Mercat de Sarrià de Barcelona

El Mercat de Sarrià, està situat en el Passeig de la Reina Elisenda Montcada, 8 de Barcelona.

Es va aixecar sobre el que havia estat l’hort de la rectoria de Sant Vicenç de Sarrià, un projecte dels arquitectes M. Coquillat i A. Calvet.

En l’any 1900 va sortir el primer projecte de construcció d’un mercat cobert a Sarrià que no va reeixir. Es va haver d’esperar fins al 1909, amb l’obertura del passeig de la Reina Elisenda fins a Pedralbes perquè se n’iniciés la construcció.

L’obertura d’aquesta via va separar la parròquia Sant Vicenç de Sarrià del hort de la rectoria, lloc on es va construir l’actual mercat després que el 1910 els arquitectes M. Coquillat i A. Calvet presentessin el projecte definitiu de mercat. Es va inaugurar el 23 de desembre 1911.

El 2007 s’hi va finalitzar un important pla de reformes.

Les quatre façanes estan decorades amb vitralls que permeten l’entrada de llum natural a l’interior, a més de les sanefes de maons. De l’exterior destaca la façana principal, encarada a l’oest al carrer de Pere Tarrés, alta i amb acabat triangular.

També hi destaquen els pilars que sobresurten pel damunt de les façanes, i el seu rellotge interior.

.

És un mercat relativament petit, actualment disposa d’unes 20 parades, a banda de botigues no alimentàries, bars i un supermercat.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Barcelona i el propi mercat.

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Anuncis

Església de Sant Feliu d’Alella

L’Església de Sant Feliu d’Alella  està situada en la Plaça de l’Església, 8 d’Alella.

Us passo la seva historia :

  • La primera pedra de l’edifici es col•locà el 9 de setembre de l’any 1454.
  • Les obres s’acabaren l’any 1463.
  • En aquest moment comprenia el presbiteri i les quatre capelles més properes.
  • A principis del segle XVII, l’església, construïda dos-cents anys abans, resultà petita: l’ampliació durà des de 1611 fins a 1613.
  • Fins al segle XIX no hi tornaren a haver més reformes, concretament, la capella del Santíssim realitzada l’any 1886.

Us passo aquest enllaç, on trobareu mes explicacions sobre la seva historia :

http://esglesiadalella.org/historia/

L’església de Sant Feliu d’Alella, és d’una sola nau rectangular encapçalada per un absis pentagonal, i flanquejada per sis capelles laterals, tres per banda, que corresponen als tres trams de volta.

Aquesta darrera és de creueria i al centre de la nau principal hi ha una de canó amb una torre llanterna a la part superior. Mentre que l’accés a les capelles des de la nau central es realitza a través d’un arc de mig punt, la volta de les mateixes és de creueria.

Totes elles estan comunicades entre si. Destaquen algunes claus de volta.

La façana, formada per un frontó triangular de tipus clàssic en la part superior, una rosassa en la part central i una portada barroca en la part inferior.

La portada destaca per la seva profusió d’elements; està flanquejada per dues columnes estriades en sentit espiral i decorades en la seva part inferior, que suporten un entaulament i un frontó entretallat per una fornícula clàssica, i decorat per volutes.

A banda i banda de la fornícula hi ha una pilastra adossada que suporta una petita cornisa i dos elements ornamentals, i a la part central allotja una imatge de Sant Feliu.

També és de notable interès la portada gòtica dovellada en forma d’arc de mig punt, lleugerament apuntat en la seva part superior.

En l’actualitat dóna pas a la capella del Santíssim, d’estil neogòtic, amb un finestral amb vitralls, i una imatge del Sagrat Cor.

El campanar, situat sobre la volta de la capella del Roser. Consta de dos cossos de planta quadrada.

A l’interior i primitiu s’observen uns arcs de factura romànica, sota els quals hi ha tres finestres on antigament s’hi situaven les campanes.

Aquest primer cos correspon a la primitiva església romànica dels segles XI i XII. El cos superior presenta quatre finestrals apuntats i està coronat per merlets escalonats.

Al cim de la torres un petit campanar de ferro sosté les actuals campanes de rellotge, en forma de mitja taronja. El campanar sencer presenta la pedra vista.

L’Església de Sant Feliu d’Alella, és una obra del municipi d’Alella declarada bé cultural d’interès nacional.

 

 

Recull de dades : Pròpia de l’església Parroquial, Ajuntament d’Alella i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Seu central de la Caixa d’Estalvis de Sabadell

La Seu central de la Caixa Sabadell està situat en el carrer Gràcia, 17 de la ciutat de Sabadell.

És un edifici modernista propietat de la Caixa d’Estalvis de Sabadell , fou projectat per l’arquitecte Jeroni Martorell entre els anys 1905 i 1915, edifici de gran bellesa.

Us passo la seva historia :

  • L’any 1902, i davant del creixement que experimentava l’entitat, es va adquirir un solar al centre de Sabadell, on es va edificar el que seria la seu central, que es coneix amb el nom d’El palau de l’estalvi.
  • El rei Alfons XIII va posar la primera pedra, constitueix una joia de l’art modernista.
  • Les obres van començar el 1906.
  • Dos anys més tard, amb l’estructura acabada, es van començar els treballs de decoració interior.
  • El 1910 les obres es van aturar parcialment, a causa de la construcció paral·lela de l’Escola Industrial d’Arts i Oficis, que posteriorment i fins al dia d’avui és la seu de l’Obra Social Caixa Sabadell.
  • El 1916, però, la major part dels serveis de la Caixa de Sabadell es desenvoluparen al nou edifici.

La façana de l’edifici s’estructura en tres cossos.

El central, més elevat i amb el pla de la façana desplaçat, destaca sobre els laterals que tenen molta menys decoració i una acusada horitzontalitat i sobrietat.

De l’edifici, en destaquen la seva simbologia, els vitralls, els esgrafiats amb motius florals i simbòlics.

A l’interior, l’actual pati d’operacions va ser concebut per Jeroni Martorell com un ampli vestíbul, tancat a nivell dels pilars.

A un costat se situava la biblioteca i a l’altra les oficines d’atenció als clients.

Els capitells de les columnes són esculpits amb roses i gira-sols.

Al fons del vestíbul s’obre pas al pati Turull, un espai de dimensions considerables i planta quadrada, cobert per una gran claraboia.

Les columnes són, probablement, obra de l’escultor J.M. Bernades, amb un monument a Pere Turull (primer negociant de llanes de la ciutat, membre del gremi de fabricants i alcalde de la ciutat que va liderar la iniciativa que va conduir a la formació de l’entitat), de Manuel Fuxà i Leal i Ismael Smith.

Per ampliació de dades podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Caixa_Sabadell

 

Recull de dades : Viquipèdia i altres

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Fidel Rodriguéz

Palau Balmesiana de Barcelona

El Palau de la Balmesiana està situat en el carrer de Duran i Bas, 9, amb un lateral de la Plaça del vuit de març de Barcelona.

Dins d’aquest edifici, amaga un dels tresors millor conservats de la ciutat de Barcelona.

El Palau de la Balmesiana és un conjunt d’edificis religiosos neomedievals, que data de 1916,

els dos edificis són d’estil gòtic modern on es reutilitzaren alguns dels elements dels antics casalots.

La capella, és obra de Joan Rubió i Bellver, deixeble de Gaudí, i un dels arquitectes encarregats de donar forma al barri gòtic en els anys 20 del passat segle.

La capella està presidida per un retaule amb una escultura de la crucifixió obra de Josep Llimona, rodejada d’imatges de la Verge i sant Joan, de Camps Arnau.

Als laterals s’hi troben dos altars de marbre, dedicats a la verge de Montserrat i a santa Teresa del Nen Jesús.

No passen desapercebuts els vitralls policromats

i un conjunt de làmpares on ressalta una per damunt de la resta,

la penjada del cimbori, que dona personalitat al recinte.

El magnífic pati central que aporta llum a l’edifici,

i disposa d’un singular balcó de fusta treballada en forma de tribuna.

Us passo informació sobre la Fundació Balmesiana :

https://es.wikipedia.org/wiki/Fundaci%C3%B3n_Balmesiana

Està gestionat per l’empresa, Sternalia Productions SL., i es fant visites guiades que son molt interessants.

Us passo un enllaç d’un article de La Vanguardia sobre “ El tesoro oculto de la Balmesiana” :

https://www.lavanguardia.com/local/barcelona/20170805/43317702844/tesoro-oculto-fundacio-balmesiana-barcelona-secreta.html

És una verdadera joia que si no la coneixeu, val molt la pena d’anar-hi.

 

 

Recull de dades : Sternalia Productions SL., Ajuntament de Barcelona, Viquipèdia i altres.

Adaptació al Text  : Ramon Solé – Fotografies : Fidel Rodríguez

L’Antic Mercat Maignon de Badalona

L’Antic Mercat Maignon  està situat en el carrer Arnús, 41  i la  Pl. Maignon de Badalona.

Us passo la seva historia :

  • L’Antic Mercat Maignon, s’ubica en una antiga plaça anomenada de Moyons, segons un plànol del segle XIX, en el primer eixample de Badalona, sobre uns terrenys d’Esteve Maignon.
  • La seva construcció fou per tal de satisifer les necessitats de la creixent ciutat en plena expansió.
  • Fou inaugurat el 1889 pel llavors alcalde de Badalona Francesc Viñas i Renom.
  • L’Ajuntament el va reformar el 1975, eliminant 26 de les 78 parades exteriors, per tal facilitar la comunicació del vianants entre l’avinguda Marti Pujol i el carrer de Mar, i canviant part dels antics vitralls i col•locant un sostre pla per tal de millorar la seva resistència al clima però que va resultar acabar tapant l’estructura original de la coberta realitzada en ferro.
  • Actualment és es fa un remodelatge i restauració de l’edifici.

Ocupa una illa sencera definida pels carrers d’Arnús, Lleó i Soledat. És semblant altres mercats, com el del Clot i sobretot el del Poblenou a Barcelona, perquè és del mateix autor.

És un edifici rectangular, de 1034 metres quadrats de superfície, bastit en maó i pedra artificial.

Les parets consten de grans vitralls, la majoria no conservats, antigament decorats en colors, i en el centre dels testers té els dos vitralls originals que destaquen per tenir l’escut de Catalunya rodejat d’una garlanda , en aquella època era l’escut que emprava l’Ajuntament de Badalona.

Foto de 2013 de el punt avui

Des de 2011 es troba tancat, els paradistes han sigut traslladats a una carpa al costat del mateix mercat, en el lloc que havia ocupat antigament la perfumeria Parera, avui anomenat plaça de les Puntaires.

Us passo la informació apareguda a DiarideBadalona del 22 d’Abril de 2015 sobre el remodelatge del Mercat :

https://www.diaridebadalona.com/noticia/comencen-les-obres-denderrocament-a-linterior-de-lhistoric-mercat-maignon/

El Mercat Maignon és un edifici d’ús comercial de Badalona protegit com a bé cultural d’interès local.

 

 

Recull e dades : Ajuntament de Badalona i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Rectoria de l’Església de Sant Martí de Cerdanyola del Vallès

La Rectoria i  l’Església de Sant Martí, estan situats en la Plaça de l’ Abat Oliba, carrer de l’església i carrer de Sant Martí en Cerdanyola del Vallès.

Al costat de l’església de Sant Martí s’aixeca la  seva Rectoria, un edifici d’estil modernista dissenyada per l’arquitecte Eduard Maria Balcells al 1908.

La Rectoria es tracta d’una obra inacabada pel que fa la seva decoració exterior.

Es de planta rectangular, que presenta una complexa volumetria integrada per diferents cossos juxtaposats combinats amb gran originalitat que recuperen, de manera molt eclèctica, el llenguatge gòtic.

En la façana principal al carrer de Sant Ramon, es diferencien tres cossos:

1) en el cos oest amb la galeria de fusta de la segona planta amb el ràfec recolzat per mènsules i puntals i les finestres decorades amb vidres de colors.

2) el cos central, a la planta baixa, amb tres finestres cobertes amb un arc esglaonat i protegides per un guardapols esglaonat amb la mènsula central que en el projecte original era la base d’una figura de l’arcàngel Sant Gabriel.

i 3) el cos est, una mena de torre acabada amb merlets.

En el projecte, la decoració de la façana contemplava diversos elements, apart de l’escultura de Sant Gabriel, que probablement no es feren per motius econòmics com un rellotge de sol, impostes ceràmiques amb creus i la inscripció Avé Maria Puríssima, esgrafiat amb fals carreuat, vitralls…

Si passeu pel centre de Cerdanyola del Vallès, us cridarà molt  l’atenció l’edifici de la Rectoria.

 

 

Recull de dades gràcies a l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès, Església de Sant Martí i Altres.

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Casa Arimon de Sabadell

La casa Arimon està situada en el carrer d’Arimon, 24 i dona al carrer de Brujas  de Sabadell.

Us passo la seva historia :

  • La casa Arimon inicialment era propietat de la família burgesa Arimon.
  • Dissenyada per l’arquitecte Josep Renom i Costa i bastida l’any 1858, durant el període modernista, la qual anys més tard fou radicalment transformada entre 1911 i 1929.
  • A la reforma del 1911 hi van treballar els millors tallers de l’època.
  • L’any 1941 va comprar la casa la família Garcia-Planas.
  • En l’actualitat esta gestionat per Arimon Centre Wellness.

Les seves característiques mes destacades son :

Es tracta d’un casal de construcció postmodernista de planta baixa, pis, golfes i torre quadrada.

L’estructura de l’edifici és entre parets mitgeres, de planta i pis, té secció rectangular i una teulada sobre la qual s’aixeca una torratxa de secció també rectangular.

En destaca la porta de la façana, oberta en arc trilobulat, i els treballs de ferro forjat de totes les reixes de les finestres i balcons.

Hi destaquen els vitralls, influïts pels del Palau de la Música Catalana i molt probablement obra del taller Rigalt i Granell. Els esgrafiats exteriors i interiors són del taller Butsems i Fradera. I el ferro forjat, del taller Ballarín.

Casa Arimon està en la llista d’edificis destacables de Sabadell.

 

 

Recull de dades : Viquipèdia i Ajuntament de Sabadell

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Casa Batlló de Barcelona

La Casa Batlló està situada al Passeig de Gràcia, 43 de Barcelona.

Es pensa que en aquest punt hi havia existit anteriorment una masia perquè al soterrani es va trobar una cova feta servir com a fresquera i que Gaudí va voler conservar en la gran remodelació que va portar a terme durant 1904 a 1907.

La Casa Batlló és el resultat de la reforma total d’una antiga casa convencional construïda per encàrrec de Lluís Sala Sánchez l’any 1875 per l’arquitecte Emili Sala i Cortés, el mateix que va construir la casa d’Emília Adrià, just al costat, a la cantonada amb el carrer d’Aragó i que, amb modificacions, encara es conserva.

De fet, era un edifici sense característiques especials dins de l’eclecticisme tradicional de finals del segle XIX.

L’any 1900 la finca va ser adquirida per Josep Batlló i Casanovas, un empresari tèxtil vinculat amb la família Godó per matrimoni.

El projecte de reforma va ser encarregat per Josep Batlló i la seva esposa Amàlia Godó Belaunzarán, que varen presentar la sol•licitud de llicència el 7 de novembre de 1904.

L’encàrrec inicial era enderrocar l’edifici i fer-ne un de nou; tanmateix, Gaudí va convèncer Batlló de mantenir-lo i fer una transformació reformant només la façana.

Finalment la intervenció, però, va anar força més enllà, ja que va suposar una important reorganització dels espais, amb més ventilació i il·luminació natural, dos pisos afegits i la remodelació de les golfes i el terrat.

Aquesta transformació va fer passar dels 21 metres d’alçada i 3.100 m² a l’ocupació actual amb un total de 4.300 m² amb 450 m² de superfície per planta, una alçada de 32 metres i 14,5 metres d’amplada.

La seva part més coneguda és la façana, considerada una de les més creatives i originals treballs de l’arquitecte; combina la pedra, el ferro forjat, el trencadís de vidre i la ceràmica policromada.

Gaudí va comptar per a la seva construcció amb la col·laboració dels arquitectes Josep Maria Jujol i Joan Rubió i Bellver per la realització de la façana, amb els artesans de la forja els Germans Badia, els fusters Casas i Bardés, el ceramista Sebastià Ribó i Josep Pelegrí realitzador dels vitralls.

L’edifici està obert al públic i cada any rep mes 600.000 visites.

Per a mes amplia informació podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Casa_Batll%C3%B3

casa Batlló en reconstrucció

O també, per conèixer la seva historia,  directament a Casa Batlló, que us passo l’enllaç :

https://www.casabatllo.es/ca/antoni-gaudi/casa-batllo/historia/

Faig una reflexió: molta gent que ve a visitar Barcelona i molts altres llocs de Catalunya, un dels punts que tenen marcat com a molt destacada la seva visita es la casa Batlló…, espero que els Catalans hagueu anat alguna vegada a visitar-ho per dintre del edifici… !

 

Recull de dades : Viquipedia i altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Can Modolell, seu de l’Ajuntament de Viladecans

Can Modolell  està situat en la plaça de la Vila i carrer Jaume Abril amb carrer Angel Guimerá de Viladecans.

Can Modolell era una casa fortificada amb una torre de defensa contra els pirates, bastida al segle XVI

.

En modificacions posteriors, s’ aprofità l’estructura de l’antiga torre, al primer pis de la qual fou construïda la capella, així com els edificis annexos que hi havia a banda i banda.

En un d’aquests edificis, on hi ha el balcó cantoner, fou instal·lat el menjador d’hivern, dotat d’una bella xemeneia neogoticitzant de fusta tallada, obra de J. Azemar i J. Riera del 1893.

Avui són el despatx de l’alcalde i la seva secretària.

El menjador d’estiu dels Modolell era instal·lat a la banda del darrere; té arrambadors de ceràmica vidriada i dóna a la balconada sobre el jardí.

L’escala del jardí té força interès, amb barana calada i finestrals motllurats i amb vitralls.

Us passo la seva història :

  • Antiga masia adossada a la torre de defensa, segurament és del segle XIV.
  • Per una pintura a l’oli de la fi del segle XIX, obra d’un Nogués casat amb una Modolell (propietaris de la casa aleshores), se sap que la construcció constava de dos cossos separats per la torre.
  • El de la dreta amb un arc de mig punt al portal, potser segle XVII, i dos pisos; el de l’esquerra era un ampli casal de tres plantes de tipus vuitcentista.
  • Va ser adquirida per Bernat Modolell l’any 1776.
  • Aquesta estructura va ser aprofitada en realitzar la important reforma neogòtica, que és la que dóna la fesomia actual a l’edifici, datat segons la llinda motllurada del balcó lateral el 1892.
  • La torre s’hi van afegir elements decoratius de caire medieval.
  • La torre de maó vist on hi ha el rellotge va ser construïda durant els anys quaranta del segle XX, seguint el mateix estil.

Can Modolell està inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Dades recollides de l’Ajuntament de Viladecans i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Església de Sant Miquel Arcàngel de Molins de Rei

Segons documentació, la primera església de Molins de Rei va ser construïda l’any 1209. Mes tard, va ser ampliada a començament del segle XVII. Entre els anys 1850 i 1870 es va construir en el mateix lloc, un nou temple d’estil neoclàssic, de més grandària; aquest edifici va ser enderrocat durant la guerra civil  l’any 1936.

Finalitzada la guerra, novament és va aixecar  l’església tal com la veiem avui en dia, va ser inaugurat l’any 1945.

És obra de l’arquitecte municipal Gumà Cuevas, consta d’una nau central i dues de laterals;

la decoració de la cúpula, amb 24 vitralls, igual que la interior, és obra de Santiago Padrós, que emprava el procediment de mosaics en petites tessel·les.

Des dels seus orígens, l’església de la vila ha estat sota l’advocació de Sant Miquel Arcàngel.

Podeu consultar per a mes informació a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Miquel_de_Molins_de_Rei

 

Text, Fotografies : Ramon Solé