Capella de Sant Pere del Soler de Navàs (Bages)

La Capella de Sant Pere del Soler  s’arriba per la Carretera de Navàs al Mujal i Sant Cugat del Racó. A uns 400 m passada l’església de St. Cugat, cal agafar una pista a la dreta (nord-est) a un 1 km trobareu la masia El Soler, on hi ha la Capella.

Capella que està adossada a la masia del Soler, a l’angle nord-est de la casa. Fou construïda a finals del segle XIX en estil neogòtic i està dedicada a sant Pere. És d’una sola nau, de planta rectangular, i té una petita sagristia adossada al sud. La façana principal, encarada vers llevant, consta d’un portal de llinda plana rematat per un arc ogival cec i, al seu damunt, té un òcul decorat amb una traceria gòtica i una campanar d’espadanya. Els paraments són fets amb un aparell de carreus força grossos i regulars. Les façanes laterals presenten sèries de finestres rematades amb arcs ogivals i decorades amb vitralls (quatre al nord i tres al sud).

A l’interior la nau és coberta amb volta de creueria i als peus té un petit cor al qual s’hi accedeix per una escala de cargol. Les imatges que es conserven a l’altar són relativament modernes, probablement de començaments del segle XX.

Observacions:

Informació facilitada pels propietaris.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Jordi Piñero Subirana

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Nota : El nostre agraïment a la propietat de la masia del Soler per facilitar-nos poder fer les fotografies.

Casa Alegre de Sagrera de Terrassa – L’exterior modernista ( 5ª i última Part # )

Durant varis articles, em pogut conèixer diferents aspectes de la Casa Alegre de Sagrera de Terrassa, com vitralls, mobiliari, figures, el jardí…

Avui tornarem a l’exterior, el Parc – jardí i altres imatges d’interès :

Text: Ramon Solé

Fotografies: Fidel Rodríguez

Casa Alegre de Sagrera de Terrassa – Els Vitralls modernista ( 2ª Part # )

De la casa Alegre de Sagrera de Terrassa, podem destacar Els Vitralls modernista, dels que us passo una mostra en imatges:

Text : Ramon Solé

Fotografies: Fidel Rodríguez

L’aqüeducte i la glorieta del pou de la Font de can Valls de Sant Celoni

Des de Can Valls d’Olzinelles, cal arribar-nos per una camí que es troba al sud-est i al final d’una filera de plàtans centenaris,

hi ha la Font i bassa, l’aqüeducte i un pou en forma de glorieta.

La bassa i safareig recull l’aigua provinent del sot de l’Aranyal,

que es canalitzada per medi  d’un petit i curiós aqüeducte de pedra.

El pou en forma de glorieta, tot rodó, tancat i tapat en la seva part superior, formada per una cúpula,

podem observar el que eren uns vitralls de color situat a dalt de tot.

El conjunt format  per la bassa, l’aqüeducte, la glorieta del pou i les fileres de plàtans fan que sigui un lloc molt característic de la vall d’Olzinelles en el municipi de Sant Celoni.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Casa Sebastià Bosch i Sala de La Garriga

Avui us presento dos articles

Casa Sebastià Bosch i Sala, esta en el Passeig, 97 de La Garriga.

És una obra interessant de Raspall, ja que hi introdueix nous elements formals: estucs amb motius geomètrics en el ràfec, jardineres a les finestres, etc., a més de fer una interessant combinació de vitralls, ceràmica i esgrafiats amb un marcat estil propi de l’autor.

Es tracta d’un habitatge unifamiliar aïllat què consta de soterrani, planta baixa i pis.

Assentat damunt un sòcol de carreu, presenta una coberta de faldons amb gran pendent. Imposta esgrafiada amb motius geomètrics a les obertures de la planta baixa. L’emmarcat de les obertures del terç superior de la planta baixa i pis presenta els mateixos esgrafiats que la imposta.

Les llindes són de perfil sinuós i, de la mateixa manera que les jardineres que hi ha al costat de les finestres, revestits de rajola quadriculada blanca i marró. En el ràfec, les entrepilastres de les mènsules estan estucades amb motius geomètrics vegetals. A la façana nord hi ha una finestra tapiada.

La Casa Sebastià Bosch i Sala, està protegit com a bé cultural d’interès local d’aquest municipi, inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Casa Antoni Barraquer de La Garriga

Avui us presento dos articles

Casa Antoni Barraquer esta en el Passeig 7, amb carrer Caselles de La Garriga.

Us passo la seva història :

• Casa Antoni Barraquer és una casa construïda el 1912 per encàrrec de Josep Antoni Barraquer a l’arquitecte modernista Joaquim Raspall.
• Barraquer va ser membre destacat de la burgesia barcelonina, que la va fer construir com a segona residència.
• L’any 1999 es va fer una restauració de revestiments, fusteria i ferro.

Casa unifamiliar aïllada de planta concentrada, de dues crugies, que consta de semisoterrani, baixos, pis i golfes, i una torrassa mirador, de més alçada, que conté l’escala.

De la façana de migdia sobresurt una galeria -afegida posteriorment- de planta poligonal, prolongació de la sala d’estar oberta a una terrassa aixecada respecte del jardí.

La coberta de la casa és a dues vessants, amb ràfecs en voladís, i la de la torrassa, amb coberta a quatre vessants. La part baixa dels murs és de pedra irregular formant un sòcol. La resta és estucada amb esgrafiats i ceràmica blava.

De les quatre cases Raspall és la menys modernista de totes i la més propera al llenguatge de la Sezession Vienesa.

Conserva  els vitralls, arrambadors i altres elements que formen part de la decoració modernista de la casa de primers del segle XX. Està coronada per una reixa a coup de fouet.

Casa Antoni Barraquer van ser declarada be cultural d’interès nacional el 1997.

Foto : Generalitat de Catalunya

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació del Text i Fotografies : Ramon Solé

Vitris, escultura a Olot

Avui us presento dos articles

Vitris, és una columna coronada per un cos polièdric irregular, formada per arestes metàl·liques i vidres de colors.

Està situada en la plaça de Santa Magdalena, a prop de la Capella, és obra de Domènec Fita.

Inspirada, segons l’autor, en les columnes basàltiques de la zona Volcànica garrotxina.

Per la nit, a l’estar il·luminada podem apreciar millor els vitralls alguns de color.

Us passo informació sobre Domènec Fita :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Dom%C3%A8nec_Fita_i_Molat

 

Recull de dades : Ajuntament d’Olot

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Església de Sant Joaquim de Martorelles

L’Església de Sant Joaquim esta en la Plaça de l’Església, 1 de Martorelles.

Us passo la seva historia :

• Fins l’any 1927, Martorelles, estava unida a Martorelles de Dalt, avui Santa Maria de Martorelles.
• Amb la segregació es va plantejar la necessitat de construir un nou temple parroquial a Martorelles.
• L’obra es va haver d’ajornar per la guerra civil
• En l’any 1956 es va beneir la primera pedra de la nova església de Sant Joaquim,
• El 1959 el bisbe auxiliar Mons. Narcís Jubany va beneir el temple, encara que les obres no estaven finalitzades.
• Fins l’any 1976 no es va constituir com a parròquia.
• L’arquitecte va ser Marià Romaní.

L’Església de Sant Joaquim es va construir amb maó com a material bàsic.

A la dreta de la façana hi ha el campanar, de secció quadrada i també de maó, amb buit quadrat a cada cara del polígon, per situar les campanes.

L’eix central de la façana queda remarcat per un vitrall allargat situat verticalment. La teulada és a dues aigües.

Té una nau central i dues de laterals, i el desnivell que existeix entre elles permet d’il·luminar l’interior amb vitralls. Interiorment es reflecteix la teulada de dues vessants, amb un entramat de maó i bigues de formigó armat; disposa de cinc trams i capelles a cada costat de la nau.

Sant Joaquim és una església de Martorelles (Vallès Oriental) inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades : Viquipèdia i Altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Església de Santa Maria de Cornellà de Llobregat

L’Església de Santa Maria està situada en la plaça de l’Església de Cornellà de Llobregat .

Us passo la seva historia :

• En el lloc on es trobava una finca agrícola al segle II, va ser on s’edificà al segle VI una primitiva església paleocristiana.
• La actual és la tercera que, en la història de la ciutat de Cornellà, es construeix en el mateix lloc.
• La primera d’elles era en construcció al segle XI, entre 1065 i 1095, anys en què hi ha enregistrades donacions en moneda per a la construcció del Temple de Santa Maria de Cornellà.
• 
• Als segles XV i XVI s’hi obriren diverses capelles laterals.
• Cap a la segona meitat del segle XVIII, hom bastí una nova església al mateix lloc de l’anterior que és la fou destruïda el 1936.

• 

  Fotografia de l’antiga església abans de la Guerra Civil

• L’actual, doncs, es va encarregar el 1939 a l’arquitecte E. Mora i Guasch, que la va construir al mateix lloc, però capiculada.
• La reconstrucció va començar el 1940, data en què es va col•locar la primera pedra, que va ser beneïda el 1948.
• L’antiga rectoria, que s’ha conservat i que, en principi estava al davant, és l’Arxiu Municipal.
• 

Amb relació a l’actual església, el material principal amb el que es va construir l’església  va ser de maó vist i amb teulades de teula.

L’edifici actual està format per una sola nau amb transsepte, un absis poligonal amb capelles per als costats.

El campanar és octogonal a la part superior, ja que comença amb una planta quadrada.

La façana està formada per una rosassa amb vitralls, envoltada amb dues torres als costats, de planta quadrada, amb finestres allargades, igual que al campanar.

L’estil és d’un monumentalisme de postguerra de caràcter força retrògrad, cercant formes neoromàniques.

En un costat  de l’església, hi ha un jardí amb un bonic sortidor d’aigua.

L’Església de Santa Maria és una obra del municipi de Cornellà de Llobregat inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Cornella de Llobregat, Viquipèdia i altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Casa Pujador d’Olot

La Casa Pujador, està situada front  la Plaça  del Conill , cantonada amb el carrer del Carme, 1-5 i el carrer Verge del Portal, 2-4 d’Olot.

Casa modernista del 1912 de l’arquitecte Josep Azemar, d’estil medievalista.

La façana està formada per dues parets. L’eix compositiu bascula pel costat de la torre de l’angle, de planta circular, que surt d’un gran boínder ubicat al primer pis.

Als baixos hi ha comerços i sobre d’ells hi ha una sèrie d’arcs apuntats.

Al primer pis hi ha una galeria amb columnes que sustenten arcs de mig punt rebaixats; als costats hi ha balcons amb petits arcs gòtics.

Al tercer pis trobem finestres amb arcs de mig punt i la coberta és cònica.

Destaca la torre amb un sagrat cor al centre, la galeria cantonera amb vitralls, i la coberta de la teulada, amb ceràmica de colors.

La Casa Pujador és una obra d’Olot protegida com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades : Viquipèdia i altres

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador