Ermita de Sant Cebrià i Santa Justina de Barcelona

L’ermita de Sant Cebrià i Santa Justina està ubicada en el camí  de Sant Cebrià, 109-115 – ctra. Sant Cugat, 234-264 de Barcelona. L’ermita es troba al barri de Montbau, enmig del bosc a la falda de Collserola.

Viquipèdia

Us passo la seva historia :

  • L’origen de l’edifici se situaria al segle XII o XIII, de fet no estan documentats, però la forma de construcció suggereix una època preromànica.
  • L’any 1764 es va canviar l’orientació de l’entrada (originalment mirant cap a Collserola) i tapant-la es va col•locar el retaule actual, darrere del qual hi ha les restes de l’antiga escala d’entrada i la rosassa.
  • Després de la desamortització de 1835 la propietat va passar a mans del marquès d’Alfarràs.
  • Des del segle XIV una pragmàtica reial prohibia als ordes religiosos d’establir nous convents a dins de la ciutat de Barcelona. D’aquí van sorgir fora muralles els monestirs de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron i alguns altres.
  • L’ermita està inclosa dins d’una extensa heretat propietat del marquès d’Alfarràs, després de la desamortització de 1835.
  • Diu la tradició que l’ermita va ser residència de sant Francesc d’Assís, en el seu suposat viatge a Sant Jaume de Compostela, i de Sant Ignasi de Loiola, de pas cap a Terra Santa. Fra Bernat de Boïl, quan va tornar del segon viatge a Amèrica de Cristòfol Colom, es va instal-lar a Sant Cebrià i va presidir una comunitat de frares mínims.

És una edificació de petites dimensions, de planta rectangular amb teulada a doble vessant i carener perpendicular a la façana principal. Té adossada en un lateral un habitatge.

La façana principal, a diferencia de la resta de l’edifici, està arrebossada i pintada. La porta és rectangular, emmarcada per carreus sense pintar i té a la llinda una creu patent. Al costat de la porta hi ha una placa de pedra en record de l’estança que va fer aquí Sant Ignasi de Loyola.

Per sobre hi ha un ull de bou i corona la façana un campanar d’espadanya sense campana. Les altres façanes són de carreus irregulars units amb mortes i al mur posterior encara és visible una porta i una finestra tapiades.

L’interior està cobert amb una volta de canó rebaixada i un arc diafragmàtic. A l’arrencada de la volta es conserven les restes d’un fris decoratiu pintat. L’altar està decorat amb un notable retaule barroc de fusta sobredaurada. Les figures que es veuen en l’actualitat no són les originals; al centre hi ha Sant Cebrià i Santa Justina i als laterals Sant Francesc d’Assís i Sant Ignasi de Loyola.

Coral Vindel / Generalitat de Catalunya

Als peus de l’ermita hi ha una tribuna que es recolza sobre una volta de canó rebaixada. A les parets laterals hi ha uns nínxols excavats als murs amb escultures a l’interior; també hi pengen imatges i exvots.

L’Ermita de Sant Cebrià i Santa Justina, és una obra protegida com a Bé Cultural d’Interès Local.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació del Text : Ramon Solé

Fotografies : Fidel Rodríguez

Capella de Sant Bernat de Menthon en el municipi del Montseny

Avui us presento dos articles

La capella de Sant Bernat de Menthon es situada al costat de l’Hotel de Sant Bernat en el municipi del Montseny, i dins del Parc Natural del Montseny.

Us passo la seva historia :

  • Uns tres quilòmetres més amunt de Sant Martí del Montseny, hi ha l’hotel de Sant Bernat de Menthon, al costat mateix d’aquesta capella neoromànica dedicada a sant Bernat de Menthon.
  • Obra de l’arquitecte Josep Maria Ros i Vila,
  • Construïda vers 1952 per Delmir de Caralt i Puig.
  • Pertany a la Diòcesis del bisbat de Terrassa

Edifici religiós d’una sola nau. La façana té una porta d’arc de mig punt, un ull de bou al damunt i un campanar d’espadanya amb dues obertures d’arc de mig punt per a les campanes.

Corona el campanar un cos piramidal. Hi ha un pòrtic amb coberta recolzada a la façana i sobre columnes.

Té un absis circular i a les parets laterals hi ha finestres petites perquè entri la llum. És un edifici de dimensions reduïdes.

A dins de la capella, hi ha la representació de sant Delmir i la Mare de Déu del Pilar en memòria del matrimoni que féu construir la capella.

Sant Bernat de Merthon o d’Aosta va ser un prevere catòlic del segle XI venerat des del segle XII al Nord d’Itàlia. Se li considera el patró dels alpinistes ja que segons la tradició va obrir el pas del Mont Jovis (Mont de Júpiter o Mont Joux), avui Coll del Gran Sant Bernat i, davant dels perills que passaven els pelegrins que anaven a Roma, va instal·lar diversos albergs regentats per Canonges Hospitalaris del Gran Sant Bernat.

Aquests religiosos es feien ajudar dels gossos santbernats per rescatar la gent que es perdia o que patia una tempesta o allau.

La capella de Sant Bernat de Menthon és un monument del municipi de Montseny (Vallès Oriental) inclòs en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades : Viquipèdia i altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Església de Sant Feliu de Sant Feliu de Codines

L’Església de Sant Feliu està situada en la plaça  de l’Església, 6, barri de la Sagrera a Sant Feliu de Codines.

Us passo la seva història :

  • Una església neobarroca ja se’n té constància des del 986.
  • I el 1002, en què el monestir de Sant Cugat menciona el temple com a “ecclesiam Sancti Felicis”.
  • Uns capitells preromànics de tipus califal conservats a la rectoria revelen l’existència d’una església preromànica i sembla que pel 1193 se’n va consagrar una altra.
  • L’anterior església a l’actual, va ser edificada entre el 1698 i el 1754.
  • Va ser destruïda en el 1939, durant la Guerra Civil Espanyola.
  • Refet entre el 1940 i el 1948, tot aprofitant part de les restes de l’església anterior.
  • El campanar és modern de1954 i es va fer sobre una base aixecada a segle XVIII.

Església a principis del segle XX

Imatges de com va quedar l’església durant la Guerra Civil Espanyola.

Actualment és un edifici ampli i harmoniós amb planta de creu llatina i cúpula central. La façana està coronada per un frontó.

El portal data de primers del segle XIII. A sobre hi ha un ull de bou.

El campanar és de planta octogonal de tres cossos i l’últim amb buits per contenir les campanes. Aquest resta coronat per una balustrada de pedra.

Constitueix una important fita visual, es troba a l’extrem de llevant del barri de la Sagrera, a la punta d’un turonet o morral.

Originàriament, la població va créixer al voltant de l’església parroquial, on es va formar el barri de La Segrera , que vol dir “terra sagrada”. Actualment, aquesta zona encara conserva els carrerons estrets i algunes edificacions típiques de segles passats.

L’Església de Sant Feliu és una construcció religiosa del municipi de Sant Feliu de Codines inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades : Ajuntament de Sant Feliu de Codines i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Modernisme a Cardedeu : casa Balvey

La casa Balvey esta ubicada en la ctra. de Cánoves, 9 cantonada Lluís Llibre de Cardedeu.

Us passo la seva historia :

  • Joan Balvey i Bas era membre de la família Balvey que des del segle XVII varen ser farmacèutics de Cardedeu.
  • Havia heretat els terrenys on s’hi ubica aquest finca juntament amb una antiga casa al costat. La zona, coneguda en aquell moment com “el Puntarró”, se situava a la carretera de Cànovas en la sortida nord del nucli amb construccions de caràcter rural.
  • Va ser una de les primeres edificacions residencials d’una expansió urbanística que es concretaria en el «Pla de Reformes del sector Nord» de 1930.
  • Balvey va encarregar l’abril de 1915 la construcció de la casa a Joaquim Raspall, que era l’arquitecte municipal de Cardedeu des de 1905 i que seria l’autor del pla urbanístic esmentat.
  • L’any 1994 es varen fer reformes interiors.
  • Després d’uns anys d’abandonament, va ser rehabilitada cap al 2013.

Edifici de la casa Balvey,  en la part inferior esquerra de la imatge

Es tracta d’un edifici ubicat en una cantonada amb les façanes alineades al carrer i jardí a la resta del terreny, destinat a habitatge unifamiliar.

Consta de planta i un pis amb coberta a dues vessants. L’estructura és de murs de paredat comú i totxo, amb forjats de bigues de fusta i revoltons de rajola.

Les bigues de la segona planta tenen reforços metàl·lics. L’escala interior està feta amb volta de maó de pla.

De planta rectangular compost de planta baixa lleugerament sobreaixecada del nivell del carrer i planta sotacoberta en la part central.

Està estructurat en dues crugies perpendiculars a la façana que dóna a la carretera de Cànoves. Accés lateral. Coberta a dues vessants i terrat pla no accessible. Escala de dos trams d’accés a la planta sotacoberta.

Fotografia Generalitat de la Catalunya

Les façanes són compostes sobre eixos verticals, caracteritzades per un guardapols en forma d’arc carpanell, que conté motius ornamentals en baix relleu consistents en una orla central i fullatges laterals simètrics.

El capcer té un ull de bou oval central i una motllura esglaonada que enllaça amb la cornisa perimetral que incorporava pilastres i regruixos de paraments coronats en certs punts per una barana de ferro forjat.

Casa Balvey és una obra del municipi de Cardedeu protegida com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades : Ajuntament de Cardedeu, Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Can Llibre de Cardedeu

Can Llibre, està situat en la Plaça de Sant Joan, 10 cantonada amb carrer Dr. Ferran, de Cardedeu.

Us passo la seva historia :

  • És una construcció del 1644 i successivament renovada.
  • El 1881 es va fer el jardí.
  • L’any 1882 es féu la vorera.
  • El 4 d’agost de 1912, Lluís Llibre reforma la façana de la seva casa al carrer del Forn (antic nom d’aquest carrer, ja que hi havia un forn). La reforma s’efectuà en un estil eclèctic i s’hi afegí una elevada cornisa.
  • Les tribunes són posteriors a aquesta data, es feren durant la dècada dels anys 30 del segle XX.
  • La construcció o reforma de la Torre Llibre s’inclou dins de la tasca de reforma de façanes de cases entre mitgeres, antigues.
  • Ha estat donada a la vila fa poc temps per la família Llibre.

És can Llibre un edifici de tres façanes que prové de la reforma d’una antiga masia amb planta baixa i dos pisos; tot el conjunt és de caràcter eclèctic.

La façana principal dóna a la Plaça Sant Joan, és asimètrica, de pedra picada amb obertures de diferents tipus: arc escarser a la planta baixa, finestres balconeres de llinda plana amb esgrafiats a la llinda, arcada al llarg de l’amplada de l’edifici en successió d’arc de mig punt.

La façana està coronada per una cornisa de perfil sinuós amb una finestra d’ull de bou al mig.

Les altres façanes, són també d’estructura asimètrica amb tribuna.

Can Llibre està protegida com a bé cultural d’interès local.

 

 

Recull de dades : Viquipèdia i Ajuntament de Cardedeu

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Església de Sant Rafael de Figaró-Montmany

L’Església de Sant Rafael està situada en la Plaça de l’Església, en el Figaró,  municipi del Figaró-Montmany.

Us passo la seva historia :

  • L’antiga capella es troba documentada des de l’any 1413 quan Guillem Figueró va fundar un benefici eclesiàstic.
  • Tota la seva documentació està relacionada a la família Figueró, que van implantar el primer hostal en el camí ral, fins al segle XVII que es traslladaren a Barcelona.
  • La capella es va reedificar al segle XVIII.
  • I de nou en el període 1838-1841.
  • A partir d’aquest moment es converteix en centre parroquial.
  • Durant la guerra del 1936 foren utilitzats pels refugiats.

Edifici entre mitgeres de planta rectangular, d’una sola nau coberta amb volta apuntada. L’absis és semicircular i té coberta d’ametlla.

Hi ha quatre arcades a la nau on se situen retaules i imatges modernes posteriors a la guerra civil. Hi ha una cornisa seguida que dóna la volta a tot l’interior. La façana té una portada d’arc rebaixat i al seu damunt una finestra de mig punt, una d’el·líptica i una d’ull de bou.

Exteriorment, el capcer és de perfil esglaonat, i hi compta amb un campanar d’espadanya amb dos buits.

L’Església de Sant Rafael està inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

 

Recull de dades : Viquipèdia i Ajuntament de Figaró-Montmany.

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Sant Lleïr de Sant Antoni de Vilamajor

L’ermita de Sant Lleïr esta situada en l’antic camí ral que unia les poblacions de Sant Antoni i Sant Pere de Vilamajor; hi ha algun cartell que indica com anar-hi; és pot anar pel carrer de l’Era del Delme.

Us passo la seva historia :

  • El 1303 Bertran de Montrodon va fer erigir una primera capella en la qual establí un benefici.
  • Aquesta família tingué l’ermita fins a la mort de la darrera comtessa de Llívia, a principis de segle XX, després d’aquest fet la parròquia rescatà els drets i la restaurà.
  • L’actual edifici és del segle XVI, possiblement del 1508 segons indiquen les visites pastorals.

Té adossada la vella casa de l’ermità, avui en dia habilitada com a casa de segona residencia, per tant es privada.

A la partió d’ambdues construccions s’aixeca una espadanya, gairebé quadrada.

La planta és quadrangular, la càrrega dels murs està suportada per set contraforts exteriors.

A la façana hi ha una porta allindada, i sobre ella un escut episcopal del 1588.

La teulada, molt gruixuda, és a dues vessants.

Sota del carener, encara a la façana, hi ha un ull de bou.

Davant l’ermita es poden veure una creu de ferro muntada sobre un gran bloc de pedra rodona des d’on es beneïa el terme.

Us passo un enllaç de la Web de l’Ajuntament de Sant Antoni de Vilamajor, on podreu tindre mes dades sobre l’ermita :

https://www.santantonidevilamajor.cat/el-municipi/turisme/llocs-dinteres/ermita-de-sant-lleir.html

I també, a  :

http://vilamajor.blogspot.com/2011/02/sant-lleir-vinculacions-familiars.html

Sant Lleïr és una ermita  inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

 

Recull de dades : l’Ajuntament de Sant Antoni de Vilamajor, Viquipèdia.

Adaptació al text i Fotografies : Ramon Solé

 

 

Església de Sant Andreu de Samalús del municipi de Cànoves i Samalús

L’Església de Sant Andreu està situada en la plaça de  l’Església, en Samalús del municipi de  Cànoves i Samalús.

Està situada en el petit nucli de Samalús, al costat de migdia de la carretera BP-5107, a migdia del Castell d’en Bori, a ponent de la capella de la Mare de Déu de la Salut.

Us passo detall de la seva historia :

  • Se suposa que fou construïda a la segona meitat del segle XI, possiblement sobre les restes d’una esglesiola primitiva.
  • La parròquia de Sant Andreu de Samalús es cita per primera vegada l’any 1060, formant part d’un feu que el bisbe de Barcelona, Guislabert (1034-1062), cedí a Guilia i als seus fills.
  • El document en el qual els comtes de Barcelona, Ramon Berenguer I i la seva esposa Almodis de la Marca, confirmaven que la parròquia pertanyia al noble Mir Geribert i que formava part del feu comtal del castell de Montbui.
  • Un any més tard, un altre document tornava a parlar de Samalús.
  • L’any 1218 apareix esmentada en una donació.
  • Als segles XVI i XVII es van fer importants ampliacions com la construcció de les capelles
  • El 1580, tal i com demostra una inscripció a la façana principal de l’església, es va obrir o modificar la porta d’entrada.

És una església d’una sola nau amb absis rodó i capelles laterals.

Està coberta per volta de canó seguit i encapçalada amb un absis semicircular cobert amb volta de quart d’esfera.

A la banda de l’esquerra té dues capelles cobertes amb voltes ogivals i en les claus de volta es representa la Verge del Roser i Sant Francesc Xavier.

A la dreta hi ha una capella que se situa sota el campanar.

Té una portada rectangular i al seu damunt una fornícula d’arc conopial i una finestra d’ull de bou.

A l’absis hi ha tres finestres de doble esqueixada, centrades exteriorment entre bandes llombardes separades per quatre lesenes que divideixen les dues arcuacions de cada tram.

L’absis va ser sobrealçat amb un aparell més regular, on es van obrir cinc espitlleres.

Del campanar primitiu es conserva la part baixa, el primer cos, rematat amb tres arcuacions llombardes a cada cara i amb una finestra central.

El segon cos del campanar també és romànic. I el tercer cos, més modern, possiblement del segle XVI, té un finestral amb un arc de mig punt a cada costat per a les campanes, i està acabat amb merlets i gàrgoles.

Cal mencionar a Ramon Garriga (Vic, 1876 — Samalús, 1968) va ser ordenat sacerdot el 1901. El 1915, després de passar per la parròquia de Cerdanyola del Vallès, decidí retirar-se a Samalús.

Des de llavors fou conegut com l’Ermità de Samalús. Vivia en una casa prop de la parròquia, el mas Cuní, per on passaren al llarg dels anys amics poetes que amb els seus textos han fixat el record del personatge, el seu tarannà ben peculiar.

Els podem llegir per l’entorn de l’església romànica documentada al segle XI, que conserva íntegre l’absis primitiu, juntament amb dos poemes seus fondament preocupats per la transcendència espiritual.

L’Església de Sant Andreu de Samalús, es una obra inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

 

Recull de dades gràcies a : Endrets, Viquipèdia, Ajuntament de Cànoves i Samalús i altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Església de Sant Genís de l’Ametlla del Vallès

 

L’Església de Sant Genís, esta situada en la plaça de l’Església de L’Ametlla del Vallés.

Us passo un resum de la seva llarga historia :

  • A l’inici del segle Xè Emma, abadessa de Sant Joan de les Abadesses i filla del comte de Barcelona Gifré el Pilós i de Guinidilda, comandava la senyoria de L’Ametlla.
  • L’any 906 va fou present en un Sínode celebrat a Barcelona presidit per l’Arquebisbe Arnust de   Emma a través dels seus representants demanà a favor seu la confirmació de l’església de Sant Genís, situada a la població de L’Ametlla (aleshores anomenada Amigdala).
  • És, però, l’any 932 quan neix oficialment la parròquia. El bisbe Teodoric consagra solemnement l’església i la dedica al màrtir Sant Genís de Roma.
  • Durant el segle XIIè quan es va remodelar i ampliar el temple primitiu que fou de bell nou consagrat per l’arquebisbe de Tarragona Sant Oleguer  l’any 1123.  D’aquella primitiva església romànica només en queda un pany de mur, situat a la cara sud de l’edifici actual, amb dues finestres de doble esqueixada amb arcs de mig punt.
  • Al 1679 per iniciativa del rector mossèn Joan Sanmartí començà la construcció del nou temple que s’edificà sobre l’antiga església.
  • Al costat sud-est de la façana s’aixecà una torre quadricular com a campanar, obres que duraran fins l’any 1692, per bé que més endavant se n’incrementà l’alçada. De la mateixa  època és la Rectoria, adossada a la cara posterior  del temple parroquial.
  • Al juliol de 1936, temps de revoltes i de crema d’esglésies, una hàbil maniobra de l’Ajuntament evità que el temple fos incendiat per part d’un escamot revolucionari foraster, al·legant que ja s’havia destinat l’edifici al Sindicat Agrícola de Rabassaires. Malgrat tot, van destrossar les imatges i els ornaments de l’església. També van derruir l’altar major amb el seu valuós retaule, una veritable escultura artística d’estil neoclàssic.
  • Acabada la Guerra Civil es féu una reforma exterior i interior del   Es va transformar l’escalinata modernista d’entrada al temple i es modificà l’estructura del campanar.
  • A la portada dues pilastres sostenen un arquitrau.  El fris  és decorat  amb motius florals i una cornisa senzilla. El cos superior  té una fornacina coronada amb una bola que encabeix les escultures de Sant Genís de Roma i de Sant Genís d’Arlès. Més amunt hi ha un ull de bou que proporciona il·luminació al cor.
  • Al 1943 es decorà l’absis amb unes magnífiques pintures murals, amb les imatges sobreposades dels Patrons de la Parròquia: Sant Genís de Roma i Sant Genís d’Arlès.

Per a mes dades sobre l’Església Parroquial de Sant Genís, podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Gen%C3%ADs_de_l%27Ametlla

i a :

http://santgenis.org/

La Rectoria, està situada darrera de l’església.

L’Església de Sant Genís de l’Ametlla està protegida com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de l’Historia : Blog de la Parròquia de Sant Genís

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Església de l’Escola Pia de Granollers, sols és un record…!

Església de l’Escola Pia de Granollers, esta situada en el carrer de Sant Josep de Calassanç de Granollers.

També és coneguda per la Capella del Col•legi dels Escolapis.

Els pares Escolapis arribaren a Granollers l’any 1933 i s’instal•laren a l’antic Col•legi de Germans de la Doctrina Cristiana (Maristes). El 1936 aquesta residència quedà totalment destruïda. El rector P. Julián Centelles, aconseguí de l’Ajuntament la venda de l’actual edifici per un preu molt baix. Es tractava d’un edifici llogat per l’Ajuntament per a l’Institut de Segona Ensenyança, que passà a un local de l’actual Biblioteca. les classes l’1 de setembre del 1939 a l’antic edifici de l ‘Institut i es projectà la capella per al nou Col•legi Escolapi (1940), que fou beneït el 3 de juliol del 1945. La creació dels Escolapis fou impulsada per la burgesia industrial de Granollers, de manera que noms com Estebanell, Trullàs i Roca Umbert van cooperar econòmicament.

La Capella del Col·legi dels Escolapis és un oratori a la ciutat de Granollers, catalogat a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. La capella del Col·legi de segona ensenyança dels pares Escolapis és em un angle de la part posterior de l’edifici.

Es tracta d’una estructura quadrangular, amb una torre a la cantonada, envoltada per arcs de tipus llombard. Presenta finestres geminades, una gran arquivolta de poca profunditat i una columna que sosté el timpà amb dues finestres d’ull de bou a sobre.

Tot el conjunt és un revival de l’arquitectura religiosa romànica. Per altra banda, és l’única part de tot el Col·legi que guarda semblança amb el projecte original.

Va sorgir la noticia som Granollers,  que amb les obres aquest estiu de l’Escola Pia de Granollers, s’enderrocaria l’Església :

https://www.somgranollers.cat/noticia/42806/lesglesia-dels-escolapis-senderrocara-aquest-estiu

Església Escola Pia de Granollers, sols es un record !

Us passo un petit article de el9nou del Vallès Oriental, on podem veure l’enderroc d’aquesta Església :

http://el9nou.cat/valles-oriental/actualitat/lescola-pia-de-granollers-enderroca-lesglesia-del-centre/

Foto som Granollers – Fotografia: Xavier Solanas

Amb les obres, l’escola Pia guanyarà 2.000 metres quadrats d’aules.

 

 

Recull de dades i Informacions : Viquipèdia, som Granollers, 9nou del Vallès Oriental.

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Sole

Fotografia de l’enderroc inicial : som Granollers – Fotografia: Xavier Solanas