Torre de Can Cabirol d’Arenys de Mar

La Torre de Can Cabirol esta situada en el carrer d’Avall, 10 d’Arenys de Mar.

És una antiga torre de defensa de planta rectangular situada en un carrer de cases entre mitgeres.

La part superior queda exempta per un dels seus costats, on hi ha el torrelló.

Forma part d’un conjunt de cases que han malmès molt el seu aspecte original, actualment a la planta baixa hi ha tres pisos amb finestres. Ha sofert diverses reformes i l’única cosa que indica que fou una torre és el torrelló.

La Torre de Can Cabirol és un edifici d’Arenys de Mar protegit com a bé cultural d’interès local.

 

Informació extreta de l’Ajuntament d’Arenys de Mar

Fotografies : Ramon Solé

Anuncis

Can Modolell, seu de l’Ajuntament de Viladecans

Can Modolell  està situat en la plaça de la Vila i carrer Jaume Abril amb carrer Angel Guimerá de Viladecans.

Can Modolell era una casa fortificada amb una torre de defensa contra els pirates, bastida al segle XVI

.

En modificacions posteriors, s’ aprofità l’estructura de l’antiga torre, al primer pis de la qual fou construïda la capella, així com els edificis annexos que hi havia a banda i banda.

En un d’aquests edificis, on hi ha el balcó cantoner, fou instal·lat el menjador d’hivern, dotat d’una bella xemeneia neogoticitzant de fusta tallada, obra de J. Azemar i J. Riera del 1893.

Avui són el despatx de l’alcalde i la seva secretària.

El menjador d’estiu dels Modolell era instal·lat a la banda del darrere; té arrambadors de ceràmica vidriada i dóna a la balconada sobre el jardí.

L’escala del jardí té força interès, amb barana calada i finestrals motllurats i amb vitralls.

Us passo la seva història :

  • Antiga masia adossada a la torre de defensa, segurament és del segle XIV.
  • Per una pintura a l’oli de la fi del segle XIX, obra d’un Nogués casat amb una Modolell (propietaris de la casa aleshores), se sap que la construcció constava de dos cossos separats per la torre.
  • El de la dreta amb un arc de mig punt al portal, potser segle XVII, i dos pisos; el de l’esquerra era un ampli casal de tres plantes de tipus vuitcentista.
  • Va ser adquirida per Bernat Modolell l’any 1776.
  • Aquesta estructura va ser aprofitada en realitzar la important reforma neogòtica, que és la que dóna la fesomia actual a l’edifici, datat segons la llinda motllurada del balcó lateral el 1892.
  • La torre s’hi van afegir elements decoratius de caire medieval.
  • La torre de maó vist on hi ha el rellotge va ser construïda durant els anys quaranta del segle XX, seguint el mateix estil.

Can Modolell està inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Dades recollides de l’Ajuntament de Viladecans i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Torre de Can Valls de la Muntanyeta de Castelldefels

La Torre de Can Valls de la Muntanyeta és un edifici del municipi de Castelldefels, és una torre documentada el 1560.

Aquesta Torre esta en un costat del Parc de la Muntanyeta, en una zona de bosc que dona al carrer de Santiago Rusiñol.

Era una Torre de defensa de planta quadrada amb accés per la planta pis mitjançant un pont llevadís accionat per cadenes. L’entrada de la planta baixa era independent, aquesta planta s’usava con a magatzem i quadra.

Ambdós accessos són al cantó nord i el primer té un portal adovellat, mentre en el segon el portal és de llinda d’una pedra de marès vermella ben tallada, com les finestres, sageteres i angles de murs, que són fets amb paredat antic.

La coronació resta escapçada i pel cantó nord es veu encara la marca de la coberta del pont que , possiblement, la lligava a l’antiga masia de Can Valls.

Dalt dels portals d’accés resten les mènsules de suport d’un matacà que s’ha perdut.

Front a la Torre, hi ha una petita àrea amb taules i cadires de fusta per pícnic.

 

Recull de dades : Ajuntament de Castelldefels

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Masia – Torre de Can Coll de Lliçà de Vall

Can Coll és una casa forta al municipi de Lliçà de Vall , situada a l’enfront de les carreteres de Parets a Bigues i de Granollers a Sabadell.

És una antiga casa senyorial dels Llança, amb una majestuosa Torre de defensa, amb una inscripció que diu que fou edificada per “Pere Coll el 1576”.

S’hi va beneir el 1600 una capella dedicada a sant Joan, que va reemplaçar-ne una altra que hi havia prop del lloc des del segle XI.

Durant el 1797, foren portats a Can Coll els cossos de sant Vicenç i santa Clara, que es guardaren a la casa fins que al cap de poc es van traslladar a la Capella de la Torre.

La gran Torre de defensa quadrada annexa al mas feta el 1576,  és de quatre pisos d’alçada, amb edificis annexos.

A la primera planta hi ha un baix relleu amb la figura de dos àngels que sostenen un escut i als peus d’aquest un altre cap.

El sòcol de la torre i els emmarcaments dels angles són de grans carreus. Les finestres tenen ampit de poc voladís.

La Torre està coberta amb teulada a quatre vessants i està coronada per una campanar d’espadanya.

Té adossat un cos rectangular cobert a doble vessant, amb el carener paral·lel a la façana. Té dues grans portes adovellades i quantitat de finestres rectangulars.

Era la casa senyorial de la família Llançà. Ha sigut fins l’actualitat un important restaurat del Vallès.

L’any passat es va comprar per part de l’Ajuntament l’edifici com els terrenys; ara s’està a l’espera de l’ús públic d’aquesta Masia – Torre de can Coll…

 

Text, recull de la informació i Fotografies : Ramon Solé

 

Església de Nostra Senyora del Coll de Barcelona

Aquesta església de Nostre Senyora del Coll, és d’origen romànic està dedicada a una imatge de fusta de la Verge que es va trobar el 1099 en un torrent proper.

1924

Rebia també, el nom d‘ermita de la Font-rúbia, donat què en aquell indret hi havia una font de la qual brollava aigua del color vermellós de la terra, fa pocs anys van recuperar  la Font amb aigua de xarxa.

L’església es trobava al camí de pas entre els antics municipis de Vallcarca i d’Horta.

A principis del segle passat, va donar el nom al Barri del Coll.

Veiem dates importants d’aquesta Església :

  • L’església està documentada en el segle xi mitjançant una documentació d’un tal Grau Miró que fa donació del Santuari del Coll al Monestir de Sant Cugat.
  • Diversos fets militars, especialment el 1714, van malmetre el santuari.
  • Durant el segle XIX va servir d’ermita i d’excusa per celebrar-hi romeries i aplecs, tant de caire polític com merament festius.
  • Degut a la seva mala conservació, l’església estigué tancada al culte entre 1835 i 1928
  • El 1928 es va obrir al culte.
  • El campanar, que feia la funció de torre de defensa, té una espadanya afegida posteriorment.
  • L’edifici fou cremat durant la guerra civil espanyola.
  • L’edifici actual és el resultat de la restauració del 1948 duta a terme per l’arquitecte Josep M. Ros, qui va decidir conservar-ne el cos central i el campanar romànic.

Destaca la figura d’una mà donant la benedicció cristiana: tres dits desplegats que representen la Trinitat,

i dos encongits que representen les dues natures de Crist (Divina i Humana).

 

Recull de dades, adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé