Parc de La Riera de Lliça d’Amunt

Aquest Parc de la Riera o del Tenes, esta situat entre l’avinguda dels Països Catalans i el carrer del Bosc de la Riera, i pel mig passa el riu Tenes.

No és un Parc gaire gran, per ho te diversos al·licients :

Un espai reservat pels mes petits amb jocs.

Unes taules per fer Pícnic.

Per la família, hi ha un Bar on fan quant esta obert carn a la braça.

Podeu veure l’antic safareig, amb aigua del riu, a vora dreta, sota del Bar.

Per una passera podeu anar a l’altre banda on hi ha el Bosc,

allí podreu jugar amb el mes petit i els mes grans ( adults), tenen jocs a la seva mida.

En aquest espai del Parc trobareu seients i fonts d’aigua potable.

També, podem aprendrà dels animals que viuen en la ribera del riu Tenes, i conèixer-los com  aus, amfibis, peixos, petits mamífers; vegetació pròpia d’aquest lloc…

Al Parc de la Riera o del Tenes , us ho podeu passar una estona agradable amb els vostres nens i fer un descans o un àpat…!

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Art a l’aire lliure al Parc de la Ciutadella

Historia i elements del Parc de la Ciutadella :

Està considerat com un museu a l’aire lliure per la profusió i la qualitat de les seves escultures.

  

Entre la vegetació del Parc de la Ciutadella les trobarem.

Hi ha obres antigues i modernes, dins d’aquest gran Parc de la Ciutadella

de  importants escultors, com :

  • Frederic Marès (estàtua eqüestre del general Prim),
  • Eusebi Arnau (bust de marbre de Marià Aguiló),
  • Josep Clarà (nu de bronze dedicat als voluntaris catalans de 1914),
  • Josep Llimona (nu femení de marbre El desconsol),
  • Pau Gargallo (bust de marbre de Lleó Fontoba),
  • Manuel Fuxà (bustos de marbre de Milà i Fontanals),
  • Eduard B. Alentorn (grup de marbre La cigonya i la guineu), 

Entre altres escultors i escultures… hi podem veure dues molt fotografiades :

  • El mamut de pedra, primera i única de les reproduccions a mida natural d’animals extingits, que el 1907 la Junta de Ciències Naturals volia instal·lar al parc.

  • La cascada monumental, va ser dissenyada per Josep Fontserè el 1875, i inaugurada l’any 1881. Fontserè va tenir com a ajudant Antoni Gaudí, aleshores molt jove, i a qui s’atribueixen les rocalles de la cascada i alguns motius decoratius
  • .

Val molt la pena fer una passejada pel Parc de la Ciutadella,

sense preses i anar descobrint les escultures !

 

Recull de dades, adaptació al text i Fotografies : Ramon solé

La Plaça de les Glòries Catalanes de Barcelona

Al viure fora de Barcelona, feia uns anys que no passava per la Plaça de les Glories Catalanes.

Fa uns dies, vaig agafar el carrer Dos de Maig a vall, fins on estaven els antics encants, allí ja vaig veure la primera sorpresa desagradable, dreta i esquerra es totalment terra erm no hi ha cap arbre, ni esta enjardinat…

La poca vegetació era espontània pròpia d’un solar abandonat.

Al fons, vaig observar lones, plàstics i canyes…

Calia seguir observant el terreny, i aquest es va convertir amb una pista blava

i amb carrils que ningú patinava, ni jugava amb bicicleta,

sols alguna persona per escurçar camí anava per allí.

Hi ha un petit i estret espai, on els nens poden jugar amb pocs medis i uns arbres posat dins de testos, com si fora tot provisional.

Em vaig aproximar el que diuen “Jardí d’aclimatació”, amb una diversitat d’espècies d’arbres amb grans testos,

que estan a l’espera de ser plantats al que segons un cartell diu, serà el nou Parc de les Glories…

On havia sigut la part central del antic Parc, que va estar molts anys tancada al públic, on havia alzines i roures, vaig veure un carril de bus,

i gent passant per un lloc no massa segur i al fons els nous “encants”, altres llocs i espais, estan ballats i no es pot accedir.

Em semblava que havia retrocedit mes de 60 anys en rere… en el temps, … crec que és simplement horrible !

les Glories any 1950

Actualment – any 2017

Per últim, per rematar l’espai, en un angle, allí havia un mercat de mercaderies de tot tipus i velles, que els indigents posen a vendre…

Mireu aquest article de primers d’aquest any, sobre la Plaça de les Glòries Catalanes, segons la intenció de com deuria de ser realment :

http://www.bcncatfilmcommission.com/ca/location/pla%C3%A7a-de-les-gl%C3%B2ries-catalanes

Us passo un article d’un Blog, on podeu veure les remodelacions en fotografies que ha sofert La Plaça de les Glories en el transcurs del pas del temps :

http://orgullosademiciudad.blogspot.com.es/2014/03/plaza-de-las-glorias-i.html

Be, que cada un de vosaltres es faci les conclusions oportunes sobre com esta La Plaça de les Glories en l’actualitat.

Plaça de les Glories – Principis del segle XX

Jo sols us dic, que em vaig anar tot trist de veure com esta, fent camí per la Meridiana per agafar el tren al Clot, tot pensant com de petit havia jugat amb el meus amics en aquella Plaça… de les Glories !

 

Article dedicat a : Tito Garcia (Amic i veí de les Glories)

Text i Fotografies : Ramon Solé

Caminem des del Prat de Llobregat fins a la Platja, sense tocar la sorra. 2ª Part #

En la 1ª Part, publicada el dia 29 de Juliol de 2017, l’article acabava en quant arriba-veu propers a la sorra de la platja del Prat de Llobregat.

I us deia com a punt final : “…A partir d’aquí, vosaltres decidiu…, anar a caminar per la sorra, pel camí vora la platja, prendre el sol, o tornar per on heu vingut.”…

Pues en aquesta segona part seguireu sense tocar sorra, anireu pel camí peàtonal que hi ha paral·lels entre : pineda, carril bici, el Passeig de la Platja i la Platja en si.

Haviat observareu una petita vegetació protegida que no és permet de cap manera trepitjar-la.

Està composta d’una varietat notable de plantes mes grans o mes petites, que aguantant i resisteixen el calor d’estiu i son casi úniques.

És un petit mon a protegir i que la gent ho respecti.

Allí podeu veure petits ocells, molts tipus d’insectes, escarabats … i com vaig poder observar personalment, alguna serp.

Per aquest motiu, hi ha uns passadissos de fusta que van des del peu de l’avinguda de la Platja fins la sorra prop de la Mar, evitant que la gent trepitgi aquesta valuosa vegetació.

Cada certa distancia, els banyistes i/o pescadors podent trobar un passadís d’anada i tornada.

Hi ha cartells que fan avis de les Prohibicions :

  • De sortir dels itineraris indicats.
  • La prohibició del pas d’animals.
  • La prohibició de la circulació motoritzada.
  • Que la pesca és regulada.

Hi ha un altra model que informe directament a la gent a peu :

  • Fauna i Flora protegida, que no és pot ni passar ni trepitjar.

En alguns llocs trobareu pals units amb una corda gruixuda per evitar que la gent hi passi.

També trobareu les mateixes normes, en les zones que hi ha Les Dunes, que son molt sensibles a qualsevol moviment humà.

Per a mes informació podeu consultar al Consorci per la Protecció i Gestió dels Espais Naturals :

http://www.deltallobregat.cat/presentacio3_1/_5G1ICS7tAW5I8KBgdOjrsgy64tQLd_JvBOUukHXAmnvekrbn4lDnRg

Com veieu, hi ha llocs que podem visitar a qualsevol època de l’any a prop de la platja i sense tocar la sorra…!

 

Text i Fotografies : Ramon Solé