L’Estrella símbol obrer a Vilassar de Dalt

L’edifici de L’Estrella, està situada en la unió del carrer Mare de Déu del Carme amb el Passatge Rosa de Vilassar de Dalt.

Va ser fundada al 1885 com a mutualitat organitzada en diverses seccions i amb un profund caràcter obrer va esdevenir durant dècades centre de la vida per a molts vilassarencs.

Us passo la seva historia :

L’Estrella va ser la pionera en el moviment llibertari de Vilassar de Dalt durant el incipient període republicà, i la importància de l’Estrella com a eix aglutinador de l’activitat sindical, política, cultural, esportiva, educativa i lúdica d’un grup nombrós de vilassarencs.

Informació publicada el 26 de juny de 2018 sobre l’Estrella :

http://www.vilassardedalt.org/document.php?id=11749

I també a :

http://pedraipaper.blogspot.com/2013/03/lhimne-lestrella-75-anys-despres_4.html

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Vilassar de Dalt i altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Anuncis

Castell de Vilassar de Dalt

El Castell de Vilassar de Dalt, està en el carrer Àngel Guimerà, 39, de Vilassar de Dalt.

Us passo la seva llarga història :

  • Els orígens del castell es remuntin al segle X, quan ja existia un nucli originari format per una torre de guaita i un recinte emmurallat al voltant.
  • L’any 1146, Berenguer Guadall de Sant Vicenç i Berenguera establiren la batllia de Vilassar a Marc Morell.
  • El 1171, Pere de Sant Vicenç pactà amb Pere de Montornès una convinença per la qual li encomanà els feus de la torre de Vilassar.
  • L’any 1262, Berenguer de Sant Vicenç, el cedeix juntament amb el castell de Burriac al seu fill Guillem.
  • El 1273, Guillem comprà el dret sobre la castlania a Guillem de Tagamanent.
  • L’any 1322 els castells de Sant Vicenç i Vilassar van passar a Berengueró de Sant Vicenç qui morí sense successió masculina, probablement degut a la pesta negra. Al quedar la família Sant Vicenç sense descendència, i per a satisfer el gran nombre de creditors, els castells de Vilassar i Burriac van ser venuts al burgès i escrivà de ració barceloní Pere des Bosc l’any 1352 per 190.000 sous.
  • Pere des Bosc racionalitzà la gestió i administració de les seves jurisdiccions. Capbrevà els seus dominis (1358-60) i establí els termes amb els castell de Dosrius i el de Mataró, procés que originà conflictes amb els senyors de Premià i de la Roca.
  • Al segle XV va ser integrat a les possessions reials per Alfons el Magnànim, sobre l’any 1419 tot i que els des Bosc van seguir ocupant-lo durant els segles XVI i XVII.
  • L’any 1704, quan s’extingí la família des Bosc, per enllaços matrimonials passà als Oms, als Copons (marquesos de Moià de la Torre) i als Sarriera, que encara en mantenen la propietat.
  • L’entrada de les tropes borbòniques en l’any 1713, el saqueig de la divisió napoleònica del general Lechi en l’any 1809 i la darrera carlinada en1874.
  • L’any 1931 va ser declarat monument historicoartístic.
  • L’any 1956 acaben les obres de reforma i restauració empreses pels propietaris.

El Castell en un principi ja constava d’una gran torre de l’homenatge cilíndrica i un recinte que coincidia quasi totalment amb l’actual.

A finals del segle XIII s’hi afegí una torre quadrada gòtica al costat dret de la portalada.

A partir del segle XIV evoluciona cap al concepte de palau residencial patint un seguit de reformes radicals. A finals del segle XV es decorà la façana. Les finestres gòtiques són del segle XV.

El procés de deteriorament comença el segle XVII; s’hi introduïren un seguit d’afegits que foren eliminats en la restauració del segle XX.

El castell és de planta irregular concentrada. Consta de dos recintes articulats al voltant de dos patis.

S’entra al primer àmbit per un pont d’obra que salva un vall ample i fondo. Al costat dret del pati hi ha les sales antigament destinades a taller i al costat esquerre la capella dedicada a la Santíssima Trinitat i a la Concepció de Maria  i la cuina.

El retaule és obra del pintor barceloní Joan Arnau.La segona portalada s’obre a un pati interior que inclou la torre rodona, cilíndrica, de cinc pisos i un mur de més de 2 m de gruix que conté encastada l’escala de cargol. La torre és probablement del segle XI.

El quadrilàter determinat pel perímetre de d’edifici i aquest pati interior dóna lloc a tres crugies als costats E, S i W mentre que al N només hi cap un estret camí de ronda a l’alçada dels merlets. El primer pis de la crugia de ponent era destinat a magatzem de blat, cuina i font mentre que al costat de llevant s’obria l’ala noble.

Actualment acull l’arxiu històric dels marquesos de Barberà amb més de 8000 pergamins, centenars de lligalls en paper, 300 llibres i 70 manuscrits, i és un dels arxius privats medievals més importants del nostre país.

També si fan grans casaments, espectacles i altres activitats. No te accés lliure.

El Castell, l’any 1986 fou declarat bé d’interès cultural per la Direcció General del Patrimoni Escrit i Documental de la Generalitat de Catalunya.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Vilassar de Dalt i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé.

Francesc Macià, l’Escola del Poble de Vilassar de Dalt

L’Escola Francesc Macià , esta ubicada en el carrer Pius XII, 26, de Vilassar de Dalt.

Us passo detall històric d’aquesta Escola :

 Jeroni Martorell i Terrats (Barcelona, 1876 – 1951) va ser l’autor de l’escola Francesc Macià de Vilassar de Dalt, de la que ens diu la descripció tècnica; edifici civil destinat a grup escolar amb planta de creu formada per dos cossos col-locats perpendiculars entre ells.

Consten de planta baixa, pis i golfes, amb la coberta de teules àrabs a quatre aigües, amb el carener paral-lel a la façana i una coberta a dues aigües en el cos perpendicular.

Destaquen les grans obertures en la façana que recorren la planta baixa i el pis, les dues portes amb trencaaigües al damunt i els ulls de bou de les golfes.

Els paraments són arrebossat, llisos i pintats de groc. Els angles estan reforçats amb carreus de granit i la teulada acaba amb un ràfec fet de diverses filades de maons.

A la façana occidental s’hi adossa un cos amb una escala exterior, amb la barana d’obra rematada amb ceràmica.

Francesc Macià, l’Escola del Poble de Vilassar de Dalt

 

 

Recull de dades : Relats en Català i Ajuntament de Vilassar de Dalt

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Centre de Cultura Vilassarenc “La Massa” de Vilassar de Dalt

El Centre de Cultura Vilassarenc, està en el carrer Mestra Viladrosa, 56, de Vilassar de Dalt.

Us passo detall de la seva historia :

  • L’Associació «La Massa, Centre de Cultura Vilassarenc» és una entitat cultural, sense afany de lucre ni caràcter polític, que té el seu origen històric en la «Societat del Teatre de Vilassar», entitat creada l’any 1880.
  • L’any 1986 adquireix personalitat jurídica pròpia amb la denominació de «Centre Vilassarenc».
  • L’any 2009, per tal de formalitzar «La Massa», nom amb el qual el centre sempre ha estat conegut popularment.

És un edifici de planta i pis, amb llarga balconada que té una barana notable, la façana es caracteritza pels seus esgrafiats rogencs.

 

 

Recull de dades : Centre de Cultura Vilassarenc i Ajuntament de Vilassar de Dalt.

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Masia Cal Doctor de Vilassar de Dalt

La masia de Cal Doctor està situada en el carrer Mare de Deu del Carme 48, de Vilassar de Dalt. La Masia està a prop de la Riera d’en Salvet que sembla que correspon a l’antic Mas Morell, edificat dins dels terrenys del domini del Castell a la segona meitat del segle XVI.

Al segle XVIII, s’hi instal·len la família dels Campins, que durant anys exerciren de metges a Vilassar. És per aquest motiu que ha quedat com a Cal Doctor.

Destaquen els rellotges de sol a la façana de migdia i a la de ponent.

Us passo imatge de la masia de l’arxiu del museu de Vilassar de Dalt :

http://www.museuarxiu.snailand.com/joomla/index.php/coneix-patrimoni/pindoles-d-historia/47-patrimoni/fons-fotografic/91-fotografia

En l’actualitat la masia es una casa per allotjar-se amb totes les necessitats cobertes.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Vilassar de Dalt i Altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Que es la Volta de Maó Catalana ?

La volta de Maó Catalana, ens  permet cobrir un espai mitjançant rajoles o maons col·locats per la part plana.

Tradicionalment s’ha construït per la formació de sostres, de cobertes, per formar escales i altres espais.

La trobem tant en la construcció popular com en la monumental, i també en els inicis de l’arquitectura industrial.

Ha estat molt emprada per la seva versatilitat i adaptabilitat.

És un sistema lleuger, econòmic i de construcció ràpida.

A Vilassar de Dalt, tenim una mostra en petites dimensions d’una Volta de Maó Catalana,

està situada en la Plaça del Teatre, i front del Teatre La Massa de Vilassar de Dalt.

Us passo mes informació al respecta :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Volta_catalana

i també, podeu consultar a :

http://www.bioarkiteco.com/la-volta-catalana.html

 

 

Recull de dades : Viquipèdia i altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

L’Antiga Fabrica de can Manyer de Vilassar de Dalt, ara és una Biblioteca

L’Antiga Fabrica de can Manyer  està situada en la Plaça Miquel Martí Pol, 6  de Vilassar de Dalt.

La seva arquitectura és característica d’un recinte industrial de finals del s. XIX,

amb gran espais, suportats per columnes de ferro i amb terres de paviment hidràulic.

Us passo mes dades de la seva historia :

Podeu consultar mes dades a l’enllaç que us adjunto, del Museu de Vilassar de Dalt : http://www.museuarxiu.snailand.com/joomla/index.php/coneix-patrimoni/pindoles-d-historia/40-patrimoni/immoble/75-can-manyer

La Biblioteca can Manyer ocupa la nau més moderna i rehabilitada de tot el conjunt industrial de can Manyer, un dels últims exemples del passat industrial tèxtil de Vilassar.

Recull de dades gràcies a l’Ajuntament de Vilassar de Dalt , Biblioteca can Manyer i Museu.

 

 

 

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Antiga masia de Can Bonhivern de Vilassar de Dalt

L’Antiga masia de Can Bonhivern, està situada en la Baixada Font de la Teula, 6-9, dins del nucli urbà de Vilassar de Dalt.

Us passo les ressenyes històriques d’aquesta masia :

  • Masia documentada des del 1229, era amb el nom de can Malhivern.
  • Durant els segles, va anar canviant d ‘amos i de nom, com Can Blanch, Can Mogues, Can Bonhivern.
  • El segle XV va ser propietat de la família Blanch.
  • A començaments del s. XVI la pubilla del mas Bonhivern es casà amb Jame Blanch.
  • Després , segle XVII dels Vives.
  • També dels Barnadas  en el segle XIX.

L’Antiga masia de Can Bonhivern , conserva el portal de punt rodó amb grans dovelles i dues finestres gòtiques d’arc conopial amb lobulacions.

Cal dir que la tercera finestra va ser afegida més modernament.

La finestra al damunt del portal presenta impostes esculpides amb uns rostres.

 

 

Recull de dades : Museu Vilassar de Dalt i Altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

El Clavell d’Aire, sols en respirar es viu ?

El Clavell de l’Aire o Clavell de Moro, de fet no es originari del nostra país, creix penjat dels arbres i roques prop del nivell del mar, son originaries de Brasil, Uruguai, Equador i Argentina prioritàriament.

Aquesta planta que, com el seu nom indica, aparentment i físicament, viu sols de l’aire…?

No és exactament així,  no necessita endinsar les arrels a la terra, axo es cert, les utilitza per subjectar-se a un tronc o qualsevol medi que la natura o nosaltres li facilitem.

Per a alimentar-se, pren l’aigua de la pluja, de la humitat o de la boira, i els nutrients els absorbeix a través de les fulles. Te una amplia varietat de tipus diferents de clavells de l’aire, és calcula amb mes de 70 tipus, per tant la flor que surt, te diferents colors, tirant a tonalitats fosques.

Cal tenir cura d’un fred o gelades fortes i prolongades, a les hores ven segur la planta moriria.

Jo de petit mirava com estaven aquests Clavells de l’Aire en els balcons, la terrassa o les finestres de les masies o cases de Vilassar de Dalt, on jo anava cada estiu a estiuejava, i em preguntava com podien viure tot penjats…

Per ha mes informació, podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Clavell_de_vent

 

 

Recull de dades, text i Fotografies : Ramon Solé