La masia de can Baró va donar nom a un barri de Barcelona

La masia de can Baró, situat al peu del turó de la Rovira, segons dades existents es va construir o és van fer obres l’any 1674, per tant podria ser mes antiga d’aquesta data.

Es dedicava, com altres masos de la zona, principalment al conreu del blat, el terrenys d’aquesta masia eren prou grans.

Els antics propietaris de la finca van anar venent parts de la finca i va ser així com es va anar urbanitzant el barri. Pertanyia a l’antic municipi de Sant Martí de Provençals i l’any 1897 es va integrar a la ciutat de Barcelona.

La parcel·lació forta de Can Baró  s’inicià al voltant dels anys vint del segle passat, afavorida per l’alta immigració existent, especialment finalitzada la Guerra Civil, sobre als anys cinquanta i seixanta, per això encara trobem cases petites i humils d’aquella època disseminades pel barri.

L’Historia del barri la va marcar tres fets diferents :

  • Les nombroses barraques, entre el final del carrer Francesc Alegre i el carrer Marià Lavèrnia, que pervisqué fins a la dècada dels 80.
  • També, durant la guerra civil, es van instal·lar unes Bateries antiaèries en el Turó de la Rovira, construïdes a mitjan de l’any 1937.
  • i La Pedrera, avui s’utilitza com a aparcament.

Actualment can Baró, es la seu del centre d‘ensenyament ACIS., esta en el carrer d’Alexandre de Torrelles, front de la Plaça de can Baró.

La remodelació última s’ha mirat de mantenir un estil clàssic de masia catalana, conservant el rellotge de sol, i bona cura en general, finestres, balconades…

Per a mes informació de la masia de can Baró, podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Can_Bar%C3%B3

I us passo l’enllaç d’un blog molt interessant de l’historia del barri de can Baró de principis del segle passat, ven segur us pot interessar :

http://canbaro.blogspot.com.es/

 

Dades : Ajuntament de Barcelona

Text i Fotografies : Ramon Solé

El Turó de la Rovira: la batería antiaérea i les barraques de la Post Guerra Civil – Part 1ª #

Barcelona te tres petites muntanyes  dins del seu municipi, conegudes per “Els Tres Turons”,

són tres muntanyes que es troben una al costat de l’altra amb una altitud similar, i que el seu nom és :

Avui farem una mirada al Turó o muntanya de la Rovira, molts de vosaltres, per escurçar el temps agafeu el túnel del mateix nom per poder passar d’un cantó a l’altra d’Horta a la Sagrada Família (eixample) en pocs minuts;  de fet és tot un barri amb una historia relativament recent, el que esta de munt.

Aquest Turo te de altura 262 metres, es un punt estratègic de bona part de Barcelona.

Per tant es va considerar que durant la Guerra Civil és podia posar una bateria de canons antiaeris per defendre la ciutat.

Amb una guarnició de soldats amb comandament permanent.

En l’actualitat, poc queda, sols les restes de l’enderroc

i el record de l’Historia recent.

Veureu que hi ha un munt d’antenes-repetidors

i dipòsits d’aigua en la part mes superior del Turó de la Rovira.

Us passo imatges amb el text que trobareu en el cas de pujar fins aquest Turó :

Per arribar-hi podeu anar per el Parc del Guinardó,

fins la seva sortida superior o agafar el Bus de Barri 119 que us deixarà molt a prop.

L’espai esta gestionat pel Museu d’Historia de Barcelona, hi ha una caseta d’informació a l’entrada.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Demà tindreu la segona Part , dedicada al Barraquisme en el Turó de la Rovira.

El Parc- Bosc del Guinardó de Barcelona

El gran Parc del Guinardó, esta situat en el mateix barri del Guinardó de Barcelona.

Aquest Parc te nou entrades,  per ho, la mes usual , esta on trobem l’escultura “ El nen de la rutlla”

obra realitzada per Joaquim Ros i Bofarull l’any 1961, en l’avinguda de la Verge de Montserrat.

Des d’allà, trobarem  un seguit de bancs, escales i zones de jocs infantils, que s’obren com a avantsala d’un espai natural, és com un Parc – Bosc.

Esdevé un espai natural molt ben cuidat, que permet passar en pocs minuts del context urbà a un bosc quasi frondós.

Trobarem primer, l’antiga Font del Quento, que ja vàrem fer menció fa unes setmanes en el blog  Fonts Naturals, Aigua, Muntanya i Mes…,  

i tot pujant  ens situarem en els jardins històrics, travessats com per un torrent canalitzat amb salts d’aigua, s’organitzen en terrasses que conviden a passejar i gaudir de la vegetació forestal, fins on hi ha un estany,

des de aquí és on baixa l’aigua, que de forma permanent fa el circuit d’anar i tornar…

El Parc del Guinardó, que ocupa uns terrenys que antigament s’havien destinat principalment a ús agrícola i s’enfila turó amunt, direcció al Turó de la Rovira, és un dels espais verds més grans de Barcelona.

Disposa de  tres zones ben diferenciades :

  • La part inferior correspon a un parc urbà;
  • La mitjana, a uns jardins històrics,
  • i La superior, a un bosc forestal que sorprèn enmig de la ciutat

Al carenar, podríem anar als barris de la Nostra Senyora del Coll, i/o a Horta.

És un dels Parcs que son molt visitats per Escoles amb infants petits, famílies al passar part del dia i gent que camina tant per fer un tom o mantenir-se en forma al mig d’una gran Ciutat com és Barcelona.

Text i Fotografies : Ramon Solé

On estem …?

No es un poble, no es una ciutat, no es un barri…. Per ho, on estem?

Senzillament, ens trobem al Turo de la Rovira de Barcelona, on hi ha el carrer de Marià Alvèrnia.

Aquest petit carrer, ens pujaria directament al Turó de la Rovira on havia estat les bateries durant la guerra civil espanyola.

Aquest carrer es com si estigues congelat en el pas del temps… !

Casetes unifamiliar senzilles construïdes en la post guerra. Van ser construïdes amb el suor dels veïns que van voler viure a dalt del Turó de la Rovira.

Actualment, son d’un gran interès urbà, pot ser que sols tinguin cent anys, per ho, la carga social ven segur es molta.

Ens crida l’atenció, varies coses a part de les casetes baixes, una que diu que la va construir un discipol de Gaudí.

Una casa amb una creu semblant a construccions de Gaudi…

Algun carreró, molt curt.

Realment estem a Barcelona, per ho casi tocant el cel, els veïns gaudeixen de pau i tranquil·litat  durant tot el dia !

 

Text i Fotografies : Ramon Solé