Viaducte de Vallcarca de Barcelona

El Viaducte de Vallcarca està situat entre l’Avinguda de la República Argentina, la plaça  Mons  i el carrer de  Gomis, 2 de Barcelona.

barri de Vallcarca a principis del segle XX

El Viaducte de Vallcarca és un Pont amb tauler de llosa que salva el desnivell de l’antiga riera de Vallcarca, actualment avinguda de l’Hospital Militar, per així va agafar el nom de Vallcarca; l’Avinguda passa  entre els turons del Coll i del Putxet.

No hi ha el Viaducta

El 25 d’agost del 1908, es va fer l’acte inaugural de les obres amb la col·locació de la primera pedra en el que l’alcalde de Barcelona, Albert Bastardes, va pronunciar un discurs on presentava el projecte del viaducte i destacava la dificultat de la seva realització.

És la principal via d’accés, des del 1923, al barri del Coll per la plaça de Mons i l’avinguda Argentina, tant per trànsit rodat com per a vianants.

El Viaducte de Vallcarca segons el projecte de Miquel Pascual havia de fer-se de ferro, però el 1917, moment en el qual les obres encara estaven en una fase inicial, es va canviar el ferro pel formigó armat, tècnica que estava començant a utilitzar-se feia poc a Catalunya.

Per a l’època era una obra d’enginyeria bastant avançada ja que l’estructura es va fer de formigó armat amb ferro, tècnica que permetia poder cimentar una obra de complexitat assentada a les lleres d’una riera.

Els elements de suport estan recoberts de pedra i maó vist formant uns balcons semicirculars a la part superior, a manera de mirador.

A l’espai entre els murs mitgers hi ha decoracions en relleu que representen l’escut de Catalunya i de Sant Jordi flanquejat per uns lleons alats;

per sobre la barana decorada amb cassetons geomètrics hi ha també uns pinacles.

El Viaducte de Vallcarca està inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades : Viquipèdia i altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Postals Antigues

 

Anuncis

Església de Nostra Senyora del Coll de Barcelona

Aquesta església de Nostre Senyora del Coll, és d’origen romànic està dedicada a una imatge de fusta de la Verge que es va trobar el 1099 en un torrent proper.

1924

Rebia també, el nom d‘ermita de la Font-rúbia, donat què en aquell indret hi havia una font de la qual brollava aigua del color vermellós de la terra, fa pocs anys van recuperar  la Font amb aigua de xarxa.

L’església es trobava al camí de pas entre els antics municipis de Vallcarca i d’Horta.

A principis del segle passat, va donar el nom al Barri del Coll.

Veiem dates importants d’aquesta Església :

  • L’església està documentada en el segle xi mitjançant una documentació d’un tal Grau Miró que fa donació del Santuari del Coll al Monestir de Sant Cugat.
  • Diversos fets militars, especialment el 1714, van malmetre el santuari.
  • Durant el segle XIX va servir d’ermita i d’excusa per celebrar-hi romeries i aplecs, tant de caire polític com merament festius.
  • Degut a la seva mala conservació, l’església estigué tancada al culte entre 1835 i 1928
  • El 1928 es va obrir al culte.
  • El campanar, que feia la funció de torre de defensa, té una espadanya afegida posteriorment.
  • L’edifici fou cremat durant la guerra civil espanyola.
  • L’edifici actual és el resultat de la restauració del 1948 duta a terme per l’arquitecte Josep M. Ros, qui va decidir conservar-ne el cos central i el campanar romànic.

Destaca la figura d’una mà donant la benedicció cristiana: tres dits desplegats que representen la Trinitat,

i dos encongits que representen les dues natures de Crist (Divina i Humana).

 

Recull de dades, adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Les Cases velles del Barri de Vallcarca de Barcelona

L’especulació o dit d’un altra manera el negoci, estan de munt sobre tota resposta,  per derruir les cases antigues del petit Barri de Vallcarca.

Cases, pot ser no massa antigues, fetes durant la post- guerra, on molta gent de Catalunya i d’altres llocs vinguts de reu d’Espanya, es van instal·lar en aquest barri.

Ara son molestes, unes cases petites baixes, no pas de mes d’un o dos pisos, amb poca gent viuen amb ells, de lloguer humils, edificis que, en alguns casos, no comportant una seguretat, i de manca en algun d’ells dels serveis bàsics llum i/o aigua…

Por ho diferents col·lectius del barri integrats a ell o no, com okupes, estan defenent, que no s’enderroquin… tot el contrari,  que és mantinguin tal com estant, per un interès únic, la conservació dels vells edificis existents.

Axó si, poder tenir un ajut Municipal per ser ajudats en aquest projecta, la defensa de no mes enderrocaments i la restauració i conservació d’aquestes cases, sobre tot les mes malmeses.

I  també, mantenir els lloguer baixos per poder habitar en aquestes cases…

Podem dir, des del Blog, que en cada barri de Barcelona, disposen de cases antigues (velles) i que formen la pròpia identitat  del Barri, com és el cas de Vallcarca.

Ens preguntem, perquè, Vallcarca te de ser diferent a un altra barri…, que si s’ha considerat que hi ha que protegir unes cases antigues ?

Us passo un article de TV 3, sobre els projectes de futur de les cases d’un barri molt castigat, realitzat en l’any 2016 :

http://www.ccma.cat/324/vallcarca-projectes-de-futur-per-refer-un-barri-molt-castigat/noticia/2728877/

Us passo també,  un article fet per l’Anna Celma, el 21/12/2016, on podem llegir l’acció directa per salvar les cases antigues del Barri de Vallcarca :

https://directa.cat/actualitat/barri-de-vallcarca-sorganitza-salvar-cases-antigues

A vegades, cal fer-ça sentir i escoltar, per les autoritats Municipals, perquè aquestes es moguin per el be de la societat del barri !

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

L’hort de les cases o de Vallcarca de Barcelona

L’hort de les cases o de Vallcarca, es un hort senzill de 500 metres quadrats ubicats a Barcelona, concretament a l’avinguda de Vallcarca 120-124, aquest lloc va ser cedit per l’Ajuntament de Barcelona-Districte de Gràcia i gestionat per Centre Obert Heura i  Llar de Pau, i porta en funcionament des del febrer del 2013.

L’objectiu d’aquest hort, és doble :

  • El terapèutic, per ajudar a gent sense recursos i amb l’addicció a les drogues o l’alcohol, on puguin disposar d’un lloc per fer una feina digne i saludable amb una obligació diària.
  • I de l’altra banda, el d’una formació per a persones en risc d’exclusió social en l’àmbit per poder aprendre en l’horticultura ecològica.

En una Web de Vallcarca, llegim :

“… L’hort de les cases i del Vallcarca, a la gent qui hi participa, els dóna l’oportunitat d’aprendre a feinejar la terra i tots la valoren com una activitat positiva dins les seves vides. L’hort de les cases, retrata la situació social i personal d’aquestes persones en el seu trànsit cap a una segona oportunitat. En el seu camí s’hauran d’enfrontar a reptes que no s’imaginen i que desafiaran l’enteresa del seu esperit.” …

Es totalment cert, si aneu per aquesta zona del barri propera a l’Hort, no trobareu les cases i/o xalets del segle passat, trobareu el que queda del segle XX, cases antigues que ven poc s’aguanten en peu moltes d’elles, algunes okupades per joves, que en pocs medis volent refer-les i contribuir de la seva manera en millorar el barri de Vallcarca.

La majoria d’Horts urbans van destinats a gent gran, majoritàriament, majors de 60/65 anys per tindre un espai per passar l’estona, mantenir un repta de “feina”, obtindré verdures sanes produïdes per ells mateixos.

Per conèixer mes dades d’aquest Hort de Vallcarca, podeu consultar a :

https://elpiscolabis.com/2015/06/28/los-mejores-tomates-de-vallcarca-en-lhort-de-les-cases/

En aquest Hort de les cases o Vallcarca, es una lluita social per gent que ho necessita. Esperem que no sols duri en el temps, sino que millori i fins hi tot s’ampliï !

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

La masia de can Carol a Vallcarca de Barcelona, entre okupació, reivindicació i futur…!

Can Carol és una masia que data de 1860, situada en el carrer de Cambrils, número 26, a la part mes antiga de Vallcarca de Barcelona.

L’edifici va ser casa pairal, amb conreus fins a principis del segle XX, i després, seu de l’escola “El Colegio Nuevo”.

En l’actualitat com es pot veure esta en total abandonament, ha sigut reivindicada moltes vegades popularment per la gent que hi viu en aquest barri en les últimes dècades, perquè sigui propietat municipal i oberta un cop rehabilitada a l’interès del barri de Vallcarca.

Podeu veure un petit reportatge sobre can Carol, realitzat l’any 2016, per beteve :

http://beteve.cat/l%E2%80%99ajuntament-compra-can-carol-per-fer-un-equipament-a-vallcarca/

El col·lectiu “okupa”, també ha participat amb pintades, ocupacions, manifestacions, va fer un jardí comunitari front a l’antiga masia….en “favor” de la millora de can Carol.

Ara sí !, un cop comprada can Carol per part de l’Ajuntament de Barcelona, es troba a l’espera de ser remodelada i podria albergar un equipament Municipal pel Barri, com un centre Cívic.! Cal simplement donar temps al temps…

 

Text i Fotografies : Ramon Solé