Can Llorens de La Garriga

Avui us presento dos articles

Can Llorens  esta en el Passeig, 11 de La Garriga.

És un habitatge unifamiliar aïllat que consta de planta baixa, pis i torreta amb mirador. La totalitat de les parets són de la maçoneria ordinària. Les obertures estan encerclades amb obra vista amb escalonat amb llinda. Les arestes de les cantonades són també d’obra vista.

La coberta està rematada per una torreta. La imbricació perimetral de les teules és transformada en un ràfec al llarg del balcó, aquest, està suportat per dues cartel·les que a la vegada emmarquen la porta principal.

La volta està revestida de trencadís de color verd i blanc. La paret de més a prop és de maçoneria ordinària en el sòcol i pilastres. El reixat és de fusta. Destaca com a element singular el que la totalitat dels murs siguin de maçoneria ordinària.

En el plafó ceràmic de trencadís hi ha la inscripció: “ANY 1907”, limitat aquest per dos pinacles ceràmics.

Solé i Bausa, Miquel Àngel – Generalitat de Catalunya_

Can Llorens és un edifici inclòs en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Can Serratacó de la Garriga

Avui us presento dos articles 

Can Serratacó esta en el carrer Centre, 3 de La Garriga.

Casa unifamiliar entre parets mitgeres. Consta de planta baixa, pis i golfes.

El portal d’entrada és de pedra amb arc de mig punt adovellat.

Les obertures de la planta pis són rectangulars i formen balcons, la llinda és de pedra.

Les obertures de les golfes són de reduïdes dimensions, rectangulars. La coberta és a dues vessants.

Can Serratacó és inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades : Ajuntament de La Garriga i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Torre Gelabert de Cornellà de Llobregat

Fotografia : Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya

La Torre Gelabert esta en la  Plaça dels Enamorats, 8 de Cornellà de Llobregat.

Construïda en 1920, és noucentisme, es tracta d’una casa unifamiliar de planta baixa, pis i golfes, amb coberta de teulada a dues vessants perpendiculars a la façana i coronada per una torre mirador coberta amb teulada a quatre vessants. L’estructura s’inspira amb la masia tradicional catalana, però cercant un aire senyorial dins d’un historicisme típic del moviment noucentista. Es cerquen les simetries en la distribució dels vanos i s’utilitzen línies clàssiques senzilles concretades en arquets de mig punt a les golfes i al mirador, i també amb una triple arcada de mig punt al pòrtic de l’entrada, arcades que descansen en unes preteses impostes dòriques fetes de maó. La part central de la façana està decorada amb esgrafiats de motius vegetals que emmarquen una imatge de terracota d’una Mare de Déu neoromànica.

Torre Gelabert és una obra del municipi de Cornellà de Llobregat inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

La casa del seu costat,  de la Plaça dels Enamorats 6, també es una casa Noucentista de principis del segle XX .

 

Recull de dades : Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé i Generalitat de Catalunya

Modernisme a Cardedeu : casa Balvey

La casa Balvey esta ubicada en la ctra. de Cánoves, 9 cantonada Lluís Llibre de Cardedeu.

Us passo la seva historia :

  • Joan Balvey i Bas era membre de la família Balvey que des del segle XVII varen ser farmacèutics de Cardedeu.
  • Havia heretat els terrenys on s’hi ubica aquest finca juntament amb una antiga casa al costat. La zona, coneguda en aquell moment com “el Puntarró”, se situava a la carretera de Cànovas en la sortida nord del nucli amb construccions de caràcter rural.
  • Va ser una de les primeres edificacions residencials d’una expansió urbanística que es concretaria en el «Pla de Reformes del sector Nord» de 1930.
  • Balvey va encarregar l’abril de 1915 la construcció de la casa a Joaquim Raspall, que era l’arquitecte municipal de Cardedeu des de 1905 i que seria l’autor del pla urbanístic esmentat.
  • L’any 1994 es varen fer reformes interiors.
  • Després d’uns anys d’abandonament, va ser rehabilitada cap al 2013.

Edifici de la casa Balvey,  en la part inferior esquerra de la imatge

Es tracta d’un edifici ubicat en una cantonada amb les façanes alineades al carrer i jardí a la resta del terreny, destinat a habitatge unifamiliar.

Consta de planta i un pis amb coberta a dues vessants. L’estructura és de murs de paredat comú i totxo, amb forjats de bigues de fusta i revoltons de rajola.

Les bigues de la segona planta tenen reforços metàl·lics. L’escala interior està feta amb volta de maó de pla.

De planta rectangular compost de planta baixa lleugerament sobreaixecada del nivell del carrer i planta sotacoberta en la part central.

Està estructurat en dues crugies perpendiculars a la façana que dóna a la carretera de Cànoves. Accés lateral. Coberta a dues vessants i terrat pla no accessible. Escala de dos trams d’accés a la planta sotacoberta.

Fotografia Generalitat de la Catalunya

Les façanes són compostes sobre eixos verticals, caracteritzades per un guardapols en forma d’arc carpanell, que conté motius ornamentals en baix relleu consistents en una orla central i fullatges laterals simètrics.

El capcer té un ull de bou oval central i una motllura esglaonada que enllaça amb la cornisa perimetral que incorporava pilastres i regruixos de paraments coronats en certs punts per una barana de ferro forjat.

Casa Balvey és una obra del municipi de Cardedeu protegida com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades : Ajuntament de Cardedeu, Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

La Casona de Parets del Vallès

La Casona (casa – torre), també coneguda per Vil·la Adela, esta situada  al barri de l’escorxador, al final del carrer Lepant, de Parets del Vallès.

Es un habitatge unifamiliar, aïllat  i de planta quadrada amb cossos adossats.  En el costat nord sobresurt una torre de planta octogonal amb coberta composta.

Sobre una de les finestres del primer pis hi ha un treballat rellotge de sol, on hi ha la inscripció: La Casona.

L’edificació es distribueix en planta baixa i pis. La coberta és de teula plana a quatre vessants. Les vessants acaben amb un ràfec recolzat en mènsules. La composició de la façana principal es basa en tres eixos amb buits de proporció horitzontal emmarcats amb llinda plana, tancats amb reixes de ferro de barrots verticals en reganyol. La façana està estucada de color blanc.

La tanca,  és amb reixa de ferro en forma de malla quadrada recolzada en un sòcol de paredat comú i pilar de secció quadrada arrebossats, acabats en una bola.

La Casona és una casa de Parets del Vallès inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Parets del Vallès i Viquipèdia

Adaptació al Text  i Fotografies : Ramon Solé

Casa Baumann de Terrassa

La Casa Baumann està situada en l’avinguda de Jacquard, 1 dins el barri de Vallparadís, de Terrassa.

Us passo la seva història :

  • La casa fou habitada d’antuvi pel seu creador, l’arquitecte Coll i Bacardí, però morí el 1917.
  • A part de la família Masdeu, que reformaren l’edifici l’any 1926, un altre propietari fou en Baumann, industrial que li deixà el nom pel qual avui es coneix la casa.
  • S’havia proposat, de manera no oficial, que es canviés aquest nom pel de “Casa Coll i Bacardí”, prenent el nom del seu arquitecte.
  • Ernst Baumann, representant de llanes vingut de Suïssa, utilitzà la casa per a habitatge propi i per a despatxos fins que abandonà el negoci i la casa vora el 1960.
  • Aquesta casa senyorial, que tenia un bonic jardí, està situada a la vora del torrent de Vallparadís, dalt del marge esquerre i tocant el pont del Passeig, que configura típicament l’inici de l’avinguda de Jacquard.
  • Continuà aquell negoci de llanes en Josep Colomer i Montmany.
  • Però finalment quedà abandonada fins que l’adquirí l’Ajuntament de Terrassa per a fer-hi instal•lacions museístiques.
  • A la dècada del 1990, i després de ser convenientment restaurada, va començar a ser utilitzada com a seu del Servei de Joventut i Lleure Infantil de l’Ajuntament de Terrassa.

Casa Baumann, és un habitatge unifamiliar aïllat i de notables dimensions, situat sobre el parc de Vallparadís i envoltat de jardins.

És de planta rectangular i està constituït per diversos cossos. El cos posterior possiblement és resultat de l’ampliació del 1926 feta per Masdeu, que la va convertir en casa pròpia. Els cossos són de diferent alçada i forma i donen com a resultat un joc de volums interessant.

Les façanes són arrebossades i esgrafiades, amb influència de la Secessió de Viena, molt planes i amb una successió d’obertures verticals estretes que van creant un ritme perfecte entre els buits i el mur. Presenta teulades inclinades de teules vidriades, excepte al cos més alt, que pren la forma de torre quadrangular rematada per una terrassa. Cal destacar les teules de ceràmica de color negre i groc caramel, de disseny especial, així com la tortugada.

Decoració de trencadís de la tanca del jardí; a dalt a la dreta, Sant Josep de terracota amb pinacle de trencadís. També és interessant la tanca del jardí, amb uns pilars decorats amb trencadís policromat i units amb barana de forja.

La Casa Baumann està  protegit com a bé cultural d’interès local.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Terrassa i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Can Roure de Premià de Mar

Can Roure està situada en el carrer Sant Antoni, 21-27 de Premià de Mar.

A part del nom de Can Roura, també en els anys se l’ha conegut com a la Nau  i com a Vil·la Jacinta.

Us passo ressenya de la seva historia :

  • Pertanyia a la família Roura, que tenia una foneria a Premià de Mar, on actualment hi ha la plaça dels Països Catalans, més coneguda popularment com la Foneria.
  • Durant la Guerra Civil espanyola (1936-39), el Comitè revolucionari la decomissà i hi instal•là la barberia col•lectiva.
  • Durant uns anys a la dècada dels 70 del segle passat fou escola.
  • Actualment hi ha dependències municipals, com el Jutjat de Pau , Registre Civil.

És un edifici unifamiliar de planta i pis. La planta baixa té al centre la porta d’entrada i dues grans obertures de la mateixa alçada i amb la mateixa ornamentació a la llinda, amb relleus de garlandes. Al seu damunt s’obren tres finestres idèntiques d’arc rebaixat amb motllura ampla i ampit dentat. L’acabat del parament és d’estuc imitant carreus.

Casa de planta rectangular de tres crugies perpendiculars a la façana als quatre vents i que ocupa l’espai on abans hi havia cinc cases de cós, tres ocupades per la casa i als laterals havien estat patis. A la part posterior conserva un safareig d’una de les cases de cós antiga i li van afegir una font amb plafó de rajoles d’estil rom antic.

El nucli d’escala està a la crugia esquerra, actualment també hi ha una escala metàl·lica a l’exterior, a la façana de ponent. La coberta és plana practicable a modus de terrat català només ocupat pel volum d’escala. La façana principal, orientada a migdia, es genera a partir d’una composició simètrica segons tres eixos de verticalitat, que es defineixen a la planta baixa amb una porta d’accés central amb llinda i dues finestres laterals, també amb llinda i amb barana de balustre; en la planta pis, amb tres obertures d’arc carpanell.

Coronament amb cornisa i balustrada a la terrassa. El parament de la façana és un estucat en relleus formant bandes horitzontals imitant carreus posats a portell, en els emmarcament de les obertures hi ha un recreixement pla decorat amb relleus de garlandes entre la llinda i el guardapols.

Per cert, a can Roure em vaig casar jo farà deu anys en rere !!!

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Premià de Mar i Viquipèdia

Adaptació del Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Cal Raurich de Viladecans

La casa de Cal Raurich està situada en el carrer de  Sant Joan, 4 de Viladecans.

Es coneix també com Cal Fusteret, on segons diuen la gent gran, hi havia una fusteria.

És un habitatge unifamiliar entre mitgeres construït l’any 1920, dirigit per Agustí Planella Poletti que va ser l’arquitecte.

Es tracta d’un edifici entre mitgeres de planta rectangular, amb planta baixa, pis i terrat i una mena de torreta a un dels costats. Cal destacar els denticulats que decoren la part superior de les finestres i portes, així com l’acabament ondulat de la torre i les decoracions semicirculars de la barana del terrat.

També hi ha una cornisa esglaonada, amb mènsules del mateix tipus, sota el terrat, mentre que les mènsules es repeteixen sota el balcó. Són molt interessants els elements de ferro forjat del balcó i la finestra de la planta baixa aquesta destacada per sis rajoles.

Cal Raurich està inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Imatge de la casa antiga del costat

 

Recull de dades : Ajuntament de Viladecans i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé