Termes Victòria de Caldes de Montbui

Avui us presento dos articles

L’Hotel Termes Victòria esta situat en el carrer de Barcelona, 2 de Caldes de Montbui.

Us passo la seva historia :

  • Aquest balneari es construí al començament del segle XIX amb el nom de Balneari Llobet.
  • La casa de banys havia estat inicialment propietat d’en Josep Antoni Llobet i Vall-llosera, científic, mineralogista i home plurifacètic.
  • Després de la seva mort persisteix el nom de Can Llobet, sent canviat arran d’unes restauracions fetes al menjador per a l’aleshores propietari Sr. Monteis, el qual li canvià el nom pel de la seva dona Sra. Victòria Prats.
  • La senyora Prats, quan es va quedar vídua, va traspassar el balneari a l’avi matern del Sr. Anglí.
  • Actualment el Termes Victòria, està regentat per la família Anglí, des del 1917, i en propietat des de fa 4 anys.
  • En el menjador d’aquest balneari s’hi poden contemplar uns magnífics murals del pintor Francesc Domingo.
  • Entre les reformes i ampliacions que ha tingut al llarg de la història cal destacar l’annexió del Balneari Forns (segles XIX-XX).
  • Aquest és una casa de banys que se situa al carrer del Forn.
  • Cal destacar la reforma i ampliació que s’ha realitzat a les Termes Victòria adequant-les a la normativa vigent i afegint més prestacions.
  • L’Hotel Termes Victòria ha mantingut una clientela fidel i selecta. Des del rei Alfonso XII fins a pintors i escriptors que buscaven la pau i tranquil·litat per a una millor inspiració.

L’edifici presenta la tipologia típica d’aquests conjunts termals, amb una galeria de banys en el soterrani, unes zones de servei situades a l’edifici més petit, unes zones de comunicació, una zona noble de salons i menjador a la part central, i una zona de dormitoris força ben distribuïda i ordenada en l’edifici més alt.

L’estructura en el seu inici era fonamentalment de grans parets de càrrega i forjats unidireccionals de bigues i biguetes de fusta, encara que de l’antic balneari no en queda res.

Tots els edificis del conjunt presenten cobertes inclinades a dues vessants i de teula aràbiga, quedant un petit voladís que sobresurt del pla de la façana.

La façana de ponent és la més important, ja que s’obre cap el jardí (a la riera).

Aquesta té una disposició molt ordenada amb uns eixos de composició i d’alineació dels diferents forats, que dóna una imatge homogènia i molt neutra.

Són tots d’iguals característiques i de proporcions verticals.

Tots són petites balconades. La façana del carrer de Barcelona és molt diferent. Els forats són molt petits i de forma quadrada i s’organitzen agrupats horitzontalment. La façana queda rematada per un ràfec a manera de cornisa.

Cal destacar la galeria de banys, la part de muralla de l’antiga vila de Caldes, el menjador i la sala amb elements ornamentals i mobiliari de gran interès artístic, com els murals del pintor Francesc Domingo, i sobretot el jardí.

L’edifici de l’Hotel Termes Victòria és una obra protegida com a bé cultural d’interès local.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text, Fotografies i Imatges antigues : Ramon Solé – Arxiu Rasola

Balneari Broquetas de Caldes de Montbui

Com cada Diumenge us presentem dos articles

Balneari Broquetas està situat en la Plaça de la Font del Lleó, 1 de Caldes de Montbui.

Us passo la seva historia:

  • El Balneari Broquetes existeix des de fa molts anys, però va reedificar-se l’any 1770, i la seva activitat més important començà en aquell any, quan es reformà l’antic hostal de Can Vicenç.
  • Des d’aleshores ha sofert diverses modificacions i ampliacions. L’Hostal d’en Vicenç és una part de les cases que Salvador Broquetas adquirí el 1729 per a edificar-hi la casa de banys que porta el seu nom.
  • Els seus propietaris, Juan Broquetas juntament amb el boticari Salvador Broquetas, van ser els autors d’un llibre “Luz de la Verdad, Tratado de las Aguas Termales de Caldas” (1790).
  • El 1873 n’era propietari en Salvador Nogués i Dalger.
  • En el 1915, Antònia Nogués i Turull.
  • L’aspecte exterior de l’edifici era força més petit, a finals del segle XIX.
  • Per davant i fent cantonada amb el carrer de Vic, s’endinsava a la Plaça del Lleó deixant un espai lliure que Climent Cuspinera descriu com la Plaça d’en Marc Savall.
  • Amb l’enderrocament posterior, unificada la façana, ambdues places es convertiren en una sola. El balneari comprà tota la banda de cases del carrer del Pont que feien veïnatge amb el seu jardí, enderrocant-les totes per a convertir aquell espai en un jardí digne per a un hotel de la seva categoria.
  • També compraren l’Hostal de Cal Cès que enderrocaren per poder tenir una gran entrada al jardí pel carrer de Vic.

L’edifici presenta la tipologia típica de balneari, amb una separació clara d’usos. L’edifici més alt (6 plantes) que dóna al carrer del Pont és fonamentalment d’habitacions. L’edifici una mica més baix (3 plantes) que dóna al carrer de Vic és principalment la part de serveis. La zona noble (3 plantes) de menjadors, salons i zones d’estar és la del mig que dóna al jardí i a la plaça de la Font del Lleó, amb una imatge força senyorial.

El balneari té una interessant galeria de banys en el soterrani i un ampli jardí que ocupa una gran extensió de terreny, que queda totalment envoltat pel nucli antic.

L’estructura és bàsicament de murs portants, originàriament amb forjats unidireccionals de fusta, encara que posteriorment ha sofert moltes transformacions. La coberta és plana i transitable.

L’edifici presenta, en la plaça de la Font del Lleó, dos volums clarament diferenciats que es contraposen. Hi ha un ordre en la disposició i en el tipus de forats. La façana principal que presideix la Plaça de la Font del Lleó s’ordena per cinc eixos de composició.

Té un clar component horitzontal, marcat per la balconada i el rètol del balneari que hi ha a la primera planta, per les cornises i la balustrada que fa de remat.

Presenta una clara simetria, encara que la porta principal estigui desplaçada a un costat, ja que la mida d’aquesta i el tipus de forat és igual que tots els altres forats de la primera planta. Els forats presenten una clara similitud en cada una de les tres plantes, en una progressiva disminució.

El Balneari Broquetas és un conjunt d’un gran valor històric degut als vestigis trobats de l’època romana (sauna, ares), i alhora té un gran valor arquitectònic, degut als nombrosos elements de qualitat que hi ha a l’interior. Destacar principalment la galeria de banys i els elements de decoració interior modernistes.

Queden restes d’una càmera d’obra romana que hi ha a la galeria de banys.

El Balneari Broquetas és una obra amb elements noucentistes i modernistes de Caldes de Montbui protegida com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text , Imatges antigues, Fotografies : Ramon Solé – Arxiu Rasola