Les victimes per atropellament del tren a Montcada, tenen un monument

Un monument recorda a les víctimes d’atropellaments en Montcada i Reixac, esta situat en un angle del carrer Bogatell amb el carrer Cristóbal Colón , a prop del pas a nivell.

En aquest últims anys, protestes, manifestacions, tallada del pas dels trens, grans pintades, han sigut presents pel soterrament de les vies al pas per aquesta població.

Us passo informació sobre aquest lamentable i trist tema de el Confidencial, en un article del gener de 2017:

https://www.elconfidencial.com/espana/cataluna/2017-02-26/montcada-168-muertos-renfe-cercanias-rodalies_1338457/

I també, en la Veu :

https://www.laveu.cat/noticies.cfm/id/591837/una-ofrena-floral-monument-cruilla-soterrament-recorda-darrera-victima-mortal-vies-tren.htm

Esperem que es porti a terme una solució a aquest problema durant l’any 2019…

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Anuncis

L’antiga Estació de Tren de Sabadell Centre

L’antiga Estació de tren de Sabadell Centre, està situada en la Plaça d’Antoni Llonch de Sabadell. Aquesta antiga estació pertany a  la línia de Manresa  que va entrar en funcionament l’any 1855, quan va entrar en servei el tram construït per la Companyia del Ferrocarril de Saragossa a Barcelona entre Estació de Montcada i Reixac – Manresa i Sabadell Nord.

Realment l’edifici de l’antiga estació data de 1889, i com us he dit, està ubicat a la plaça d’Antoni Llonch, al final de la zona suburbana dels carrers de les Tres Creus – la Salut. Disposa de planta baixa i primer pis, a la seva part central, i d’una petita construcció exempta que allotjava els serveis públics. Les façanes són de composició simètrica, estucades i amb les obertures emmarcades amb pedra.

La manca d’ús a què es condemna l’edifici des del soterrament de la via del ferrocarril va conduir a la seva degradació. Al desembre de 1982 es va aprovar una proposta per a convertir l’estació en una terminal d’autobusos. El 1991 es va restaurar per a dita funció.

Part de l’edifici està cedit a Vallès Fer, una associació creada el 1972 –pertanyent a la Federació Catalana d’Amics del Ferrocarril (FCAF)–, que té per objectiu posar a disposició del centenar de socis grans maquetes a diferents escales que permeten fer-hi córrer trens reals en miniatura.

 

 

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

 

 

Els antics Banys o “Xiringuitos” de la Platja de Sant Joan i de les Barques de Montgat

Des de l’Església , on esta el magnífic nucli antic de Montgat , us podeu dirigir a línia de platja tot creuant les vies del tren per algun dels passos subterranis.

La Platja de Sant Joan i La Platja de les Barques de Montgat hi trobareu encara l’antiga costum d’anar a la platja per fer un bon àpat durant el dia o nit, en els banys Emporium i els banys del Carme,

que s’omplen a l’estiu d’estiuejants degustant les amanides, paelles, fideuas, bones carns i sobre tot el protagonista, la diversitat de peix en que contant.

Aquets banys conserven la part exterior que dona a la sorra i a la mar, igual com fa cent anys en rere i totes pintades de blanc.

Son platges que podeu veure sobre la sorra les barques dels pescadors, i també, una petita llotja oberta a tocar de les vies del tren on venen les seves fresques captures de peix.

Us passo el llistat dels “Xiringuitos del Maresme” mes destacats :

http://www.panxing.net/maresme/activitats/xiringuitos-i-terrasses-del-maresme

També, teniu els bars o berenadors a la sorra de la platja, per prendré un refresc, un entrepà, unes tapes o dinar.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Ara fa mes de cent anys…: Imatges vinculades a Montserrat

Mil vegades miréssim des de qualsevol lloc a la Muntanya de Montserrat i /o per les rodalies del Monestir…

…veuríem molts aspectes que ens cridarien l’atenció i que molts d’elles fa mes de cent anys que hi son allí …!

Crec que val la pena retrocedir per un instant cent anys en rere

i veure 30 imatges de Montserrat, agrupades per temes :

Aeri de Montserrat

Aeri de Sant Jeroni

 


 Capella de Sant Miquel

 La Cova de la Verge de Montserrat

 

 La Font Monumental del Portal

(Dedicarem un article sobre aquesta desapareguda Font)

 Ermita de Sant Jeroni i Restaurant

 Ermita de Sant Joan i Restaurant

 Ermita de Santa Cecilia

 Tren Cremallera de Montserrat

Espero que us hagi agradat aquest petit viatge en el temps… !

 

Text i recopilació d’Imatges : Ramon Solé

 

 

Túnel ferroviari de Montgat

Esta situat entre les dues estacions del Tren (RENFE.)  tot travessant el Turó de Montgat. Concretament  es el túnel ferroviari de la línia Barcelona-Mataró  que travessa el turó unint el barri de les Mallorquines i el barri antic de Sant Joan.

Les dues entrades del túnel són realitzades amb pedra i queden flanquejades per dos grans pilars de planta quadrada amb dues petites finestres i coronats per uns capitells llisos que no sustenten res. La boca del túnel és un arc de mig punt adovellat. A banda i banda hi ha uns elements circulars decoratius i per sobre de l’arc, a manera de coronament, uns merlets.

Es va extraure pedra de la part superior del turó per estendre sota el carril del tren.

El Túnel de Montgat destaca perquè és el primer que fou realitzat a Espanya, amb motiu de la inauguració de la línia de ferrocarril Barcelona-Mataró, l’any 1848. En el moment en què fou realitzat costà 62.500 duros, i fou un gran esdeveniment.

Us passo informació sobre el Turó de Montgat :

https://www.descobrir.cat/ca/agenda/el-turo-de-montgat-150973.php

 

Dades : Viquipèdia i RENFE.

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

El Túnel del tren i l’arribada del Tren a Sant Pol de Mar

Crec que com esta explicat de forma clara i precisa, he pensat en reproduir l’explicació que l’Ajuntament de Sant Pol de Mar ens fa en els cartells de la via publica, sobre : El Túnel del tren i l’arribada del Tren a Sant Pol de Mar. ( En el temps aquests cartells s’han deteriorat i fotogràficament no es pot llegir el seu contingut)

El Túnel del tren a Sant Pol de Mar :

“ El 1854 començaven les obres per a posar les vies, que a partir d’aleshores dividirien el territori en dues parts: la platja i el poble. L’obstacle més gran va ser travessar el turó de Sant Pau, doncs va caldre enderrocar dues cases per poder obrir el túnel, es varen succeir diverses esllavissades del sostre que hagué de ser reforçat amb branques, taulons i terra i es van haver de desallotjar les cases de dalt del turó de Sant Pau per precaució davant del perill aparegut. 

Més tard, el 1859 es va enfonsar la meitat de la mina emportant-se una de les tres cases de dalt del turó i les escales de Sant Pau. Es va tapar el forat col•locant un mur darrera de les tres cases i es referen les escales de l’ermita, que tenen un aire ferroviari perquè la companyia de ferrocarril es va fer càrrec dels desperfectes.

El túnel a Sant Pol l’anomenaven ”la Mina”, probablement perquè era un túnel de grans dimensions per aquella època o potser perquè, segons explica  la llegenda, des del Monestir de Sant Pau -situat just a sobre del turó- hi havia un soterrani (o alguns soterranis) que baixava fins a la platja, el qual guardava el tresor d’una gran estàtua d’un dimoni d’or massís. “

L’arribada del tren a Sant Pol de Mar :

“La segona meitat del segle XIX va suposar una sèrie de canvis cabdals per a la vila, la qual va començar a transformar-se en el que avui en dia és. Aquests grans canvis es poden agrupar en dos esdeveniments: l’arribada del ferrocarril i l’adquisició dels terrenys de la Punta per part de Pau Simon, cosa que va produir una transformació progressiva del paisatge de Sant Pol des de mitjans del s. XIX i durant tot el s. XX.

Abans que hi hagués tren, les mercaderies de certa quantia i volum s’enviaven per mar, en unes barques conegudes com “barques de tràfec”. Per terra el transport es feia amb carros i diligències. A la península, el primer tren va ser el que va fer el trajecte Barcelona-Mataró. I ja el 4 de gener de 1856 es va inaugurar el trajecte Mataró-Arenys.

Per a construir el tram per Sant Pol primer van haver de mirar per on el feien passar, si per la costa o pels garrofers (per darrere del poble), per temes logístics, van decidir construir-lo per la costa, així l’estació no estaria tan allunyada. El fet de dividir el poble en dos y col·locar la via i la estació davant de la platja va provocar enfrontaments entre els pescadors i la Companyia del Ferrocarril, com que la via estava tant a prop del mar i de la costa (on els pescadors guardaven les seves barques)

Quan hi havia tempesta l’aigua i les barques s’enfilaven damunt de la via i, si en un inici això no havia suposat cap problema, ja que si hi havia tempesta els trens no circulaven, cap el 1880 va esclatar el conflicte en projectar-se un mur de pedra per a  evitar que el mar malmetés la via, una solució que no agradà gaire als pescadors, que en ser una important majoria comptaven amb el favor de la classe política.

Arrel d’aquest conflicte sorgí la publicació mensual “El Sanpolench” (1890 – 1894) totalment enfrontada a la Companyia del Ferrocarril.”

Sigueu prudents si passegeu per aquesta zona, donat que encara avui en dia, cal creuar les vies, que estant senyalitzades.

 

Text : Estret dels cartells de l’Ajuntament de Sant Pol de Mar

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Pont de la via del Tren de Sant Pol de Mar

Si entreu a Sant Pol de Mar amb el tren, hi ha un pont que creua la Riera de Sant Pol de Mar.

Prou important des de que hi ha tren… això era per allà el any 1859.

Ha resistit, a fortes avingudes de la Riera i turmentes de la Mar.

Quan viatgem en tren pel Maresme, no donem la importància de tenir ponts de la via de Tren,  com el que va tindre i el te…Sant Pol de Mar.

 

 

Text i Fotografies : Ramon Solé