Masia de can Ganga de Tossa de Mar

La Masia de can Ganga, està situada en el carrer de Codolar, 4, està ubicat a llevant del barri de la Roqueta de Tossa de Mar

Carrer del poble antic de Tossa de Mar

Can Ganga , també va ser conegut per Can Leandro; es tracta d’un típic exemple de Masia fortificada del segle XVI construïda fora muralles, la qual consta de tres plantes i coberta d’una sola aigua de vessant a façana amb un ràfec de tres fileres: la primera de rajola plana, la segona i la tercera de teula.

Us passo la seva historia :

  • Aquesta casa rep el nom de dos dels seus llogaters: Leandro Macaya Xiberta i una família el motiu de la qual era “Ganga”.
  • Es de les primeres cases construïdes fora del clos murallat. I
  • A la segona meitat del segle XVIII era propietat del patrici Tomàs Vidal i Rei, un dels primers “indianos” a enriquir-se mar enllà i en qui s’ha volgut trobar una descendència directa de Vitalis, el patrici romà de la vila dels Ametllers. Aquest fill de Tossa, que era tractat de “don” pels seus veïns, anà a Amèrica dues vegades i es convertí en el tossenc més ric. Tant, que la seva autoritat era superior a la del mateix batlle. Portava botons d’or als punys de les camises i a l’armilla, sivelles d’or a les sabates, lluïa xarrateres al vestit de cerimònia, corbatí i espasí amb guarniment i funda, tot d’or. Guardava rapè en capses d’or o d’argent, i eren de metall preciós també els guarniments dels seus cavalls.
  • És d’ell el llegat més gran que cap tossenc mai no hagi fet al seu poble: fundà l’Hospital dels pobres, que li va costar més de 17250 lliures.

La façana principal de Can Ganga, és la que dóna al carrer de la Roqueta i està estructurada internament basant-se en tres crugies. La planta baixa consta de tres obertures, a destacar especialment el gran portal adovellat d’arc de mig punt amb unes dovelles de grans dimensions molt ben escairades.

En el primer pis o planta noble trobem tres obertures. La central, ubicada simètricament al portal d’entrada, és rectangular i està equipada amb llinda monolítica, muntants de pedra i ampit treballat. Les dues impostes, estan ornades amb dos querubins respectivament.

Simultàniament aquesta finestra central es troba flanquejada per dues obertures – una per banda- les quals es troben en un estat avançat de deteriorament. La de la dreta és la que surt pitjor parada, com així ho evidencien tant els petits arcs lobulats com, sobretot, l’ampit.

El segon pis executaria les tasques d’altell. Simètricament al portal i a la finestra central, aflora de la façana una petita protuberància flanquejada per dues obertures -una per banda- les quals també es troben immerses en un estat avançat de corrupció i deteriorament. La de la dreta és una petita finestra amb dos arquets lobulats i un petit ocul en la llinda.

Actualment es seu del Museu etnogràfic de Tossa de Mar.

Can Ganga és un edifici que forma part de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

 

Recull de dades gràcies a l’Ajuntament de Tossa de Mar, Viquipèdia i altres.

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Anuncis

Vila Vella de Tossa de Mar

La Vila Vella de Tossa de Mar, està situada a peu de costa, en un promontori on havia hagut un poblat ibèric,es suposa, que a l’interior del recinte n’hi devia haver un altre, també emmurallat però de dimensions més petites, d’època romana.

Us passo la seva llarga historia :

  • El castell de Tossa fou erigit el 1187 per disposició de l’abat de Ripoll, que posseïa el lloc des de l’any 966 per donació del comtat de Barcelona al monestir de Santa Maria de Ripoll. L’abat de Ripoll concedí també el mateix any de 1187 una carta de poblament, que permetia de construir dins i fora del recinte fortificat, i que es troba a l’origen de la Vila Vella. La senyoria del monestir de Ripoll, molt rigorosa pel que fa als beneficis obtinguts de la pesca, perdurà pràcticament fins a la fi de l’Antic Règim.
  • Segons Enric C. Girbal, l’any 1240 és esmentat el castell de Tossa (castrum de Torsa) en un document d’un plet causat per drets de pastura.
  • L’any 1285, ran de l’intent d’invasió de Catalunya per part dels francesos, la població va ésser força malmesa.
  • Pel fogatjament dels anys 1365-70, sabem que en aquestes dates hi havia vuitanta-un focs a Tossa, tots pertanyents a l’abat de Ripoll.
  • El 1371 fou venuda pel castlà Arnau de Soler a Pere de Riera.
  • Hi ha també notícia d’obres que es feien a les fortificacions de Tossa el 1371.
  • No queda ben clar si la gent tenia un refugi al castell a més de casa a la Vila Vella o si l’anomenat castell correspon de fet a aquesta vila closa per les muralles.

La gran varietat en el tipus d’aparell, tant en la muralla com a les torres evidencia una constant transformació en tot el recinte amb obres, reparacions i restauracions.

Fins avui i en espera d’estudis més aprofundits i deixant de banda les etapes ibèrica i romana, es distingeixen tres fases :

Fase I, construcció d’un primer recinte al final del s. XII.

Fase II, reconstrucció de l’abad Descatllar el s. XIV.

Fase III, Reparacions i restauracions fins als nostres dies.

Actualment és l’únic exemple de població medieval fortificada que encara es conserva al litoral català.

Es va construir a inicis del segle XIII i es conserva gairebé la totalitat del seu perímetre original amb els seus murs emmerletats.

El pany de mur distribueix quatre torrasses i tres torres cilíndriques rematades per matacans.

Les torres més conegudes són :

  • La torre d’en Joanàs, que presideix la badia;
  • La torre de les Hores, situada a l’entrada del pati d’armes, i que deu el nom al fet que era l’únic lloc on hi havia un rellotge públic, i
  • La torre d’es Codolar, també coneguda com la torre de l’Homenatge, que presideix la platja d’es Codolar

En el punt més alt de la Vila Vella hi havia hagut el castell, que consistia en una torre de guaita i una estança de planta rectangular.

Actualment no existeix, ja que en el seu antic emplaçament s’hi va edificar l’actual far.

L’interior de la Vila Vella és un espai amb molt d’encant, format per carrerons estrets amb paviment de còdols i on encara s’hi poden admirar molts finestrals gòtics, bellament historiats.

En el moment de màxima esplendor (s. XV), la Vila Vella integrava unes vuitanta cases.

La majoria dels habitatges van aprofitar el mur de la muralla com a paret de fons.

A partir del segle XVI la població es va començar a expandir fora muralla.

Les primeres edificacions es van fer al barri de sa Roqueta i seguint el camí ral.

Cal destacar el magnífic portal dovellat que dóna entrada a la Vila Vella a través del pati d’armes.

A l’interior de la Vila Vella destaca especialment l’antiga església de Sant Vicenç.

Aquesta església d’estil gòtic tardà es va construir al segle XV damunt l’anterior església romànica, descoberta recentment i datada dels segles XI – XII.

Orientada nord-sud, i en una posició privilegiada sobre un penya-segat de cinquanta metres, el seu aspecte original resultava segurament molt imponent.

Té una sola nau, capçalera poligonal de tres panys acompanyada d’una sagristia i d’una capella lateral a tall de braç de transsepte a la banda oest; a l’est, possiblement l’espai s’eixamplava amb una filera de tres capelles.

Actualment, només l’absis i la sagristia conserven la coberta.

A la capçalera, la volta ogival està sostinguda per sis nervis que es reuneixen a la clau de volta decorada amb la imatge de Sant Vicenç.

S’han trobat restes d’una escalinata a la galilea a l’entrada.

En un dels nervis de l’absidiola esquerra, hi trobem el capitell dedicat a Sant Joan Baptista.

L’any 1931va ser tota la Vila Vella “ Declarat  Monument Històric Artístic Nacional.

 

 

Recull de dades gràcies a : Ajuntament de Tossa de Mar, Diputació de Girona, Patronat de Turisme de la Costa Brava de Girona, Viquipèdia.

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Vil-la romana dels Ametllers a Tossa de Mar

La Vil-la romana dels Ametllers, està situada en l’Av. del Pelegrí, 5 – 13 a Tossa de Mar.

Descoberta el 1914 pel Dr. Ignasi Melé, la vil·la romana dels Ametllers (segles I aC – VI dC) és una de les vil·les més importants de l’antiga província de Tàrraco.

Dedicada especialment al conreu de la vinya i a l’exportació de vi de gran consum, és un exemple clàssic d’explotació agrícola a la Mediterrània romana.

A la part rural hi podem veure la base de la premsa i les estructures destinades principalment a l’emmagatzematge.

Arquitectònicament, consta de dues àrees ben diferenciades: la pars urbana i la pars fructuària.

La seva situació al vessant oriental del turó de Can Magí, de cara al mar i amb un clar domini sobre la badia, condicionà la distribució de l’edifici.

La pars urbana o zona noble del conjunt, situada al nivell superior, dóna fe de la magnitud de la vil·la en tots els aspectes, especialment al segle II dC.

Hi destaquen el triclinium, el templet, les termes, la troballa d’un menjador d’hivern i el sofisticat sistema de reutilització de l’aigua.

La pars fructuària, situada al nivell inferior, era la zona industrial on s’ubicaven els magatzems i les sales de processament dels productes agrícoles.

S’hi elaborava vi, oli, salaons i també s’hi guardaven cereals.

Aquests tipus de vil·les combinaven a la perfecció l’explotació del territori, que en el cas de la vil·la dels Ametllers abraçava bona part de l’actual municipi de Tossa, amb el luxe i les comoditats dels propietaris.

Cal esmentar que la majoria de les estructures que es conserven actualment són de l’època augustal (final del segle I aC – principi del segle I dC).

Us passo un article del Diari de Girona, amb data 24.05.2011 que fa referencia a la Vil•la romana dels Ametllers a Tossa de Mar :

https://www.diaridegirona.cat/comarques/2011/05/24/villa-romana-dels-ametllers-tossa-mar-sera-cultural-dinteres-nacional/489344.html

Les peces escultòriques trobades a la Vil·la Romana dels Ametllers, així com el mosaic d’en Vitalis, els estils d’os i d’ivori, les ceràmiques, les monedes o les fíbules es poden contemplar al Museu Municipal de Tossa,

són un fidel testimoni de la vida diària de la vil•la, als segles I aC – VI dC.

Si no la coneixeu, es una bona excusa per visitar-la i donar un bon tom per gaudir de Tossa de Mar.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Tossa de Mar, Viquipèdia, Diputació de Girona i Altres.

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

El Far de Tossa de Mar

L’emplaçament de El Far : està situat en el cap de Tossa on està la Vila Vella a Tossa de Mar.

El Far va ser inaugurat en 1917 i reemplaça llavors els focs d’antany.

És actualment la seu del Centre d’Interpretació dels Fars de la Mediterrània.

Aquest equipament innovador pel que fa al plantejament museològic és un espai de referència per a tota aquella persona interessada a obtenir una visió aprofundida del món dels senyals marítims.

El centre és audiovisual i el discurs ens acosta d’una banda a la història i a la tecnologia del món dels fars, i de l’altra, a la vida dels faroners. L’espai pròpiament de museu permet contemplar diverses peces relacionades amb aquest patrimoni marítim.

El Far de Tossa de Mar obrirà com a espai museogràfic, segons Diari de Girona, us passo la informació:

https://www.diaridegirona.cat/selva/2018/10/07/far-tossa-mar-obrira-espai/939195.html

Per a mes amplia informació sobre el Far de Tossa de Mar, podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Far_de_Tossa

El Far de Tossa de Mar, forma part de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Des de les rodalies de El Far, es poden observar boniques vistes tant de la costa com de l’interior de Tossa de Mar.

 

 

Recull de dades : Ajuntament i Oficina de Turisme de Tossa de Mar

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Creu de Terme de Tossa de Mar

La Creu de Terme està situada en el carrer del Portal de Tossa de Mar. És una creu de terme de pedra calcària de Girona emplaçada davant de l’entrada principal al recinte de la Vila Vella i dins un jardinet quadrat envoltat d’una barana de ferro i fa una alçada d’uns 3,5 metres.

Un passo detall de la seva historia :

  • La Creu ha estat datada als segles XIV-XV.
  • Aquesta antiga creu de terme estava situada al cementiri de Tossa de Mar.
  • Fou emplaçada al seu lloc actual l’any 1956.
  • En aquesta zona hi havia hagut cases adossades a la muralla.

El seu estil és gòtic popular i consta de base, fust i capçalera o creu. La base està formada per tres esglaons concèntrics de blocs de pedra.

Allà comença el fust poligonal fins a arribar a un capitell senzill on hi ha a un costat la imatge de Sant Pere, patró dels pescadors, i a l’altre Sant Benet, fundador dels benedictins.

Pel que fa a la creu pròpiament dita, té les extremitats acabades amb flors de lis.

L’anvers té la imatge de la mare de Déu amb un nen petit en braços i el revers la imatge de Jesús crucificat, amb els braços estesos i les cames creuades.

A Tossa de Mar, hi ha una segona Creu de Terme, aquesta està situada al davant del santuari de Sant Grau d’Ardenya, us passo la informació :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Creu_de_terme_de_Sant_Grau_d%27Ardenya

La Creu de Terme  forma part de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Creu de Terme de Sant Grau de Tossa de Mar

 

Recull de dades : Ajuntament de Tossa de Mar i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Antic Mas Rabassa de Tossa de Mar

L’antic Mas Rabassa està situat en el carrer de La Guàrdia, 56 de Tossa de Mar.

Mas Rabassa, també ha sigut conegut per can Magí o per la Torre de Can Gich.

Datat al s. XIV, és un mas fortificat que presenta una torre de guaita quadrangular del s. XVI, amb pisos i barbacana.

Destaca també la garita situada en un angle del primer pis, del segle XVII.

Un parell de segles més tard es va fortificar amb la torre quadrada, la barbacana i la garita.

A la base de la garita hi ha una gran base circular de pedra amb una inscripció relativa a la seva datació i al seu propietari. Del que es pot veure del carrer, es pot transcriure el següent: IESUS · MARIA · (IQ)? · IAUMA · RABASA · ME FECIT 16(…)?

Es pensa que fou de les primeres cases construïdes fora de la protecció de les muralles.

Mas Rabassa forma part de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Tossa de Mar i Viquipèdia i Altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Torre des Moros de Tossa de Mar

La Torre des Moros és un edifici del municipi de Tossa de Mar,  situat sobre les penyes més altes del puig de Can Magí.

Us passo breument la seva història :

  • La seva construcció es remunta al segle XVI, arran de repetides incursions de la pirateria del Mediterrani.
  • Possiblement fou construïda en època del rei Felip II (1527-1598), ja que va expedir un decret reial amb motiu d’augmentar la construcció de torres de guaita contra la pirateria.
  • Aquesta torre vigilava el pla on s’estén la Tossa moderna i els camins que, a través dels boscos, condueixen a les cales on solien desembarcar els sarraïns.
  • La torre fou abandonada a finals del segle XVIII.
  • Cap a finals del segle XIX el mal temps i un llamp van esberlar-la pel costat de ponent i s’anà enrunant.
  • Fou restaurada el 1997, aquesta restauració ha recuperat i consolidat la torre i ha reconstruït les barbacanes. S’han aixecat i consolidat les parets, se li ha posat coberta, s’han fet accessos metàl•lics, s’ha il•luminat i s’ha restringit el seu accés interior.

Aquest edifici, és fet de pedra, sobre d’un petit terraplè, i arrebossat.

Consta d’una entrada elevada i dos nivells d’espitlleres, obertures petites i quatre barbacanes i una terrassa al pis superior.

Les seves mides aproximades són de 8 metres d’alçada per 6 d’amplada.

Se’n diferencien dos nivells. El primer, a més de la porta, conté dotze obertures d’espitllera marcades a l’exterior amb tres peces ceràmiques. Dues marquen l’escletxa i la tercera fa de dintell. L’altre nivell té quatre obertures grans que estaven emmarcades per peces ceràmiques que sobresortien, actualment restaurades.

Aquestes obertures feien possiblement la funció de balcons per permetre al vigilant una millor visibilitat.

Originalment, tant l’interior com l’exterior estava arrebossat.

La porta d’entrada estava al primer pis i aquest estava dotat d’un empostissat de fusta, espitlleres i barbacanes amb llindes de fusta.

Generalment, aquest tipus de torres es podien comunicar entre elles, com és el cas de la torre del far de la Vila Vella, la torre d’Agulla Pola o les restes de la Torre del Gorg Gitano.

Es comunicava amb les torres veïnes per mitjà de senyals de fum o de llum a la nit.

La guàrdia permanent avisava els vilatans en cas de perill d’atac barbaresc, i així es podien protegir a l’interior de les muralles.

La Torre des Moros Forma part de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Tossa de Mar, Viquipèdia i Altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Església de Sant Vicenç de Tossa de Mar

L’Església de Sant Vicenç està situada en la Pl. de l’Església a Tossa de Mar.

No s’ha de confondre amb Església Vella de Sant Vicenç.

Us passo la seva historia :

  • La primera església de Sant Vicenç es va construir en un indret elevat de l’antiga vila de Tossa, on hi havia hagut el poblat ibèric i, més tard, la colònia romana. Al segle X va ser quan el temple va quedar subordinat al monestir de Ripoll, després que el comte Miró de Barcelona li fes donació de l’alou de Tossa.
  • Fins el segle XVIII (1755), no es construiria l’actual església de Sant Vicenç de Tossa de Mar, quan la població va sortir de les seves muralles i va anar-se assentant a la plana.
  • El nou temple es va consagrar al cap d’11 anys, el 1776, i es va fer una processó solemne per fer el trasllat simbòlic del culte de l’antiga a la nova parròquia.

Sant Vicenç de Tossa és un edifici de grans dimensions situat al mig de la Vila Nova de Tossa que es basa en una nau central i capelles laterals.

Està adossat a les actuals dependències de l’Ajuntament i del Consell Comarcal, amb les quals forma una illa de cases.

El disseny de la planta de l’església és d’arrel contrareformista (segles XVI-XVII) i va ser dirigida pels mestres de cases Josep Petit i Salvi Lliura, en dues etapes.

La nau central és molt voluminosa i a tot voltant hi ha diferents capelletes, cinc per banda, les quals estaven totes decorades amb retaules que es van cremar durant la Guerra Civil. Tant sols se’n va salvar un: el de la Puríssima.

Les parets presbiterals i la volta del temple estan decorades amb pintures murals.

La façana, d’estil barroc tardà, va ser alçada en pedra de Montjuïc (Barcelona), i sobre la porta d’entrada, destaca l’escut de la població i la imatge del sant patró.

Cal destacar, a més la gran devoció que genera a la gent del poble una imatge de Sant Sebastià. Aquesta devoció es referma cada any amb el vot de la vila quan els dies 20 i 21 de gener els feligresos fan una caminada fins a Santa Coloma de Farners per commemorar el fet que Sant Sebastià els salvés de la pesta.

Sant Vicenç de Tossa forma part de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Tossa de Mar i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Capella de la Mare de Déu dels Socors de Tossa de Mar

La Capella de la Mare de Déu dels Socors, està situada al carrer de la Mare de Déu dels Socors de Tossa de Mar.

Us passo la seva historia :

  • Es tracta d’una capella d’origen mariner que Antoni Caixa, patró, mercader i negociant, va fer construir amb llicència episcopal el 1593, en el lloc anomenat el camp de la Creu, just on el camí ral es bifurcava cap a la Carbonera i cap a Lloret de Mar.
  • Originalment el seu emplaçament era un indret solitari, enmig d’horts i relativament allunyat del portal de la Vila Vella.
  • És possible que l’origen de la construcció sigui una prometença d’Antoni Caixa en algun moment de perill al mar.
  • La capella va ser objecte de restauracions posteriors del primer terç del segle XVIII (ca. 1718-20). En aquest moment s’amplià allargant-la i alçant-la tot fent una nova volta de canó.
  • Desamortitzada el 1870, fou comprada per Miquel Martí i Vidal en nom del poble.
  • A partir d’aquest moment també s’hi van fer reformes al terra, la porta, als arrebossats exteriors i al campanar (1889).
  • El 1936 es va produir la destrucció d’altars, ornaments, imatges, campanes i bancs de la capella. En aquest episodi de grans destruccions de patrimoni artístic eclesiàstic es va acabar amb un retaule barroc de 1726, atribuït hipotèticament a l’entorn de Pau Costa.
  • La capella es va reconstruir entre 1943 i 1944.
  • Les darreres reformes importants són de 1967, quan es va treure el cor i l’escala de cargol que hi duia, als peus de la nau i es van posar uns plafons de fusta pirogravats a les parets lateral.

La Capella dels Socors és un edifici de planta rectangular, volta de mig punt i coberta de doble vessant a laterals. La capella està orientada al nord.

La façana, arrebossada i pintada, consta d’un portal emmarcat de pedra amb una llinda arquejada, d’una fornícula de Sant Sebastià, d’un òcul i d’un campanar de cadireta reformat a finals del segle XIX i amb una campana de 1943.

Tota ella està arrebossada i pintada excepte les angles i el portal, que deixen veure les pedres cantoneres i del marc de la porta.

Pel que fa a les festes, arrels paganes i tradicions associades, el 2 de juliol s’hi celebra la festa de la Mare de Déu dels Socors.

La Capella dels Socors, forma part de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades : Ajuntament de Tossa de Mar i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Ses Peixateries de Tossa de Mar

Tossa de Mar recupera l’espai de “Ses peixateries”, es va inaugurar el 6 de desembre de 2018.

La imatge de l’escultura “La Peixatera de Tossa”, està al carrer Ses Peixateries, a tocar del passeig de Mar de Tossa de Mar.

Evoca que hi havia hagut venda de peix fins que l’any 1994,

quan es va jubilar la darrera peixatera, Paquita Ros.

La Peixatera de Tossa, és una obra de Ció Abellí.

Us passo la noticia de Laselvatv.cat , de la inauguració de l’espai de “Ses peixateries” : https://www.laselvatv.cat/index.php/premsa/2206-tossa-de-mar-recupera-l-espai-de-ses-peixateries

També, elpuntavui, va fer-se ressò d’aquesta informació :

http://www.elpuntavui.cat/societat/article/5-societat/1522141-una-escultura-d-una-peixatera-evoca-el-passat-mariner-de-tossa-de-mar.html

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Tossa de Mar i propi.

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé