Can Gambús de Sabadell (Vallès Occidental)

Can Gambús està situat entre el carrer del Regne Unit, la Ronda de Jean Monet i carrer Hongria de Sabadell.

Us passo dades historiques :

  • Can Gambús és una masia de Sabadell, situada al barri de Can Gambús.
  • Es tracta d’una masia documentada a mitjans del segle XVI amb el nom de Mas Anglada; aleshores pertanyia al terme municipal de Sant Pere de Terrassa.
  • L’edifici actual és de finals del segle XIX, però, al seu entorn, prop del torrent de Vallcorba del Sot, s’hi ha documentat restes d’un mas més antic.
  • Al voltant de la masia s’ha urbanitzat el parc de Can Gambús.

Es tracta d’una masia de planta baixa, pis i golfa, amb coberta a dues vessants que donen aigües a les façanes laterals.

La golfa està rodejada per un porxo d’arcs de mig punt.

Sobresurt del conjunt una torre quadrada, coronada per un mirador amb balustres.

Adossada al mas hi ha la capella, que té un atri d’entrada.

L’any 2011 va ser objecte d’una profunda remodelació per mantenir l’edifici en bones condicions i convertir-lo en un restaurant.

El parc de Can Gambús amb prop de 116.000 metres quadrats és el segon parc més gran de la ciutat després del parc de Catalunya.

Disposa d’una amplia vegetació, amb un seguit de placetes, d’un gran nombre de bancs i altres serveis.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació del Text i Fotografies: Ramon Solé

Forn de calç de Can Robert de Matadepera (Vallès Occidental)

Forn de calç situat a mà esquerra del Camí de Can Pobla, abans del penúltim revolt que mena a Can Robert. El seu accés es fa des de la carretera de Sabadell a Talamanca, davant de la Torre de l’Àngel a mà dreta de la carretera s’inicia un camí que travessa la riera de les Arenes.

El forn es troba en el marge esquerre del camí, tot just un cop travessada la canal que baixant de la Carena de l’Estret, s’incorpora, pel vessant hidrogràfic esquerre, al Torrent de Can Garrigosa.

Està construït aprofitant el marge natural del terreny. És de planta circular, (4’60 metres de diàmetre per 2’40 metres d’alçada. La boca del forn o fogaina està totalment desapareguda; estava orientada en direcció nord-oest. La part superior de l’olla, la corona, està protegida amb una tanca de fusta.

El Parc de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac ha col·locat una tanca de protecció realitzada amb branca natural que s’incorpora naturalment a l’espai. A la part inferior, d’accés al forn, hi ha un plafó explicatiu.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Jordi Montlló Bolart

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Ermita de Sant Genis de Rubí (Vallès Occidental)

L’Ermita de Sant Genis està situada en el Camp de Sant Genis de Rubí.

S’hi arriba per l’Av. de Castellbisbal, per la de Josep Pujol i carrer de la Muntanya.

Us passo la seva historia:

  • El 1080 el feudatari del castell de Rubí, Ramon Seniofred fa testament i dona, entre altres llegats, a Sant Genis de Rubí, tres mancusos per arranjar-la (BENCOMO et alií, 1986). La família d’aquest personatge, probablement, va bastir l’ermita i devien ésser els propietaris del “Palatio” que se cita en documents relacionats amb aquest lloc (SERRA, 1961; 1983) -tampoc es pot oblidar que el torrent que passa al peu es diu el Palau-.
  • Es troba a la finca de can Casanoves, la qual també es mencionada en un pergamí de l’any 1217 (RUFÉ, 1984a; 1997a).
  • L’any 1234 s’estableix la peça de terra dita “Tricella”, que estava cap el sud de les terres de Sant Genis. Existeixen diversos testimonis de deixes a l’ermita durant els segles XIV i XV (VILALTA, 1983).
  • El 1584, en una processó de rogatives s’esmenta la creu de can Casanoves (XERCAVINS, 1989).
  • El 1585 existia un ciri de Sant Genis que es venia per a construir un retaule per a l’esmentada capella, que es conserva, en part, al Museu de Rubí: al centre hi ha la crucifixió i als costats sengles escenes de la vida del Sant (VILALTA, 1983).
  • Es té notícia, recollida per J. Serra Rosselló, de la querella d’una parella de rubinencs que ballaven sardanes a la capella de Sant Genis, en l’aplec de l’any 1587, alternant aquests balls amb altres, dels que es té notícia des de l’any 1444, on en un d’ells es diu que es feu una capta pels “jutgles”, en la que es recolliren sis ous i nou diners (ARÍS, MARGENAT, 1983).
  • Dins la segona meitat del segle XVII, donat el dret d’asil de les esglésies, els veïns hi van portar caixes, fruita i altres objectes, arribant alguns, fins i tot, a dormir allà mateix.
  • Aquesta situació va provocar que l’any 1677, es mani sota pena de multa i excomunicació que tothom desallotgi l’ermita, prohibint al mossèn la celebració mentre no presenti l’ermita la deguda decència.
  • El segle XVII es parla de l’existència del càrrec de baciner i el 1713 es celebra aquí el matrimoni de Bernat Martí i Maria Balasch.
  • El 1739 es va fer la campana “Genisa”. El vuit d’agost de 1739 es va celebrar casament entre Magí Ambrós, hereu de can Xercavins i Victòria Santaeugènia. La núvia provinent de la casa paterna marxava a la capella sobre una mula tota ornada de cintes i picarols i amb tot el seguici familiar. Uns anaven muntats; altres a peu. El nuvi arribava de casa seva a cavall i al seu davant desfilava una enorme caravana de trabucaires tirant a l’aire. Després de la boda, fent gresca s’anava a la masia i es feia el dinar de bodes (VILALTA, 1983).
  • L’any 1786 fou visitada pel bisbe de Barcelona. S’hi celebraren casaments, particularment de la gent de can Casanoves, can Xercavins i de les masies veïnes. Durant la Guerra del Francès les tropes robaren la campana i saquejaren can Casanoves (RUFÉ, 1984a; 1997a).
  • Existeix una clàusula de l’arrendament de la carn dels anys 1799 i 1802 per la qual es podia dur menjar a l’aplec de Sant Genis (SERRA, 1961; 1983).
  • Del segle XIX, hi ha un document que prova l’autenticitat de les relíquies de l’ermita, però el reliquiari es perdé l’any 1936 L’aplec es celebrava el darrer diumenge d’agost i es conserven uns goigs al Museu de Rubí, provinents de cal Ximelis (VILALTA, 1983) i porten per títol “Goigs dels gloriosos Màrtyrs Sant Genís Escribà y Sant Genís Comediant, que es canten en la seva capella del terme de Rubí” (SERRA, 1961; 1983). Existeix una col·lecció de fotografies anteriors al deteriorament de la construcció (MORO, 1990). L’ermita pertany a la parròquia i només hi té dret el rector i no cap dels propietaris de l’entorn (SERRA, 1961; 1983)

Es troba a l’entrada d’un esperó amb parets molt verticals delimitat pels torrents de Ximelis i del Palau, els quals s’ajunten al de Serrafossar (MORO, 1990).

L’ermita és orientada d’E a O. La porta és a la paret S. Mesura en planta 12 x 6 m. L’entrada es feia per una porta lateral amb arc de mig punt. La coberta estava sostinguda per tres arcs faixons d’obra.

La paret occidental sostenia una espadanya (VILALTA, 1983).

Actualment es conserva el parament E, amb enormes esquerdes i molt obert, i part de la paret N amb tres contraforts. De la paret S gairebé no en resta rés i la porta dovellada va ser extreta per a ser integrada a la rectoria.

El presbiteri està separat de la nau per un graó i es conserva la pedra de base de l’ara d’altar (MORO, 1990). El material constructiu està format per elements provinents de les rieres properes, tret dels carreus dels angles (aprofitats d’una altra construcció) i de la porta (actualment a la rectoria) i una finestra darrera l’altar (SERRA, 1961; 1983)

La porta de la rectoria va ser recuperada de l’ermita de Sant Genis (TURU et alií, 2000).

Es trobava dins la propietat de can Casanoves encara que actualment pertany a can Xercavins. Prop de l’ermita F. Margenat va recuperar mitja roda de molí iberoromà (VILALTA, 1991).

Mapes de Patrimoni Cultural – Diba

Autor de la fitxa: Juana Maria Huélamo – ARQUEOCIÈNCIA

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Can Pagès de Sabadell

Avui us presento dos articles

Can Pagès és una masia situada Ctra. Prats de Lluçanes, km. 3,1 al municipi de Sabadell. Edificada en un replà a la dreta del torrent de Colobrers o de la Tosca, just quan surt de la gorja que l’ha encinglerat fins a darrere la casa. L’edifici no ofereix cap tret remarcable; és un conjunt d’edificacions obrades al llarg d’anys, forçades sempre per raons de necessitat i de servei.

Datada la seva construcció en l’any 1870. Un descendent de Can Pagès va establir la masia taverna a rampeu del camí de carro que anava de Sabadell a Castellar del Vallès; taverna on paraven les tartanes i hi feien “pa i trago”, abans d’envestir el camí, en ambdós sentits, que començaven al peu mateix de la casa.

Can Pagès s’abasta de l’aigua que surt d’una profunda mina, anomenada font de Can Pagès, que anys abans rajava darrere la casa i actualment ho fa al peu mateix de la façana, i és molt concorreguda per gent que va proveir-se’n per a les necessitats domèstiques. (Actualment NO raja). Una part de l’aigua d’aquesta mina va a un petit viver de truites de riu que proveeixen la cuina del restaurant.

 

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé / Imatge aèria : Google

Masia can Diví de l’Ametlla del Vallès

Avui us presento dos articles

Can Diví del Sot és una masia històrica de l’Ametlla del Vallès documentada el 1307 amb el nom de Mas Canal, denominació que canvià posteriorment a Can Daví i Canal, al segle XIX a Can Daví del Sot i, actualment Can Diví.

Està situada al sud del terme municipal de l’Ametlla del Vallès, a la plana vallesana entre Can Camp, Can Draper i Can Plantada.

És a la dreta del torrent de Can Reixac.

L’aspecte actual ajunta dos cossos: l’antiga masia i una ampliació de finals del segle XIX, quan es va construir una casa senyorial d’estiueig amb la torre per a vigilar els treballadors de la propietat.

Està envoltada d’una urbanització del mateix nom, construïda als anys 80.

i actualment integrada a la trama urbana de l’Ametlla del Vallès.

 

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Antic Mas de Torre de la Castlania de Terrassa

Avui us presento dos articles

La Torre de la Castlania està ubicada en el carrer de Serrano, 37  de Terrassa . Situat vora el torrent i parc de Vallparadís.

Us passo la seva historia :

  • La Torre de la Castlania, també conegut com el Mas de la Castlania o la Casa Canela.
  • Es tracta d’un dels edificis més remarcables dels que formaven part de la quadra de Vallparadís. Així mateix, és un dels edificis més antics de Terrassa,
  • Va ser bastit entre el 1319 i el 1323.
  • Cap al 1875 el casal mantenia la seva integritat.
  • Tanmateix, un incendi el 5 d’octubre del 1885 el deixà molt malmès

Era una antiga casa pairal, la façana conserva la tipologia del Mas català.

Dels elements nobles de la façana que s’han pogut conservar hi ha el portal adovellat de mig punt, amb escultures figuratives a la clau de les dovelles, un escut i un altre relleu a cada banda de la clau.

L’alta tanca que envolta l’edifici impedeix veure el portal des del carrer.

Conserva també una finestra gòtica al damunt de la porta, en forma d’arc conopial,

decorat amb cresteries de pedra

i amb unes interessants impostes esculpides amb uns dracs que lluiten amb altres animals.

En la part de darrera de la casa es molt mes moderna,

cal destacar una finestra amb portelles de fusta…

Aquest enllaç podreu llegir mes dades històriques de La Torre de la Castlania :

http://joaquimverdaguer.blogspot.com/2013/01/mas-de-la-castlania_30.html

Us passo un article de La Torre del palau, on fa referència a aquet Mas :

https://www.naciodigital.cat/latorredelpalau/noticia/22750/mas/castlania/viu/pitjor/moment/des/1323

La Torre de la Castlania, és protegit com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades : Viquipèdia i altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Masia can Masdéu de Barcelona

La Masia can  Masdéu, està situada a la carretera Alta de Roquetes al costat de l’antic camí de Sant Iscle propietat del l’Hospital de Sant Pau.

Us passo dades de la seva historia :

  • Can Masdéu és una masia documentada des de l’edat mitjana construïda sobre una antiga domus romana, algunes de quines restes encara es conserven.
  • El nom pel qual es coneix correspon al del propietari que tingué durant la segona meitat del segle XVII, Enric Masdéu i Farrera.
  • L’aspecte que presenta avui dia és fruït d’una reforma important que es va fer sobre l’antiga masia al segle XIX.
  • A principis del XX va ser adjudicada por subhasta al Hospital de Sant Pau i la Santa Creu, que la utilitzar com residencia para leprosos.

A la façana de gregal hi ha esgrafiats amb verges cristianes com motiu principal.  Davant d’aquesta façana hi ha una antiga bassa que està molt ben conservada.

La masia te la Font de Sant Llatzer i la seva gran bassa i mines d’aigua pel torrent i una gran extensió d’horts, antigament de vinyes.

Com tantes altres masies de la vall de Barcelona, prop del camí de Sant Iscle, camí important en l’època medieval molt transitat per accedir al que ara és coneix com el Vallès Occidental.

Per a mes informació podeu consultar a :

http://desantacreuasantpau.blogspot.com/2011/06/can-masdeu-i-lhospital-de-sant-llatzer.html

Va ser Okupada durant l’any 2001,  però el jutje va concedir la gracia que si portavent una feina positiva per la societat i el barri , és podien quedar a Masdéu, i així ha sigut ja fa mes de 17 anys que es porten a terme moltes activitats i uns horts ven cuidats de la gent i per la gent del barri, sobre tot gent que ho necessita.

Per a mes dades podeu consulta al Blog La Vall de Masdéu :

https://www.canmasdeu.net/la-nostra-historia/

Per últim us passo l’enllaç d’un interessant reportatge sobre la masia de Masdéu :

https://www.elcritic.cat/blogs/sostrecritic/2018/05/29/can-masdeu-de-locupacio-al-projecte-de-vida/

Si no coneixeu Masdéu, podeu fer un passeig o excursió des de Barcelona, esta ven a prop.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Barcelona, Viquipèdia, altres i propi.

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Can Coll de Montornès del Vallès

L‘antiga masia de Can Coll és un dels masos més antics del terme, està situada a l’Av. Montserrat, 44 de Montornès del Vallès, la seva posició en un turonet sobre el torrent de Vinyes Velles és privilegiada.

Masia de planta més aviat quadrada amb carener perpendicular a la façana i teulada de dos vessants de llargada desigual, el cantó esquerra és més llarg en agafar sota el seu braç les quadres i cors aprofitant el desnivell del terra.

La porta principal és d’arc de mig punt i dovelles petites, a sobre hi ha una torre una petita espitllera. Les finestres són totes, excepte les de les golfes que són de mig punt, de forma rectangular, sense decorar, però tenen dates i inscripcions.

Al cantó nord de la casa hi ha una finestra en forma d’arc conopial i una espècie de roseta molt senzilla; en aquest mateix cantó arrenquen dues arcades, una de les quals arriba fins a un pou.

A la finestra de sobre la porta hi diu: “PAU COLL AGNES MULLER SUA 1702”. A la finestra de la dreta es llegeix: “PAU COLL AGNÉS MULLER SUA 1721”.  A la finestra de la planta baixa hi ha una creu amb el braços més amples a les puntes que el centre.

En l’actualitat Can Coll és propietat de l’Ajuntament i s’està reformant.

Can Coll està protegit com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades : Ajuntament de Montornès del Vallès i Viquipèdia

Adaptació al Text  i Fotografies : Ramon Solé

L’Historia del retrobament de la Font de Sant Pau de Cerdanyola del Vallès

Per arribar a la Font de Sant Pau de Cerdanyola de Vallès,  podem fer ho per varis llocs: un d’ells es des de can Coll,

un altre,  per un camí que passa per l’antiga bòbila

i per últim per Flor de Maig que us cal donar la volta per fora de les instal·lacions

i que us portarà fins la baixada d’una filera d’escales fins la mateixa Font.

Cal mirar en els tres casos els cartells instal·lats en cada itinerari.

Està situada a la llera dreta d’un petit torrent, rodejat d’una abundant vegetació de la qual en destaquen uns plàtans centenaris.

El broc i la pica, estan dins una construcció ornamental feta de pedra vista en forma de cova i no massa gran.

L’entorn és espaiós i molt ben conservat, format per una ampla vorera que per un costat té una gran bancada i per l’altre el torrent.

L’Historia va començar quan jo vaig valorar on podia estar aquesta Font de Sant Pau amb els plànols de la zona en els anys 1993-94.

El lloc era d’una abundant vegetació, casi… salvatge. !

Tres plàtans van donar la senyal on podia estar la Font de Sant Pau.

En Miquel Tormos, autor del llibre “Camins de l’Aigua – Passejades per 100 fonts de Collserola”, i el meu pare, en Domènec Solé, van ser els encarregats de fer el retrobament de la Font de Sant Pau de Cerdanyola del Vallès.

Com diu el Llibre de Sr. Tormos :

“ Després de més de cinquanta anys d’haver estat perduda i soterrada per esllavissades”…

En Miquel i el meu pare, amb simplement unes eines de tallar branques, es van obrir pas fins arribar i trobar un banc de pedra d’uns 12 metres de llarg; això va comportar anar en varies ocasions fins localitzar-ne la Font de Sant Pau.

Ho varen notificar al Patronat de Collserola, el qual es va posar d’acord amb l’Ajuntament de Cerdanyola i van `portar a terme la recuperació de la Font de Sant Pau l’any 1996, amb un acte popular.

Després dels anys, puc dir, que ni al meu pare, ni a mi, sens va tindre cap consideració en l’acte de retrobament de la Font de Sant Pau de Cerdanyola del Vallès, per part de les autoritats del Patronat de Collserola i ni per part de l’Ajuntament de Cerdanyola…

A pesar d’això estic orgullós de que es recuperés aquesta Font per de Sant Pau per la gent que els agrada visitar les fonts naturals de la Serra de Collserola i la seva natura.

Una mostra és el mirador d’Aus de Can Coll obert els diumenges al matí.

 

 

Text i dades generals : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

 

La masia de can Cortada d’Horta a Barcelona

La masia de can Cortada, està situada entre el nucli d’horta i la ronda de dalt, concretament,  entre el carrer de Campoamor  i l’avinguda de l’ Estatut de Catalunya, 57-71.

Any 1910

Cal dir que l’origen primari de l’edificació inicial en aquest indret, ens ve de l’època romana. De fet, la vil·la romana es va trobar en el subsòl dins de les seves terres el 1987, com veiem no fa tant…!

La masia conserva encara les restes de la torre rodona de defensa; a l’Edat mitjana era un casal fortificat que es va convertir en mas al segle XVI.

Cal destacar que era una de les finques mes importants d’Horta, és conreava de tot tipus de verdures i amb quantitat d’elles,  gràcies a l’enorme cabal d’aigua que tenia, disposava d’unes mines i d’un proper torrent ;

fins a finals dels anys noranta del segle passat, es van vendre els seus productes al mercat d’Horta.

Actualment és un important i destacable restaurant de la ciutat de Barcelona per la seva bona cuina i la masia de can Cortada, esta protegit com a bé cultural d’interès local.

http://cancortada.com/ca/historia/

Per més informació de la Masia, podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Can_Cortada_(Barcelona)

I al blog ” memòries dels barris”, que fan un bon estudi de can Cortada :

http://memoriadelsbarris.blogspot.com.es/2012/08/can-cortada-historia-de-ldifici.html

Com veieu, algunes masies de la ciutat de Barcelona s’ha mantingut gracies al ser destinats com a centres cívics, serveis públics i en algun cas, també, per ser un famosos restaurant, com en el cas d’avui.

 

Dades Històriques : Ajuntament de Barcelona

Text i Fotografies : Ramon Solé