Mas de Can Rafart de Vilassar de Dalt

Avui us presentem dos articles

Can Rafart  esta situat en el carrer de Rafart, 2 de Vilassar de Dalt.

Us passo la seva historia:

  • La torre actual fou edificada a tombant de segle XX en el mateix indret que ocupava l’antic mas Riera del Pou que apareix en el capbreu al segle XIV com un domini del Castell de Vilassar. Els Riera ja eren presents a Vilassar al segle XIII (1229 Dolça de Riera).
  • En aquest mas nasqué Salvador Riera, domèstic del virrei de Sardenya, Alfons d’Erill que l’any 1623 portà les relíquies dels Sants Màrtirs a Vilassar.
  • L’any 1579 un fill i una filla de can Riera, germans d’en Salvador, contragueren matrimoni amb una filla i un fill del mas Rafart de Cambrils. D’aquesta època data el canvi de denominació popular del mas.
  • A començaments del segle XVIII heretà el mas Francesc Bassols i Rafart, mercader de teles i destacat austriacista, represaliat en acabar la guerra. En aquest moment can Rafart i can Vehil de la Serra constituïen una única finca que a començaments del segle XIX seria adquirida pels propietaris de Can Bruguera.
  • Al tombant del segle XX el patrimoni Bruguera s’escindí entre els germans hereus. D’aquesta època daten les remodelacions de can Bruguera i de can Rafart.
  • Mitjançant un vitalici atorgat per la darrera propietària de la família Bruguera, can Rafart i can Vehil de la Serra passaren a les darreries dels anys 50 a mans de l’aleshores alcalde de Barcelona, Josep Maria de Porcioles i Colomer.
  • Ara és el Casal de la Gent Gran de can Rafart.

Casa de planta baixa i dues plantes pis amb coberta a dues aigües, amb carener paral·lel a la façana principal.

Can Rafart – antic escut

Després d’un cos annex a la façana de ponent de planta baixa i porxo d’arc de mig punt.

Can Rafart és una obra historicista protegida com a Bé Cultural d’Interès Local.

 

Recull de dades : Viquipedia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé – Arxiu Rasola

Uns “Racons…”, de Vilassar de Dalt

Avui us presento dos articles

A vegades al caminar per una ciutat o poble, podem encara avui en dia de gaudir de “Racons…” que ens fan retrocedir en el temps.

Avui m’he parat a mirar alguns de quan jo durant 7 anys vaig anar estiuejar a Vilassar de Dalt,

i he pogut retrobar-me amb aquests Racons de quan jo era molt jove…

I en la casa on vaig estar estiuejant el mes d’agost d’aquells…  els meus 7 anys… Quins records !

 

Test i Fotografies : Ramon Solé i Arxiu Rasola

Edifici de La Casa de la Vila de Vilassar de Dalt

Avui us presento dos articles

L’Edifici de La Casa de la Vila esta situat en la Plaça de la Vila de Vilassar de Dalt.

La Casa de la Vila, es va construir en l’any 1884 a partir d’un projecte de Josep Oriol Mestres i Esplugues.

És un edifici monumental que destaca per la porxada d’entrada, la balconada i el rellotge situat al coronament de la façana.

És de façana asimètrica, planta baixa, pis i golfes, el cos principal destaca per la porxada de l’entrada, que suporta una balconada amb balustrada, flanquejada per sengles fanals de ferro forjat.

En el coronament, per sobre d’una cornisa amb mènsules, es pot veure un rellotge. Totes les obertures són en arc.

Us passo informació de Vilassar de Dalt :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Vilassar_de_Dalt

 

Recull de dades : Viquipèdia i altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Església de Sant Genís de Vilassar de Dalt

L’Església de Sant Genís esta situada en la plaça Major, front l’Ajuntament de Vilassar de Dalt.

Us passo la seva historia :

  • L’església parroquial de Sant Genís de Vilassar és esmentada des del 1118.
  • Fou refeta totalment el 1511a1519 amb estil gòtic tardà.
  • Fou incendiada el 1936 i derruïda el 1941.
  • La nova església es bastí seguint els plans d’Antoni Fisas el 1943.

Edifici religiós, que destaca per la seva marcada tendència al classicisme italianitzant.

La construcció està formada per una nau central i dues laterals, de menys alçada, amb un petit creuer i cimbori de base polièdrica.

Al conjunt sobresurt especialment la façana que té un frontó superior, pilastres adossades amb capitells corintis, nàrtex amb tres arcs de mig punt i columnetes clàssiques, similar a les “loggie” florentines del Renaixement i que tant d’èxit tingueren al noucentisme.

Hi ha també alguns esgrafiats sobre la façana.

Dins l’església ens trobem amb una decoració mural de Fidel Trias. A l’exterior, conserva alguns elements de la construcció anterior, com el portal lateral, del segle XVI.

El portal lateral és l’única part conservada de l’antiga església del segle XIV.

Tallat en pedra. Es manté fidel a l’esquema gòtic, malgrat que no va flanquejat per cap pinacle. Presenta arquivoltes a la part superior, formades a mig punt.

Sobre el floró central hi ha un relleu esculpit d’un àngel. La línia de la imposta està esculpida amb petits relleus. Inicialment el timpà possiblement allotjava algun grup escultòric.

J. Contijoch

És el tipus de portal més freqüent del primer terç del segle XVI, amb motllures als brancals.

L’Església de Sant Genís de Vilassar és una obra amb elements del monumentalisme academicista i del gòtic tardà de Vilassar de Dalt, protegida com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades : Ajuntament de Vilassar i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Can Coll de Vilassar de Dalt

Vilassar de dalt te moltes cases antigues, avui voldria destacar la de Can Coll, que esta situada en la cantonada del carrer Sant Antoni amb el carrer Sant Genís de Vilassar de Dalt. Va ser construïda en el segle  XVII – XVIII i reformada en XIX.

Es tracta d’una casa formada per quatre cossos adossats de diferents alçades. Les seves façanes no estan a la mateixa línia però formen un conjunt unitari. Els tres cossos principals estan coberts amb teulades de dos vessants i carener paral·lel a la façana; el cos lateral dret, té baixos, galeria porxada amb arcs de mig punt, i un sol vessant.

Malgrat la construccions dels cossos no són coetànies, presenten un caràcter bastant homogeni: totes les finestres tenen fets la llinda, els brancals i els ampits amb carreus de pedra, igual que els angles de l’edifici.

Conserva el portal rodó adovellat. Tot el conjunt està arrebossat i esgrafiat, amb sanefes sota la cornisa i resseguint la línia dels carreus.

Al mur exterior que dóna al carrer hi ha una tribuna o galeria amb arcs de mig punt de factura posterior i quatre arquets a les golfes.

Can Coll està inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades : Viquipedia i IPA. de Catalunya

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Ara fa cent anys en rere – La Torre de can Maians de Vilassar de Dalt

Fotografia : Generalitat de Catalunya

L’actual masia o casal de can Maians fou probablement construïda per la família Maians, que en fou propietària del 1610 al 1665. La Torre de defensa i guaita està adossada i comunicada a la masia. El 1795 s’obrí una porta a la planta baixa, que es convertí en capella. Sempre a dedicat a conrear els camps de la propietat.

Per a mes dades podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Can_Maians

Us passo fotografies de La Torre de can Maians de Vilassar de Dalt , Ara fa cent anys en rere :

Fotografia : Generalitat de Catalunya

Fotografia : Generalitat de Catalunya

 

Text i  recull de Fotografies antigues : Ramon Solé

Tres Fotografies Antigues : Generalitat de Catalunya

Can Puig de Vilassar de Dalt

Can Puig està en el carrer d’Àngel Guimerà, 11, ubicada  en un costat de l’església parroquial, en Vilassar de Dalt.

De fet es una casa residencial,  que va ser construïda pel metge de Barcelona,  Sr. Francesc Puig Pallàs durant l’any 1750

Per a mes dades podeu consultar a :

https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=2304

 

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

L’Estrella símbol obrer a Vilassar de Dalt

L’edifici de L’Estrella, està situada en la unió del carrer Mare de Déu del Carme amb el Passatge Rosa de Vilassar de Dalt.

Va ser fundada al 1885 com a mutualitat organitzada en diverses seccions i amb un profund caràcter obrer va esdevenir durant dècades centre de la vida per a molts vilassarencs.

Us passo la seva historia :

L’Estrella va ser la pionera en el moviment llibertari de Vilassar de Dalt durant el incipient període republicà, i la importància de l’Estrella com a eix aglutinador de l’activitat sindical, política, cultural, esportiva, educativa i lúdica d’un grup nombrós de vilassarencs.

Informació publicada el 26 de juny de 2018 sobre l’Estrella :

http://www.vilassardedalt.org/document.php?id=11749

I també a :

http://pedraipaper.blogspot.com/2013/03/lhimne-lestrella-75-anys-despres_4.html

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Vilassar de Dalt i altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Castell de Vilassar de Dalt

El Castell de Vilassar de Dalt, està en el carrer Àngel Guimerà, 39, de Vilassar de Dalt.

Us passo la seva llarga història :

  • Els orígens del castell es remuntin al segle X, quan ja existia un nucli originari format per una torre de guaita i un recinte emmurallat al voltant.
  • L’any 1146, Berenguer Guadall de Sant Vicenç i Berenguera establiren la batllia de Vilassar a Marc Morell.
  • El 1171, Pere de Sant Vicenç pactà amb Pere de Montornès una convinença per la qual li encomanà els feus de la torre de Vilassar.
  • L’any 1262, Berenguer de Sant Vicenç, el cedeix juntament amb el castell de Burriac al seu fill Guillem.
  • El 1273, Guillem comprà el dret sobre la castlania a Guillem de Tagamanent.
  • L’any 1322 els castells de Sant Vicenç i Vilassar van passar a Berengueró de Sant Vicenç qui morí sense successió masculina, probablement degut a la pesta negra. Al quedar la família Sant Vicenç sense descendència, i per a satisfer el gran nombre de creditors, els castells de Vilassar i Burriac van ser venuts al burgès i escrivà de ració barceloní Pere des Bosc l’any 1352 per 190.000 sous.
  • Pere des Bosc racionalitzà la gestió i administració de les seves jurisdiccions. Capbrevà els seus dominis (1358-60) i establí els termes amb els castell de Dosrius i el de Mataró, procés que originà conflictes amb els senyors de Premià i de la Roca.
  • Al segle XV va ser integrat a les possessions reials per Alfons el Magnànim, sobre l’any 1419 tot i que els des Bosc van seguir ocupant-lo durant els segles XVI i XVII.
  • L’any 1704, quan s’extingí la família des Bosc, per enllaços matrimonials passà als Oms, als Copons (marquesos de Moià de la Torre) i als Sarriera, que encara en mantenen la propietat.
  • L’entrada de les tropes borbòniques en l’any 1713, el saqueig de la divisió napoleònica del general Lechi en l’any 1809 i la darrera carlinada en1874.
  • L’any 1931 va ser declarat monument historicoartístic.
  • L’any 1956 acaben les obres de reforma i restauració empreses pels propietaris.

El Castell en un principi ja constava d’una gran torre de l’homenatge cilíndrica i un recinte que coincidia quasi totalment amb l’actual.

A finals del segle XIII s’hi afegí una torre quadrada gòtica al costat dret de la portalada.

A partir del segle XIV evoluciona cap al concepte de palau residencial patint un seguit de reformes radicals. A finals del segle XV es decorà la façana. Les finestres gòtiques són del segle XV.

El procés de deteriorament comença el segle XVII; s’hi introduïren un seguit d’afegits que foren eliminats en la restauració del segle XX.

El castell és de planta irregular concentrada. Consta de dos recintes articulats al voltant de dos patis.

S’entra al primer àmbit per un pont d’obra que salva un vall ample i fondo. Al costat dret del pati hi ha les sales antigament destinades a taller i al costat esquerre la capella dedicada a la Santíssima Trinitat i a la Concepció de Maria  i la cuina.

El retaule és obra del pintor barceloní Joan Arnau.La segona portalada s’obre a un pati interior que inclou la torre rodona, cilíndrica, de cinc pisos i un mur de més de 2 m de gruix que conté encastada l’escala de cargol. La torre és probablement del segle XI.

El quadrilàter determinat pel perímetre de d’edifici i aquest pati interior dóna lloc a tres crugies als costats E, S i W mentre que al N només hi cap un estret camí de ronda a l’alçada dels merlets. El primer pis de la crugia de ponent era destinat a magatzem de blat, cuina i font mentre que al costat de llevant s’obria l’ala noble.

Actualment acull l’arxiu històric dels marquesos de Barberà amb més de 8000 pergamins, centenars de lligalls en paper, 300 llibres i 70 manuscrits, i és un dels arxius privats medievals més importants del nostre país.

També si fan grans casaments, espectacles i altres activitats. No te accés lliure.

El Castell, l’any 1986 fou declarat bé d’interès cultural per la Direcció General del Patrimoni Escrit i Documental de la Generalitat de Catalunya.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Vilassar de Dalt i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé.

Francesc Macià, l’Escola del Poble de Vilassar de Dalt

L’Escola Francesc Macià , esta ubicada en el carrer Pius XII, 26, de Vilassar de Dalt.

Us passo detall històric d’aquesta Escola :

 Jeroni Martorell i Terrats (Barcelona, 1876 – 1951) va ser l’autor de l’escola Francesc Macià de Vilassar de Dalt, de la que ens diu la descripció tècnica; edifici civil destinat a grup escolar amb planta de creu formada per dos cossos col-locats perpendiculars entre ells.

Consten de planta baixa, pis i golfes, amb la coberta de teules àrabs a quatre aigües, amb el carener paral-lel a la façana i una coberta a dues aigües en el cos perpendicular.

Destaquen les grans obertures en la façana que recorren la planta baixa i el pis, les dues portes amb trencaaigües al damunt i els ulls de bou de les golfes.

Els paraments són arrebossat, llisos i pintats de groc. Els angles estan reforçats amb carreus de granit i la teulada acaba amb un ràfec fet de diverses filades de maons.

A la façana occidental s’hi adossa un cos amb una escala exterior, amb la barana d’obra rematada amb ceràmica.

Francesc Macià, l’Escola del Poble de Vilassar de Dalt

 

 

Recull de dades : Relats en Català i Ajuntament de Vilassar de Dalt

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé