Antiga masia de can Viló d’Alella

L’Antiga masia de can Viló està situada en el carrer de la Riera Fosca, 8, amb cantonada al carrer de Dom Bosco d’ Alella.

Us passo detall de dades històriques :

  • Malgrat sigui una construcció recent, està situada on hi havia hagut una construcció antiga, potser del segle XIV o XV.
  • Algunes de les peces gòtiques podria pertànyer a l’antiga edificació.
  • Altres noms com se la coneixia : Mas Company de Vall; Can Colomer; Mas Roure; Can Ventura; Can Bord; Can Cassola.

Alella. Antiga Casa viló.

Masia de planta basilical. Formada per un cos central més elevat i cobert amb una teulada a quatre vessants poc inclinades; els cossos laterals són d’una sola vessant.

Destaquen les teules i els cairons dels ràfecs.

S’estructura en planta baixa i tres pisos, l’últim situat només al cos central.

La façana està formada per elements gòtics: porta dovellada, finestres amb arcs gòtics conopials, finestres bipartides amb arcs lobulats i un matacà. Es tracta possiblement de peces de diferent procedència, col·locades per donar un aire neogòtic a l’edifici.

Sobre la façana hi ha un rellotge de sol fet amb peces ceràmiques amb la data de 1927.

Per a mes dades i fotografies antigues de la masia podeu consultar a l‘enllaç que adjunto :

http://lescasesdalella.cat/casa/4193/can-vilo/historia

Fotografia de la Generalitat de Catalunya

i també, sobre el jardí de la finca,  a :

http://lescasesdalella.cat/casa/4193/can-vilo/jardi

Can Viló és una obra del municipi d’Alella protegida com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades : Ajuntament d’Alella, Viquipèdia i altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Antiga masia de Can Diumer o Casa Corbella de Cardedeu

Can Diumer o Casa Corbella, està ubicada en l’avinguda d’Eduard Corbella, 1 – ctra. de Cànoves – carrer Figueres de Cardedeu.

Us faig una resenya de la seva destacada historia :

  • En documents del segle XII es troben citats diversos Diumers, cosa que indica l’antiguitat de l’assentament.
  • A l’interior hi ha una capella en honor de Sant Josep Oriol, que passà temporades al mas els anys 1700-1702.
  • En el planell de 1777 s’hi veu dibuixada “Casa Diumer” com una típica masia dels segles XVII o XVIII, amb el molí i la bassa al costat.
  • Les propietats dels Diumer, que havien set petites, es van estendre de tal manera que quan es va reformar la casa en profunditat, el 1857, el propietari podia anar a la parròquia de Marata a la del Fou trepitjant sempre terra de la seva propietat.
  • Les construccions anteriors del mas Diumer, estan incloses dins les noves de 1857.

Can Diumer, és un edifici amb planta en forma de L i coberta a dues vessants.

Té un pati interior, tancat, i tot el conjunt fa una gran quadrat.

El mur que tenca el pati té una coberta i una barana coronament.

Hi ha un gran portal d’entrada amb la data de 1857, gravada a la pedra del coronament.

Hi ha una torrassa rodona cantonera d’un tres metres de diàmetre, amb una escala de cargol a l’interior que serveix per accedir a la terrassa.

Dins del pati tenim dues façanes, la frontal, plana amb portal de llinda plana i bancs de rajola ambdós costats.

Al primer pis hi ha quatre balcons-finestres de llinda plana, i dues orles enmig.

Al segon pis tenim tres finestres més senzilles i un balcó que distorsiona la simetria del conjunt, així com dues finestres de tipologia diversa.

La façana lateral, també de planta baixa i dos pisos, és molt més senzilla i destaca el segon pis,

format per una galeria oberta amb voltes de mig punt, donant-li un aire neoclàssic.

Donant a l’exterior, sobresurt un gran balcó al primer pis, cosa que reforça el llenguatge neoclàssic.

Nota : Actualment, la Casa Corbella de Cardedeu, és l’espai per a la cultura i recuperació de la història de Can Diumer. Els Familiars dels antics i actuals propietaris s’han unit per continuar escrivint la història de la casa.

L’Antiga masia de Can Diumer, ara Casa Corbella,  és una obra del municipi de Cardedeu inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

 

Recull de dades : Patrimoni de Cardedeu i Ajuntament, Viquipèdia i altres.

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

 

 

 

 

Masia les Esmandies de Mataró

La masia les Esmandies està situada en el carrer Pintor Marià Andreu, 12 de Mataró.

Us passo la seva historia :

  • La masia les Esmandies, inicialment estava fora del nucli urbà de Mataró, ara està envoltada de moderns blocs de pisos.
  • Fou construïda pel llinatge del mateix nom, un dels més arrelats a la història de Mataró del segle XVIII, documentat des del 1702.
  • El 1720, Eulàlia Esmandia es va casar amb el pintor Antoni Viladomat. La base econòmica de la família era l’explotació hortícola i el comerç del sucre d’Amèrica. Una branca es va traslladar a Barcelona, on va ocupar càrrecs a la reial Junta de Comerç, l’altra branca va restar a Mataró i amb el temps es va decantar cap a l’estament militar.
  • La primera meitat del segle XIX, la casa va ser venuda a la família Vedruna, dins del mateix segle va passar als Andreu, que la van conservar fins al 1980 en què va ser comprada per l’Ajuntament de la ciutat.
  • Actualment s’utilitza com a local d’associació de veïns, i també s’hi ha projectat instal•lar-hi una biblioteca.

La masia les Esmandies és una casa de planta rectangular envoltada de jardí, clos per una tanca que a la part superior té una doble filera de peces ceràmiques en forma de meandre, que corresponen ja als primers anys del segle XX.

L’edifici bastit segurament, o reformat, el segle XIX amb un llenguatge de caràcter neoclàssic, és de planta rectangular ,amb cinc crugies a la planta baixa i tres als dos pisos, cobert amb teulada a quatre vessants, estructura per la qual pot classificar-se dins el grup VI de Danés. per sota la teulada corre un cornisa clàssica.

La façana dóna a un pati ampli, on hi ha una Font – estany presidit per un escultura de Sant Felip Neri, amb uns grans Pins pinyers, que ja us ho vaig presentar  en el Blog de Fonts Naturals, aigua Muntanya i mes…

A la part posterior hi ha un jardí, on es pot passejar lliurement.

Les crugies de la dreta i de l’esquerra de la planta baixa són cobertes per una terrassa que es prolonga a la part posterior de l’edifici.

La crugia central servia de cotxeres, la de l’esquerra i sota la terrassa, de capella, el sector dret de la planta baixa era l’habitatge dels masovers.

A la part posterior de l’edifici hi ha la caixa de l’escala que accedeix als pisos: fins al primer, els graons són de pedra, després de rajola, la barana és de ferro.

Els dos pisos superiors són estructurats segons la manera tradicional de les masies. una gran sala, que correspon a la crugia central, i cambres a les crugies laterals.

L’aparell constructiu és la pedra, ben escairada als carreus angulars i als que emmarquen les obertures-rectangulars en llur majoria-de la masia.

La masia les Esmandies, és una obra de Mataró protegida com a bé cultural d’interès local.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Mataró i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Ermita de Santa Maria de Bellvitge de l’Hospitalet de Llobregat

L’Ermita de Santa Maria de Bellvitge, està en el carrer de l’Ermita de Bellvitge, 6, dins del Parc del mateix nom a  L’Hospitalet de Llobregat.

Us passo la seva història :

  • L’Ermita de Santa Maria de Bellvitge, dins la parròquia de Santa Eulàlia de Provençana, està documentada per primera vegada al segle XIII (1279)
  • Des de les hores apareix documentada repetidament en segles posteriors.
  • Per causa de lloc on està situada, sovint ha necessitat reparacions, en el 1493, 1571, 1718 i el 1958, ja que el lloc s’inundava quan el Llobregat creixia.
  • L’any 1640 va ser saquejada per l’exèrcit del comte-duc d’Olivares en la guerra dels Segadors.
  • El 1718 es va reedificar.
  • L’any 1959 es va fer una restauració que va substituir la casa adossada on vivia l’ermità, per un porxo.
  • L’actual construcció està quatre o cinc metres per damunt del fonaments de l’antiga, els murs de la qual es van documentar en unes excavacions realitzades el 1979-1981.

Actualment l’Ermita de Bellvitge és una construcció de nau única i capçalera quadrada, amb una torre campanar no gaire alta al sud-est, també quadrada, dotada de finestres amb arcs apuntats en el pis superior.

La coberta de tot el conjunt té dues vessants, menys al campanar, que té un coronament piramidal cobert a quatre vessants.

Predomina la maçoneria vista barrejada amb totxo, la qual devia tenir a sobre un arrebossat que ara hi manca.

En alguns punts, com ara certs llocs de la façana de tramuntana o la part baixa de l’angle nord-oest, s’observa un aparell de carreus, però semblen reaprofitats.

L’aparell del campanar, també de carreus però més petits, sí que sembla original.

Sota l’estructura de l’edifici actual, es conserven els murs de l’edifici romànic de l’antiga església. No es tracta de la fonamentació medieval, sinó del parament de l’antiga construcció.

S’ha descobert una necròpoli d’inhumació dividida en dos moments cronològics. Existeixen tres tombes, que tenien un aixovar consistent en olles de ceràmica oxidada de l’alta edat mitjana.

Santa Maria de Bellvitge és una ermita de l’Hospitalet de Llobregat protegida com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades : Viquipèdia i Ajuntament de l’Hospitalet

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Masia de Can Maragall de Cornellà de Llobregat

La masia de Can Maragall, està situada en la Carretera d’Esplugues, 45  amb Gral. Prim de Cornellà de Llobregat.

Esta documentada des del 1276, l’edifici actual és del segle XVIII, fou originalment la casa pairal de la família del poeta Joan Maragall, al municipi de Cornellà de Llobregat, el qual hi estiuejà sovint.

La masia de Can Maragall  es de tres cossos de tipologia basilical, corresponent al tipus II-2 de Danés i Torras. El cos central comprèn tres naus estructurals d’una mateixa alçada i simètriques.

També simètrics són els cossos laterals, organitzats com dues naus laterals de dos pisos, essent el superior una galeria. La masia no tenia golfes ni graner, havent estat habitatge tot l’espai de la casa.

La coberta és de teulada a dues vessants al cos central i a una sola aigua als laterals. L’estil és clarament popular i es poden distingir estilemes barrocs propis de l’època, els muntants de les finestres amb pedres grans ben tallades i que estan disposades amb alternança vertical i horitzontal.

Posteriorment s’utilitzà com a oficines de l’empresa DADYA S.A., en l’actualitat una vegada fetes obres de consolidació, s’està a l’espera de quin us tindrà.

 

Recull de dades : Generalitat de Catalunya i Viquipèdia.

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé