Santuari de la Mare de Déu de la Salut en Barcelona

El Santuari de la Mare de Déu de la Salut  està situat en el Camí del Mas Guimbau, 29, en el Barri de Les Planes de Vallvidrera en Barcelona.

L’església és neoromànica situada al barri de Mas Guimbau en Les Planes de Vallvidrera amb un entorn molt boscós.

Va ser projectada pel destacat arquitecte Enric Sagnier Villavecchia en l’any 1927 i es va acabat de construir en 1929.

Construïda amb pedres extretes de la pedrera de Can Castellví, a Collserola.

Planta de creu grega.

Una sola nau, absis i dos annexos en forma de capelles.

L’interior de l’absis podem contemplar uns frescos pintats a l’any 1948 per Carles Llobet.

També destaca una creu en el seu exterior que ens recorda a les de Terme.

En un costat de l’entrada hi ha un pou.

Text : Ramon Solé

Fotografies : Fidel Rodríguez

Església de Santa Maria de Vallvidrera de Barcelona

Avui us presento dos articles sobre Esglésies a Collserola

Bob Masters – Generalitat de Catalunya – Església Santa Maria de Vallvidrera

Santa Maria de Vallvidrera és una església que es troba al barri de Vallvidrera (Barcelona), concretament a la carretera de l’Església, número 93.

Us passo la seva història :

  • L’església està documentada des del 987, quan un tal Muç o Moció mor en tornar del captiveri que va patir amb la ràtzia d’Almansor al 985, deixa, entre altres legats, una vinya a “Sancta Maria qui est sita in Valle Vitraria”, el testament es jurat a l’altar de Santa Maria en Sant Joan de Valle Vitraria, l’església, probablement amb tres advocacions com era habitual, pertanyia llavors a Sant Cebrià d’Aquallonga (actual Valldoreix).
  • El temple actual es construí el 1540-87 pel mestre de cases i constructor occità, Lleonard Bosch (va viure a Vilafranca del Penedès i a Barcelona).
  • Essent, tot i les modificacions del segle XVII, una clara mostra de la pervivència de la tradició gòtica en l’arquitectura catalana de tot el segle XVI.
  • És de nau única i absis poligonal.
  • El campanar de planta quadrada flanqueja el temple.

Església construïda a mitjan segle XVI de tradició gòtica.

Bob Masters – Generalitat de Catalunya – Església Santa Maria de Vallvidrera

El temple està situat a Vallvidrera envoltat d’una zona boscosa del parc de Collserola.

Església Santa Maria de Vallvidrera

S’hi accedeix a través d’un pati on es conserva encara el cementiri parroquial encerclat per un mur de tancament de pedra i una font natural (ara seca).

Font

L’església és d’una sola nau, d’absis poligonal amb un campanar de planta quadrada flanquejant el temple.

Bob Masters – Generalitat de Catalunya – Església Santa Maria de Vallvidrera

La façana principal es troba sense massa ornamentació amb la pedra arrebossada: sobre la porta trobem una fornícula amb una creu i un petit rosetó amb un vitrall.

Església Santa Maria de Vallvidrera

L’interior és igualment auster, amb voltes de creueria a la part principal i voltes apuntades a l’espai lateral.

Bob Masters – Generalitat de Catalunya – Església Santa Maria de Vallvidrera

Santa Maria de Vallvidrera és una obra protegida com a Bé Cultural d’Interès Local. Tocant a l’església hi ha un mas que també està inventariat.

Recull de dades : Wiquipèdia i Maria Angels García-Carpintero Sánchez-Miguel

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé – Arxiu Rasola

Ara fa cent anys en rere – El Pantà de Vallvidrera de Barcelona

Avui fem un cop d’ull al Pantà de Vallvidrera situat al Municipi de Barcelona, ara fa cent anys en rere, des de tots els angles :

 

Text i recull de fotografies i postals antigues : Ramon Solé – Arxiu Rasola

Creu d’en Llevallol de Sant Just Desvern

La Creu d’en Llevallol  esta ubicada a tocar de la carretera BV-1468 ( Per vallvidrera superior), entre Torre Bonaire i Torrent d’en Llevallol municipi de Sant Just Desvern.

És una creu de pedra que conserva del conjunt original només una part: el sòcol esglaonat, la resta es deu a una reconstrucció posterior a la guerra civil, moment en què fou enderrocada. El sòcol està realitzat per dos graons de blocs de pedra que configuren una planta octogonal. El tercer graó, sensiblement de diàmetre més reduït que la resta, presenta la planta circular i una secció motllurada que podria recordar elements del segle XVII o XVIII.

La columna és vuitavada, de superfície llisa, coronada per una motllura a manera de magolla. Aquesta motllura presenta una forma que recorda a la d’una campana estilitzada i mostra la superfície decorada amb relleus configurats per motllures gallonades. La creu recorda antics models romànics en constar d’un volum romboïdal, inscrit en un quadrat imaginari, de perfil retallat configurant ones convexes.

Els extrems en creu queden ressaltats per boles de pedra. El pla de la creu mostra, en relleu, una creu patent de braços equidistants.

La Creu d’en Llevallol és una obra del municipi de Sant Just Desvern que forma part de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Fotografia de Viquipèdia

 

Recull de dades : Viquipèdia i altres

Adaptació al Text, recull de fotografies antigues i Fotografies : Ramon Solé

La Font de la Budellera de Vallvidrera, del Municipi de Barcelona, és la Font mes coneguda de Collserola.

Es pot arribar a la Font de la Budellera per diferents llocs, des del barri de Vallvidrera, a ven agafat els FFCC. i pujant pel funicular, en els medis que pujant al Parc d’Atraccions, amb vehicle propi i per diferent camins de Collserola, en tot cas està molt ven indicada per medi de nombrosos cartells.

La Font de la Budellera de Vallvidrera, és la mes coneguda i popular de Collserola. L’aigua surt per la boca del relleu d’una cara encastada a una gran paret de pedra vista, de fet prové d’una mina que en un lateral hi ha la porta metàl·lica d’accés a l’interior.

El projecte d’aquesta Font fou encarregada per l’Ajuntament de Barcelona, qui era el propietari d’aquesta part de bosc de Collserola a principis del segle passat, a l’arquitecte i paisatgista francès, Jean Claude Nicolas Forestier, qui va fer un disseny bastant similar del que es pot veure avui en dia.

Bàsicament, ha tingut tres actuacions importants:

  • L’obra de la seva construcció en el 1918.
  • El 1988 va ser restaurada tal com la veiem avui en dia.
  • I, la tardor del 2007, va ser arranjada degut als greus desperfectes per culpa de les importants pluges de la tardor de l’any anterior.

Aquesta Font esta dins d’un gran cobert, i per les columnes estan recobertes de vegetació sobre tot a l’estiu.

L’aigua brolla de la boca d’una cara en relleu encastada a la paret, a pesar que es troba molt deteriorada pel transcurs del temps, podem apreciar la fisonomia i si us fixeu be, veureu que sobre del broc hi ha un allargat bigoti;

també la petita vegetació que en certes èpoques es forma sota del broc, us podria semblar que es tractaria d’una llarga barba.

Arxiu Rasola- Any 2007

En cada costat disposa d’uns seients de pedra i front seu també.

Arxiu Rasola – Any 2007

Fora del cobert hi ha una taula rodona de pedra i mes seients, i una discreta Font d’aigua de xarxa.

L‘aigua de la Font de la Budellera, va a parar a una pica semi rodona enreixada, d’allí passa per un canaló soterrat i a una bassa en la part inferior;

en la terrassa de mes avall, disposa d’una renglera d’escales amples i ben conservades on l’aigua canalitzada circula pel mig, al final va al torrent de La Budellera i a desembocar a la riera de Vallvidrera.

Sobre l’origen del Topònim hi ha versions diferents :

  • Una el relaciona amb les propietats medicinals de l’aigua per prevenir i curar els mals d’estomac.
  • L’altra versió, fa referència que a mitjans del segle XIX, que hi havia una casa al peu de la Font on es fabricaven cordes per guitarres que estaven fetes de budells d’animals.

Era una Font que durant el segle passat es feia cua des de primera hora del matí de dilluns a diumenge, per agafar aigua amb garrafes; actualment, encara hi ha gent que confia de la seva puresa i qualitat de l’aigua que surt de la Font, a pesar que no s’aconsella beure.

Hi ha una vegetació molt diversa per les rodalies de La Font de la Budellera, predominant el bosc d’alzina amb exemplars molt antics.

 

Text i Fotografies de l’arxiu Rasola : Ramon Solé

Fotografies actuals : Araceli Peix i Ramon Badia