Can Oliveres de l’Hospitalet de Llobregat

Ca n’Oliveras esta en el carrer de Prat de la Riba, 306 de L’Hospitalet de Llobregat (Barcelonès).

Us passo la seva història :

  • El nom popular es deu al fet que era el domicili habitual de la família Oliveres, propietària de la primera i encara més important línia d’autobusos que circulà inicialment entre L’Hospitalet (centre) i el límit del barri de Sants, i que amb el temps ha anat incrementant en extensió i quantitat els seus recorreguts fins a crear una xarxa de transport públic entre L’Hospitalet i les ciutats que l’envolten (Barcelona, Cornellà, Esplugues, etc.).
Gaspar Coll i Rosell- 1985 / Generalitat de Catalunya

És un casal de planta baixa i dos pisos amb i teulada a quatre vessants de teula àrab. Al centre del primer pis hi ha una gran tribuna amb columnes dòriques i que la part superior fa de terrassa del segon pis.

Gaspar Coll i Rosell- 1985 / Generalitat de Catalunya

Els murs són de maó arrebossat i té esgrafiats de motius florals, al mig, al costat dret i a les llindes de les obertures. Al costat esquerre hi ha un quadre de ceràmica pintada amb la representació d’una estació del Via Crucis.

Ca n’Oliveras és un casal noucentista protegit com a bé cultural d’interès local del municipi de l’Hospitalet de Llobregat (Barcelonès).

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació del Text : Ramon Solé

Fotografies : Maria Angels García-Carpintero Sánchez-Miguel

Casa Roviralta de Barcelona

Casa Roviralta  esta situada en l’Avinguda del  Tibidabo, 31, amb carrer de Teodor Roviralta, 8-10 i carrer de Roman Macaya, 1-5 al barri Sant Gervasi – la Bonanova de Barcelona.

Us passo la seva historia :

  • La casa Roviralta, també coneguda com el Frare Blanc, és un edifici modernista, obra de l’arquitecte Joan Rubió i Bellver,
  • Originàriament era una masia que durant anys va ser ocupada pels frares dominics, motiu pel qual també es coneix com a “Frares Blancs”.
  • Al 1903 la casa va ser adquirida per Teodor Roviralta, i Joan Rubió i Bellvere va ser l’encarregat de portar a terme la reforma de la casa, que va durar fins al 1913.
  • L’any 1914 va guanyar el primer premi del Concurs anual d’edificis artístics de l’Ajuntament de Barcelona.
  • Actualment és la seu d’un restaurant; tot i que els espais han perdut la seva funció original i avui funcionen como a menjadors, encara conserven els seus elements més destacats com la fusteria i les xemeneies.

L’edifici forma part del nucli inicial de cases que des de 1899 van anar construint-se en la nova urbanització de la ciutat-jardí del Tibidabo promoguda per Salvador Andreu i la Societat Anònima el Tibidabo.

La casa Roviralta, també coneguda com el Frare Blanc, és un edifici modernista, obra de l’arquitecte Joan Rubió i Bellver, situat al número 31 de l’avinguda del Tibidabo, al barri Sant Gervasi – la Bonanova de Barcelona. Prèviament la casa era una masia on s’havia establert una comunitat de frares dominics, d’on li ve el seu nom popular del Frare Blanc.

El 1903 va ésser adquirida per l’indià Teodor Roviralta, que va encarregar a Rubió i Bellver convertir-la en una torre residencial.

Primer premi del Concurs anual d’edificis artístics de l’Ajuntament de Barcelona.

La restauració va durar deu anys, fins al 1913. Hom va conservar l’estructura original de la masia però en va canviar totalment l’aspecte exterior: les finestres i portes, així com la façana, van rebre un aspecte molt del gust modernista, i se li va afegir una tribuna, una galeria, les golfes i una capella. El contrast entre el blanc de les parets i el maó i la ceràmica de les obertures li dóna un aire molt harmoniós i personal.

Actualment és la seu d’un restaurant, la qual cosa permet visitar-ne l’interior, on predomina la decoració en consonància amb els elements modernistes que també s’observen a l’exterior.

La Casa Roviralta és una obra protegida com a Bé Cultural d’Interès Local.

 

Recull de dades : Viquipèdia i Ajuntament de Barcelona

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Casa Gaietà Vila d’Olot

La Casa Gaietà Vila està situada en la Plaça del Rector Ferrer, 8 amb cantonada amb  pg. d’en Blay, 60 i Font l’església de Sant Esteve d’Olot.

Església de Sant Esteve

Edifici modernista construït l’any 1905 , és obra de l’arquitecte olotí Alfred Paluzie.

Edifici de tres façanes, cada una de les quals té composició pròpia, destacant, a totes elles, l’exuberància decorativa i cromàtica. La del nord té una tribuna i és la més pobra en decoració. La de l’est té balcons amb arcs conopials. La del sud té una tribuna amb balcons a sobre.

Els acabats de la casa imiten els castells medievals amb diferents elements. Tota ella està molt decorada, tant amb motius vegetals com amb ceràmica vidriada.

Edifici d’habitatges i baixos comercials recentment restaurats, a la planta baixa trobem la coneguda llibreria “El Drac”.

Casa Gaietà Vila és una obra d’Olot protegida com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de Dades : Viquipèdia i altres

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Casa Amatller de Barcelona

La Casa Amatller, està situada en el Passeig de Gràcia, 41de Barcelona.

La Casa Amatller és un edifici modernista del passeig de Gràcia, a Barcelona, projectat per l’arquitecte Josep Puig i Cadafalch entre els anys 1898 i 1900.  Actualment, acull les oficines de l’Institut Amatller d’Art Hispànic.

Us passo un recull de la seva historia :

  • L’any 1898, l’industrial xocolater Antoni Amatller i Costa va voler transformar un edifici vell del 1875, que havia comprat per traslladar-s’hi.
  • L’industrial va encarregar les obres a Puig i Cadafalch, que va apostar per donar-li l’aparença de palau gòtic urbà, amb una façana plana i un pati central amb una escala que dona accés a l’habitatge principal, tot i que l’immoble havia de ser habitat per diverses famílies.
  • El conjunt escultòric va ser realitzat principalment per Eusebi Arnau, tot i que també hi col•laborà Alfons Juyol, els treballs de serralleria van ser obra d’Esteve Andorrà i Farràs.
  • L’any 1941, al pis principal que havia ocupat la família Amatller, l’arquitecte i historiador de l’art Josep Gudiol i Ricart fundà l’Institut Amatller d’Art Hispànic, que encara perdura.

Mirem detalladament com es aquest edifici tant peculiar :

La Casa Amatller té planta baixa, quatre pisos i golfes, sota la teulada a dos vessants que queda darrera el tester esglaonat, recobert de ceràmica policroma.

El nivell de la planta baixa és tot de pedra. La resta de la façana (de la primera a la quarta planta) és recoberta d’esgrafiats característics de l’arquitectura catalana.

La planta baixa té dues portes de reminiscències conopials, a l’esquerra (una de les quals servia d’accés als carruatges), i una a la dreta, d’entrada a la joiera Bagués, oberta a l’indret on hi havia dues finestres. El sector central és ocupat per una galeria de sis arcs rebaixats sobre columnetes de fust helicoïdal amb capitells florals.

El primer pis és centrat per una extraordinària balconada de ferro forjat que comprèn tres obertures amb guardapols molt ornamentat. A l’esquerra hi ha una finestra conopial doble i a la dreta una tribuna, que hom pot relacionar amb la de la casa Martí, de caràcter flamíger.

L’interior d’aquest pis, únic al replà, és també remarcable, ple de detalls i ornaments escultòrics propis de l’estil de Puig i Cadafalch, el qual va dissenyar-ne, a més, part del mobiliari. Cal destacar també el mosaic de terra, de tipus romà, d’elements aïllats que combinen el blanc i el negre, els diversos tipus de ceràmica que recobreixen les parets, i les vidrieres.

S’accedeix en aquest pis per una escala independent, que arrenca d’un pati -a l’estil dels patis gòtics catalans- situat a la dreta del vestíbul d’entrada. Al fons d’aquest pati hi ha l’escala d’accés als altres pisos i l’ascensor.

La segona planta té un balcó d’arc conopial a cada extrem i dues finestres geminades al centre. La tercera planta està resolta amb una galeria d’arcs rebaixats similar a la de la planta baixa. Les obertures de les dues plantes més altes són d’arc conopial, independents i emmarcades per un guardapols senzill al quart pis, i en forma de galeria a les golfes.

La decoració escultòrica és obra d’Eusebi Arnau, que realitzà els elements que envolten la porta i els balcons i la tribuna del principal, així com també els interiors de la planta noble, amb una notable llar de foc. A la façana destaca Sant Jordi i el drac.

En destaca també el saló de les golfes, amb decoració de fusta feta per Gaspar Homar.

La Casa Amatller és una obra declarada Bé Cultural d’Interès Nacional.

L’Article de demà, estarà dedicat a la Casa Batlló de Barcelona.

 

Recull de dades : Viquipedia i altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé