Castell de Sant Miquel de Gonteres de Viladecavalls (Vallès Occidental)

El Castell de Sant Miquel de Gonteres està situat en la carretera de Sant Llorens, 50 de Viladecavalls.

La masia es deia de Can Gonteres, coneguda a la zona com el castell de Sant Miquel, una reconstrucció del segle XIX.

Actualment disposa de 4.000 metres quadrats, amb 10.000 metres quadrats més de terreny, entre jardí, piscina i terreny de conreu.

La Iglesia de la Cienciología va comprar aquest Castell per la seva seu a Catalunya.

Us passo la informació al respecta, treta de La Vanguardia :

https://www.lavanguardia.com/local/terrassa/20170228/42390623158/iglesia-cienciologia-compra-viladecavalls-sede-catalana.html

La masia o Castell de Gonteres, va ser Hotel i Restaurant, fins que va tancar.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Església de Sant Miquel de Gonteres de Viladecavalls, a punt del seu enderrocament !

Sant Miquel de Gonteres o Sant Miquel de Guanteres és una urbanització al Vallès Occidental, a mig camí entre Viladecavalls i Terrassa i en terres repartides a ambdós municipis.

És entre la Riera de Gaià i el torrent de Can Gonteres i la travessa el ferrocarril Barcelona-Manresa, que hi té una estació de la línia de rodalies R-4. Té accés per la carretera C-58 o autovia de la Bauma, per una carretera que surt de Terrassa mateix (al barri de Can Boada) i per la carretera B-122, o carretera que mena a Rellinars.

Té 1.610 habitants (2011) la majoria dels quals, 1.257, en terme municipal de Viladecavalls. A Terrassa, on la urbanització es coneix amb el nom de Can Gonteres i ocupa 0,27 km², hi estaven censades les 353 persones restants.

Depèn de les parròquies de Sant Martí de Sorbet (la part de Viladecavalls) i la Sagrada Família de Ca n’Aurell (la part terrassenca).

L’església de Sant Miquel està situada al Camí de la Plana de Sant Miquel de Guanteres, fou construït pels propis veïns de la urbanització, amb la intenció de convertir-la en un recinte de culte, però mai va ser acreditat per l’Església i amb els anys es va anar deteriorant.

Us passo mes informació de l’església de Sant Miquel de Gonteres i del seu enderrocament :

https://www.viladecavalls.cat/actualitat/noticies/la-parroquia-de-sant-marti-de-sorbet-cedeix-lermita-de-sant-miquel-de-guanteres-a-l2019ajuntament-de-viladecavalls

Recull de dades: Viquipedia i Ajuntament de Viladecavalls.

Adaptació del Text i Fotografies : Ramon Solé

Masia de can Tries de Viladecavalls

La Masia de can Tries està en el carrer de Santa Maria de Toudell, 3 de Viladecavalls.

Fotografia : Ajuntament de Viladecavalls

Can Tries consta de planta baixa i dos pisos amb teulada a doble vessant i carener perpendicular a la façana principal. La portalada d’entrada és d’ubicació lateral i amb teuladet. A la planta baixa s’obre una porta d’arc rodó adovellat. Al pis hi ha quatre obertures de finestres rectangulars, una d’elles convertida a balcó de barana de ferro, la resta són de diferents mides i amb ampit.

Lourdes Figueras / Generalitat de Catalunya

A l’últim registre hi ha les golfes, amb una galeria formades per sis finestres d’arc de mig punt on les dues dels extrems són més baixes per tal de respectar la inclinació de la teulada.

Davant de la façana s’obre un pati envoltat per una tanca de pedra i el conjunt d’edificis annexos, con l’església de Santa Maria de Toudell.

Jordi Contijoch / Generalitat de Catalunya

Can Tries és una masia al municipi de Viladecavalls (Vallès Occidental) protegida com a bé cultural d’interès local.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació del Text i Fotografies: Ramon Solé

Can Mir de Viladecavalls

Can Mir esta situat a l’alçada del km. 3 de la carretera B- 120 de Terrassa a Viladecavalls,

I vora la riera de Gaià, mentre que el polígon s’estén a l’altre costat de la carretera.

La masia molt reformada que avui dia es troba en estat de ruïna molt avançat, després d’haver funcionat com a restaurant fins a principis del segle XXI.

Us passo imatges :

Aviat no quedarà ni rastre d’aquesta masia, donat que esta previst el seu enderrocament.

Recull de dades i Fotografies: Ramon Solé

Sant Miquel de Toudell de Viladecavalls

Aquesta setmana cada dia un església

Sant Miquel de Toudell  està en el carrer del mateix nom en el polígon industrial de Can Mir de Viladecavalls.

Us passo la seva historia:

  • El lloc de Toudell ja és esmentat al segle X.
  • L’any 1157 Alegret de Toudell va fer donació de l’església de Sant Miquel a les de Sant Pere i Santa Maria d’Ègara.
  • Més endavant fou parròquia de la quadra del mateix nom.
  • L’any 1562 el terme de Terrassa es dividí en dues universitats o ajuntaments: Terrassa formada pel nucli urbà i la Universitat Forana de Terrassa formada per tot el terme, el qual incloïa set parròquies, entre les quals hi havia Sant Miquel de Toudell (Sant Pere de Terrassa, Sant Vicenç de Jonqueres, Sant Julià d’Altura, Sant Quirze de Terrassa, Sant Martí de Sorbet i Santa Maria i Sant Miquel de Toudell). Tenien, però, un batlle comú.
  • L’any 1801 es varen independitzar totalment i va passar a tenir ajuntament propi, ubicat a Sant Pere.
  • L’any 1848 la parròquia de Sant Miquel de Toudell se segregà de la de Sant Pere de Terrassa per integrar-se al de Viladecavalls.
  • L’església sofrí reformes en el segle XVIII, especialment a la façana; en aquest moment es construí el campanar de cadireta.
  • Amb el temps perdé el caràcter de parròquia.
  • El cementiri del voltant va ser utilitzat fins a l’any 1874.
Ajuntament Viladecavalls – Antiga imatge / Generalitat de Catalunya

Es tracta d’una església romànica d’una nau rectangular i absis semicircular. La nau està coberta per una volta de canó i l’absis, més baix i estret, té una coberta molt aplanada formant un arc carpanell.

La teulada és a dues vessants i de teules àrabs; té escàs voladís i decoració de caps de teula al llarg de les cornises laterals sota la coberta.

El parament és de pedres mal tallades i reble; solament les pedres cantoneres són carreus quasi ben escudejats. A la façana oest hi ha la porta d’entrada d’arc de mig punt fet amb grans dovelles, i per sobre hi ha una petita obertura que a la part exterior és rodona i a l’interior un quadrat amb una reixa.

A la façana també hi ha un campanar d’espadanya de dos ulls que queda desplaçat cap a la dreta respecte a l’eix central; el campanar està coronat per una petita teulada a quatre vessants i sota el ràfec hi ha decoració de caps de teula i de dents de serra.

L’absis a l’exterior està decorat amb arquets cecs i bandes llombardes. La teulada, que segueix la forma semicircular de l’absis, té força voladís.

A l’exterior, i adossat a la façana principal, hi ha restes d’una portalada que sembla indicar l’accés d’una antiga entrada a un recinte tancat, possiblement l’antic cementiri.

Lourdes Figueras / Generalitat de Catalunya

Sant Miquel de Toudell és un edifici del municipi de Viladecavalls protegida com a bé cultural d’interès local.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació del Text i Fotografies: Ramon Solé

Santa Maria de Toudell de Viladecavalls

Setmana dedicada a les esglésies

Imatge de Google

Santa Maria de Toudell de Viladecavalls esta a tocar de la masia Can Tries de Viladecavalls.

Fotografia: Ajuntament Viladecavalls

Us passo la seva història:

  • L’any 986, l’alou anomenat Toldello pertanyia a Sant Cugat.
  • L’església de Santa Maria es troba documentada l’any 1098
  • La data de consagració és de 1112.
  • L’església és esmentada per primera vegada l’any 1085 en un document de donació.
  • Va ser una de les parròquies que formaven el municipi de Sant Pere de Terrassa.
Fotografia: Ajuntament Viladecavalls

L’edifici actual podria ser de començament del segle XII.

Fotografia : Ramon Solé

Consta d’una nau de planta rectangular, coberta amb volta de canó, un absis semicircular i un magnífic campanar de torre. La porta original, després tapiada, era a la façana de migdia.

Lourdes Figueras / Generalitat de Catalunya

Es va substituir en època incerta per una porta adovellada, als peus de la nau. Al costat nord hi ha una construcció adossada que ara forma part de les dependències de la masia. L’element més destacat és el campanar, de planta quadrada. El campanar es comunica amb la masia per mitjà d’un passadís subterrani.

Jordi Contijoch Boada / Generalitat de Catalunya

Originalment totes les finestres del dos pisos superiors eren geminades, però algunes han estat tapiades i altres modificades. Les dues que han pervingut conserven el mainell, amb capitell troncocònic.

Jordi Contijoch Boada / Generalitat de Catalunya

Santa Maria de Toudell és una obra protegida com a bé cultural d’interès local.

Nota : No es poc accedir sense permís, donat que esta dins de la finca de can Tries i està totalment vallada.

Jordi Contijoch Boada / Generalitat de Catalunya

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació del Text : Ramon Solé

Fotografies : Varis

Casetes de can Mir de Viladecavalls

Les Casetes de can Mir estan en el carrer de Sant Miquel de Toudell – Polígon industrial Can Mir de Viladecavalls.

El conjunt de cases adossades que es troben arrenglerades formant un carrer, al principi del polígon industrial de Can Mir.

Aquestes cases van construir-se a mitjans del segle XIX, prop del camí antic que anava de Terrassa a Olesa.

Són un total de 4 molt similars en la seva construcció,

les cases s’anomenaven : Cal Colomines, Cal Feliu, Ca l’Avaro i Cal Gravat.

Consten de planta baixa i pis i tenen la coberta a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana.

Antic rellotge

Són de Protecció inexistent i d’us privat, de diversos propietaris.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural.

Adaptació del Text i fotografies: Ramon Solé

Sant Martí de Sorbet de Viladecavalls

Sant Martí de Sorbet, es l’església que està en la Plaça de l’Església de Viladecavalls.

Us passo la seva historia :

  • Parròquia que té com a precedent l’antiga parròquia de Sant Martí de Sorbet del terme de Terrassa i del seu castell, prop de la casa forta de Cavall Sobirà, un dels antics nuclis de població de Viladecavalls juntament amb Cavall Jussà.
  • Aquesta antiga parròquia de Sant Martí té una data de consagració del 17 d’abril de 1096, pel bisbe de Barcelona Folc, on es documenta que hauria estat erigida pels habitants de Sorbet, dins del terme de l’església de Sant Pere d’Ègara.
  • Només se’n conserva una paret, que passà a conformar l’església actual construïda entre el 1785 i 1797.
  • La construcció d’aquest nou temple comportà gairebé a la total desaparició del l’edifici romànic.
  • El cos del campanar consta que fou començat a finals del segle XIX, en l’any1883.
  •  L’any 1922 s’hi col•loquen les campanes i l’esfera del rellotge que només queda present en la façana principal.

Es tracta d’un edifici de planta basilical de tres naus. L’absis poligonal, orientat al nord, està al mateix nivell que la nau central. La teulada, a dos nivells segons l’alçada de la nau, té el carener perpendicular a la façana principal. L’aparell es troba arrebossat i les cobertes són de teules àrabs.

L’antiga capella romànica, d’una sola nau, ocupa l’espai de l’actual cor de l’església i la caixa del campanar. Es conserva el mur oest, amb una porta d’accés, ara tapiada, d’arc de mig punt adovellada. A la part superior de la porta, centrada, hi ha una finestra, també tapiada, d’arc de mig punt.

L’interior de l’església presenta una nau central coberta amb una volta de canó amb llunetes dividida per arcs diafragmàtics, els quals es recolzen sobre una cornisa. En els murs laterals, on hi ha les llunetes, s’obren òculs amb els vitralls decorats amb els símbols dels evangelistes. Les naus laterals s’obren a la central mitjançant arcs de mig punt que arrenquen d’una cornisa que decora els pilars. Les naus laterals estan cobertes per voltes d’aresta. En les naus laterals s’obren algunes fornícules on s’ubiquen imatges de sants. Als peus s’hi troba un cor i un rosetó amb vitralls.

A l’altar major hi ha el Retaule de Sant Martí, de línies arquitectòniques, del mateix moment que es va construir l’església.

El campanar està adossat a l’església com una prolongació de la façana principal i del mur de l’est. És de planta quadrada i els seus murs es troben arrebossats i pintats de blanc com la resta de parament que conforma l’església. Presenta tres registres de divisió ben diferenciats per motllures en ressalt i dessota ornamentades amb una sanefa d’arcuacions cegues. Tot el cos es troba rematat per merlets esglaonats.

Jordi Contijoch / Generalitat de Catalunya

En el primer registre, a la cara de la façana principal, s’obre una porta d’accés al campanar. En el segon registre, hi ha un senzilla finestra d’arc rodó i s’hi ubica el rellotge. En el mateix registre però a la cara lateral, hi ha una finestra tapiada que s’obre seguint la mateixa tipologia de finestra d’arc rodó amb motllura exterior. Aquest registre presenta un tram més llarg que els altres. En el tercer registre hi ha finestres de la mateixa tipologia amb motllura superior, en l’obertura del qual es troben suspeses les campanes.

La façana principal té una decoració similar al campanar. A la part baixa s’obre la porta d’entrada precedida per una petita escalinata. La porta és de tipologia rectangular amb un emmarcament de pedres ben treballades i motllures al llarg de la línia de d’intradós, tant en els brancals com a la llinda. A la part superior, i a partir d’un arc rebaixat; les pedres que conformen la llinda presenten un tractament ondulat i arrodonit als extrems. A la clau de l’arc hi ha una imatge de Sant Martí oferint la meitat de la seva capa a un pobre; aquest relleu és força esquemàtic i sense volum.

Jordi Contijoch / Generalitat de Catalunya

Marcant la meitat de la façana hi ha una cornisa amb un gran ràfec i línia d’arquets cecs a sota. Per sobre hi ha una petita rosassa i, coronant la façana, es torna a trobar el motiu de la cornisa de molta volada amb uns arquets cecs decorant la part inferior. Per sobre de la cornisa es pot veure una creu de pedra.

Lourdes Figueras / Generalitat de Catalunya

La reixa d’accés a la zona del baptisteri està ubicada entrant al temple, a mà dreta. És feta de ferro forjat i està formada per dues fulles de tipologia rectangular amb l’acabament superior semicircular rodó. Les fulles rectangulars estan formades per barres rodones en sentit vertical, quatre a cada fulla, que a la vegada estan dividides horitzontalment en tres registres per barres planes amb elements decoratius adossats dins la tipologia dels «reganyols»; decoració que alterna l’element en punxa i espiral. A la part inferior hi ha una sanefa decorativa en espiral. A la part superior, l’arcada rodona inscriu una decoració fistonejada per l’intradós; després, centrant el semicercle, hi trobem tres cercles: el de l’esquerra inscriu el monograma JHS, el central té una decoració floral, i el de la dreta hi inscriu el monograma M (Maria). Dessota, al bell mig, hi consta la data 1867. Els tres cercles es troben rodejats per l’exterior per un dibuix de crestería.

Lourdes Figueras / Generalitat de Catalunya

Sant Martí de Sorbet és una església del municipi de Viladecavalls (Vallès Occidental) inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació de Text i Fotografies : Ramon Solé

Viladecavalls de Calders, allò que va ser

El Castell de Calders, documentat des del segle X. Foto: viquipèdia.

Viladecavalls de Calders és un antic poble rural de l’antic terme del Castell de Calders. Actualment pertany a la comarca del Moianès. Està situat a ponent del terme municipal de Calders amb una extensió aproximada d’un terç del terme.

La nova comarca del Moianès. El terme de Calders, al sud-oest limita amb el Bages.

Sant Pere de Viladecavalls és una de les tres parròquies del terme municipal, juntament a Sant Vicenç de Calders i a Sant Feliu de Monistrol de Calders.

Monistrol de Calders. AGC, 2021

La vella església parroquial de Sant Pere de Viladecavalls de Calders és documentada des del 965 i escripturada el 1067. Les ermites consagrades a Sant Pere fan referència a antigues vil·les romanes, on es podia fer estada. El fet de que Viladecavalls de Calders sigui a tocar del camí ral (o “strada Francisca”, via de comunicació carolíngia), fa pensar que podria ser el que a la Edat Mitjana es coneixia com a “Vila Nova”.

Església vella de Sant Pere de Viladecavalls de Calders. Foto: Diputació de Barcelona.

En tot cas els topònims que trobem fan referències a les civilitzacions que per aquí passaren fent estada (“Monistrol” sembla fer referència als primitius monestirs cristians d’època visigòtica, quan a Occident començaren els primers eremites a seguir el que es practicava a Orient. La “Guàrdia”, per la seva banda, sembla tenir origen en les civilitzacions de Al-andalús o mossàrabs)

L’església vella de Sant Pere era prop de l’antic cementiri i del lloc conegut com a “Sala de Llucià”. En època medieval aquest sector era el més poblat i pròsper del terme. A partir del segle XIII hi ha constància d’una sagrera.

Esglèsia vella de St. Pere de Viladecavalls i Mas Llucià. Foto: Antonio Mora Vergés

El mas de Llucià, documentat al fogatge de 1553 i avui utilitzat de pallissa, és de grans dimensions i de planta quadrada; fruit de diverses modificacions, compta amb altres construccions al seu davant. L’arrebossat que cobreix les façanes ha anat caient i deixa veure la pedra de la construcció original. Entre la casa i l’església, fent de mur de contenció de terres, hi ha una llinda de pedra amb un escut molt desgastat.[1]

La consueta de la parròquia de Sant Pere de Viladecavalls de 1654 precisa que no hi havia hospital i que “quan algun parroquià moria, les persones de la casa havien de buscar persones per portar lo cos del difunt fins a donar-li sepultura perquè en la parròquia no hi havia l’ofici de “cosser”, és a dir, d’enterramorts”.

La consueta de l’època moderna estableix els delmes i les primícies que han de pagar els masos dels voltants en grans, verema, olives, cànem, formatges o gallines, també especifica, entre altres detalls de celebracions i festes, que els rectors de les tres parròquies del terme havien de celebrar “missa cantada” al monestir de Sant Benet del Bages per torns. Alguns dels masos encara perduren com aquest de Llucià i altres que encara perduren com Quingles, Angla, Tàpies, Canadell (amb l’ermita de Sant Salvador) o Manganell.[2]

Sant Benet del Bages, fundat pels nobles Sala i Ricarda el 966, als seus dominis. L’abat del monestir havia de ser un membre d’aquesta família, on es feien enterrar. El monestir tenia el senyoriu sobre moltes de les esglésies properes (Pladevall, 1974: Els monestirs catalans). AGC, 2021.

L’església romànica de Sant Pere de Viladecavalls havia estat refeta al segle XVIII, una llinda la datava del 1780. La parròquia era, aleshores un poble format per unes poques cases disseminades.

El 1936 l’església vella de Sant Pere va ser cremada i el 1944 es va decidir construir una nova església més propera al nucli de la Colònia Tèxtil Jorba, llavors més habitat, deixant aquella inutilitzada.

La Colònia Jorba va ser aixecada l’any 1892 per l’empresari manresà, Pere Jorba i Gassó, al peu del riu Calders. Popularment era coneguda com la Colònia Manganell, per la proximitat a la masia homònima. Constituïa una entitat de població pròpia tot i formar part de Viladecavalls de Calders.

La Colònia Jorba. Foto d’arxiu.

El riu Calders no porta massa aigua, però amb època de tempestes fortes de la zona, pot tenir crescudes sobtades. La resclosade la Colònia Jorba, és situada en un meandre d’aquest riu i forma part del complex de la colònia tèxtil.

Resclosa de la Colònia Jorba al riu Calders. AGC, 2021

Una passera metàl·lica o pont, instal·lada damunt aquesta resclosa, permetia accedir a l’església de Sant Pere de Viladecavalls i a les cases de pagès de l’altra banda de riu. Poc mes avall n’hi ha un important gorg natural.

Resclosa i gorg natural. del riu Calders. Foto: Ramon Solé
https://fontsaigua.wordpress.com/2016/12/23/la-resclosa-de-la-colonia-jorba-a-calders/

La Font de l’Avi, d’estil noucentista, va ser construïda l’any 1934, en memòria de Pere Jorba, mort l’any 1927, d’aquí el seu nom.

Part central de la font de l’avi, amb el sortidor, els bancs laterals de pedra i el plafó que indica la composició de l’aigua. AGC, 2021.

Situada al costat de la casa de la direcció de la colònia Jorba, va tenir gran anomenada a la comarca. Consta d’un mur amb 5 arcades. Sota l’arc central  n’hi ha 2 bancs i la font amb un brollador de bronze en forma de peix que raja aigua per la boca. Un plafó sobre la font indica la composició de l’aigua. Les quatre arcades laterals tenen uns plafons de rajoles policromes amb escenes populars: la cacera, un berenar, la sardana i la pesca, signades l’any 1934 per Lluís Uró i Servitja (Manresa, 1903–1938). Algunes estan millor conservades que d’altres.

Una de les escenes amb les rajoles millor conservades. AGC, 2021.

A l’esplanada, una taula rodona amb bancs de pedra a banda i banda, sota uns grans plàtans, ens convida a seure, fer un pic-nic i xerrar.

Taula rodona amb bancs de pedra interiors i exteriors que afavoreix la comunicació. AGC, 2021.

Actualment, l’església de Sant Pere, tot i que abandonada i malmesa, encara conserva una bona part de l’estructura, els murs perimetrals i el campanar es troben en bon estat, però la coberta està tota esfondrada. Veient la nova església ens preguntem no s’hauria pogut reconstruir l’antiga?

I d’aquest paratge amb una font tant antiga, què en serà?

Personalment em quedaria amb el racó que es pot veure pel finestral, allí seguiria llegint i escrivint contemplant la natura i escoltant els ocellets.

Finestral de la casa de la direcció de la Colònia Jorba. AGC, 2021

Autora : Mª Àngels García-Carpintero Sánchez-Miguel, L’Hospitalet, 23-06-2021

A qui recull memòria del passat i a qui la sap contemplar.

———————————————————————————————————————————–

[1] Pobles de Catalunya https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=9959

[2] Galobart i Soler, Josep (2009) “La consueta de la parròquia de Sant Pere de Viladecavalls”.