Església de Santa Eugènia de Berga (Osona)

L’Església de Santa Eugènia està en la Plaça Major de Santa Eugènia de Berga.

Us passo la seva amplia història:

  • L’església de Santa Eugènia es trobava dins l’antic terme del castell de Taradell, al lloc de la vila de Berga. Comença a aparèixer documentada a partir de l’any 917; les seves funcions parroquials s’esmenten ja l’any 976. L’any 1058 apareix ja esmentada amb el nom complet de Santa Eugènia de Berga.
  • L’església, a més d’estar dedicada a Santa Eugènia, també ho era a Santa Cecília, tal com és documentat l’any 974, mentre que el 1374 els altars del temple eren dedicats també a Santa Maria i Sant Jaume en un mateix altar, que són les advocacions que apareixen el 1173, quan l’església fou consagrada de nou.
  • L’església fou reconstruïda entorn de l’any 1050 i consagrada pel bisbe Oliba o pel successor Guillem de Balsareny segons el pot de relíquies segellat amb l’anell de Bernat Tallaferro, que va heretar el bisbe Oliba, descobert l’any 1970.
  • Vers l’any 1144 l’església de Santa Eugènia fou cedida a la canònica vigatana, i es feren importants obres de reforma com la construcció d’un cimbori-campanar, i un portal esculpit amb capitells i arcuacions, així com una torreta a la banda sud-est.
  • El 1173 l’església fou consagrada de nou.
  • Al llarg dels segles xvi i xvii es van afegir capelles als laterals de la nau, i el 1859 una gran capella del Santíssim. Totes aquestes capelles foren suprimides en la restauració efectuada entre 1955 i 1975 per la Diputació de Barcelona, sota la direcció de l’arquitecte Camil Pallàs.
  • El portal es degué construir a mitjans del segle xii quan s’efectuà la reforma de la façana del temple. Per aquest motiu, l’església de la qual tenim notícies des del segle X i que fou renovada al segle xi, el 1173 es va tornar a consagrar. L’acte fou oficiat pel Bisbe de Vic, Pere Redorta, i pel Bisbe de Tortosa i Abat de Sant Joan de les Abadesses, Ponç Monells. Aleshores foren dedicats els tres absis a Santa Eugènia, Santa Cecília i Sant Jaume.
  • L’historiador vigatà E. Junyent, en un article sobre l’església, senyala la semblança d’aquest portal amb el de la primitiva façana de la Catedral de Vic i dona la hipòtesi que fos obrada pels mateixos artistes.
  • El cloquer es degué erigir a mitjans del Segle XII quan s’efectuà la reforma de la façana del temple i la torrella d’angle del mateix indret.
  • Aquest campanar damunt d’un cimbori, és únic en la comarca i presenta una gran bellesa arquitectònica.

Edifici d’una nau i tres absis oberts al transsepte, amb cimbori sobre el creuer. La nau és coberta amb volta de canó. L’interior ha estat totalment restaurat, i mostra la pedra nua. Les finestres de la nau central són totes recents. Al segle XIII es va construir un campanar de tres pisos sobre el cimbori, així com la façana de ponent, amb pedra ben tallada, un cor sobre la porta d’entrada i una torrella a la part esquerra de la façana, des d’on es puja a la teulada i al campanar.

Tant la nau com el transsepte estan coberts per volta de canó; al punt d’intersecció de la nau amb el transsepte s’hi aixeca una cúpula o cimbori sobre trompes, que fa de suport del campanar. El cimbori és de planta octogonal i acaba amb un fris de finestres cegues.

El campanar és robust, de tres pisos: l’inferior conté dues finestres simples, d’arc de mig punt, força separades; la segona planta té una finestra trífora partida per dues columnes. La coberta és piramidal, força aplanada, de lloses i a quatre vessants, i acaba amb un pinacle amb creu i penell.

La façana, acabada amb un pinacle triangular, està feta amb el mateix tipus de pedra que el campanar; ambdues varen ser fetes al segle XII. Al costat hi ha una petita torre que acaba en una finestra biforada i és coberta en forma piramidal, reformada cap al 1970. La resta de la façana és totalment llisa, llevat de l’òcul i de la portalada. La decoració de les arquivoltes és de temes florals i entre llaços i la dels quatre capitells són ornamentacions vegetals i animals. Tota l’escultura revela una clara influència de l’escola ripollesa.

Roger Vonent Arnau / Generalitat de Catalunya

Els murs laterals de la nau, amb dues finestres d’arc de mig punt per banda, es varen refer en gran part durant les obres de restauració, perquè s’havien perforat amb grans arcs per donar accés a les dues capelles de l’època barroca que s’havien edificat a cada banda. També el gran fris de finestretes cegues entre grans lesenes i la cornisa que corona els murs laterals de la nau. Els braços de la nau, en canvi, es mantenen en la disposició original.

Els absis no tenen decoració externa i són llisos, amb una finestra de doble esqueixada al centre. El de la part meridional es va refer sobre les bases del que s’havia destruït en construir la sagristia que hi havia en aquest lloc des del segle XVIII.

Torrents i Buixó, Carme -1986 / Generalitat de Catalunya

La part superior del cimbori, ornat amb un fris de finestretes cegues, les arcuacions de tipus llombard del campanar i, des de la restauració, el fris que orna els murs laterals de la nau central, són fets amb pedra rogenca que ressalta sobre el to grisenc de l’edifici. Durant la restauració dels anys 1960 s’hi va adossar una capella de planta hexagonal, amb funcions de parròquia (que ara ja no té).

El portal és un element moble adovellat amb expandit. A l’extradós de l’arc hi ha una inscripció damunt d’unes ovelles. A l’intradós de fora cap a dins, hi ha cinc arcuacions damunt impostes amb entre llaços. L’externa presenta forma de fulles palminervades, la segona descansa damunts dels capitells; l’esquerre amb formes vegetals i decoracions antropomorfes, i el dret amb formes vegetals i amb dues aus encarades (una de les quals té el cap mutilat).

L’arcuació és decorada amb entre llaços de soga. La tercera, la decoració és mixta amb formes vegetals i geomètriques. La quarta, també descansa sobre els capitells; l’esquerre decorat amb formes vegetals i figures antropomorfes, el dret segueix el mateix però els rostres són barbats. L’arcuació presenta aus entrellaçades amb fulles de parra. La cinquena i última descansa sobre imposta amb decoracions vegetals i, tant el pilar com l’arcuació, presenten estries amb decoracions de pics incisos. La pedra és de color grogós, excepte la de l’extradós. La rosassa de la façana presenta sis lobus units per columnetes amb els capitells decorats. L’estat de conservació és força bo.

L’Església de Santa Eugènia de Berga és una església del municipi de Santa Eugènia de Berga (Osona) declarada bé cultural d’interès nacional.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació del Text: Ramon Solé

Fotografies: Fidel Rodríguez

Església romànica de Santa Maria d’Artés (Bages)

Aquesta setmana esta dedicada a esglésies

Vista des de les restes del Castell a tocar de l’església

Església romànica de Santa Maria està en la Plaça Major d’ Artés.

Us passo la seva historia:

  • L’església de Sta. Maria d’Artés era l’església del Castell i alhora la parroquial del lloc.
  • Els comtes de Barcelona van cedir el domini d’aquest lloc a la Seu Episcopal de Vic.
  • Entre els anys 889 i 890 el rei Odó de França va concedir al bisbe de Vic tot el domini sobre la Vall d’Artés confirmen l’antiga donació comtal.
  • L’església és esmentada ja l’any 972 i era coneguda amb el nom de Sta. Maria del Puig d’Artés ja al segle XIII.
  • El primer temple fou substituït per una nova obra al segle XII (de la qual es conserva l’absis)
  • Posteriorment fou modificada als segles XV i XVI.
Rosa Serra Rotés – 1985 / Generalitat de Catalunya

Les restes de l’església romànica de Sta. Maria d’Artés, concretament l’absis i un fragment de nau.

Rosa Serra Rotés – 1985 / Generalitat de Catalunya

L’església romànica del segle XII fou modificada al S. XV i XVI i part de la nau que avui es conserva fou destinada posteriorment com una de les parets de l’habitatge veí.

L’absis és l’element més interessant car conserva una gran originalitat en la seva planta poligonal de cinc cares, relacionada amb formes tardoromàniques o gòtiques.

L’absis és decorat amb un fris que deuria recórrer tot el seu perímetre i que reproduïa senzilles formes vegetals;

al bell mig del mur hi ha una finestra de doble esqueixada.

El conjunt és coronat per un fris d’arcuacions cegues amb temes escultòrics senzills que avui són tapats per les construccions annexes.

L’Església romànica de Santa Maria d’Artés és un edifici del municipi d’Artés (Bages) inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Vista des de les restes del Castell a tocar de l’església

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª. Àngels Garcia – Carpintero

Església de Santa Maria de Balsareny (Bages)

Aquesta setmana cada dia una Església

L’Església de Santa Maria esta situada en la Plaça del Rector Roc Garcia de Balsareny.

Us passo la seva historia :

  • El lloc de Balsareny és documentat des del 951.
  • L’església el 1009, quan Guifred de Balsareny i la seva esposa Ingilberga compraren unes cases prop de l’església.
  • El 1032 l’església ja tenia categoria de parròquia.
  • A partir del 1295 es documenten diverses donacions per a l’obra de l’església. L’església es trobava dins l’antic terme del castell de Balsareny.
  • En els segles XVI-XVII s’hi feren reformes importants que no deixen veure l’obra original.
  • L’any 1957, l’església, que fins aleshores estava lligada al Bisbat de Vic, passà a dependre del Bisbat de Solsona.

El temple originari era un edifici d’època romànica tardana (finals del segle XIII), encara que seguia la línia de construcció romànica.

Als segles XVI-XVII el temple fou gairebé reedificat de nou, per la qual cosa en quedà ben poc de l’antiga construcció.

Fotografia : Viquipèdia

Avui només en resta algun fragment de mur de la nau principal i la part central de la façana fins a la cornisa; a sobre d’aquest cos s’alça el campanar modern.

La porta és de mig punt, adovellada. Sobre l’ull de bou es pot observar una finestra ara tapiada que és de l’obra original.

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es captura-de-pantalla-2022-01-19-13.06.08-copia.png

L’aparell de la part romànica és obrat amb carreus petits, disposats en filades i ben diferenciats dels de la part moderna; aquests són molt més grans. A aquest cos central se n’hi afegiren dos de laterals.

Jordi Contijoch Boada / Generalitat de Catalunya

Situada a l’antiga capella baptismal i d’estil Academicista de 1947 trobem la figura d’un Crist jacent feta per Josep Cañas i Cañas amb talla de fusta.

Oliveras i Rubiralta, Maria Alba – 1987 / Generalitat de Catalunya

Santa Maria de Balsareny és l’Església parroquial del poble de Balsareny (Bages), inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Centre Parroquial

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Mª. Àngels Garcia – Carpintero

Pont de Cabrianes i el seu nucli urbà abandonat… (Bages)

El pont de Cabrianes és conegut com el pont trencat del Llobregat, però Pont de Cabrianes, entre Sant Fruitós i Sallent, és també el que queda d’un nucli humà que es va aglutinar a redós d’aquest indret.

A l’Edat Mitja el lloc de Pont de Cabrianes era un pas estratègic a l’antic camí ral de Manresa a Vic.

El pont és gòtic, del segle XIV, però es va alçar sobre un altre romànic del que encara queden alguns vestigis. Va ser enderrocat per l’exèrcit republicà el 1939 quedant amb dos pilars sencers amb la seva arcada i un altre mig destruït.

A Pont de Cabrianes la família Bertran (família pagesa ennoblida, coneguda des del segle XVII) va bastir, a finals del segle XIX, una fàbrica amb el projecte.

inicial d’aprofitar el salt d’aigua per proveir de llum el municipi veí de Sallent, però els sallentins ja tenien prou amb la il·luminació de gas i, a principis del segle XX, l’edifici es va llogar i es va convertir en unes filatures que originaren,a principis del segle XX, una barriada pròspera amb habitatges, hostal, església, escola…

Malauradament en 1962 van ser acomiadats els 65 treballadors i treballadores que restaven.

Poc a poc el lloc es va despoblar i avui en dia podem contemplar la desertització humana i el deteriorament dels edificis entre la natura que segueix el seu propi camí.

La església que s’alça dalt del turonet al revolt de la carretera és Sant Jaume de Pont de Cabrianes que pren el nom de Sant Jaume d’Olzinelles, una ermita romànica del segle XII, bastida sobre una anterior del segle X, que havia estat parroquial i a la que pertanyia Pont de Cabrianes.

La Casa Gran de Pont de Cabrianes, un mas de la família Bertran, va ser venuda als anys 80 del segle XX

i convertida, pels nous propietaris, en un restaurant.

Malgrat la despoblació, els que van ser veïns d’aquest nucli humà continuen arreplegant-se el dia de Sant Jaume a l’església de Cabrianes, que va ser parròquia des de finals de segle XIX fins el 1974.

Text : Maria Àngels Garcia-Carpintero Sánchez-Miguel

Fotografies: Maria Àngels Garcia-Carpintero i Ramon Solé

L’ermita de Bellvitge al 1652

Imatge del llibre Jardín de María del P. Narcís Camós, 1857

El P. Fr. Narcís Camós (1621-1664), escriptor i religiós del convent de Sant Domènec de Girona va peregrinar, entre 1651 i 1653, en plena Guerra dels Segadors i d’epidèmies de pesta, per tots els racons de la Catalunya de l’època, visitant 1.028 santuaris marians, alguns de la Catalunya Nord, ja que va ser abans de l’escissió promulgada al “Tractat dels Pirineus” (1659).

1652. Mapa del setge de Barcelona de Giovanni A. Franco

Fruit d’aquesta activitat és l’obra, Jardín de María plantado en el principado de Cataluña escrita en 1657 (publicada a Barcelona), reeditada en 1772 a Girona i novament a Barcelona en 1949 per l’editorial Orbis, amb una nota preliminar d’Eduard Junyent, conservador del museu episcopal de Vic. Ordenades les capelles per bisbats, també s’han anat reeditant per zones: Berguedà, Urgell…

Portada del llibre “Jardín de María”

L’obra s’articula en nou “llibres”, dedicats cadascun a un arxiprestat o bisbat amb les advocacions marianes de les capelles de la Catalunya de segle XVII: Barcelona, Tarragona, Girona, Tortosa, Lleida, Urgell, Vic, Elna, Solsona i Àger i Meià (la Noguera). Al final de cada llibre fa un inventari d’altres llocs de culte marians que no ha pogut visitar.

Al capítol XII del bisbat de Barcelona parla de l’ermita de Bellvitge. És la primera obra literària sobre aquest santuari marià. El P. Camós segueix un esquema: descripció del lloc, de la capella i de les imatges que observa en talles i retaules, així com els ex-vots que troba; informacions diverses sobre confraries, processons i celebracions que poden interessar els devots, afegint un seguit d’elements llegendaris i miraculosos propis de la tradició oral.

Goigs antics del carrer Espasería de Barcelona.

L’interès del P. Narcís Camós és prioritàriament religiós, és el temps de la Contrareforma espanyola que volia contrarestar el moviment de Reforma protestant de Lutero amb el culte marià, entre altres, cal saber-ho, però, si deixem de banda els elements meravellosos i sobrenaturals propis del folklore i de la religiositat de l’època, trobem dades històriques importants com els noms de les rodalies o la descripció dels llocs i de les imatges d’aquell moment.

Les narracions de tradició oral que inclou tenen un origen molt antic, com la de la marededéu trobada per un bou i un pastor. Són imatges d’un antic primitivisme que remeten a les forces naturals de la terra i als mites antics, portadors d’un simbolisme pròpiament humà. En ser reaprofitats al sí del cristianisme i reproduïdes en les incomptables marededéus trobades del territori, són inscrites en la memòria col·lectiva d’un poble poc il·lustrat.

Portada del llibre del bisbat de Girona. Es veu la imatge d’una llegenda comú a les marededéus trobades.

Perquè l’obra del P. Camós, tot i que conté elements històrics sent, com és, un llibre de viatges, és bàsicament literària, com ho són els goigs i les llegendes.

Partint d’aquestes observacions podem llegir el text de Narcís Camós i extreure els elements que considerem importants. El subratllat en negreta remarca algunes dades històriques

 “En el término de Santa Eulalia del Hospitalet, tiene casa y morada una imagen de Aquella que, por su excelencia, lo fue de Dios. Tienen muy grande amparo los fieles con esta su imagen, la cual se intitula de Bellvitja y esto sin duda (dejando otras razones por las cuales se podía llamar de esta manera) por razón de quien la halló o edificó su casa, el cual tendría este nombre, con que se quedó, desde que se manifestó con la siguiente maravilla”.

Imatge (de les més antigues que tenim) d’una capelleta que hi havia al carrer Hospital de Barcelona on es venerava la Mare de Déu de Bellvitge. Arxiu Gavin.

“LLamábase entonces esta parroquia Santa Eulalia de Provençana (cuya iglesia se conservó hasta nuestros tiempos, en que por la guerra fue destruida en mucha parte), de la cual fue sufragánea, la que hoy tiene con el título arriba dicho. Había pues una casa de labrador, que se llamaba Esferrer, como dicen algunos, de la cual, cuando salían los bueyes a pacer o al trabajo, se partía uno de ellos y con mucha prisa se iba al lugar donde hoy está dicha capilla. Fue esto advertido algunas veces y como le volviesen presto a cobrar no advirtieron que iba, hasta que se confirmó con otra maravillosa señal, que fue ver algunos días particulares una luz muy ardiente en aquel lugar. Apresuráronse con aquello por lo que antes eran tardos, y fueron a dicho lugar, donde hallaron la santa imagen que estaba dentro de la cueva, en la parte del evangelio, aunque cerrada de algunos años a esta parte.

Ca l’Esquerrer a la Carretera del mig és una de les masies de la Marina del segle XVI millor conservades.

Moviose con esto mucha devoción y edificósele capilla hacia poniente, cuyo sitio y tierra necesaria para su edificio dio la casa llamada de muchos años, Famada. Amplificose por el tiempo dicha capilla y se hizo un retablo a lo moderno, en la cual estuvo dicha santa imagen hasta los años 1652, en que, por los efectos de la guerra, faltó de la manera que sabe Dios, y por esto hicieron otra de nueva en su lugar, la cual es de madera, está sentada y tiene el Niño Jesús en el brazo izquierdo. De alto tiene poco más de cinco palmos.

Carrer Femades o Angulo, cantonada Carretera Hospitalet-Cornellà. Masia Museu Casa Serra. Foto: AGC, 2020

Visítanla con procesión de su parroquia el día de la Anunciación y la festejan mucho también el día de su Natividad, que acuden mucha gente a visitarla y de Barcelona, a más de que la visitan muchos entre año; principalmente acuden, el lunes de Pentecostés, de la calle Espaseria, con muy grande efecto de devoción.”

Imatge del llibre de Fr. Marcé i Sanabra: 25 Imatges de l’Hospitalet. Museu d’Història de la Ciutat

Maria Àngels García-Carpintero Sánchez-Miguel, l’Hospitalet, 28/8/2021

Als viatgers i a les viatgeres que documenten el que observen i coneixen.

Sant Sixt de Miralplà de Vic

Sant Sixt de Miralplà està en el carrer de Montserrat, 40 a prop de la carretera C-154 km 1 en Vic.

Fotografia: Agents Rurals / Generalitat de Catalunya

Us passo la seva historia:

  • Està documentada l’any 1100, a la demarcació de Fontcoberta.
  • Més tard va estar sota la protecció de Sant Tomàs de Riudeperes i de la família Fontcoberta.
  • Inicialment d’estil romànic, posteriorment s’ha reformat en diverses ocasions.

Es tracta d’una petita capella de planta rectangular amb contraforts laterals, coberta amb volta de canó, així com un absis semicircular.

Fotografia: Agents Rurals / Generalitat de Catalunya

Aquest absis va ser sobrealçat més tard, i és decorat amb un fris.

La portalada d’accés és d’arc de mig punt. Per sobre d’aquesta s’hi troba una obertura en forma de creu llatina. L’aparell constructiu és de pedra i té teulada de teula àrab a doble vessant.

Fotografia: Agents Rurals / Generalitat de Catalunya

Posteriorment es va construir la torre campanar de planta quadrada, adossada al mur sud. Amb la seua construcció es va aprofitar la planta inferior per a situar la sagristia.

A la part superior té obertures d’arc de mig punt i està rematat amb merlets esglaonats.

Fotografia: Agents Rurals / Generalitat de Catalunya

Sant Sixt de Miralplà està protegida com a Bé Cultural d’Interès Local.

Recull de dades: Viquipedia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Dora Salvador

Ermita de Sant Sebastià de Vic

L’ermita de Sant Sebastià és al terme municipal de Vic, a la comarca d’Osona, sobre un turó a 770 metres d’altitud.

Viquipèdia

Us passo la seva historia:

  • Està documentat des de l’any 1522, citada pel bisbe de Vic, Joan de Tormo com a Sant Sebastià de Riuprimer.
  • El 17 de maig de 1705 hi va tenir lloc el Pacte dels Vigatans amb el que es va arribar a un acord amb el Regne d’Anglaterra perquè facilités ajuda militar davant Felip V de Castella, comprometent-se a respectar Carles III i les lleis catalanes, segellant-ho posteriorment al Tractat de Gènova. Aquest fet, es recorda cada any amb l’encesa de la Flama del Pacte dels Vigatans el dia 7 de maig i la posterior Marxa dels Vigatans, el vespre abans de la Diada.
  • La commemoració finalitza l’11 de setembre amb la crema simbòlica del Decret de Nova Planta a Vic.
  • L’any 2012 va ser declarada Bé Cultural d’Interès Nacional amb la classificació de Lloc històric, amb un expedient que incloïa un projecte arquitectònic per rehabilitar l’ermita i la casa annexa.
  • Aquesta proposta va sorgir l’any 2005 durant la commemoració del 300 aniversari del Pacte dels Vigatans i va ser impulsada per l’Associació Cultural EspaiCat, de Vic, amb el suport d’una trentena d’ajuntaments de la comarca i el de Moià.
La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es img-20161113-wa0007b_01_01.jpg

L’ermita de Sant Sebastià té una única nau, sense absis ni cor i una façana amb un portal amb dovelles, que va ser reformada el segle XVII.

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es img-20161114-wa0002_01_01.jpg

El campanar és de planta quadrada amb quatre finestrals d’arc de mig punt.

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es captura-de-pantalla-2020-11-23-19.52.57.png

Si bé la capella de l’ermita data del segle XVI, la resta de l’edifici i el seu característic campanar són del segle XVIII.

Aquestes parts s’enlairaren en agraïment a la miraculosa intervenció de Sant Sebastià per haver acabat amb una epidèmia de pesta.

L’ermita de Sant Sebastià està situada en un dels espais més privilegiats de la plana de Vic, les vistes a la contrada són impressionats, amb una esplèndida panoràmica de les serralades del Montseny, les Guilleries, el Collsacabra o el Pirineu, fins i tot, en els dies més clars, no només es pot veure la ciutat de Vic, sinó també poblacions com Manlleu, Roda de Ter o Taradell.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació del text : Ramon Solé

Fotografies : Celia Peix, Ramon Badia i altres

Pont de Ferro de Vic

Avui us presento dos articles

El Pont del Ferro , està dins de La Ruta del Gurri és un eix senderista i ciclable de 12,5 Km que remunta el riu Gurri fins a la ciutat de Vic (o, viceversa).

El recorregut es pot iniciar al parc de Xavier Roca i Viñas de Vic, prop de l’aiguabarreig del Gurri i el Méder.

Seguint el riu pel seu marge esquerra podem observar l’antic meandre del Pas, just quan el riu fa un gir brusc de 90º.

A primers del segle XX el riu fluïa per aquest antic meandre, avui només visible per la presència d’una alineació de pollancres.

Un cop de riu i unes greus inundacions van provocar la desviació del riu per la llera actual.

Més endavant trobem la Font del Pas, recuperada el 2010, després de molts anys desapareguda

i a poca distancia el Molí Nou on hi ha el Pont de Ferro sobre el riu Gurri.

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es photo_2020-09-12_09-25-56_01-1.jpg

El Pont de Ferro, es un element arquitectònic construït per la Maquinista Terrestre i Marítima en l’any 1930 ,

i que ens permet passar d’una llera a una altra.

Recull de dades : Ajuntament de Vic, Turisme de Vic i altres

Adaptació al text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Pont d’en Bruguer de Vic

Avui us presento dos articles

El Pont d’en Bruguer és un pont medieval d’estil gòtic ubicat a Vic

Joan Tous casals/ Generalitat de Catalunya

i que passa per sobre del riu Gurri,

Joan Tous casals/ Generalitat de Catalunya

facilitant el pas al camí ral de Vic a Folgueroles i a un ample sector de les Guilleries.

El Pont d’en Bruguer també rep el nom del Pont de mas Bruguer, mas situat al costat del pont.

Us passo la seva historia:

  • Les notícies històriques que ens han arribat del pont, que rep el nom del proper mas Bruguer, són molt escasses.
  • Se sap que es va començar el 1348 i que, al cap de poc temps, l’obra es va haver d’aturar degut a la pesta que assolà la Plana de Vic l’estiu d’aquell mateix any.
  • La construcció del pont no es va reprendre fins molts anys més tard i, finalment, es va inaugurar el 1434.
  • El 1819, se’n repararen les baranes.

El Pont d’en Bruguer va ser construït en la mateixa època que altres ponts medievals que donaven accés a Vic.

Està format per cinc arcs i prop de quaranta metres de llargada,

el pont, com diem, consta de cinc arcs que recolzen sobre quatre pilars i en els dos murs laterals que enllacen amb la ribera.

Damunt de cada pilar hi ha sengles arcons, que donen esveltesa al pont al mateix temps que actuen com a arcs de descàrrega i n’alleugereixen el pes.

En els pilars centrals hi ha adossats tallamars.

La calçada del pont és de doble pendent, poc pronunciat, amb una inclinació pràcticament igual a les dues bandes.

Els arcs són de mig punt rebaixats, tret del segon del costat de ponent, que és apuntat.

El Pont d’en Bruguer és una obra de Vic (Osona) declarada Bé Cultural d’Interès Nacional.

Recull de dades : Viquipèdia i altres

Adaptació del text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

El bosc del Puig dels Jueus de Vic

Avui us presento dos articles

El bosc del Puig dels Jueus és un petit turonet situat al nord-est  de la ciutat de Vic.

Té una superfície de 135000 m2 i està envoltat de camps de conreu.

El nom ve del seu ús com a cementiri del jueus de la ciutat a l’edat mitjana.

Posteriorment aquests terrenys es van  utilitzar com a camps de conreu que en els últims anys van quedar en desús.

Forma part de l’Anella Verda de Vic és un circuit natural al voltant de la ciutat, articulat per un grup d’enclavaments d’alt valor ecològic, paisatgístic, històric i cultural.

L’Ajuntament de Vic va adquirir ja fa uns anys una part del terrenys de El bosc del Puig dels Jueus, per recuperar aquest espai natural aplicant prioritats mediambientals.

S’hi van plantar espècies autòctones característiques de la comarca com ara roures, alzines, lledoners, pollancres, àlbers,…

L’espai es destina a zona de lleure per a la població i a la realització d’activitats educatives de formació mediambiental i de l’activitat física.

Actualment també hi ha una mostra de diferents energies renovables.

El molí de vent, a través de l’energia eòlica, treu aigua del pou .

Aquesta aigua queda emmagatzemada en un dipòsit que té una capacitat de 100.000 litres per poder regar en cas necessari.

Els dies que no fa vent s’extreu l’aigua a través d’una bomba que funciona amb energia solar fotovoltaica.

La instal·lació de plaques solars fotovoltaiques també serveix per impulsar l’aigua des del dipòsit fins al sistema de reg a través de l’energia que proporciona el sol.

També hi ha un Fanal fotovoltaic que proporciona autònomament llum a través de l’energia solar acumulada durant el dia, la seva funció és il·luminar l’espai on hi ha instal·lades les taules amb una autonomia de 6 – 8 hores.

Finalment el projecte es complementa amb un col·lector de 2,1 m2 de plaques solars tèrmiques instal·lades en una font on per una banda es pot extreure aigua calenta (escalfada per les plaques) i per l’altra aigua freda (connexió de la xarxa pública).

Un espai recuperat, per poder fer una estada en les taules i bancs de fusta que hi ha El bosc del Puig dels Jueus.

 

Recull de dades : Ajuntament de Vic

Adaptació al Text : Ramon Solé – Fotografies: Dora Salvador