Sant Quirze i Santa Julita de Muntanyola (Osona)

Els propers dies destinats a Esglésies i Ermites

L’església de Sant Quirze i Santa Julita esta en la carretera BV 4317 km 7. És dalt d’un serrat, però abocada a la vall interior del terme.

Us passo la seva historia:​

• Hi ha referències de l’existència de l’església des de l’any 938.
• Va ser renovada i consagrada el 1177. El bisbe Pere de Redorta va anar a Muntanyola amb els seus canonges i clergues i allà el van rebre gran quantitat de pròcers, senyors, cavallers i pagesos.
• Tot i els seus orígens preromànics, actualment conserva molt pocs elements d’aquest estil, ja que durant el segle XVIII va ser transformada i reconstruïda a la manera barroca.
• A l’interior hi ha cinc retaules barrocs del taller dels Real i Gros, que presenten una cera unitat dins d’aquest estil. L’altar major s’atribueix a Lorenzo Mercanti, mestre italià.
• L’església, ha tingut diverses fases de les quals en queden poques mostres: de la preromànica es conserven restes de l’antiga capçalera trapezoïdal i d’una torre de base circular situada a migjorn; de l’etapa romànica es distingeix les restes d’un absis semicircular; del tercer quart segle XVI daten la primera capella de la banda nord de l’església i de la segona meitat del segle XVII és la segona capella.
• L’església actual va ser reconstruïda totalment el 1727, fet que provocà que no quedi gairebé res de l’anterior.
• A la rectoria hi ha les següents dates gravades: 1784 a la llinda del portal, 1789 a la del balcó tapiat. També apareix la data 1790.
• El 1989 va ser restaurada per la Diputació de Barcelona.

Es tracta d’un edifici compost per una única nau, amb la capçalera orientada a llevant, sense absis. L’entrada es troba a ponent, i està construïda amb dovelles de pedra blanquinosa, tenint a dalt un frontis triangular amb una fornícula, contenint imatges de Sant Quirze i Santa Julita.

A sobre s’hi obre un òcul. Al sud-est hi ha la torre del campanar, adossat i cobert de les quatre vessants. A la part de migdia l’església s’uneix a la rectoria.

A l’interior la nau presenta capelles laterals; les de la part esquerra es comuniquen entre si. Són cobertes amb volta quatripartita amb un medalló al centre.

La nau es divideix en quatre trams, on es descriuen formes ovals amb decoracions d’estuc en cada un. Al mur de migdia s’hi troba adossada la rectoria.

Carme Torrents i Buixó – 1982 / Generalitat de Catalunya

La planta és rectangular, amb el carener paral·lel a la façana, que està orientada cap a ponent. La vessant de llevant és més prolongada que l’altre. El cos de galeries està orientat cap a migdia i adossat al temple. A la part posterior hi ha un hort, al costat del cementiri.

Consta de planta baixa i dos pisos. El portal d’entrada és de forma rectangular, amb la llinda decorada amb motius eclesiàstics.

S’hi han construït annexes per tal d’habitar-los com a colònies, fet que ha modificat l’antiga estructura. És construïda amb pedra, amb afegitons de totxo.

Actualment té cura de l’església el rector de Santa Eulàlia de Riuprimer, que hi celebra missa cada diumenge a les 10 del matí. El 15 de maig es fa la festa en honor de Sant Isidre i el 16 de juny se celebra la festa major de Sant Quirze i Santa Julita.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació del Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Oratori de Sant Isidre de Llanars

Avui us presento dos articles

Per arribar-hi cal sortir de Llanars tot creuant el riu Ter pel Pont d’Espinagua, i sempre seguir la pista principal que passa per  el mas Pujol  i can Galló,

La font- abeurador de cal Marxant

i una vegada que passeu per  , cal seguir un camí a la dreta, conegut com carrer G. i que agafa altura, a una certa distancia i sobre el camí a la dreta, en un pujol esta l’Oratori de Sant Isidre.

Oratori en forma quadrada , amb portella per tancar la imatge del sant,

sempre en flors de muntanya, donat que es molt apreciat per la gent de la contrada.

Sobre de l’oratori hi ha una creu de ferro.

Es contempla una bona vista de la vall de Camprodon.

 

Text : Ramon Solé – Fotografies : Dora Salvador

 

 

Ermita de la Mare de Déu de la Tosca de Castellcir

La Mare de Déu de la Tosca  està el vell mig de la Vall de Marfà, a la dreta de la riera de Marfà, a llevant de la casa de Marfà, en el municipi de Castellcir.

Concretament, és en el paratge de la Tosca o Font de la Tosca, a prop i al sud-oest del Molí de Brotons.

Us passo dades històriques :

• Podria ser l’església de Santa Maria de les Illes, documentada el 1062.
• L’edifici actual, però, va ser construït l’any 1639 i ampliat al mateix segle (1668 i 1673). Va ser remodelat de nou l’any 1914, quan s’inaugurà el nou altar i el cambril.

També era anomenada de la Mare de Déu de la Llet o de la Cinta, per haver-hi abans la tradició a on es deia que les dones que estaven en cinta havien d’anar-hi com a mínim una vegada per tal d’assegurar-se tenir un bon part.

Aquest Santuari, és d’una sola nau i rectangular, coberta amb volta de canó, i capçada amb un absis semicircular, cal dir , que el presbiteri està separat per una reixa.

En la llinda de la porta veiem gravada la data de 1668,

i a sobre de les dues petites finestres, podem veure una ala i la data de 1673.

Santuari està actualment agregat a Santa Maria de Moià de la Diòcesis de Vic, arxiprestat del Moianès.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé – Arxiu Rasola

Ermita de Togores de Sabadell

L’Ermita de Togores està en una zona bosc a l’esquerra del riu Ripoll, a la vall del riu Tort, en una esplanada envoltada d’alzines.

S’arriba per camins rurals, des de la carretera de Sabadell a Castellar del Vallès.

Us passo la seva historia :

• L’Ermita de Togores és diu que hagi estat bastida damunt les restes d’una vella construcció romana.
• La dada documental més antiga que fa referència en aquesta zona, al topònim Togores, és de l’any 986.
• Les primeres dates documentals però ens remeten a 1323.
• En els segles XII i XIII s’hi venerava la Mare de Déu de Togores, advocada per a sortir indemne dels fets d’armes i per a la pluja.
• Durant els segles XIV i XV Togores fou estatge de monges, depenent del monestir de Sant Llorenç del Munt.
• Un cop desaparegudes les monges, alguns abats de la Mola habitaren aquesta casa.
• Togores va pertànyer al terme municipal de Terrassa fins aquest segle.
• Des de l’any 1922, cada any, se celebra l’últim diumenge de maig l’aplec de Togores.

És un conjunt de dos edificis, format per l’ermita de Togores i la masia de Can Pagès Vell.

L’ermita té l’absis vuitavat, que dóna a migdia i a la paret de llevant, amb aparell de pedra, s’hi veuen dues voltes de formigó encanyissat.

La gran té un gruix d’1,10 metres i un diàmetre de 2,25 m, que ara fa l’ofici d’arc botant, unint la capella, per la banda ponent amb la masia.

L’arc més petit uneix la capella amb la masia per ran de pou i té un gruix d’1,35 m i una volta d’uns 2 m.

L’Ermita de Togores és un monument del municipi de Sabadell protegit com a bé cultural d’interès local.

 

 

Dades recollides : Ajuntament de Sabadell, Viquipèdia.

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé