Vitris, escultura a Olot

Avui us presento dos articles

Vitris, és una columna coronada per un cos polièdric irregular, formada per arestes metàl·liques i vidres de colors.

Està situada en la plaça de Santa Magdalena, a prop de la Capella, és obra de Domènec Fita.

Inspirada, segons l’autor, en les columnes basàltiques de la zona Volcànica garrotxina.

Per la nit, a l’estar il·luminada podem apreciar millor els vitralls alguns de color.

Us passo informació sobre Domènec Fita :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Dom%C3%A8nec_Fita_i_Molat

 

Recull de dades : Ajuntament d’Olot

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Església de Sant Joaquim de Martorelles

L’Església de Sant Joaquim esta en la Plaça de l’Església, 1 de Martorelles.

Us passo la seva historia :

  • Fins l’any 1927, Martorelles, estava unida a Martorelles de Dalt, avui Santa Maria de Martorelles.
  • Amb la segregació es va plantejar la necessitat de construir un nou temple parroquial a Martorelles.
  • L’obra es va haver d’ajornar per la guerra civil
  • En l’any 1956 es va beneir la primera pedra de la nova església de Sant Joaquim,
  • El 1959 el bisbe auxiliar Mons. Narcís Jubany va beneir el temple, encara que les obres no estaven finalitzades.
  • Fins l’any 1976 no es va constituir com a parròquia.
  • L’arquitecte va ser Marià Romaní.

L’Església de Sant Joaquim es va construir amb maó com a material bàsic.

A la dreta de la façana hi ha el campanar, de secció quadrada i també de maó, amb buit quadrat a cada cara del polígon, per situar les campanes.

L’eix central de la façana queda remarcat per un vitrall allargat situat verticalment. La teulada és a dues aigües.

Té una nau central i dues de laterals, i el desnivell que existeix entre elles permet d’il·luminar l’interior amb vitralls. Interiorment es reflecteix la teulada de dues vessants, amb un entramat de maó i bigues de formigó armat; disposa de cinc trams i capelles a cada costat de la nau.

Sant Joaquim és una església de Martorelles (Vallès Oriental) inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades : Viquipèdia i Altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Església de Santa Maria de Cornellà de Llobregat

L’Església de Santa Maria està situada en la plaça de l’Església de Cornellà de Llobregat .

Us passo la seva historia :

  • En el lloc on es trobava una finca agrícola al segle II, va ser on s’edificà al segle VI una primitiva església paleocristiana.
  • La actual és la tercera que, en la història de la ciutat de Cornellà, es construeix en el mateix lloc.
  • La primera d’elles era en construcció al segle XI, entre 1065 i 1095, anys en què hi ha enregistrades donacions en moneda per a la construcció del Temple de Santa Maria de Cornellà.
  • Als segles XV i XVI s’hi obriren diverses capelles laterals.
  • Cap a la segona meitat del segle XVIII, hom bastí una nova església al mateix lloc de l’anterior que és la fou destruïda el 1936.
  • Fotografia de l’antiga església abans de la Guerra Civil

  • L’actual, doncs, es va encarregar el 1939 a l’arquitecte E. Mora i Guasch, que la va construir al mateix lloc, però capiculada.
  • La reconstrucció va començar el 1940, data en què es va col•locar la primera pedra, que va ser beneïda el 1948.
  • L’antiga rectoria, que s’ha conservat i que, en principi estava al davant, és l’Arxiu Municipal.

Amb relació a l’actual església, el material principal amb el que es va construir l’església  va ser de maó vist i amb teulades de teula.

L’edifici actual està format per una sola nau amb transsepte, un absis poligonal amb capelles per als costats.

El campanar és octogonal a la part superior, ja que comença amb una planta quadrada.

La façana està formada per una rosassa amb vitralls, envoltada amb dues torres als costats, de planta quadrada, amb finestres allargades, igual que al campanar.

L’estil és d’un monumentalisme de postguerra de caràcter força retrògrad, cercant formes neoromàniques.

En un costat  de l’església, hi ha un jardí amb un bonic sortidor d’aigua.

L’Església de Santa Maria és una obra del municipi de Cornellà de Llobregat inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Cornella de Llobregat, Viquipèdia i altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Casa Pujador d’Olot

La Casa Pujador, està situada front  la Plaça  del Conill , cantonada amb el carrer del Carme, 1-5 i el carrer Verge del Portal, 2-4 d’Olot.

