L’Ermita de la Sagrada Família esta situada dins la propietat de Mas Torrents de Santa Eulàlia de Riuprimer.
Historia:
La capella de Torrents està dedicada a la Sagrada Família i va ser construïda amb motiu de la presència del bisbe de Vic al mas, ja que hi passava els estius.
La necessitat de celebrar missa va fer que s’edifiqués l’ermita.
La va fer construir Antònia Rius Bofill, Vda. De Genís, vers l’any 1952, amb relació a la gran reforma d’ampliació de mas.
L’església pertany a la parròquia de Sant Eulàlia de Riuprimer.
La capella és de nau única i amb absis poligonal, tota ella coberta a dues aigües. L’interior està cobert amb volta de canó rebaixat i està decorada amb motllures de guix, policromades.
A l’edifici, que actualment no està en ús s’hi conserva un retaule. A l’entrada s’hi forma un portal d’arc de mig punt i un petit atri. Al damunt hi ha un òcul emmarcat amb pedra picada.
Al damunt hi ha un petit campanar d’espadanya. Es va construir amb pedra i fusta i finalment va ser arrebossada. Es troba a pocs metres de la casa, a la zona d’accés des de la carretera.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autor de la fitxa: Pilar Camañes
Adaptació del Text al Bloc i Fotografies: Ramon Solé
Sant Joan del Galí està en la Casa Nova del Galí s/n. a Sentfores de Vic.
Us passo la seva història:
L’església de Sant Joan de Riuprimer, malgrat tenir els seus orígens al segle XI, no conserva cap element de l’antic temple romànic, ja que fou renovada vers el 1697.
L’església ja existia al 1003 i fou considerada independent dels segles XII al XIV, per unir-se més tard com a sufragània de Santa Eulàlia de Riuprimer.
Fou l’església parroquial de la quadra de Sant Joan de Galí, políticament autònoma fins que al 1840 s’uní amb Sentfores.
Actualment els habitants de les rodalies de Sant Joan pertanyen a la parròquia de Sant Domènech de Vic.
Aquí només s’hi celebra culte per Sant Joan.
Capella de nau única amb la capçalera sense absis.
Al mur nord de la nau hi ha una capella lateral adossada amb un campanar de torre que li fa d’espona, de planta quadrada, cobert a dues vessants i amb una finestra d’arc de mig punt a cada costat.
El portal d’entrada és orientat a migdia. Als peus del temple s’hi obren finestres.
L’interior és cobert amb volta quatripartita decorada amb blanc i gris. També hi ha una imatge de Sant Joan i alguna pintura al fresc en molt mal estat.
Al davant del portal d’entrada hi ha un sarcòfag esculpit amb baixos relleus amb elements florals i unes construccions de tipus defensiu que recorden mas Galí.
Construïda amb pedra vista. L’estat de conservació és bo.
Sant Joan del Galí és una església de Vic (Osona) protegida com a Bé Cultural d’Interès Local.
Per anar el Dolmen de Cospinar cal situar-se en el Km 32 de la Ctra. N-141-c direcció Vic, trencant a mà dreta en direcció al Toll. Està indicat amb una fita de GR a la dreta de la pista.
Historia:
Cista d’època del Bronze Antic-Mig que es va excavar durant els anys 1954 i 1957 pel GEMI, R. Batista i J. De C. Serra i Ràfols.
La llosa que va fer de coberta va ser suplida per petites lloses i pedres durant les seves reutilitzacions.
En les excavacions es van trobar restes arqueològiques i antropològiques molt fragmentades que van ser dipositades al Museu Municipal de Moià.
Cista trapezoïdal oberta orientada de nord a sud amb una lleugera inclinació cap al nord-oest. Només es conserven tres lloses de les quals només se’n conserven dretes dues de laterals bastant inclinades cap a l’interior.
El túmul, molt erosionat ,segurament va tenir un perímetre ovalat, corresponent el diàmetre més gran a l’eix longitudinal de la cambra.
Observacions:
A l’inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya és denominat: Pla del Cuspinar i dona només una cronologia de Bronze Antic ( -1800/-1500 ).
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autor de la fitxa: Cristina Casinos
Adaptació al Text : Ramon Solé Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero
L’ermita de Sant Antoni Abat del mas Torroella es troba propera al mas, per accedir-hi, des de la carretera de Vic a Santa Eulàlia (BV4316) en el punt quilomètric 5,75 presenta u trencant a mà esquerra que versa direcció el mas la Roureda, seguint direcció sud i creuant el riu Mèder s’arriba a una intersecció de camins, es segueix pel que avança direcció sud-oest, ascendint el direcció el mas Torroella indicat en cartells. Després de transcorre uns 300 metres s’arriba al mas i a l’ermita.
Historia:
La capella està consagrada a Sant Antoni Abat, patró de traginers i de gent que tenia bestiar, així com d’antics hospitals, sobretot de camí ral o sortides de les ciutats, fou un sant molt venerat des de l’època medieval i el seu culte ha continuat i s’ha popularitzat en temps moderns, amb les cavalcades i tres tombs.
Actualment hi ha més capelles dedicades a sant Antoni de Pàdua. A la capella hi figuren també Santa Llúcia i l’Àngel de la Guarda.
En la visita pastoral de 1609 s’esmenta per primera vegada la capella de Sant Antoni abat, propera a la casa de Torroella, i el visitador mana que s’arregli el seu altar perquè s’hi pugui dir missa. Per tant, no demana que es faci un altar, sinó arreglar l’existent, per la qual cosa es pressuposa certa antiguitat.
En la visita del bisbe Antoni Pasqual el 1687 es considera l’ermita com a particular, per trobar-se dins el barri del mas, per tant, cal demanar permís al bisbat per a poder-hi celebrar.
Segons l’historiador Mn. Antoni Pladevall, la repetició del nom Antoni en hereus del mas o casal del segle XVII endavant, i no abans, fa pensar que no devia tenir gaire antiguitat quan s’esmenta per primer cop el1609. És probable, com suggereix Mn. Pere Coma, que s’aixequés quan es va reformar el casal en el segle XVI.
Els amos de Torroella guarden una història manuscrita de la capella, escrita els primers anys del segle XX per Mn. Pere Coma, un sacerdot amic de la família Villaret, aleshores propietària del mas.
El document es titula “Datos históricos sobre la capilla de San Antonio Abad de Torruella”.
La primera notícia que ell va trobar va ser de l’any 1687, de la visita abans esmentada però que ell interpreta com si des d’aleshores s’hi deixés de celebrar, cosa que segons Mn. Pladevall no és certa, ja que la va visitar el bisbe Ramon de Marimon els anys 1726 i 1741 quan encara tenia culte.
El més probable segons l’historiador és que fos víctima del saqueig dels francesos (1809) i de la deixadesa dels següents propietaris.
El 1901 era propietari de Torroella el Sr. Pere Villaret i Feliu, el qual va decidir reconstruir-la.
De l’antiga capella només en quedaven uns trossos de paret, tot i que el Sr. Villaret recordava haver vist allà unes parets formant arc i una petita pila o pica al seu costat.
La capella actual, d’estil historicista, típic de principis del segle XX, la va beneir el rector de Santa Eulàlia el dia 8 d’agost de 1902 i la inauguració popular, amb la participació de molta gent i la celebració de dues misses, va tenir lloc el dia 10 d’agost, dia de Sant Llorenç. Esta en molt bon estat de conservació.
L’actual edifici és el resultat de la reconstrucció efectuada per l’amo del mas, el Sr. Pere Villaret i Feliu, entre 1901 i 1902. L’any 1901 el propietari va fer excavar els trossos de mur precedents i va trobar els fonaments de l’antiga capella i una bona part de l’antic enrajolat, segons dades de Mn. Pere Coma; també va trobar la pica per a rentar-se les mans, que ara es conserva a la nova sagristia.
De l’antic enrajolat se’n va deixar un tros per mostra entrant a la capella al seu costat esquerre. Diuel document de Mn. Coma, que la primera pedra de la nova capella es va posar l’11 de març de l’any 1902 i que es va acabar quatre mesos més tard. Aquesta capella és un petit edifici dels anomenats historicistes o fet amb ornamentació que copia formes dels arts gòtic i romànic, una d eles corrents dins del modernisme. Presenta la seva façana principal orientada al nord-est. És de planta de nau única, sense absis i un campanar d’espadanya sobre la façana, fet de maó i de factura moderna.
A la part esquerra hi té adossada una capella lateral. L’edifici està cobert a dues aigües. La façana té un portal d’arc de mig punt de pedra i al damunt unes finestres geminades amb el capitell decorat i el fust de pedra rogenca. La pedra superior de l’arc de la porta té inscrita la data de 1902. El material constructiu bàsic són pedres i lloses sense tallar, a les cantoneres es va utilitzar maó.
La part de la façana és arrebossada i pintada. La capella lateral o sagristia és de totxo i arrebossada.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Sant Ramon de Vic és una església eclèctica de Sentfores al municipi de Vic.
Us passo la seva història :
Capella adscrita a les propietats de Sant Ramon, construïda arran de la prometença feta pels antics propietaris, Srs. Conill, que varen vendre el mas i les terres, conservant tan sols la capella.
Està dedicada a sant Ramon Nonat.
A l’interior hi ha nombrosos exvots.
Carme Torrents i Buixó – 1982 / Generalitat de Catalunya
Capella de nau única amb absis de planta semicircular peraltada. La façana es troba orientada a llevant. Presenta un portal d’arc de mig punt amb esqueixada i un trencaaigües al damunt, sostingut per mènsules. El mur de la façana s’obre a l’exterior mitjançant unes finestres geminades amb el capitell esculturat amb entrellaçats.
El cos de l’edificació està decorat exteriorment amb arquets de tipus llombard que a la façana segueixen un ritme decreixent a partir del carener. Al damunt hi ha un campanar d’espadanya amb campana.
És construït amb lleves de pedra, totxo i arrebossat. L’estat de conservació és bo.
Carme Torrents i Buixó – 1982 / Generalitat de Catalunya
Sant Ramon està protegida com a Bé Cultural d’Interès Local.
L’Església de Sant Martí de Riudeperes està situada a l’est del terme, vora el torrent de Sant Martí, al peu de la carretera local BV-5201, que el connecta amb Sant Julià de Vilatorta per l’est i amb Calldetenes i Vic per l’oest. La carretera BV-5215 el connecta amb Folgueroles.
Us passo la seva història:
L’edifici original, aixecat al s.XI
Va ser ampliat amb una portada al mur oest durant el s.XII.
Anys més tard va ser protegida per un atri. Aquest atri va ser desmuntat posteriorment per allargar la nau de l’església.
Durant els ss.XVI i XVII s’hi van afegir dues capelles laterals, una a cada banda de la nau, es va fer una volta nova i es va construir un campanar de torre que, potser, en substituí un d’anterior.
L’església és d’una sola nau, capçada a llevant per un absis semicircular,
decorat exteriorment amb arcuacions i bandes llombardes.
la porta, encara situada sobre el mur de ponent, està coronada per un ull de bou.
De l’antiga portalada del s.XII se’n conserven algunes restes a l’interior de l’església.
Cal destacar una arquivolta decorada amb elegants motius vegetals.
Davant de la porta hi ha un recinte tancat que distribueix, mitjançant portes, l’accés a diferents llocs,
com el cementiri, l’hort veí, la porta de l’església, l’accés a l’espai que voreja el mur de tramuntana, i l’accés des de la carretera.
S’arriba al Domus o Castell de Sala-d’Heures, per una pista que porta el seu nom des de Santa Eugènia de Berga.
Us passo la seva història:
Aquesta domus, a vegades anomenada castell, es trobava dins l’antic terme del castell de Taradell.
La primera notícia sobre el Castell d’Heures no es troba fins al 1146, quan Guillem d’Eures donà al monestir de l’Estany l’alou que tenia a la parròquia de Sant Martí Sescorts.
El caràcter defensiu de la casa d’Eures es fa patent en un altre conveni fet l’any 1148 entre el bisbe de Vic i els germans Guillem i Pere d’Eures; aquests per les donacions que els feia el bisbe, prometien defensar el dret de l’església vigatana i concedien al bisbe i als canonges el dret d’entrar, sortir i guerrejar en el castell d’Eures.
Al final del segle XII la família Eures es cognomenà Rocafort. Molt aviat el cognom es perdé, ja que el 1225 Elisenda de Rocafort en l’acte d’esposalles cedí al seu marit, Berenguer de Santa Eugènia, la seva fortalesa d’Eures. A partir d’aquest moment els senyors d’Eures es cognominaren Santa Eugènia.
Al principi del s. XV, passà a la família Dos-rius de Torelló per venda de Roger de Vilademany, que també l’havia comprat; per casament, la família Sala de Vic, esdevingué senyora d’Eures.
També per enllaç matrimonial passà a la família Tallander, després als Pascual i, finalment, als Font-coberta.
Aquesta fortalesa perdurà en una gran part del seu edifici, sobretot la seva torre, fins al 1937, que s’esfondrà tota sola.
Això no obstant, l’any 1910 havia estat objecte d’un minuciós estudi i restauració per part de Josep Gudiol i Cunill.
El casal modern s’aixecà sobre el solar de l’antiga domus que hi havia al costat de la torre.
Respecte a la capella, segons la Consueta Vella es va construir l’any 1773.
De l’any 1227 data el testament d’Elisenda de Rocafort, en el qual apareix citada la capella i el castell.
Torna a ser citada en el testament de Pere Marc de Santa Eugènia, de 1285.
La capella de Sant Joan no era, però, una capella de devoció únicament de la família Heures-Rocafort-Santa Eugènia. Consten també deixes en la majoria de testaments dels feligresos de Santa Eugènia.
Els indicis de culte són constants fins al 1934, quan aquest fou traslladat a la nova capella de la Mare de Déu del Carme, situada sobre la torre del casal.
Durant dos segles va hostatjar el cos de Santa Amància, avui també a la nova capella. Aquesta santa, va ser entregada a la família Pasqual pel Papa Climent X
L’any 1920 la capella de Sant Joan fou restaurada pels seus propietaris, arrebossant l’interior i simulant-hi carreus.
L’any 1936 l’església va ser profanada.
Avui es manté sense culte.
Les llindes esculpides duen una inscripció llatina; el timpà, també esculpit, porta l’anagrama de l’alfa i omega amb una creu. Aquestes restes es guarden a l’interior de l’anomenat nou castell, penjades en una paret de cara a migjorn, prop de la capella de la Mare de Déu del Carme, la qual fou construïda per encabir les despulles de Santa Amància, nena màrtir romana portada de les catacumbes de Roma que abans havia descansat a la capella de Sant Joan.
La capella de Sant Joan d’Heures és un edifici romànic, de factura simple. Està orientada de migdia a nord, a causa del pendent del lloc on fou construïda. És de planta rectangular, construïda amb carreus grossos combinats amb carreuades. Al mur de migdia hi ha la porta, rectangular però amb llinda semicircular, una finestra d’arc de mig punt al damunt i un campanaret d’espadanya coronant la façana. La capella serveix avui de recer d’algunes pedres treballades procedents de l’antiga torre i de les velles ruïnes.
El casal actual fou construït prop de les ruïnes de l’antic casal, malmès pels francesos el 1809, que incloïen una torre rectangular i la capella de Sant Joan, l’única que ha pervingut. Tant el castell nou- ara una moderna mansió de pedra d’estil neoromànic- com la capella de la Mare de Déu del Carme foren construïts entre 1930 i 1934. L’antiga torre rectangular restà dempeus fins al 1937.
Les úniques restes que han pervingut de la torre romànica de Sala d’Heures són la capella de Sant Joan, dues llindes esculpides procedents del frontispici de la torre i un timpà, un conjunt declarat bé cultural d’interès nacional.
Ricard Ballo / Generalitat de Catalunya
Nota: L’accés al Domus o Castell Sala-d’Heures, és totalment privat. !
L’Església de Santa Eugènia està en la Plaça Major de Santa Eugènia de Berga.
Us passo la seva amplia història:
L’església de Santa Eugènia es trobava dins l’antic terme del castell de Taradell, al lloc de la vila de Berga. Comença a aparèixer documentada a partir de l’any 917; les seves funcions parroquials s’esmenten ja l’any 976. L’any 1058 apareix ja esmentada amb el nom complet de Santa Eugènia de Berga.
L’església, a més d’estar dedicada a Santa Eugènia, també ho era a Santa Cecília, tal com és documentat l’any 974, mentre que el 1374 els altars del temple eren dedicats també a Santa Maria i Sant Jaume en un mateix altar, que són les advocacions que apareixen el 1173, quan l’església fou consagrada de nou.
L’església fou reconstruïda entorn de l’any 1050 i consagrada pel bisbe Oliba o pel successor Guillem de Balsareny segons el pot de relíquies segellat amb l’anell de Bernat Tallaferro, que va heretar el bisbe Oliba, descobert l’any 1970.
Vers l’any 1144 l’església de Santa Eugènia fou cedida a la canònica vigatana, i es feren importants obres de reforma com la construcció d’un cimbori-campanar, i un portal esculpit amb capitells i arcuacions, així com una torreta a la banda sud-est.
El 1173 l’església fou consagrada de nou.
Al llarg dels segles xvi i xvii es van afegir capelles als laterals de la nau, i el 1859 una gran capella del Santíssim. Totes aquestes capelles foren suprimides en la restauració efectuada entre 1955 i 1975 per la Diputació de Barcelona, sota la direcció de l’arquitecte Camil Pallàs.
El portal es degué construir a mitjans del segle xii quan s’efectuà la reforma de la façana del temple. Per aquest motiu, l’església de la qual tenim notícies des del segle X i que fou renovada al segle xi, el 1173 es va tornar a consagrar. L’acte fou oficiat pel Bisbe de Vic, Pere Redorta, i pel Bisbe de Tortosa i Abat de Sant Joan de les Abadesses, Ponç Monells. Aleshores foren dedicats els tres absis a Santa Eugènia, Santa Cecília i Sant Jaume.
L’historiador vigatà E. Junyent, en un article sobre l’església, senyala la semblança d’aquest portal amb el de la primitiva façana de la Catedral de Vic i dona la hipòtesi que fos obrada pels mateixos artistes.
El cloquer es degué erigir a mitjans del Segle XII quan s’efectuà la reforma de la façana del temple i la torrella d’angle del mateix indret.
Aquest campanar damunt d’un cimbori, és únic en la comarca i presenta una gran bellesa arquitectònica.
Edifici d’una nau i tres absis oberts al transsepte, amb cimbori sobre el creuer. La nau és coberta amb volta de canó. L’interior ha estat totalment restaurat, i mostra la pedra nua. Les finestres de la nau central són totes recents. Al segle XIII es va construir un campanar de tres pisos sobre el cimbori, així com la façana de ponent, amb pedra ben tallada, un cor sobre la porta d’entrada i una torrella a la part esquerra de la façana, des d’on es puja a la teulada i al campanar.
Tant la nau com el transsepte estan coberts per volta de canó; al punt d’intersecció de la nau amb el transsepte s’hi aixeca una cúpula o cimbori sobre trompes, que fa de suport del campanar. El cimbori és de planta octogonal i acaba amb un fris de finestres cegues.
El campanar és robust, de tres pisos: l’inferior conté dues finestres simples, d’arc de mig punt, força separades; la segona planta té una finestra trífora partida per dues columnes. La coberta és piramidal, força aplanada, de lloses i a quatre vessants, i acaba amb un pinacle amb creu i penell.
La façana, acabada amb un pinacle triangular, està feta amb el mateix tipus de pedra que el campanar; ambdues varen ser fetes al segle XII. Al costat hi ha una petita torre que acaba en una finestra biforada i és coberta en forma piramidal, reformada cap al 1970. La resta de la façana és totalment llisa, llevat de l’òcul i de la portalada. La decoració de les arquivoltes és de temes florals i entre llaços i la dels quatre capitells són ornamentacions vegetals i animals. Tota l’escultura revela una clara influència de l’escola ripollesa.
Roger Vonent Arnau / Generalitat de Catalunya
Els murs laterals de la nau, amb dues finestres d’arc de mig punt per banda, es varen refer en gran part durant les obres de restauració, perquè s’havien perforat amb grans arcs per donar accés a les dues capelles de l’època barroca que s’havien edificat a cada banda. També el gran fris de finestretes cegues entre grans lesenes i la cornisa que corona els murs laterals de la nau. Els braços de la nau, en canvi, es mantenen en la disposició original.
Els absis no tenen decoració externa i són llisos, amb una finestra de doble esqueixada al centre. El de la part meridional es va refer sobre les bases del que s’havia destruït en construir la sagristia que hi havia en aquest lloc des del segle XVIII.
Torrents i Buixó, Carme -1986 / Generalitat de Catalunya
La part superior del cimbori, ornat amb un fris de finestretes cegues, les arcuacions de tipus llombard del campanar i, des de la restauració, el fris que orna els murs laterals de la nau central, són fets amb pedra rogenca que ressalta sobre el to grisenc de l’edifici. Durant la restauració dels anys 1960 s’hi va adossar una capella de planta hexagonal, amb funcions de parròquia (que ara ja no té).
El portal és un element moble adovellat amb expandit. A l’extradós de l’arc hi ha una inscripció damunt d’unes ovelles. A l’intradós de fora cap a dins, hi ha cinc arcuacions damunt impostes amb entre llaços. L’externa presenta forma de fulles palminervades, la segona descansa damunts dels capitells; l’esquerre amb formes vegetals i decoracions antropomorfes, i el dret amb formes vegetals i amb dues aus encarades (una de les quals té el cap mutilat).
L’arcuació és decorada amb entre llaços de soga. La tercera, la decoració és mixta amb formes vegetals i geomètriques. La quarta, també descansa sobre els capitells; l’esquerre decorat amb formes vegetals i figures antropomorfes, el dret segueix el mateix però els rostres són barbats. L’arcuació presenta aus entrellaçades amb fulles de parra. La cinquena i última descansa sobre imposta amb decoracions vegetals i, tant el pilar com l’arcuació, presenten estries amb decoracions de pics incisos. La pedra és de color grogós, excepte la de l’extradós. La rosassa de la façana presenta sis lobus units per columnetes amb els capitells decorats. L’estat de conservació és força bo.
L’Església de Santa Eugènia de Berga és una església del municipi de Santa Eugènia de Berga (Osona) declarada bé cultural d’interès nacional.
Vista des de les restes del Castell a tocar de l’església
Església romànica de Santa Maria està en la Plaça Major d’ Artés.
Us passo la seva historia:
L’església de Sta. Maria d’Artés era l’església del Castell i alhora la parroquial del lloc.
Els comtes de Barcelona van cedir el domini d’aquest lloc a la Seu Episcopal de Vic.
Entre els anys 889 i 890 el rei Odó de França va concedir al bisbe de Vic tot el domini sobre la Vall d’Artés confirmen l’antiga donació comtal.
L’església és esmentada ja l’any 972 i era coneguda amb el nom de Sta. Maria del Puig d’Artés ja al segle XIII.
El primer temple fou substituït per una nova obra al segle XII (de la qual es conserva l’absis)
Posteriorment fou modificada als segles XV i XVI.
Rosa Serra Rotés – 1985 / Generalitat de Catalunya
Les restes de l’església romànica de Sta. Maria d’Artés, concretament l’absis i un fragment de nau.
Rosa Serra Rotés – 1985 / Generalitat de Catalunya
L’església romànica del segle XII fou modificada al S. XV i XVI i part de la nau que avui es conserva fou destinada posteriorment com una de les parets de l’habitatge veí.
L’absis és l’element més interessant car conserva una gran originalitat en la seva planta poligonal de cinc cares, relacionada amb formes tardoromàniques o gòtiques.
L’absis és decorat amb un fris que deuria recórrer tot el seu perímetre i que reproduïa senzilles formes vegetals;
al bell mig del mur hi ha una finestra de doble esqueixada.
El conjunt és coronat per un fris d’arcuacions cegues amb temes escultòrics senzills que avui són tapats per les construccions annexes.
L’Església romànica de Santa Maria d’Artés és un edifici del municipi d’Artés (Bages) inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Vista des de les restes del Castell a tocar de l’església
Terra, aigua i racons 