l’església, de planta basilical, amb tres naus separades per pilars quadrangulars, creuer i un gran absis central.

La nau central, més elevada, és coberta amb volta de canó, i les laterals amb volta de quart de cercle.

Al gruix del mur dels braços del creuer s’obren sengles nínxols o petites absidioles que no sobresurten a l’exterior. Tres absidioles més s’obren al mur de l’absis central.

L’element més remarcable d’aquest conjunt és, però, la girola o deambulatori, que s’inscriu a l’interior de l’absis,

i que és formada per quatre parelles de columnes amb capitells esculpits amb decoracions vegetals o figuracions humanes (com Daniel amb els lleons) que denoten la influència del nord d’Itàlia.

Aquest sector és cobert amb volta semicircular de quart de cercle.

En un dels capitells hi ha la representació d’Herodes aconsellat pel diable i en un altre la matança dels Sants Innocents.

La façana, que denota també una influència del nord d’Itàlia, és centrada per un portal senzill al damunt del qual s’obre un finestral amb tres arcs de mig punt en degradació i dues columnetes per costat.

A banda i banda sengles lleons en alt relleu, d’influència rossellonesa, flanquegen la finestra.

La façana es corona amb frontó triangular.

El campanar s’aixeca sobre el braç nord del creuer.

El seu cos superior, amb els angles aixamfranats, grans finestrals d’arcs d’arc rodó i terrat amb balustrada, està datat el 1649.

De l’antic claustre, gòtic, no en queda pràcticament res, tret d’algunes làpides i claus de volta esparses.

Sant Pere de Besalú és un monestir declarat bé cultural d’interès nacional des de l’any 1931.

Recull de dades : Viquipèdia i Altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé i Arxiu Rasola

Sant Martí del Congost d’Aiguafreda

Aquesta setmana està dedicada a les Esglésies

Sant Martí del Congost està situada en Aiguafreda de Dalt , a la part alta de la muntanya, a 3 km del casc urbà actual d’Aiguafreda.

Us passo la seva historia:

  • La seva consagració, promoguda per l’abadessa Emma, filla del comte Guifré el Pelós, la va dur a terme el bisbe Gotmar de Vic el dia 5 d’agost del 898 amb el nom de Sant Martí de la vall del Congost.
  • A l’acta de consagració s’indica que els servidors de l’església seran sacerdots, monjos i Deodicades.
  • L’any 1105 es va tornar a consagrar el temple, reconstruït en l’estil romànic; d’aquesta segona data procedeixen els vestigis més antics de l’església
  • En l’edifici es troben diferents etapes constructives posteriors, referents als segles XII-XX.
Jordi Contijoch Boada / Generalitat de Catalunya

Planta de creu llatina. Nau única coberta amb volta de canó. Absis cobert amb volta de quart d’esfera, amb set absidioles i decorat a l’exterior per una cornisa amb arcs i faixes llombardes. Hi ha alguna finestra d’espitllera.

Carme Edo i Roca 1984 / Generalitat de Catalunya

Els braços del transsepte (segle XVI) són coberts amb volta de creueria d’un gòtic molt senzill. A banda i banda de l’absis es practicaren dues obertures per ubicar la sagristia i la capella del Sant Crist.

Jordi Contijoch Boada / Generalitat de Catalunya

L’antiga porta d’accés orientada a migjorn fou tapada i substituïda el segle XVI per una altra porta situada al seu costat. A la façana de ponent es conserva una antiga finestra bessona no visible a l’exterior degut al campanar d’espadanya, el qual fou substituït al segle XVI per l’actual cloquer.

Jordi Contijoch Boada / Generalitat de Catalunya

Als peus del massís de pedra tosca on està construïda l’església hi ha una cova formada pel creixement de la tosquera, que conserva restes de sepultures tallades a la roca de cronologia alt-medieval.

Font de dins del recinte

De fet, les excavacions arqueològiques en curs a la rodalia del conjunt monumental estan aportant coneixement sobre l’ús funerari del massís des de la Tardo-antiguitat.

Cal esmentar l’existència d’un comunidor del segle XVIII situat davant l’església.

Sant Martí del Congost o Església d’Aiguafreda de Dalt és una església del municipi d’Aiguafreda (Vallès Oriental) inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades : Viquièdia

Adaptació al text i Fotografies : Ramon Solé

Sant Miquel de Fontllonga municipi de Camarasa

Avui us presento dos articles

Imatge del poble

L’Església de Sant Miquel de Fontllonga de la Plaça de l’Església de Fontllonga  municipi de Camarasa.

J Salvado 1985 / Generalitat de Catalunya

Us passo la seva història:

  • Fou la parròquia del castell i nucli de Fontllonga, funció que encara conserva avui en dia. Fins a la desamortització depengué del priorat de Santa Maria de Meià.
  • Les primeres notícies escrites són de l’any 1049, quan una persona anomenada Vuart, la seva muller Maria i el seu germà Ramon Temon feren donació del delme de Fontllonga al monestir de Santa Maria de Meià i a l’església de Sant Jordi de Fontllonga.
  • El 1095, Ermengol, fill de Guitard Guillem de Meià, i nét del fundador del monestir, donà al mateix monestir les esglésies que tenia entre les quals figuraven les de Fontllonga amb tots els drets i pertinences.
  • El 1137, en un capbreu del mateix monestir hi consta que Santa Maria de Meià posseïa el castell de Fontllonga i les esglésies del terme.
  • El 1315, consta que el delegat del visitador de l’arquebisbe de Tarragona visità el lloc.
  • La dependència de Santa Maria de Meià es féu més patent quan el 1458, el prior Pere de Vilanova uní la rectoria de Fontllonga al priorat de Santa Maria.
  • Això l’exemptava de les visites pastorals del bisbe d’Urgell, sobretot a partir del segle XVI.
  • Així, el 1633 el visitador de la catedral i el bisbat d’Urgell hagué de revocar la seva visita a l’església de Fontllonga perquè anava en perjudici de la dignitat prioral.
  • A mitjan segle xvii Roig i Jalpí afirma que l’església encara gaudia d’un culte important: «Sant Miquel Archangel, en Font-llonga. És parroquial. Y en ella hay instituidas dos Cofradias».

Consisteix en un edifici d’una sola nau amb una capella adossada al sud, donant a la planta certa aparença de creuer. L’aparell general de l’edifici es caracteritza per l’ús de carrerons ben escairats, sense polir, disposats de forma ordenada en filades uniformes i regulars. Les cobertes conserven el seu acabat en lloses de pedra irregulars, presumiblement originals, tot i que recentment es denoten restauracions que han canviat aquesta aparença puntualment.

La façana principal actual es troba a l’oest, compta amb un portal en arc lleugerament apuntat, i emfatitzat per una arquivolta en degradació, amb un motlluratge simple de filiació gòtica. A la façana original, al mur nord, hi ha una porta paredada també amb arc lleugerament apuntat, amb grans dovelles. En aquesta mateixa façana nord s’observa un canvi de nivell al ràfec de coberta, que manté el carener uniforme.

Imatge del poble

Com ja s’ha dit és un edifici d’una sola nau coberta amb volta de canó de perfil apuntat, reforçada per arcs torals i capçada a llevant per una absis semicircular precedit per un estret arc presbiteral que arrenca una motllura bisellada. Als costats de l’absis hi ha dos arcs formers de perfil apuntat. Al mur de ponent, capçat per un campanar de torre que correspon a les reformes tardanes, s’obre una finestra d’una sola esqueixada amb arc apuntat, esvelta i apuntada.

Imatge del poble i paroràmica

L’edifici mostra una evolució complexa en les seves fases arquitectòniques. Per una banda la planta de l’església podria correspondre’s amb el temple arcaic, del segle XI. No obstant la majoria de trets de les façanes, arcs i motllures semblen indicar una cronologia vers els segles XIII-XV. Altres elements interiors o el mateix campanar deuen correspondre amb el segle XVIII o posteriors. Es pot observar, a més, que recentment l’edifici ha estat restaurat, ja que els murs i la teulada es troben ben assentats i acabats i en un òptim estat de conservació.

Panoràmica des del poble

Fontllonga ens ofereix unes vistes panoràmiques excepcionals.

Sant Miquel és l’església parroquial del poble de Fontllonga, al municipi de Camarasa (Noguera) inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació del Text : Ramon Solé

Fotografies : Fidel Rodríguez

Restes de Sant Miquel de la Infermeria de Sant Joan de les Abadesses

Avui us presento dos articles

Les restes de Sant Miquel de la Infermeria estan situades entre el carrer Bisbe Sala i el carrer de Sant Miquel  de Sant Joan de les Abadesses.

Capella de Sant Miquel de la Infermeria de Sant Joan de les Abadesses – Foto: Viquipèdia

Us passo la seva historia :

  • Tal com el seu nom indica aquesta església formava part d’un conjunt major on s’acollien vells i malalts, annex al monestir. La seva construcció es deu a l’abat Ponç de Monells i fou consagrada el 2 de novembre de 1164 amb la dotació de dos masos, un de Prats i l’altre de Malatosca.
  • La seva façana fou renovada l’any 1357 degut a la construcció d’un campanar d’espadanya.
  • El 1428 fou força afectada pels terratrèmols, a conseqüència del qual fou objecte de diverses restauracions.
  • El 1498 fou tancada la porta que donava directament a la infermeria i oberta, al mateix temps, una altra que comunicava amb el carrer.
  • L’església fou enrunada durant la Guerra Civil.
  • Fa pocs anys es varen consolidar els fonaments.

Era una església d’una sola nau de planta rectangular amb absis semicircular una mica més estret que la nau. Del que fou l’església actualment només se’n conserva una part de la paret del cantó nord-occidental, la qual ha estat aprofitada per la construcció d’una casa.

S’hi endevina l’arrencada d’una volta de canó. A la mateixa banda i en la part de l’absis s’hi endevina també una finestreta de doble esqueixada.

De la resta de murs només se’n conserva una alçada de 60 cm de la paret.

Foto : Joan Busquets Xambó – 1992 – Generalitat de Catalunya

Dins del clos monàstic, a l’origen servia de capella de la infermeria perquè la norma de govern del monestir exigia que els vells i malalts poguessin disposar d’aquesta dependència a part del monestir.

Sant Miquel de la Infermeria és una església romànica de la que queden restes a Sant Joan de les Abadesses (Ripollès) inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades : Ajuntament de Sant Joan de les Abadesses i Viquipedia.

Adaptació del Text : Ramon Solé

Fotografies : Maria Àngels García-Carpintero Sánchez-Miguel