Casa modernista del 1912 de l’arquitecte Josep Azemar, d’estil medievalista.

La façana està formada per dues parets. L’eix compositiu bascula pel costat de la torre de l’angle, de planta circular, que surt d’un gran boínder ubicat al primer pis.

Als baixos hi ha comerços i sobre d’ells hi ha una sèrie d’arcs apuntats.

Al primer pis hi ha una galeria amb columnes que sustenten arcs de mig punt rebaixats; als costats hi ha balcons amb petits arcs gòtics.

Al tercer pis trobem finestres amb arcs de mig punt i la coberta és cònica.

Destaca la torre amb un sagrat cor al centre, la galeria cantonera amb vitralls, i la coberta de la teulada, amb ceràmica de colors.

La Casa Pujador és una obra d’Olot protegida com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades : Viquipèdia i altres

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Antigua Casa Figueras, avui en dia pastisseria Escribà de Barcelona

Antiga Casa Figueras, avui en dia pastisseria Escribà, està situada en la Rambla de les Flors, 83 de Barcelona.

Cal destacar la façana de la tenda, que s’ha conservat canviant el nom, i respectant els seus dibuixos, vitralls, ornaments escultòrics.

Us passo la seva historia :

  • En 1846, es va instal·lar en aquest local, els Figueras, que era un important fabricant de pasta i sèmola.
  • En 1986, el pasteler Antoni Escribà compra aquest antic comerç pel seu fill i nora continuant el negoci tradicional familiar iniciat en 1910, en la fabricació de pastissos selectes.

L’aspecte actual de l’antiga Casa Figueras és manté, en bona part, l’apariencia que va donar l’escenògraf Ros i Güell al reformar-la en 1902.

L’antiga Casa Figueras és un be d’Interès Nacional.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Barcelona

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Mercat de Sarrià de Barcelona

El Mercat de Sarrià, està situat en el Passeig de la Reina Elisenda Montcada, 8 de Barcelona.

Es va aixecar sobre el que havia estat l’hort de la rectoria de Sant Vicenç de Sarrià, un projecte dels arquitectes M. Coquillat i A. Calvet.

En l’any 1900 va sortir el primer projecte de construcció d’un mercat cobert a Sarrià que no va reeixir. Es va haver d’esperar fins al 1909, amb l’obertura del passeig de la Reina Elisenda fins a Pedralbes perquè se n’iniciés la construcció.

L’obertura d’aquesta via va separar la parròquia Sant Vicenç de Sarrià del hort de la rectoria, lloc on es va construir l’actual mercat després que el 1910 els arquitectes M. Coquillat i A. Calvet presentessin el projecte definitiu de mercat. Es va inaugurar el 23 de desembre 1911.

El 2007 s’hi va finalitzar un important pla de reformes.

Les quatre façanes estan decorades amb vitralls que permeten l’entrada de llum natural a l’interior, a més de les sanefes de maons. De l’exterior destaca la façana principal, encarada a l’oest al carrer de Pere Tarrés, alta i amb acabat triangular.

També hi destaquen els pilars que sobresurten pel damunt de les façanes, i el seu rellotge interior.

.

És un mercat relativament petit, actualment disposa d’unes 20 parades, a banda de botigues no alimentàries, bars i un supermercat.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Barcelona i el propi mercat.

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Església de Sant Feliu d’Alella

L’Església de Sant Feliu d’Alella  està situada en la Plaça de l’Església, 8 d’Alella.

Us passo la seva historia :

  • La primera pedra de l’edifici es col•locà el 9 de setembre de l’any 1454.
  • Les obres s’acabaren l’any 1463.
  • En aquest moment comprenia el presbiteri i les quatre capelles més properes.
  • A principis del segle XVII, l’església, construïda dos-cents anys abans, resultà petita: l’ampliació durà des de 1611 fins a 1613.
  • Fins al segle XIX no hi tornaren a haver més reformes, concretament, la capella del Santíssim realitzada l’any 1886.

Us passo aquest enllaç, on trobareu mes explicacions sobre la seva historia :

http://esglesiadalella.org/historia/

L’església de Sant Feliu d’Alella, és d’una sola nau rectangular encapçalada per un absis pentagonal, i flanquejada per sis capelles laterals, tres per banda, que corresponen als tres trams de volta.

Aquesta darrera és de creueria i al centre de la nau principal hi ha una de canó amb una torre llanterna a la part superior. Mentre que l’accés a les capelles des de la nau central es realitza a través d’un arc de mig punt, la volta de les mateixes és de creueria.

Totes elles estan comunicades entre si. Destaquen algunes claus de volta.

La façana, formada per un frontó triangular de tipus clàssic en la part superior, una rosassa en la part central i una portada barroca en la part inferior.

La portada destaca per la seva profusió d’elements; està flanquejada per dues columnes estriades en sentit espiral i decorades en la seva part inferior, que suporten un entaulament i un frontó entretallat per una fornícula clàssica, i decorat per volutes.

A banda i banda de la fornícula hi ha una pilastra adossada que suporta una petita cornisa i dos elements ornamentals, i a la part central allotja una imatge de Sant Feliu.

També és de notable interès la portada gòtica dovellada en forma d’arc de mig punt, lleugerament apuntat en la seva part superior.

En l’actualitat dóna pas a la capella del Santíssim, d’estil neogòtic, amb un finestral amb vitralls, i una imatge del Sagrat Cor.

El campanar, situat sobre la volta de la capella del Roser. Consta de dos cossos de planta quadrada.

A l’interior i primitiu s’observen uns arcs de factura romànica, sota els quals hi ha tres finestres on antigament s’hi situaven les campanes.

Aquest primer cos correspon a la primitiva església romànica dels segles XI i XII. El cos superior presenta quatre finestrals apuntats i està coronat per merlets escalonats.

Al cim de la torres un petit campanar de ferro sosté les actuals campanes de rellotge, en forma de mitja taronja. El campanar sencer presenta la pedra vista.

L’Església de Sant Feliu d’Alella, és una obra del municipi d’Alella declarada bé cultural d’interès nacional.

 

 

Recull de dades : Pròpia de l’església Parroquial, Ajuntament d’Alella i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Seu central de la Caixa d’Estalvis de Sabadell

La Seu central de la Caixa Sabadell està situat en el carrer Gràcia, 17 de la ciutat de Sabadell.

És un edifici modernista propietat de la Caixa d’Estalvis de Sabadell , fou projectat per l’arquitecte Jeroni Martorell entre els anys 1905 i 1915, edifici de gran bellesa.

Us passo la seva historia :

  • L’any 1902, i davant del creixement que experimentava l’entitat, es va adquirir un solar al centre de Sabadell, on es va edificar el que seria la seu central, que es coneix amb el nom d’El palau de l’estalvi.
  • El rei Alfons XIII va posar la primera pedra, constitueix una joia de l’art modernista.
  • Les obres van començar el 1906.
  • Dos anys més tard, amb l’estructura acabada, es van començar els treballs de decoració interior.
  • El 1910 les obres es van aturar parcialment, a causa de la construcció paral·lela de l’Escola Industrial d’Arts i Oficis, que posteriorment i fins al dia d’avui és la seu de l’Obra Social Caixa Sabadell.
  • El 1916, però, la major part dels serveis de la Caixa de Sabadell es desenvoluparen al nou edifici.

La façana de l’edifici s’estructura en tres cossos.

El central, més elevat i amb el pla de la façana desplaçat, destaca sobre els laterals que tenen molta menys decoració i una acusada horitzontalitat i sobrietat.

De l’edifici, en destaquen la seva simbologia, els vitralls, els esgrafiats amb motius florals i simbòlics.

A l’interior, l’actual pati d’operacions va ser concebut per Jeroni Martorell com un ampli vestíbul, tancat a nivell dels pilars.

A un costat se situava la biblioteca i a l’altra les oficines d’atenció als clients.

Els capitells de les columnes són esculpits amb roses i gira-sols.

Al fons del vestíbul s’obre pas al pati Turull, un espai de dimensions considerables i planta quadrada, cobert per una gran claraboia.

Les columnes són, probablement, obra de l’escultor J.M. Bernades, amb un monument a Pere Turull (primer negociant de llanes de la ciutat, membre del gremi de fabricants i alcalde de la ciutat que va liderar la iniciativa que va conduir a la formació de l’entitat), de Manuel Fuxà i Leal i Ismael Smith.

Per ampliació de dades podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Caixa_Sabadell

 

Recull de dades : Viquipèdia i altres

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Fidel Rodriguéz

Palau Balmesiana de Barcelona

El Palau de la Balmesiana està situat en el carrer de Duran i Bas, 9, amb un lateral de la Plaça del vuit de març de Barcelona.

Dins d’aquest edifici, amaga un dels tresors millor conservats de la ciutat de Barcelona.

El Palau de la Balmesiana és un conjunt d’edificis religiosos neomedievals, que data de 1916,

els dos edificis són d’estil gòtic modern on es reutilitzaren alguns dels elements dels antics casalots.

La capella, és obra de Joan Rubió i Bellver, deixeble de Gaudí, i un dels arquitectes encarregats de donar forma al barri gòtic en els anys 20 del passat segle.

La capella està presidida per un retaule amb una escultura de la crucifixió obra de Josep Llimona, rodejada d’imatges de la Verge i sant Joan, de Camps Arnau.

Als laterals s’hi troben dos altars de marbre, dedicats a la verge de Montserrat i a santa Teresa del Nen Jesús.

No passen desapercebuts els vitralls policromats

i un conjunt de làmpares on ressalta una per damunt de la resta,

la penjada del cimbori, que dona personalitat al recinte.

El magnífic pati central que aporta llum a l’edifici,

i disposa d’un singular balcó de fusta treballada en forma de tribuna.

Us passo informació sobre la Fundació Balmesiana :

https://es.wikipedia.org/wiki/Fundaci%C3%B3n_Balmesiana

Està gestionat per l’empresa, Sternalia Productions SL., i es fant visites guiades que son molt interessants.

Us passo un enllaç d’un article de La Vanguardia sobre “ El tesoro oculto de la Balmesiana” :

https://www.lavanguardia.com/local/barcelona/20170805/43317702844/tesoro-oculto-fundacio-balmesiana-barcelona-secreta.html

És una verdadera joia que si no la coneixeu, val molt la pena d’anar-hi.

 

 

Recull de dades : Sternalia Productions SL., Ajuntament de Barcelona, Viquipèdia i altres.

Adaptació al Text  : Ramon Solé – Fotografies : Fidel Rodríguez

L’Antic Mercat Maignon de Badalona

L’Antic Mercat Maignon  està situat en el carrer Arnús, 41  i la  Pl. Maignon de Badalona.

Us passo la seva historia :

  • L’Antic Mercat Maignon, s’ubica en una antiga plaça anomenada de Moyons, segons un plànol del segle XIX, en el primer eixample de Badalona, sobre uns terrenys d’Esteve Maignon.
  • La seva construcció fou per tal de satisifer les necessitats de la creixent ciutat en plena expansió.
  • Fou inaugurat el 1889 pel llavors alcalde de Badalona Francesc Viñas i Renom.
  • L’Ajuntament el va reformar el 1975, eliminant 26 de les 78 parades exteriors, per tal facilitar la comunicació del vianants entre l’avinguda Marti Pujol i el carrer de Mar, i canviant part dels antics vitralls i col•locant un sostre pla per tal de millorar la seva resistència al clima però que va resultar acabar tapant l’estructura original de la coberta realitzada en ferro.
  • Actualment és es fa un remodelatge i restauració de l’edifici.

Ocupa una illa sencera definida pels carrers d’Arnús, Lleó i Soledat. És semblant altres mercats, com el del Clot i sobretot el del Poblenou a Barcelona, perquè és del mateix autor.

És un edifici rectangular, de 1034 metres quadrats de superfície, bastit en maó i pedra artificial.

Les parets consten de grans vitralls, la majoria no conservats, antigament decorats en colors, i en el centre dels testers té els dos vitralls originals que destaquen per tenir l’escut de Catalunya rodejat d’una garlanda , en aquella època era l’escut que emprava l’Ajuntament de Badalona.

Foto de 2013 de el punt avui

Des de 2011 es troba tancat, els paradistes han sigut traslladats a una carpa al costat del mateix mercat, en el lloc que havia ocupat antigament la perfumeria Parera, avui anomenat plaça de les Puntaires.

Us passo la informació apareguda a DiarideBadalona del 22 d’Abril de 2015 sobre el remodelatge del Mercat :

https://www.diaridebadalona.com/noticia/comencen-les-obres-denderrocament-a-linterior-de-lhistoric-mercat-maignon/

El Mercat Maignon és un edifici d’ús comercial de Badalona protegit com a bé cultural d’interès local.

 

 

Recull e dades : Ajuntament de Badalona i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé