Església de Sant Vicenç de Torelló

Avui us presento dos articles

L’Església esta situada en la Plaça Església, 1, de Sant Vicenç de Torelló.

Església es remunta al s.XI, per bé que des del segle X existeixen documents que fan referència al recinte religiós, on hi havia hagut un necròpolis d’inhumació i és possible que, al costat, un altre temple.

L’accés al campanar s’efectua des del prebisteri, a través d’un arc de mig punt. S’hi puja per una escala de cargol d’estructura metàl-lica.

L’any 1974 al temple va ser objecte d’una primera campanya de restauració, dirigida per l’arquitecte Camil Pallàs. Llavors es va restituir al campanar la seva forma original, i també van ser eliminats els enlluïts de l’interior de la nau romànica.

L’exterior està decorat amb arcs cecs a la manera llombarda i amb franges horitzontals en forma de dents de serra.

Les finestres del primer pis formen un arc rodó, mentre que de les plantes superiors són geminades, amb columnes i capitells llisos.

Per mes amplia informació podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Esgl%C3%A9sia_de_Sant_Vicen%C3%A7_de_Torell%C3%B3

L’Església de Sant Vicenç de Torelló és una obra amb elements romànics i barrocs de Sant Vicenç de Torelló inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades : Ajuntament de Sant Vicenç de Torelló i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé i Arxiu Rasola

La Font dels Ocells a peu del Santuari de Rocaprevera de Torelló

Avui us presento dos articles

La Font dels Ocells, es va construir sobre l’any 1973, al costat del carretera que va al Santuari de Rocaprevera de Torelló.

Es troba entre el pedronet de la Guia i la Font del Raig,

va ser construïda per un grup de jubilats assidus a Rocaprevera.

Es una font molt senzilla, amb un broc petit, per on surt aigua que es manté tot l’any rajant constantment.

Al costat de l’estructura d’obra de la Font, hi ha una escultura metàl•lica que representa un arbre amb ocells que reposen sobre les seves branques, va ser feta per l’artista del ferro, el senyor Balanciart.

Els darrers anys, l’aigua de la font es troba afectada per un excés de nitrats que no fa recomanable el consum de la seva aigua,

tota una llàstima, perquè era una deu d’aigua que ha estat molt popular d’ençà de la seva obertura.

 

Recull de dades : Ajuntament de Torelló

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies : Celia Peix, Ramon Badia i Ramon Solé

La historia i llegendes de la Font del Raig de Torelló

Avui us presento dos articles

Aquesta popular Font del Raig, esta situada en el costat esquerd de la pista i abans d’arribar  al Santuari de Rocaprevera de Torelló.

Santuari de Rocaprevera de Torelló

Està format per un recinte de planta rectangular amb cobert per una estructura de volta de canó, de tres costats tancats i un d’obert que s’orienta cap a la població, al nord.

La volta és adovellada i sustentada sobre murs de carreus irregulars aparellats i sustentats sobre un basament força important i que s’avança en la planta per cloure i privatitzar l’àmbit interior.

El recinte està situat en un nivell inferior respecte al del camí, al qual s’accedeix per un parell de graons. A la paret del fons s’hi situa la sortida de la font amb un broc metàl·lic antic.

Cal destacar, una fornícula que conté la imatge de sant Fortià, sobre de la font, aquesta està protegida per una reixa de ferro sobre un ampit de pedra decorada per una garlanda esculpida amb formes vegetals.

L’estructura està coronada per una creu de ferro sustentada sobre una pilastra de pedra amb un escut esculpit a la part davantera.

L’entorn immediat està adequat com a racó per al descans dels passejants, amb un espai pla pavimentat de lloses de pedra i amb bancs, també de pedra, uns plàtans hi donen ombra a l’estiu.

Us passo la seva Historia :

  • La font del Raig es va dedicar a Sant Fortià.
  • Les relíquies d’aquest sant innocent havien arribat a Torelló l’any 1298 a mans del croat Arnau del Colomer, fill del mas del mateix nom.
  • Sembla ser que tota la parròquia sortí en processó a rebre el grup de croats, que retornaven a casa seva.
  • Des del segle XVII, la devoció popular invocava Sant Fortià en temps de sequera.
  • Es portaven les relíquies del sant des de l’església de Sant Feliu a la font en processó.
  • En el cas de sequera persistent, les relíquies s’estaven nou dies al santuari de Rocaprevera.
  • La primera font del Raig havia de ser força humil atès que, l’any 1686, Jeroni Ferrer, clavariat de la parròquia de Sant Feliu, segons clàusula testamentària, deixà una quantitat de diners per construir una edícula a l’indret de la font del Raig. Es va construir una arcada amb carreus de pedra picada i uns bancs a cada costat de la font.
  • Aquesta edícula va arribar al segle XX en un estat força deplorable.
  • L’alcalde Francesc Xavier Vergés va impulsar, per subscripció popular, la restauració de l’indret l’any 1912. Es rafe la volta de mig punt que protegeix la font, les escales que hi baixen i els bancs de pedra als costats del broc. Sobre la font hi havia la fornícula de sant Fortià i una placa commemorativa de la restauració. L’exterior comptava amb dos contraforts i uns bancs de pedra per reposar.
  • La imatge de sant Fortià, destruïda durant la Guerra Civil (1936-1939), va ser esculpida per Lluís Riubugent, artista local.
  • La darrera restauració és de l’any 1957. S’acabaren la coberta de l’edícula en forma de teulada a dues aigües i la façana, conservant la pedra picada i col·locant còdols de riu a la part superior de la volta.

Us passo dues Llegendes sobre Sant Fortià:

  1. Una d’elles, ens explica que com a premi de les victòries dels croats, aquests van portar una urna de cedre amb les relíquies del cos de Sant Fortià. Aquests homes van donar les relíquies a l’església de Sant Feliu, i així tothom les podia venerar.
  1. L’altra, ens explica que les relíquies de Sant Fortià van ser portades, a Torelló, per una coloma blanca. Aquesta coloma va deixar l’urna al costat de Rocaprevera, al costat d’aquesta font. Un cop va deixar l’urna, les campanes de Rocaprevera van ressonar fins que el rector, i altres clergues, van descobrir l’urna. A més, resulta que allà a on es va aturar el colom, hi van quedar impreses les seves petjades.Segons sembla, un pagès, en veure el colom, el va voler caçar, en intentar-ho, el pagès va ser cegat per una gran i misteriosa llum.

Molt propera a La font del Raig, hi ha la font dels Ocells, molt més senzilla.

 

Recull de dades : Ajuntament de Torelló i altres

Adaptació al Text, fotografies i imatges : Ramon Solé i Arxiu Rasola

El Pont del Tren que uneix els municipis de Canovelles i Les Franqueses del Vallès

La línia R3 és un servei ferroviari de rodalia que forma part de Rodalies de Catalunya, operat per Renfe Operadora, que circula per les línies de ferrocarril d’ample ibèric propietat d’Adif.

El servei connecta les estacions de l’Hospitalet de Llobregat i Vic, i alguns amb destí final a Ripoll, Ribes de Freser, Puigcerdà o la Tor de Querol, passant totes per Barcelona.

És coneguda com la línia de Puigcerdà, línia del Nord, o el Transpirinenc.

El nou ferrocarril entrà en servei en successives etapes: de Granollers a Vic (1875), de Vic a Torelló i de Torelló a Sant Quirze de Besora (1879), de Sant Quirze de Besora a Ripoll i de Ripoll a Sant Joan de les Abadesses (1880).

Fotos Lucien RoisinCol·lecció Ajuntament de Granollers. Arxiu Municipal de Granollers.

A la llarg d’aquesta línia, te de passar per desnivells molt notables, per axo es van construir ponts per superar-los.

Avui us presento aquest que ven segur he passat per sobre o l’he vist des del vostre vehicle.

Aquest Pont uneix els municipis de Canovelles i Les Franqueses del Vallès, es fet totalment de ferro, i un dels mes llargs de la línia, es d’una sola via, com tot el trajecte des de Montcada a Puigcerdà.

Pont construït amb dotze pilars rodons, units de dos en dos, amb sis divisions de pilars bessons que sustenten el pas de la via del tren sobre el riu Congost.

 

Recull de Dades : Ajuntament de Les Franqueses del Vallès, Renfe – Adif, Viquipèdia i altres.

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Colònia industrial Ymbern d’Oris

La Colònia Ymbern era  una antiga colònia tèxtil, al terme municipal d’Orís.

A la llarg de la seva historia industrial ha tingut altres denominacions com  : “El Pelut”  i Colònia Conangle.

Us passo les seves dades historiqes de l’empresa :

  • L’origen de la colònia de Conangle tenim de retrocedir a l’any 1859, quan Joan Camps tramita l’expedient per obrir una fàbrica o adoberia de pells.
  • En la dècada de 1860 la fàbrica canvià d’ús, es començaren a treballar els filats de cotó.
  • L’establiment passà per les mans de diversos propietaris. Un d’ells, Valentí Faht n’era el propietari l’any 1879.
  • Aquest mateix juntament amb el fabricant Vehil van aixecar la colònia la Mambla, en el mateix terme d’Orís.
  • L’any 1887 la fàbrica declara 4000 fusos, 14 cardes i 100 telers.
  • El 1889 la fàbrica patí un incendi que només deixà dempeus les parets, axó, causà la seva aturada fins al 1892.
  • El següent propietari fou Lluís Madirolas.
  • Però no fou fins a l’arribada dels fabricants barcelonins Calvet i família, en el 1905 que aquest establiment industrial esdevingué una gran colònia, amb tots els serveis i la incorporació d’una finca annexa dedicada a la producció agrícola.
  • Calvet va renovar també tant els habitatges els obrers com altres edificis i va construir un nou pont, el 1923. El projecte va ser supervisat pel mateix Gaudí, que va fer canviar la maqueta de l’església diverses vegades.
  • El 1928 Calvet s’arruïnà i les obres quedaren aturades.
  • El 1930 la societat Ymbern de Mataró, va comprar la colònia i la va posar en funcionament el 1931.
  • L’any 1970 s’hi enregistraven 144 habitants.
  • A partir del 1975 es va començar a abandonar gradualment, ja que els habitants es van anar comprant cases a Torelló. Els darrers habitants de la colònia procedien majoritàriament del poble de Priego, a Còrdova.
  • L’estat actual del conjunt és d’abandonament i en procés d’enrunament. Els jardins també estan completament descuidats.

Es tracta d’una de les colònies tèxtils més unitàries de la conca del riu Ter.

Destaca per la seva singularitat arquitectònica i el seu urbanisme enjardinat.

S’accedeix a la colònia per damunt d’un pont de pedra sobre el riu des del terme de Torelló.

La disposició dels edificis industrials, van ser construïts amb pedra corejada d’estil modernista, tot formen una plaça.

Disposava dels habitatges pels obrers, així com uns equipaments  : fonda, botiga, safareigs, camps d’esports, l’explotació agrícola annexa  i un espai com a sala de ball d’estiu.

Sobretot, cal destacar  els magnífics jardins, dissenyats per Nicolau M. Rubió i Tudurí, fan un exemple únic de colònia industrial a Catalunya.

A part dels arbres que avui en dia es conserven, podem veure entre la vegetació, fonts i sortidors,

glorietes, bancs de pedra…

El que encara queda del camp de futbol…

Se intueix, que estaven dins del gran jardí, varis camins pel passeig del obrers i família, ara totalment embardissats.

La Colònia Ymbern es va construir sota les ordres de l’arquitecte Riera, fortament influït per l’escola de Gaudí.

Cal ressenyar , la gran infraestructura de la canal que procedent del riu Ter, entre per la finca paral·lela al riu, i entra a d’instal·lacions on aportava l’aigua necessària per la producció a la Industria.

L’origen de la colònia Ymbern té els seus precedents en un establiment en el qual es treballava la pell, d’aquí li ve el sobrenom de “la fàbrica del Pelut”.

Va mantenir l’activitat tèxtil fins el 2000.

Va ser  una de les colònies industrials més importants del tram mitjà del riu Ter i de les més interessants de Catalunya.

La Colònia Ymbern esta inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

 

Recull de dades: Ajuntament d’Orís, Viquipèdia i altres

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Ramon Badia i Celia Peix