La Roca de Pelancà de Vilallonga de Ter

Que passeu unes Bones Festes

La Roca de Pelancà és situat a la dreta del Ter, es troba a la solana d’un gran penyal que cau a plom d’amunt el riu, a l’indret de la seva confluència amb la riera d’Abella.

És una entitat de població del municipi de Vilallonga de Ter.

Us passo dades històriques :

  • La història del poble està ja documentada el 1061, quan hom n’esmenta la capella de la Pietat.
  • Dos-cents anys més tard (1244), el senyor de Milany dispensà el poble de càrregues per aturar-ne el deshabitament.
  • El 1275, l’infant Jaume assetjà el poble.
  • En la guerra dels remences, el rei Joan II establí en el castell de la Roca el cap de la capitania per les bones qualitats defensives que reunia.

Sobre el penyal hi ha algunes escasses restes de l’antiga fortalesa de Pelancà, esmentada des del segle XIII, que pertangué als Milany(1244), als So (segles XIV-XVII) i als Descatllar (des del 1621), que ja havien tingut abans drets senyorials.

Situat a 1.040 m d’altitud.

Adossada al penyal hi ha l’església o capella, romànica de la Mare de Déu de la Pietat, molt reformada.

En el poble també es conserva la casa on visqué i és enterrat el pintor Joan Ponç.

Fa la festa major el primer diumenge de setembre.

La Roca de Pelancà està catalogat com a Bé Cultural d’Interès Nacional.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Test : Ramon Solé

Fotografies : Maria Àngels García-Carpintero Sánchez-Miguel

La Brutau, central elèctrica de Vilallonga de Ter

Avui us presento dos articles

La Central elèctrica està a la sortida del poble de Vilallonga de Ter en direcció a Setcases, a la dreta de la carretera.

Us passo la seva historia :

  • Jaume Brutau i Manent, gerent de la societat Sucesores de B. Brutau, a la tardor del 1907 va demanar autorització per instal•lar una línia de transport d’energia elèctrica des de la central de Vilallonga fins a la fàbrica que tenia establerta a Sant Jaume de Llierca.
  • Va entrar en funcionament al 1909 i va ser una de les primeres centrals hidroelèctriques que van transmetre energia a llarga distància.
  • L’extensió de la línia era de 32,469 m i la tensió elèctrica de transport seria de 25.000 volts.
  • L’11 de novembre de 1911 es va començar a donar llum a Vilallonga i a altres poblacions.
  • El 1935 va passar a mans de la Hidroelèctrica de l’Empordà.

Josep M. Moreno Lucas – 1981- Generalitat de Catalunya

El seu funcionament és molt senzill :

  1. agafa l’aigua del riu Ter al poble de Setcases, situat més amunt, i per un canal, la transporta fins a Vilallonga.
  2. A Vilallonga la fa baixar a través d’un tub, aprofitant el desnivell i la força de caiguda de l’aigua per fer moure les turbines i produir l’energia, que es transmet pels cables de la línia elèctrica.

Josep M. Moreno – 1981- Generalitat de Catalunya

Us passo més dades d’aquesta Central Elèctrica del Consorci del Ter :

http://www.consorcidelter.cat/el-territori-del-ter/rutes/ruta-del-patrimoni-cultural-fluvial/produccio/central-de-vilallonga

La Central elèctrica Brutau és un edifici del municipi de Vilallonga de Ter que forma part de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades : Consorci del Ter, Ajuntament de Vilallonga del Ter i Viquipèdia.

Adaptació al Text : Ramon Solé – Fotografies : Dora Salvador

Església de Sant Martí de Vilallonga de Ter

Avui us presento dos articles

L’Església de Sant Martí esta situada en la Plaça dels Països Catalans de Vilallonga de Ter.

Us passo la seva historia :

  • Fou documentada des de l’any 1183 quan Arnau Descatllar cedeix els drets que té sobre l’església de Sant Martí el bisbe de Girona.
  • Però el lloc de Vilallonga ja existia d’abans, ja que entre les confirmacions de béns que el papa Benet VIII féu al monestir de Camprodon l’any 1017 hi consta un alou “et in Villalonga”.
  • La resta de documents que fan esment de la parròquia són dels anys 1237 i 1244 i són freqüents des de finals del segle XIII però no aporten notícies especials sobre l’edifici.
  • Es tracta d’un edifici molt modificat, sobretot el 1784 i desfigurat al llarg de la seva història.

De la construcció original, una estructura basilical de tres naus, avui només queda l’absis central, una absidiola, part dels murs de tramuntana i de migjorn i una possible base de campanar.

Quan el temple fou profundament modificat, passà a tenir una sola nau amb capelles laterals més baixes.

foto viquipèdia

L’absis central fou retallat i integrat al nou presbiteri cobert amb voltes ogivals.

L’absis de carreus ben tallats, exteriorment és ornamentat amb un fris continu d’arcuacions suportades per mènsules i un fris en dent de serra sota el ràfec.

L’absidiola és llisa exteriorment i ornamentada amb una motllura seguida que emmarca la finestra per dins.

L’Església de Sant Martí de Vilallonga és una obra del municipi de Vilallonga de Ter, inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades : Viquipèdia

Text i Fotografies : Ramon Solé

Oratori de Sant Domènec a Vilallonga de Ter

Avui us presento dos articles

L’antic Oratori dedicat a la Mare de Deu i a Sant Domènec de Vilallonga de Ter, va ser construït en l’any 1665, a petició de la gent del poble al Bisbe de Girona que va concedir el permís.

Ja a principis del segle XX, presentava un deteriorament molt gran l’ajuntament d’aquella època, va demanar al capellà de Vilallonga en 1914 per carta,  que es repares o enderroques.

Donat el seu estat greu de conservació, es va decidir d’enderrocar-lo i es va fer un nou Oratori, a poca distancia i algo mes a munt. Sols queden les restes del mur de l’antic Oratori.

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

La Roca, un petit poble de Vilallonga de Ter

El poble de la Roca de Pelancà, és una entitat de població del municipi ripollès de Vilallonga de Ter.

Està  situat a la dreta del Ter, es troba a la solana d’un gran penyal que cau a plom d’amunt el riu, a l’indret de la seva confluència amb la riera d’Abella.

Us passo la seva historia :

  • La història del poble està ja documentada el 1061, quan hom n’esmenta la capella de la Pietat.
  • Dos-cents anys més tard (1244), el senyor de Milany dispensà el poble de càrregues per aturar-ne el deshabitament.
  • El 1275, l’infant Jaume assetjà el poble.
  • En la guerra dels remences, el rei Joan II establí en el castell de la Roca el cap de la capitania per les bones qualitats defensives que reunia.
  • Al segle XV, les capitanies van ser abolides pel rei Ferran el Catòlic.
  • Al voltant del 1621, els Descatllar entraren de Senyors Feudals del castell i del seu terme.
  • Passats uns segles, a l’any 1843 va pertànyer a Josep Domingo, botiguer de Vic que ho havia comprat als Descatllar.
  • Finalment la senyoria va desaparèixer definitivament amb l’expropiació estatal el 1854.

Sobre el penyal hi ha algunes escasses restes de l’antiga fortalesa de Pelancà, esmentada des del segle XIII, que pertangué als Milany(1244), als So (segles XIV-XVII) i als Descatllar (des del 1621), que ja havien tingut abans drets senyorials.

Situat a 1.040 m d’altitud. Adossada al penyal hi ha l’església o capella, romànica de la Mare de Déu de la Pietat, molt reformada.

Fotografia de Viquipèdia

Antigament tenia unes 25 famílies, en 2006 tenia 34 habitants.

Fa la festa major el primer diumenge de setembre.

Us passo l’enllaç de la Web de Vilallonga de Ter, on podreu conèixer mes dades i una llegenda :

http://www.vilallongadeter.cat/municipi/la-roca/

I també, podeu consultar més informació sobre el Castell a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Castell_de_la_Roca_de_Pelanc%C3%A0

Està catalogat com a Bé Cultural d’Interès Nacional.

 

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador