Torre del telègraf òptic de Vilassar de Mar

La Torre del telègraf òptic està situada en el carrer del Doctor Masriera, 16 de Vilassar de Mar.

Us passo la seva historia:

  • La Torre del telègraf òptic de Vilassar també és coneguda per la Torre de la Farinera.
  • Aquesta torre pertanyia al ramal de Barcelona a la Jonquera que derivava de la línia civil principal de Madrid a València i Barcelona. Aquest ramal va entrar en funcionament a partir de 1850. La part de la línia civil de Catalunya resseguia tota la costa catalana de sud a nord, entrant cap a l’interior en els trams del Vendrell a Barcelona i de Santa Susanna a la Jonquera.
  • La telegrafia òptica és un sistema que es basa en una sèrie de senyals realitzats en un punt alt, com pot ser una torre o un campanar, per un operari i que un altre operari veu des d’un altre punt, comunicat visualment, i el repeteix; d’aquesta manera un missatge es pot transmetre ràpidament des d’un punt a l’altre de la línia. Hi havia diverses maneres de realitzar les senyals, com un alt pal de fusta amb dos travessers als extrems que, accionats per politges, podien canviar de posició; cada posició era una lletra o clau que gràcies a un llibre de claus es podia desxifrar. Els operaris o torrers, disposaven d’unes ulleres de llarga vista que van permetre que la distància entre els diferents punts fos més gran que si no disposessin d’elles.
  • Mentre que a països com França o Anglaterra ja s’havien construït línies de telegrafia òptica a finals del segle XVIII, a Espanya no s’inicia la construcció fins al 1844, moment que en alguns països ja s’havia començat a utilitzar la telegrafia elèctrica. La creació d’una línia implicava la instal•lació dels sistemes de comunicació en punts alts ja existents o la construcció de torres en els llocs on la distància era massa gran.
  • A Catalunya, la primera línia procedia de València i arribava a la Jonquera passant per Barcelona. Durant la Guerra dels Matiners (1846-1849), el marquès del Duero, capità general de Catalunya, va encarregar el desenvolupament d’una important xarxa de telegrafia òptica fixa militar. Es van crear 6 línies, entre elles la de Manresa – Vic – Girona.
  • Al 1853 es construeix la primera línia de telegrafia elèctrica entre Madrid i Irun, aquest fet marcarà l’inici de l’abandonament de la telegrafia òptica i el desús de les torres construïdes per aquest fi.
  • Al 1857 es produeix el desmantellament i abandonament de les torres de telegrafia civil.
  • Al 1862, s’oficialitza l’abandonament de les torres militars. D’aquesta manera es posa fi a la curta història de la telegrafia òptica a Catalunya però que va deixar com a testimoni les torres de telègraf.
  • El 1891 coincidint amb l’obertura del carrer, es va voler enderrocar i va ser escapçada.
  • Finalment l’Ajuntament va parar l’enderroc i la va adquirir l’any 1894 per a ús municipal com a dipòsit d’aigua a l’interior i font a la façana. A prop d’aquesta torre es troba una altra de planta circular anomenada Torre de Can Nadal que probablement va servir de telègraf òptic militar.
Torre de can Nadal

Senzilla i massissa construcció de mitjans del segle XIX, dins un estil neoclàssic primitiu, de parets atalussades de feixuga planta baixa sobre la qual s’alça una nau acabada en un clàssic frontó amb un ull de bou per a ventilació.

Fotografia : Viquipedia

Aquesta antiga torre de telegrafia està ubicada al carrer Doctor Masriera de Vilassar de Mar, a 10 m d’altitud, entre altres edificis. Tot i que ha estat modificada, de la torre de telegrafia original es conserven les dues plantes inferiors, la planta baixa i el primer pis. De planta quadrada i base atalussada, segueix el model estàndard de telegrafia òptica civil de Mathé, amb sòcol a la planta baixa i divisòria entre la planta baixa i el primer pis. Per sobre de la cornisa hi ha una coberta a dues aigües afegida amb un frontó amb un òcul al centre.

Ricard Ballo / Generalitat de Catalunya

Aquesta torre del ramal de la línia civil tenia comunicació visual directa amb la torre anterior desapareguda de Montgat, a 10,5 km de distància. Aquesta última torre de Montgat desapareguda tenia com a torre anterior la del Castell de Montjuïc de Barcelona, situada a 14,5 km. Per l’altra banda, la torre posterior corresponia a la de Caldetes, també desapareguda, a 13,7 km. Aquesta última torre desapareguda de Caldetes tenia com a torre posterior la de la Patona, a Calella, situada a 10,3 km de distància.

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es dscn6262_01.jpg

Actualment a la planta baixa hi ha una estació transformadora, en el seu moment es va obrir una porta i disposa d’una font a la planta baixa a tocar de carrer.

La Torre del telègraf òptic de Vilassar o Torre de la Farinera és una construcció de Vilassar de Mar (Maresme) inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Fotografia de Rondaller

Recull de dades : Viquipèdia i Ajuntament de Vilassar de Mar

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé / Arxiu Rasola

Can Bisa de Vilassar de Mar

Avui us presento dos articles

Can Bisa, es una casa que esta situada en  el carrer del  Rector Bartrina, 3-7 de  Vilassar de Mar.

Us passo la seva historia:

  • Aquesta casa va ser edificada de nou a partir de 1850 en una parcel-la que Anton Bisa havia adquirit aquell mateix any als promotors de l’obertura del carrer de l’Església.
  • El jardí, antigament, era més petit, ja que no confrontava amb la carretera de Cabrils sinó que hi havia un cós entremig de la casa i la carretera que era l’hort de Joan Bisa (germà d’Anton Bisa),
  • Sembla que, en origen, la família es dedicava als negocis mariners, especialment Francesc Bisa Arnau que consta com a armador, però també es dedicaren a la indústria tèxtil: Francesc Bisa i Roig fou director de la fàbrica coneguda com ‘Els Rodetets’ dedicada a les filatures (Hilaturas Labor SA).
  • Anys en rere estava dedicat a la cultura municipal, Espai Cultural Can Bisa.

És un edifici civil, una casa de planta rectangular de planta baixa i golfes, amb un terrat transitable.

El conjunt destaca pel seu marcat neoclassicisme, especialment dels elements de la façana: tres arcs de mig punt que formen l’entrada principal i els finestrals dels baixos, pilastres adossades que recorren la façana amb el fust estriat i capitells compostos amb volutes, un entaulament superior, ull de bou a l’alçada de les golfes i balustrades que tanquen el terrat superior.

La part central de la façana queda coronada per una orla, actualment buida a l’interior. Està circumdada per un jardí que queda tancat per una reixa.

Rosa Maria Andres Blanch . 1987 – Generalitat de Catalunya

Can Bisa és un edifici que forma part de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya on consta amb el nom erroni de “Ca l’Americano”.

 

Recull de dades : Viquipèdia i Altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Ca n’Amat de Vilassar de Mar

Avui us presento dos articles

Ca n’Amat, aquesta casa esta situada en el carrer de Sant Joan, 52 de Vilassar de Mar.

És un edifici civil format per una planta baixa i un pis. Segueix la línia del carrer, adossat a altres edificis pels murs laterals.

El seu interès recau especialment en la façana historicista, en la que s’utilitzen elements neoàrabs. Destaca el treball de fusta de la porta principal amb motius geomètrics típics de l’art musulmà.

Els més característics són els arcs de ferradura amb les dovelles bicolors, els carcanyols esgrafiats amb motius geomètrics, sanefes de rajoles de colors, arquets entrellaçats sota la cornisa, ús del maó vist en els angles de la façana i alguns elements de la cornisa.

Un balcó a l’alçada del primer pis recorre tota l’amplada de la façana.

Ca n’Amat és un edifici del municipi de Vilassar de Mar que forma part de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades : Viquipedia

Adaptació al Tex i Fotografies : Ramon Solé

Vilassar de Mar, població molt santificada

Avui us presento dos articles

Vilassar de mar, no sols hi trobarem sant i santes a dins o  fora de la seva església,

en el seu barri mes antic, te moltes capelles , mosaics i carrers amb noms de Sants, Santes i Verges…,

sols fer-hi un tom per centre i posar la vista cap a munt, ens hi donarem.

Com en el carrer de Sant Ramon, trobareu la imatge amb rajoles a color,

També , amb llegua” espanyola”,  hi ha “La Calle de Nuetra Señora del Rosario”…,

Amb ceràmica, on llegim : Nuestra Señora del Rosario, Alcaldesa Honoraria Perpetua… , coses de l’època de la post – guerra civil espanyola..

Així, com ceràmica expressant, “la fiesta del Arbol…”

Amb altres carrers de la Vila de Vilassar de Mar hi trobarem mes capelles de Sants i Santes.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Reixa de ferro a Vilassar de Mar

En el carrer de Sant Francesc, 15 de Vilassar de Mar, trobem una magnifica i molt treballada Reixa de ferro que tanca la finestra de la planta baixa.

Es caracteritza per la gran profusió de peces de ferro encreuades, reganyols i altres elements purament ornamentals. Pràcticament no hi ha línies rectes exceptuant les que formen l’estructura del reixat.

Vista des de l’exterior, es constata la forma convexa, seguint la forma de l’ampit de la finestra.

La Reixa queda coronada per una garlanda i la data de realització és 1852, i sobre la porta de l’entrada a la casa posa 1739.

Andres Blanch, Rosa Maria – 1987 – Generalitat de Catalunya

L’habitatge del número 15 del carrer Sant Francesc és una obra inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades : Generalitat de Catalunya

Adaptació del Text i Fotografies : Ramon Solé

Fotografia del segle XX : Andres Blanch, Rosa Maria – 1987

Can Bassa de Vilassar de Mar

La casa Bassa, està situada en el carrer de Sant Pau, 3-4 de Vilassar de Mar.

És dels edificis més característic  i destacat del passeig de Vilassar, va ser obra de l’arquitecte Eduard Ferrés i Puig en l’any 1899, data que figura sobre la llinda de la porta d’entrada principal.

El projecte de reforma fou encarregat per Pere Sitges Bassa que va néixer a Vilassar de Mar el 1852 en el si d’una família humil. Els Bassa eren sagristans i campaners i vivien al carrer del Carme. Pere Sitges es va embarcar cap a Montevideo i un cop allà exercí de barber fins que va conèixer Aurèlia Pasqual i Miquel filla del propietari d’un servei de llanxes de salvament. Gràcies a la fortuna dels sogres pogué endegar diversos negocis.

Can Bassa, és una construcció de soterrani, planta baixa, golfes i terrat amb una torre quadrada que queda a la part central de la façana. Es caracteritza per la gran profusió d’elements escultòrics de tipus ornamental que coronen les obertures , com trencaaigües amb escuts, florons, garlandes, figures humanes; impostes i capitells amb elements florals i animals; gàrgoles animals als angles de la torre. S’accedeix a la planta principal a través d’una escala de dos trams amb les baranes esculpides.

La façana està esgrafiada. Hi ha un jardí a la part anterior de la casa, tancat amb un reixat de ferro també treballat amb elements florals.

Can Bassa és un edifici que forma part de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades : Viquipèdia i Ajuntament de Vilassar de Mar

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Església de Sant Joan Baptista de Vilassar de Mar

L’Església de Sant Joan , està situada en la Plaça de l’Església de Vilassar de Mar.

Cal destacar en primer lloc, la portada principal és l’única resta de la primitiva església de Sant Joan de Vilassar, bastida al segle XVIII.

Es tracta d’una portada arquitravada, amb un entaulament amb el tester semicircular, suportat per pilastres adossades que presenten la part superior del seu fust més ample que la part inferior.

Sobre l’entaulament s’obre una fornícula que conté la imatge del Sant patró, coronada amb un joc de línies concavoconvexes, típicament barroc. Sobre l’entaulament flanquegen la fornícula dues hídries ornamentals adossades al mur. Sobre el conjunt de la portada i a la part exterior, hi ha un relleu adossat al mur.

És un edifici religiós format per una nau central i dues laterals d’alçada inferior, separades per columnes amb capitells corintis que suporten un entaulament i arcs de mig punt, un transsepte i un tester rectangular. Al centre del creuer s’aixeca un cimbori. Les naus laterals presenten tres petites capelles.

L’interior és decorat amb retaules neobarrocs de Josep Obiols, Enric Moncerdà, Joan Commeleran i Jordi Vila Rufas. La cripta, bastant deteriorada, està decorada amb frescos de Leoni Quera.

L’exterior, d’obra vista, presenta dos cossos, el superior dels quals correspon a la nau central, està coronat per un frontó triangular.

La portada i el campanar de planta octogonal són les úniques restes de la primitiva església de Sant Joan de Vilassar de Mar, bastida al segle XVIII.

L’actual església fou construïda de nova planta al segle XX, desprès de la guerra civil, es va inaugurar l’any 1946.

L’Església de Sant Joan de Vilassar està inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Dades : Ajuntament de Vilassar de Mar i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Torre de Can Nadal de Vilassar de Mar

La Torre de Can Nadal, és una torre de guaita i defensa, esta situada en la Plaça de Pau Vila de Vilassar de Mar.

És l’única que resta de les tres que hi havia a l’antic Veïnat de Mar de Vilassar , les altres eren les de Can Mir i la de Can Brufau que protegien altres dos masos.

No han delimitat mai cap recinte emmurallat sinó que van ser tres torres de guita i defensa aïllades.

La torre de Can Mir era de planta quadrada , per obres va ser enderrocada; la torre de Can Lledó o Rufau era de planta circular, més gran que la Torre d’en Nadal, i va ser enderrocada el 1882.

La Torre de Can Nadal, és cilíndrica de planta circular amb corsera. Consta d’una planta baixa i tres pisos.

Comunica directament amb la casa de Can Nadal, que té un façana reformada al segle XIX, a través d’un petit pont a l’alçada del primer pis.

La Torre d’en Nadal va ser edificada el 1551 per la família Sala.

Se sap l’any d’inici de les obres perquè s’ha conservat el document en què es demana el permís per edificar-la.

La Torre de Can Nadal esta protegida com a bé cultural d’interès nacional.

 

Dades : Ajuntament de Vilassar de Mar i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé