Forn de la Font del Roure de Viladecavalls (Vallès Occidental)

El Forn de la Font del Roure es troba a peu del camí vell de Can Marcet, darrera del roure centenari i a prop de la Font del Roure en el municipi de Viladecavalls.

Historia:

• Els orígens de la utilització de la calç per a la construcció els trobem en època antiga. No va ser fins a l’època moderna i contemporània que aquesta activitat va adquirir una certa importància, com ho demostra la seva presència per bona part del territori català. Aquest material era molt emprat en l’arquitectura tradicional, especialment en l’arrebossat de les façanes.
• El procés productiu començava a les pedreres de roca calcària, d’on la pedra s’extreia mitjançant barrinades, en què es col·locaven explosius que fragmentaven els blocs petris.
• Tot seguit, la pedra era transportada en carros fins als forns de calç, que solien situar-se prop de les pedreres.
• De forma habitual, els forns s’emplaçaven al marge del camí, per tal de facilitar la seva omplerta.
• La pedra hi era col·locada de forma precisa i seguia un llarg procés de combustió que donava com a resultat la calç.

És de planta circular i està parcialment excavat sobre el terreny natural. La part inferior corresponent a l’olla està coberta de terra.

Frontalment està construït amb un mur de pedra seca obert amb una boca d’arc rebaixat ceràmic.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Marta Lloret Blackburn

Adaptació del text al Bloc: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Sant Pere nou Viladecavalls de Calders (Moianès)

Aquesta setmana dedicada a Esglésies i Ermites

Sant Pere de Viladecavalls (església nova) és una església del poble de masies disperses de Viladecavalls de Calders, situat al municipi de Calders (Moianès).

Us passo la seva història:

• Aquesta església va ser aixecada el 1944, prop la Colònia tèxtil del Manganell o Jorba, quan l’antiga església de Sant Pere de Viladecavalls, al costat del mas “llucià” ja no servia al culte en ser saquejada per la guerra civil del 1936.
• El canvi d’ubicació va ser donat a la formació de la Colònia tèxtil, i per tant, un nombre considerable de població que s’hauria de desplaçar per satisfer aquest servei si es refeia l’església al primitiu indret.

Es tracta del temple de construcció recent i estil neoromànic situat a l’esquerra del Calders, a llevant de la Colònia Jorba i al sud-est de la masia d’el Manganell.

Entre el portal d’entrada i els murs de migdia hi ha un doble arc adovellat. Exteriorment s’insinuen tres cossos, essent el central és el doble d’ample que els laterals.

Hi ha un campanar adossat al SE, de forma quadrada i formant tres pisos, amb porta exterior. Absis semicircular; dos absis laterals de forma quadrada al sector nord.

Tres contraforts a cada una de les naus laterals; Petites obertures a cada banda. L’interior és d’una sola nau, en volta. El material constructiu utilitzat és majoritàriament maó i terra cuita, mentre que els contraforts són de formigó.

Sant Pere de Viladecavalls forma part de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació del text al Bloc: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Can Marcet de Viladecavalls (Vallès Occidental)

Per anar a Can Marcet  situeu-vos en la ctra. B-120, seguiu el camí de la dreta abans del Km.8, teniu de continuar pel camí principal, tot creuant per un estret pont per sobre de les vies del tren, i agafar el camí de més a la dreta que en poc de 300 metres estareu en l’abandonada masia.

Historia:

• El nom de Marcet es troba documentat a la zona des del segle XIV.
• Per les característiques constructives de la casa, creiem que aquesta casa fou bastida en època contemporània, pel que el primer es trobaria desaparegut.

Masia de planta quadrangular davant la qual s’hi distribueixen diverses dependències agrícoles. La part frontal queda tancada amb una lliça que està adossada a la façana de ponent. És de planta baixa, pis i golfes, i té la coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana.

A la façana principal, totes les obertures es troben disposades simètricament segons tres eixos, que es corresponen amb les crugies de la casa. La part central del primer pis s’obre amb una galeria suportada per dos pilars, des de la qual arrenquen dues senzilles motllures que es perllonguen fins a la cornisa del ràfec, ressaltant aquest cos.

Entre el ràfec i la finestra de les golfes hi ha el rellotge de sol. A l’interior, els sostres estan suportats amb cairats de fusta. A la façana posterior hi ha adossat un cos de planta baixa que sembla correspondre’s amb el celler. L’acabat exterior de la masia és arrebossat i pintat de color blanc, i les obertures es troben ressaltades amb un marc pintat de color gris.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Marta Lloret Blackburn

Adaptació del text al Bloc: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Sant Pere de Sacama d’Olesa de Montserrat (Baix Llobregat)

Setmana dedicada a Esglésies i Ermites

Sant Pere Sacama esta situat en el Turó de Sant Pere d’Olesa de Montserrat , és una capella dedicada a Sant Pere apòstol, construïda sobre uns rocs a l’extrem nord-est del terme municipal d’Olesa de Montserrat, en un punt culminant de la serra que separa el Baix Llobregat del Vallès Occidental.

Formava part del castell de Sacama (segles X – XII), del qual només queden, entre roques, trossos de paret de pedres col·locades en forma d’espiga (opus spicatum).

Per arribar-hi es pren la carretera B-120 d’Olesa a Viladecavalls i Terrassa, la carretera que va a Viladecavalls i Terrassa. Després de travessar el torrent de Sant Pere, i un xic abans de les Ribes Blaves, s’ha de girar en direcció nord-oest per una pista forestal que porta fins al peu de l’ermita. S’hi pot accedir amb cotxe.

 Us passo la seva història​:

• L’ermita de Sant Pere Sacama era l’antiga capella del castell de Sacama (o de Cama), conegut des del 963.
• El 970 fou cedit a Ripoll i més tard unit a la dotació de Santa Maria de Montserrat, que n’adquirí el domini total per compra el 1261.
• Entorn seu es formà la quadra de Cama o de Sacama, fusionada al segle següent amb Olesa de Montserrat.
• Just a sota de la capella hi havia el mas de Sant Pere, reedificat l’any 1637 i enderrocat a finals dels anys setanta del segle XX.
• La capella posseïa un retaule barroc amb la imatge central de Sant Pere flanquejada per les imatges de Santa Llúcia i Santa Oliva, patrona d’Olesa. Aquest retaule estava separat de la paret l’absis insinuant una girola, espai que s’utilitzava com a sagristia. Es té constància que en aquest espai encara es conservava un antic retaule gòtic.
• Amb l’esclat de la guerra civil espanyola aquests retaules van ser cremats.
• Durant els anys 1985 i 1986 es dugué a terme la darrera restauració de la capella per part del Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà. En el transcurs d’aquests treballs es van descobrir dues petites fornícules a banda i banda de la finestra central de l’absis en les quals es conservaven fragments de pintura mural romànica.

És una capella d’una sola nau amb absis semicircular llombard i campanar en forma de cadireta.

L’absis és el que resta de l’antiga capella romànica, construïda entre els anys 963 i 966, sobre les restes d’un primitiu oratori visigòtic.

Presenta un aspecte magnífic, amb una obra de pedra molt neta (amb filades horitzontals regulars), arcuacions llombardes i una petita finestra central de mig punt i de doble esplandit.

La resta de la nau, també d’aspecte apreciable, és fruit d’una reconstrucció posterior.

La teulada és de teula a doble vessant.

A la façana lateral de la dreta hi ha una finestra de forma circular de petites dimensions.  La porta mira a ponent i és adovellada.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text al Bloc: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Masia de Les Tàpies de Calders (Moianès)

Les Tàpies és una masia del municipi de Calders, al Moianès.

És un gran casal situat a un pla, prop del límit amb Artés, amb Navarcles i amb la parròquia rural de Sant Pere de Viladecavalls, on pertanyia. És en el vessant sud-est de la Serra de les Tàpies, al nord-oest del Canadell i al nord del Manganell.

Us passo la seva història:

• La primitiva no estava ubicada al lloc de l’actual masia, sinó prop d’ella.
• La família tàpies es troba documentada ja el 1290, segurament el topònim deriva del tipus de material en què estava construïda la casa.
• Conserva un estable on es diu que hi feien estada els animals de bast quan baixaven els ramats de la muntanya.
• Conserva també en perfectes condicions el molí d’olives, amb la corresponent pica rodona de pedra picada.
• El 1880 s’hi va fer una capella sota l’advocació de la verge Immaculada.
• El gran campanar data del 1881, el pont passadís que els uneix és posterior.

S’observen murs que tanquen la lliça i el mas al cantó del migdia.

Als baixos hi ha una porxada, amb arcs de mig punt que sostenen la galeria del primer pis.

Els baixos són majoritàriament en volta, amb molta construcció de tàpia i tova.

Guarda encara el celler, situat a la part nord de la casa, el molí de moldre olives, les tines, premsa. I totes les dependències típiques de la masia catalana, com una galeria a migdia i ponent.

Hi ha un gran campanar que enllaça, per mitjà d’un pont cobert, amb la capella, situada a la part nord el mas, dedicada a la Immaculada Concepció.

És una capella senzilla, de planta rectangular i teulat a dues aigües, amb portal de llinda recta i un petit òcul d’il·luminació.

Hi ha dos cossos residencials: un pels propietaris i l’altre pels masovers.

Aquest posterior al nucli de la casa, i adossat a l’est. El material constructiu utilitzat als baixos és majoritàriament tapia i tova; i la resta és reble i maó.

La Masia de Les Tàpies és una obra inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Forn de calç de can Margarit I de Viladecavalls (Vallès Occidental)

Per anar al Forn de calç de can Margarit I ,

cal situar-se a la pista de can Buixera,

cal en la corba abans d’arribar a l’entrada, agafar a la dreta el primer camí que us portaria al Forn Riscal, cal seguir el mateix camí fins el Forn, situat al marge del camí.

Historia:

• Els orígens de la utilització de la calç per a la construcció els trobem en època antiga. No va ser fins a l’època moderna i contemporània que aquesta activitat va adquirir una certa importància, com ho demostra la seva presència per bona part del territori català.
• Aquest material era molt emprat en l’arquitectura tradicional, especialment en l’arrebossat de les façanes. El procés productiu començava a les pedreres de roca calcària, d’on la pedra s’extreia mitjançant barrinades, en què es col·locaven explosius que fragmentaven els blocs petris.
• Tot seguit, la pedra era transportada en carros fins als forns de calç, que solien situar-se prop de les pedreres.
• De forma habitual, els forns s’emplaçaven al marge del camí, per tal de facilitar la seva omplerta.
• La pedra hi era col·locada de forma precisa i seguia un llarg procés de combustió que donava com a resultat la calç.
• L’existència de la pedrera de Joan Purull i els dos forns de Can Margarit i el Riscal constitueix uns bon testimoni de la importància que tingué aquesta activitat a la zona.
• A més, a la mateixa serra de Coll Cardús s’han trobat altres forns de calç.

Forn tradicional de calç que es troba al marge del camí que segueix del Forn Riscal.

És de planta circular i està excavat parcialment sobre el terreny natural.

Es troba en estat ruïnós i parcialment cobert de terra, sense que se’n conservi la boca.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultura – Diba.

Autor de la fitxa: Marta Lloret Blackburn

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

El Molinot de Viladecavalls (Vallès Occidental )

El Molinot és una urbanització del Vallès Occidental, a cavall entre els municipis de Viladecavalls i Terrassa, en terreny boscós a la falda de la carena del Molinot, entre el torrent del Llor i la riera de Gaià. S’hi accedeix per un trencall de l’autovia de la Bauma, o carretera C-58 entre Terrassa i Manresa. Hi passa el sender de gran recorregut GR-96 de Barcelona a Montserrat, conegut com el Camí Romeu de Montserrat.

Al sud de la Urbanització del Molinot hi ha les restes del Molinot, cal deixar el vehicle on està la casseta de la Associació de Veïns del Molinot.

Historia:

• Segons un testimoni gràfic, el molí ja es trobava ruïnós a principi del segle XX.

Les ruïnes del molí es troben situades sobre i al costat del torrent del Llor, just en el punt en què es forma el seu salt d’aigua.

És visible un mur de certa alçada fet de pedra unida amb argamassa, que presenta una considerable solidesa.

