Trull d’oli de Can Pujol de Caldes de Montbui (Vallès Oriental)

El Trull d’oli de Can Pujol està en la Carretera Vella de Palau Solità, s/n, dins del bosquet, a mà esquerra, abans d’arribar a Can Pujol.

Historia:

• Moreu-Rey, (1962) situa el trull d’en Pujol prop de la mina del mas Pujol. La mina no s’ha trobat degut a la vegetació, però sí les restes del trull.
• El procediment de fabricació de l’oli, un cop els pagesos havien separat els terrossos, fulles o branquillons de les olives perquè quedessin netes, carregaven les olives i duien la collita cap el trull. En el molí era on es feia la part de la feina més laboriosa de tot el procés.
• Es pesaven les olives que s’anaven tirant per la gronsa. Aquesta era una caixa en forma de piràmide que funciona com un embut deixant caure per l’obertura inferior les olives que s’hi havien abocat. A continuació passaven pel bisenfí que portava les olives fins el trull on serien moltes i convertides en pasta. Aquest, estava format per una pedra inferior plana i vàries pedres giratòries unides per un eix .
• Les curres o moles anaven esclafant les olives que el bisenfí havia portat. Un cop formada la pasta, passaven per la batedora. Les anava remenant de manera constant, per passar després a la pastera, un dipòsit on anava a parar la pasta. Després es passava als esportins que eren uns abassos plans que s’apillaven en una mena de carretó formant el que s’anomena peu. Una vegada el peu acabat era conduït a la premsa la qual exercia una pressió que feia brollar l’oli. A mida que anava regalimant de la premsa era conduït a les bassetes on es netejava amb aigua i per decantació es separava aquesta de l’oli ja que pesava menys i sura .
• Un cop acabat aquest procediment, l’oli ja estava a punt per a ésser envasat en gerres, etc.

Restes d’un antic trull on s’elaborava l’oli procedent del cultiu de les oliveres del Mas i propietats.

Encara s’observen algunes de les parets, i una de les pedres del molí colgada per la terra i restes de l’enderroc.

També es poden veure, tot i que plenes de fulles, dues bassetes o piques de planta circular on queia la pasta.

Al darrera del mur orientat al nord, hi ha una bassa feta de pedra irregular mesurant aproximadament 4 metres d’amplada per 9 metres de llargària. Aquesta està plena de vegetació i aigua.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Laura Bosch Martínez

Adaptació del Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Bassa del Trull de can Robert de Matadepera (Vallès Occidental)

El seu accés es fa des de la carretera de Sabadell a Talamanca, abans d’arribar a la Torre de l’Àngel, a mà dreta de la carretera ha un aparcament i on comença un camí que travessa la riera de les Arenes, cal seguir sempre el camí principal, on en el penúltim revolt abans de Can Robert, hi ha una cruïlla de camins a la dreta, cal seguir el del mig que us portarà al Trull i la seva Bassa.

.Es tracta d’una bassa tradicional, allargassada excavada en el mateix sòl d’uns 0’80 m de fondària en el seu punt més profund per una vintena de metres de llargària i uns 10 a 12 metres d’amplada màxima.

Normalment estan impermeabilitzades amb argila compactada en el fons, però en aquest indret és molt probable que la seva ubicació aprofiti unes característiques del terreny favorable a la impermeabilització natural.

La flora, a més d’argelaga i alguna bardissa en els marges inclou herbassar i plantes de tipus aquàtic com el jonc.

Observacions:

Tot i que sigui del tipus intermitent, des del punt de vista mediambiental, la seva preservació és molt important ja que el biòtop aquàtic manté una relació molt estreta amb els sistemes ecològics que l’envolten.

La presència d’aigua atreu insectes i amfibis, que alhora atreuen a animals més grans com les aus o les serps. A més de ser un punt d’aigua per la fauna, quan aquesta s’evapora o filtra, hi ha altres mamífers que aprofiten per rebolcar-s’hi com el senglar.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Jordi Montlló Bolart

Adaptació del Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Trull de Can Robert de Matadepera (Vallès Occidental)

El seu accés es fa des de la carretera de Sabadell a Talamanca, abans d’arribar a la Torre de l’Àngel, a mà dreta de la carretera ha un aparcament i on comença un camí que travessa la riera de les Arenes, cal seguir sempre el camí principal, on en el penúltim revolt abans de Can Robert, hi ha una cruïlla de camins a la dreta, cal seguir el del mig que us portarà al Trull i la seva Bassa.

El Trull està protegit per una tanca perimetral de fusta. Al seu interior, s’hi observa la mola sotana (1’60 m de diàmetre), reforçada amb un muret de pedra (de 30 cm d’alçada) collat amb morter de calç  formant un conjunt de 2’30 m de diàmetre total. La mola sotana, jussana o mota està desgastava i presenta l’erosió característica provocada pels agents atmosfèrics ja que no té cap coberta de protecció.

Al centre, conserva l’orifici d’encaix de l’arbre (de 0’20 cm de diàmetre), que no és res més que una biga col·locada verticalment a la qual s’hi colla el mecanisme que fa voltar una mola o rotló (de forma troncocònica o amb les parets lleugerament esbiaixades) . Aquesta segona mola, més petita, també presenta un encaix on la travessa una altre bigueta de fusta, normalment rodona, anomenada perxa que per aquest indret es clava a l’arbre que actua d’eix giratori. A l’extrem de la perxa hi ha la tafarra que no és res més que l’indret on s’hi enganxa una bèstia de tir (burret, mula).

La segona estructura, situada al darrera és una columna d’1’10 m d’alçada per 0’80 m de diàmetre. Està realitzada en pedra collada amb morter de calç. Forma part de la jàssena de premsar, de la qual només se n’ha conservat la pedra. En ella s’hi feia bascular una biga de secció quadrangular feta amb una teia, i fixada al terra en un extrem amb els pujants, mentre que per l’altre oposat basculava amunt i avall.

La jàssena permet aprofitar la primera molta. En el costat basculant, un mecanisme d’espiga que es feia voltar manualment per pujar o baixar exercint molta pressió entre els cofins d’espart farcits d’oliva molta que prèviament s’havien col·locat en el assentador amb una fusta planera al damunt de tot.

La tercera i quarta estructura visible, coincideixen amb l’assentador i els vasos comunicants. Aquestes dues estructures i les restes que s’endevinen malmeses al dessota de la segona, estan relacionades amb l’extracció i depuració de l’oli. El funcionament era senzill; un cop la jàssena exercia la pressió sobre les diferents capes de cofins carregades amb la primera molta d’oliva, l’oli començava a rajar i aquest passava pels vasos comunicants fins a quedar recollit en un dipòsit totalment net d’impureses.

La més gran d’elles, l’assentador, presenta forma de ferradura. Mesura 1’35 m d’amplada total per una alçada de 0’85 m i un gruix de murs de 0’28 a 0’30 m. Està feta de pedra i arrebossada amb morter de calç. El seu interior és circular (0’90 m de diàmetre per 0’57 m d’alçada. S’hi observen les empremtes deixades per dues fileres de maó pla (disposat verticalment), que han desaparegut en els darrers anys.

El fons del dipòsit és totalment pla, amb un orifici que comunica amb el dipòsit o vas situat a un nivell inferior, anomenat fona. Presenta la mateixa forma de ferradura, i el mateix sistema constructiu,  però es conserva parcialment. Un cop entrava l’oli en brut a la fona, s’hi afegia aigua calenta en una quantitat precisa.

Aquesta operació anomenada brou, permetia decantar naturalment l’oli, que quedava a la part superior, mentre que al dessota s’hi depositaven totes les impureses. Un cop estabilitzada s’obria l’orifici i passava a un segon dipòsit, anomenat infern, que era on quedava dipositat tot el brou.

Quan ja no quedava res per premsar als cofins, s’hi abocava aigua bullent i es repetia l’operació aprofitant així al màxim la premsada. Un cop finalitzada la primera mòlta, s’iniciava la remòlta en el trull que donava un oli dem més baixa qualitat. El procés consistia en recollir tota la pasta d’oliva esclafada entre els cofins; es tornava a posar a la mola sotana i es tornava a moldre mentre s’escaldava amb aigua bullent.

Es repetia el procés de col·locació entre cofins i aquí sí que es deixava la jàssena amb el còdol (pes) premsant un dia sencer. Ens temps de mancances o per mala collita, encara se’n podia fer una tercera premsada anomenada remoltí i una darrera anomenada sota. L’oli, com a bé preuat, es conservava en tines de pedra i gerres de fang dins els cellers de les cases. Les restes es feien assecar. Els pinyols servien de combustible i la farina que se’n destriava servia per a fer el ranxo pels porcs.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Jordi Montlló Bolart

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Molí de Sant Roc d’Olot

El Molí de Sant Roc està situat en el carrer de Sant Narcís, barri de Sant Roc d’Olot, a tocar al riu Fluvià.

Us passo la seva historia :

• El Molí de Sant Roc és un dels més antics del municipi d’Olot.
• Segons els propietaris del Molí de Sant Roc, l’any 1601, el notari d’Olot -el Senyor Bassols-, va donar permís per la construcció del canal que menaria les aigües del molí.
• Aquest, es va iniciar primer, amb la fabricació de paper i més tard s’especialitzaria en cereals.
• El Molí va resultar molt malmès durant l’aiguat de l’any 1940 i a partir d’aleshores es va encetar la remodelació de tota la façana.
• El Molí de Sant Roc va estar en funcionament fins fa uns trenta anys, moment en què va morir l’avi de la casa i cap dels seus fills va seguir amb l’ofici.

Disposa de planta baixa i dos pisos superiors, més els soterranis on hi estan ubicades les moles, el trull i altres eines necessàries per un molí fariner.

Va ser bastit amb pedra volcànica i carreus ben tallats als cantoners.

Té teulat a dues aigües, amb els vessants vers les façanes principals.

El Molí de Sant Roc és una obra d’Olot protegida com a bé cultural d’interès local.

Fotografia d’Olga Sacrest i Roca – Generalitat de Catalunya

 

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text  : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador / Fotografies antigues : Arxiu Rasola