Conjunt de cases del carrer Pin i Soler de la Colònia Güell de Santa Coloma de Cervelló

El conjunt de cases del carrer Pin i Soler de la Colònia Güell de Santa Coloma de Cervelló, són la majoria típiques construccions del començament del segle XX,


seguin la mateixa línia de construcció de la Colònia.


Són edificis unifamiliars, amb planta baixa i primers pis, disposant alguns de patí a fora a peu de carrer i altres situats al darrera.


Us passo un enllaç on podreu saber més d’aquest carrer:
http://aleixcolonia.com/carrer-pin-soler-colonia-guell/

Text : Ramon Solé
Fotografies : Maria Àngels García-Carpintero Sánchez-Miguel

Conjunt de cases obreres de Cal Maurí de Terrassa

El conjunt de cases obreres de Cal Maurí, estan situades al Passeig, 4-42  amb cantonada al carrer de Sant Cristòfol de Terrassa .

Us passo la seva historia :

  • El conjunt, conegut també com les Cases d’en Maurí o les Cases Galí, vídua de Maurí, va ser bastit pel mestre d’obres Jacint Matalonga.
  • L’any 1859 es va concedir la llicència d’obres per aixecar aquests habitatges seriats.
  • La construcció dels quals es va perllongar fins al 1873.
  • Aquests rengles de cases barates es van aixecar per allotjar-hi els obrers de les fàbriques dels Maurí, família de terratinents que va donar nom al barri de la Maurina, on hi tenien la casa pairal originària, Can Marsans.
  • La família va donar dos alcaldes a la ciutat: Pau Maurí i Dolcet (1803) i Josep Oriol Maurí i Suris (1815-1817, 1824 i 1841); aquest darrer va construir la seva residència al número 7 del Passeig.
  • La Casa Maurí, actualment desapareguda, es va edificar el 1818 i amb el pas del temps es va anar ampliant i renovant fins a esdevenir una mansió senyorial de tres plantes.
  • Tota la part situada entre el Passeig pròpiament dit (l’actual passeig del Comte d’Ègara) i els carrers del Passeig i de Sant Cristòfol era propietat de la família, i és en aquests terrenys on es van construir les cases obreres.
  • Els Maurí, d’altra banda, van comprar el castell de Vallparadís el 1852 als Sentmenat.
  • El 1857, un altre membre de la família, Josep Oriol Maurí i Puig, va promoure la construcció del Vapor Gran en el seu temps el complex fabril més important de la ciutat.
  • El 1947 Josep Oriol Maurí i Poal el va cedir a l’Ajuntament.

Es tracta d’un conjunt unitari de cases unifamiliars entre mitgeres, situades en dos grups perpendiculars, als carrers del Passeig i de Sant Cristòfol. Bastides en petites parcel·les de planta rectangular, consten de planta i pis, i tenen la coberta de teula d’un sol vessant, comuna a cadascun dels dos grups.

Les façanes, idèntiques, mostren una composició molt senzilla, amb porta d’accés a la planta baixa d’arc rebaixat a la banda esquerra, i una finestra allindada a la dreta. Al pis hi ha un balcó damunt del portal, amb barana de ferro senzilla, i una finestra al costat dret.

Les cases obreres de Cal Maurí són un conjunt d’edificis del centre de Terrassa , protegits com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades : Ajuntament de Terrassa i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Carrer Sant Ferriol de barri Sants – Montjuic de Barcelona

En tots el barris d’una gran ciutat o en un poble, tenen la zona vella de cases, i en molts dels casos, unes cases que han fet una època.

Així es en la part vella del barri de Sants – Montjuic, concretament amb cases de finals del segle XIX i/o principis del segle XX,  corresponents als carrers de Sant Ferriol, dels Fideuers, d’Amposta …entre altres. !

Concretament, en el carrer Sant Ferriol de barri Sants – Montjuic, és d’aquest casos i que volen perdurar, tant en la seva imatge i com en la seva construcció i edificació.

Es una carrer de cases casi iguales, que tot entrant al carrer estant alineades a la dreta, un carrer sense sortida, cal fer ho per on em entrat…

Son cases unifamiliars, de planta baixa i un sol pis. De fet no son gaires grans, axo si, es conserven molt be, pintades les seves façanes amb colors clars.

Continua el carrer de Sant Ferriol dels mes tranquils de Barcelona, com si fórem a principis del segle passat …

 

 Text i Fotografies : Ramon Solé

Unes cases antigues del barri d’Horta de Barcelona

Actualment el barri d’Horta, manté l’estructura del nucli antic entorn de la Plaça Eivissa, i té un eixample residencial d’edificacions aïllades unifamiliars i plurifamiliars, algunes de principis del segle XX.

Podem destacar les cases, en el carrer d’Aiguafreda, carrer de Llobregós, entre molts altres del barri, que ja ens em fet raso aquí al blog.

Us passo referencies històriques del Poble d’Horta, fins que es va annexionar a  la ciutat creixent de Barcelona  :

  • La primera referència a Horta és del 965, quan s’esmenta la vall d’Horta en una donació de terres a l’església de Sant Miquel de Barcelona.
  • Entre les famílies que tingueren propietats importants al terme, relacionades amb la noblesa militar i l’Església, hi ha referències a la família Horta des del 1034.
  • Aquesta família va promoure la parròquia de Sant Joan d’Horta, de la que ja es té notícia l’any 1095.
  • El creixement del nucli de població entre el segle XVI i principis del segle XX està molt lligat a l’existència de grans quantitats d’aigua a la zona, que va fer possible la instal·lació de nombroses bugaderies, fins al punt que a principis del XX s’hi rentava roba procedent de tot Barcelona.
  • La prosperitat es va accentuar amb l’arribada del tramvia a partir de 1901.

Per tant les cases antigues, son entre petites masies i cases unifamiliars, de planta baixa i un pis, en una la gran majoria.

Algunes d’elles en un estat que a penes s’aguanten.

Així i tot, esperem que aquest aire de poble antic que te Horta, és conservi molts mes segles…

 

Recull de dades, adaptació al text i Fotografies : Ramon Solé