L’estructura es troba pràcticament coberta de vegetació.

Observacions:

La pendent que forma el torrent en aquest punt i la vegetació que l’envolta en dificulta l’observació completa.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba. I Viquipèdia

Autor de la fitxa: Marta Lloret Blackburn

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero i Ramon Solé

Forn Riscal de Viladecavalls (Vallès Occidental)

Des de Viladecavalls us cal que aneu a buscar el camí que us portaria a can Buxeres, pocs metres abans d’arribar a la recta del camí previ a aquesta casa, hi han dos camins a la dreta,

cal agafar el de més de la dreta, cal seguir-lo i a poca distancia i a peu del camí trobareu aquest Forn de calç de Riscal.

Us passo dades generals i la seva historia:

• Els orígens de la utilització de la calç per a la construcció els trobem en època antiga. No va ser fins a l’època moderna i contemporània que aquesta activitat va adquirir una certa importància, com ho demostra la seva presència per bona part del territori català.
• Aquest material era molt emprat en l’arquitectura tradicional, especialment en l’arrebossat de les façanes.
•  El procés productiu començava a les pedreres de roca calcària, d’on la pedra s’extreia mitjançant barrinades, en què es col·locaven explosius que fragmentaven els blocs petris.
• Tot seguit, la pedra era transportada en carros fins als forns de calç, que solien situar-se prop de les pedreres. De forma habitual, els forns s’emplaçaven al marge del camí, per tal de facilitar la seva omplerta.
• La pedra hi era col·locada de forma precisa i seguia un llarg procés de combustió que donava com a resultat la calç.
• L’existència de la pedrera de Joan Purull i els dos forns de Can Margarit i el Riscal constitueix uns bon testimoni de la importància que tingué aquesta activitat a la zona. A més, a la mateixa serra de Coll Cardús s’han trobat altres forns de calç.

Gran forn tradicional de calç que es troba situat al marge d’un camí, en una zona boscosa.

La part frontal consta d’una estructura que presenta dues boques ceràmiques en arc de mig punt.

Per aquestes obertures s’hi afegia la llenya per tal de coure les pedres que es dipositaven als dipòsits.

Aquests dos, situats a la part superior, són de planta circular i es troben excavats directament al terra.

Al voltant dels forns s’hi conserven estructures en estat ruïnós que constituïen dependències annexes.

Tot el conjunt es troba cobert de vegetació.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Marta Lloret Blackburn

Recull de dades: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels  Garcia – Carpintero

La Creu de Terme de Calders (Moianès)

La Creu de Terme està a prop del carrer Manresa, on s’encreua amb al carrer de les Basses Roges, a prop de la carretera.

Historia:

• Abans de l’actual creu de ferro n’hi havia una de fusta sense pilar de pedra.
• Aquesta se la va emportar una mula que hi estava estacada.
• Aleshores s’hi va posar la creu de pedra i ferro.
• Aquesta creu marcava una cruïlla de camins: el camí ral de Manresa a Vic amb el camí d’Artés, que possiblement continuava cap a Viladecavalls.

La Creu de terme, consta d’un pedestal de planta quadrada amb tres graons, un pilar octogonal de pedra picada, d’uns dos metres d’alçada,

i, al damunt, una creu llatina de ferro forjat, amb formes decoratives a les puntes.

La creu té la següent inscripció: “ANY 1805”.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Jordi Piñero

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies:  Mª Àngels Garcia – Carpintero

Forn de calç de can Margarit II de Viladecavalls (Vallès Occidental)

Des de Viladecavalls us cal que aneu a buscar el camí que us portaria a can Buxeres, pocs metres abans d’arribar a la recta del camí previ a aquesta casa,

hi han dos camins a la dreta, cal agafar el de més de l’esquerra,

seguir-lo i a poca distancia i a peu del camí trobareu aquest Forn de calç.

És de planta circular i està parcialment excavat sobre el terreny .

Es troba en estat ruïnós i parcialment cobert de terra, tot i que encara se’n conserva parcialment la boca.

Aquesta té forma apuntada i s’obre en una paret feta de pedra de la zona lligada amb fang.

A l’interior del forn hi creix un pi.

Recull de dades : Diba.

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero