Masia de Torreblanca de Vacarisses (Vallès Occidental)

La Masia de Torreblanca esta entre el Passeigs de la Torre i el carrer de la Pineda de Vacarisses.

Lourdes Figueres i Borrull – 1987 / Generalitat de Catalunya

Es tracta d’una masia pairal localitzada fora del nucli de la població, posteriorment envoltada per una urbanització del mateix nom.

Gran casal que consta de planta baixa, pis i golfes. Coberta amb teulada a dues vessants de teules àrabs, poc inclinada i ràfec inexistent. Al tram posterior de la teulada, que presenta carener perpendicular a la façana, s’aixeca una torratxa amb teulada a quatre vessants i bola decorativa al bell mig on s’uneixen els tremujals (solució decorativa).

La façana està repartida simètricament quant als seus elements, malgrat el cos adossat en la part dreta com a galeria d’arcades rodones, i amb coberta d’una sola vessant que trenca la visió simètrica.

Al pis hi ha una balconada correguda amb dues sortides, una d’elles amb pedres d’emmarcament i que comunica amb la galeria. El balcó està sostingut per una llosana.

A la planta baixa hi ha una porta d’entrada d’arc de mig punt adovellat. Al davant s’obre un pati, que envolta la casa per la mateixa configuració del terreny, reforçat per un mur, igual que l’existència de contraforts en el mur de la casa.

Queden restes d’un rellotge de sol, de tipologia circular, al costat esquerre sobre les obertures del pis.

La portalada d’entrada al pati interior, s’obre davant la façana principal de la masia. La seva tipologia és d’arc rodó de mig punt i adovellat. Les dovelles són mitjanes i tallades amb regràs poc pronunciat. Per la part interior que dona al pati, la portalada té una teuladet d’una sola vessant de teules àrabs.

El cos annex a la masia, té una tipologia rectangular amb teulada a dues vessants de teules àrabs i carener perpendicular a la façana, la qual presenta dues obertures de portes d’arc rodó a la planta baixa i dues finestres rectangulars al pis.

Aquest cos es troba comunicat amb la masia mitjançant un tanca de maó que envolta un pati interior al que des de l’exterior s’hi té accés a través d’una portalada, també de fàbrica de maó i conformada per dos pilars de planta quadrada, on a la seva part superior s’hi dibuixa una sanefa decorativa i un coronament de motllura semicircular a cada una de les cares.

Lourdes Figueres i Borrull – 1987 / Generalitat de Catalunya

La porta d’entrada de dues portes, està tancada per un reixa de ferro i protegida per un teuladeta de pronunciat voladís a dues vessants i de teules de tipologia flamenca, de forma rectangular i secció ondulada.

Al patí podem veure un pou i una torre d’aigua.

La Masia de Torreblanca va ser declarada com a be cultural de interès local :

https://www.europapress.es/catalunya/noticia-declaran-masia-torreblanca-vacarisses-barcelona-nuevo-bien-cultural-interes-local-20190206133249.html

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació del Text i Fotografies: Ramon Solé

Cal Genovès de Salelles a Sant Salvador de Guardiola

Per anar al Poble de Salelles, cal arribar per la carretera vella d’Igualada, C-37 z al km. 90 i allí una pista asfaltada en direcció oest; Cal Gonovès és la casa núm. 9 dins de Salelles del municipi de Sant Salvador de Guardiola.

Us passo la seva historia:

Aquesta és una de les cases situades dins el nucli de l’antiga sagrera de Salelles.

  • La sagrera és documentada explícitament com a tal l’any 1131, però ben segur era anterior, possiblement dels segles X-XI.
  • En època medieval aquesta casa es coneixia com a mas Bataya.
  • Al segle XIV, mas Galí.
  • El 1357 Gerald Galí, hereu del mas, va fer un llegat a les esglésies de Sant Sadurní de Salelles, Santa Margarida (avui desapareguda) i Sant Pere de la Serra (avui del Brunet).
  • Al mateix segle XIV ja era habitada per la família Genovès, la qual era procedent d’una antic mas a la zona de Biarritz. Segons tradició oral, els Genovès procedien de la ciutat italiana de Gènova. L’arbre genealògic de la família que es conserva a la casa comença al segle XVI, quan Salvador Genovès es casà en segones núpcies amb Magdalena. L’hereu va ser Francesc Genovès, nascut el 1620 i casat amb Madrona Junyent, de Camps. Seguidament venen els següents hereus: Francesc G., nascut el 1659 i casat amb Victòria Gala, de Vallmanya; Pere G., nascut el 1659 i casat amb Maria Parcerissas, de Guardiola; Joan G., nascut el 1711 i casat amb Margarida Tor; Joan G., nascut el 1795 i casat amb Maria, de Castellbell; Pere G., nascut el 1798 i casat amb Maria Claret, de Maià; Pere G., nascut el 1824 i casat amb Joanna, de Fals; Domingo G., nascut el 1881 i casat amb Rosa Llucià, de Viladecavalls. Ja a començament del segle XX, Josep Genovès Llucià (1876-1952) es casà amb Dolors Miralpeix Rocadesnbosch (1894-1981). Segons es diu, abans de construir-se la casa Rectoral de Salelles, a principis del segle XIX, el rector s’hostatjava a cal Genovès, i encara es conserva una cambra que s’anomenava “quarto del capellà”. Tradicionalment, cal Genovès ha estat una de les cases principals de Salelles, amb una important extensió de terres a la parròquia i una segona finca molt important al poble de Salo (Sant Mateu de Bages), obtinguda aquesta mitjançant un enllaç matrimonial. Segons es diu, a la casa hi havia un forn on es van fabricar moltes de les rajoles que encara s’hi poden veure. Així mateix, al celler s’hi elaboraven vins amb una marca pròpia, tot i que de consum exclusivament familiar.
  • Durant la Guerra Civil de 1936 la casa va ser saquejada i posteriorment va tornar a ser habitada. Molts dels objectes es van poder salvar perquè foren amagats en un pou.
  • Més recentment, el matrimoni entre Josep Genovès Llucià i Dolors Miralpeix Rocadenbosch va tenir dues filles. La gran es casà amb un advocat de Manresa posseïdor d’un ampli patrimoni en aquesta ciutat i s’hi instal·là a viure. La germana petita, Dolors Genovès Miralpeix, va heretar la casa i les propietats de Salelles. Es casà amb un pubill, i la seva filla és Francina Ramonet Genovès, l’actual propietària.

Casa pairal de grans dimensions situada al nucli de Salelles, la qual ha conservat molt bé el volum i la tipologia tradicional. Es tracta d’una de les cases arquitectònicament més interessants del nucli, però amb una estructura complexa i totalment atípica, fruit possiblement de l’annexió de diverses cases anteriors i de successives ampliacions. Així, la planta és formada per dos grans cossos paral·lels adossats, força allargats i de planta irregular que adopten una forma escalonada. L’habitatge disposa en general de planta baixa més pis i golfes, tot i que les alçades i les cobertes són diferents en cada part. La façana que dóna llevant marcava el límit exterior de l’antiga sagrera per aquesta banda.

A la part baixa hi trobem les restes més ben conservades de tot el recinte murallat del nucli, amb un tipus de parament molt ferm i sense obertures que ha estat parcialment tapat per una construcció posterior, feta amb un tipus de pedra de color diferent. Però encara és perfectament visible un tipus d’aparellat fet amb carreus mitjans, més o menys escantonats i amb tendència a un cert atal·lussament a la part inferior. En aquest tram de façana-muralla s’hi poden veure restes de dues espitlleres. A un extrem d’aquest mur hi ha el porxo cobert amb volta de pedra que és un dels passos per on transcorria el carrer exterior al recinte murat. Igual com en el cas de cal Tatgé i la Volta, aquest pas es va fer per poder allargar la casa cap a l’exterior de l’antic recinte de la Sagrera. Així doncs, aquest es va convertir en un dels accessos al poble de Salelles, que comunicava amb el camí ral de Manresa a Igualada, el qual discorria més o menys per on passa l’actual carretera.

Així com a la part baixa pràcticament no hi trobem obertures, la part alta d’aquesta façana presenta una diversitat de construccions més obertes: a la dreta una galeria amb tres arcs de punt rodó fets de maó, a la part central un balcó i a l’esquerra un cos sobrealçat sobre la volta, fet de maó i amb una sèrie de finestres amb persianes exteriors i una terrassa superior. Aquestes obertures amb persianes es van remodelar a principis de segle XX, ja que anteriorment hi havia una galeria amb arcs similar a la de l’altre extrem. La façana de ponent, que dóna a la plaça, té més aviat l’aspecte d’una façana posterior, amb el mur pelat pràcticament sense obertures; només algunes finestres petites a la part alta. Cal dir que antigament bona part de la plaça estava ocupada per una casa que posteriorment va ser derruïda.

Al costat dret aquesta façana té una petita terrassa i diferents obertures encarades cap a migdia. Per sota discorre l’espectacular volta de canó feta de pedra i reforçada amb una arcada adovellada a cada extrem. S’anomena la volta del cal Genovès, i a sota hi ha l’entrada principal de la casa. La façana nord, que dóna a l’anomenat Carrerot, és encara més irregular, fruit de diverses remodelacions. El costat esquerre d’aquesta façana és el més antic, obrat majoritàriament al s.XVIII, segons una inscripció. Presenta un portal i diverses finestres emmarcades amb llindes i brancals de pedra i té un petit jardí davanter. El costat dret és fruit de remodelacions fetes possiblement al s.XIX, i compta amb diferents obertures emmarcades amb maó.

A l’interior de la casa, que ha conservat de manera molt respectuosa les característiques arquitectòniques tradicionals, hi trobem a la planta baixa diverses voltes de pedra. Les de la part central tenen una orientació en paral·lel amb la volta del carrer, mentre que una altra que es troba al sector pròxim a la plaça té una direcció contrària. També es poden observar dos arcs apuntats que semblen força antics, així com altres de punt rodó.Tanmateix, la distribució interior és extremament complexa i denota una evolució constructiva amb múltiples fases. La part que dona a la plaça acollia antigament l’habitatge dels masovers. Entre d’altres elements d’interès el primer pis de la casa es conserva una enorme xemeneia.

Recull de dades : Mapes de Patrimoni Cultural – Diba

Autor de la fitxa: Jordi Piñero Subirana

Adaptació del Text : Ramon Solé

Fotografies : Mª Àngeles Garcia – Carpintero

Casa Vilardell de Sentmenat (Vallès Occidental)

Casa Vilardell està en la Plaça de Dalt, 9 de Sentmenat.

Us passo la seva historia:

  • L’edifici va ser construït l’any 1893 d’acord amb les pautes estètiques de l’eclecticisme pròpies d’aquell període.
Maria Àngels Monte i Ochoa de Aspuru – 1997 / Generalitat de Catalunya

És un edifici entre mitgeres, de planta baixa, pis i golfes. La façana principal presenta una composició simètrica: a la planta baixa hi ha a la dreta, la porta d’accés d’arc escarser i una altra porta a l’esquerra, de la mateixa tipologia. El pis principal està ocupat per un balcó de dues obertures allindanades, emmarcades per una motllura que en la seva part superior és d’arc escarser.

Entre ambdues obertures, hi ha un medalló en relleu amb la data de 1893.

Al pis de les golfes, hi ha vuit obertures rectangulars separades per petites pilastres adossades que serveixen de base a unes mènsules que, a la vegada, suporten un ràfec. A la banda dreta del conjunt, hi ha un altre cos de planta i pis amb un gran finestral a la planta baixa de dues obertures, amb reixa i tribuna superior al primer pis, de tipus senzill.

Maria Àngels Monte i Ochoa de Aspuru – 1997 / Generalitat de Catalunya

La Casa Vilardell és una obra del municipi de Sentmenat (Vallès Occidental) inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació de Text i Fotografies : Ramon Solé

Masia de Can Falguera de Palau-solità i Plegamans (Vallès Occidental)

La Masia de Can Falguera està situada en la urbanització que porta els seu nom:  “Can Falguera “ en el carrer major de la citada Urbanització de Palau-solità i Plegamans.

Us passo la seva historia:

  • Masia de Can Falguera, és un edifici que va pertànyer a la família Falguera, llinatge que consta en els cens realitzats per maridatge a la parroquià de Sant Genís de Plegamans al segle XVI.
  • En la mateixa façana de la casa hi podem trobar un escut amb les armes de la família Falguera. La representació heràldica del llinatge resta emmarcada per tres mates de falguera i, sobremuntant aquestes, s’hi troben tres abelles.
  • Aquest llinatge ja resta anotat en un dels censos realitzats per maridatge a la “Parròquia de Sant Genís de Plegamans” el 1427.
  • Igualment el nom de Falguera apareix en un dels nomenaments de batlle del 27 de febrer de l’any 1440, un tal Bernat de Folguera.
  • El disseny és característic de la tipologia primigènia catalana.
  • A finals de segle XIX, la masia fou donada a mans de masovers.
  • Una de les remodelacions més importants es va produir l’any 1920 quan un dels propietaris, Josep Maria Falguera, va contraure matrimoni i va modificar la façana amb motius modernistes i noucentistes.

La tipologia de la casa és la típica de la contrada: teulada a dues aigües, parament de pedra de riera a la part baixa continuant amb totxo i restes d’arrebossat.

La seva façana es troba molt modificada en la seva part central, tant pel que fa a la construcció que l’infereix un cert aire de fortalesa,

per la seva disposició de merlets, com pels pilars adossats que emmarquen el primer pis.

El portal d’arc rodó de mig punt amb ben conservades dovelles.

Al costat de la mateixa porta, dues finestres quadrades a cada costat.

Al primer pis hi trobem la finestra central, sobre la porta d’entrada de la casa a la part dreta una altra, les dues emmarcades i amb llindes treballades.

Una altra finestra, la del costat esquerre, també rectangular, té la llinda treballada.

Una altra finestra, la del costat esquerre, també rectangular, té la llinda treballada dins la tipologia goticitzant.

Sota la decoració del coronament merletat existeix una galeria de set petites arcades.

Actualment reformada i molt ben arranjada, és patrimoni de l’Ajuntament de Palau-solità i Plegamans, i si duen a terme actes culturals.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Ermita de Sant Francesc de Santpedor

Aquest mes us presento: Esglésies, Ermites, Capelles i Santuaris

L’Ermita de Sant Francesc està situada a prop del trencall de la urbanització Mirador de Montserrat  amb la carretera de Callús ( BV-4511)  a la sortida de Santpedor.

Us passo la seva historia:

  • L’església de Sant Francesc de Santpedor és documentada al segle XIII, concretament l’any 1240 en diferents deixes testamentaries.
  • Sabem que a partir d’aquest segle l’església fou centre d’una gran devoció fomentada per les mateixes autoritats de la vila.
  • L’any 1605 s’hi instal•là una comunitat de servites i una masia veïna (avui perduda) on vivia al sagrista i regent de la capella.
  • La devoció a Sant Francesc culminà l’any 1693 amb l’arribava a Santpedor dels frares franciscans que hi fundaren una casa conventual.
  • L’any 1936 en destruí el retaule renaixentista i la imatge antiga d’aquesta capella.

És una petita capella d’una sola nau construïda sobre la base i el model d’una església anterior de la qual conserva la seva tipologia i estructura més essencial.

L’església no té absis i la porta sobre el mur de llevant repetint un model usual a les portes romàniques tardanes del segle XIII, formada per grans dovelles amb una sola arquivolta.

La nau és coberta per una volta de mig punt en el primer tram i per una volta ogival en el tram de l’altar.

Situada dalt d’un turó és perfectament visible des de qualsevol lloc de Santpedor.

Rosa Serra Rotés – 1986 / Generalitat de Catalunya

És considerada una de les ermites més antigues de Catalunya.

Rosa Serra Rotés – 1986 / Generalitat de Catalunya

Va ser edificada en honor de Sant Francesc d’Assís que segons la tradició, en el turó que ocupa l’ermita

i que domina la plana bagenca, predicà quan seguia el Camí de Sant Jaume.

L’Ermita de Sant Francesc és un edifici que forma part de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text: Ramon Solé Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Església de Sant Pere de Vacarisses

Setmana dedicada a les Esglésies

Sant Pere de Vacarisses està situada en la Plaça de l’Església de Vacarisses.

Us passo dades històriques :

  • És bastida ja en el segle XVIII, dedicada a Sant Pere i Sant Feliu.
  • Sembla probables que el seu mecenes hagi estat l’Amat durant la seva estada a Vacarisses.
  • Ocupa el mateix lloc on s’aixecava la primitiva església del segle XI.
Jordi Contijoch Boada – 2005 / Generalitat de Catalunya

Es tracta d’un edifici de planta rectangular amb una distribució de cossos i conseqüents volums dins la tipologia basilical. Per la qual cosa hi coexisteixen mòduls de diferents alçades. En un dels murs laterals hi ha la possible entrada, actualment tapiada, de l’antiga església del segle XI. L’edifici actual és el del segle XVIII les seves característiques porten a un seguiment de les arrels arquitectòniques catalanes amb la conjuminació autòctona de les masies.

En aquest cas, i sempre sota el concepte d’un llenguatge litúrgic, es tractaria d’una adaptació de tipus basilical, repartida en una prolongació de la nau central coberta amb teules àrabs a dues vessants que, a la vegada, es troba prolongada a nivell de creuer.

La torre campanar trenca la disposició i direcció d’horitzontalitat que desenvolupen els volums de la planta basilical de l’església. Aquesta nota d’esveltesa ens ve donada per l’aixecament del campanar. Aquest és de base quadrada i està format per quatre cares. Esdevé a partir del nivell de la coberta del cos central de l’església, en un sistema poligonal de vuit cares. Les quatre de nova creació amb una situació cantonera són de plànol més petit. Quan s’arriba al registre de la galeria oberta hi veiem que en les cares més grans s’hi han realitzat els vanos de quatre finestres rectangulars amb arc rodó a la part superior, destinats a la col·locació de les campanes.

Per tal de separar els registres s’hi ha situat una motllura, element que es torna a repetir, d’una manera més ressaltada, per tal de significar la cornisa de coronament sobre la qual, i com a motiu de protecció i de decoració, s’hi ha disposat una balustrada de pedra amb alternança de balustres i pilars. El parament de la torre campanar es troba totalment arrebossat i pintat. La cronologia del campanar va lligada a l’època de construcció de l’església, al segle xviii. Sembla que el promotor principal fou el Virrei Amat.

A la capçalera del temple s’hi forma l’absis i consta d’un cos central de la mateixa alçada que la nau, i els laterals prenen l’alçada de les naus laterals on s’hi situen les capelles laterals, la coberta de les quals és d’una sola inclinació.

Les capelles laterals, per sota del voladís, presenten una filera de caps de teules com a decoració. Des del creuer fins a la façana principal hi ha presència de contraforts exteriors a partir del nivell de les naus laterals.

Jordi Contijoch Boada – 1997 / Generalitat de Catalunya

Pel que fa a les obertures cal esmentar que hi ha finestres d’espitllera per sota del recorregut de la teulada, òculs el·líptics als murs laterals i finestres rectangulars o quadrades emmarcades distribuïdes de manera asimètrica. Al mur de l’absis hi ha l’arcada tapiada. El parament és de pedra ben lligada i la façana principal està arrebossada i pintada, amb porta adossada, òcul i pedres cantoneres. Tot el conjunt mostra una gran horitzontalitat típica de les esglésies meridionals, venint ja de l’època gòtica.

L’interior de l’església continua oferint una disposició interior de formes i gust similar a tota l’arquitectura realitzada sota les incidències de l’art neoclassicista. Conserva la formulació ja reflectida a la disposició exterior. Compartimentada en trams i presentant llunetes laterals cegues, s’hi dibuixa tota una línia d’imposta de diferents motllures degradants. Pilars i sengles arcades rodones comuniquen amb les capelles -intercomunicades- laterals.

Els pilars a part de presentar capitells motllurats, continuen adossats fins a la imposta i entre els punts d’origen a cadascun dels arcs i fins a la línia d’imposta, la seva tipologia correspon al capitell corinti-compost. Cor sobre arcada rebaixada, als peus de l’església. A l’absis, retaule adossat dins de les característiques generals decorativo-ornamentals de l’església, fornícula central entre columnes i dues laterals més petites, coronament circular.

A la capçalera hi ha l’altar-retaule neoclàssic. Són dos elements mobles a cada costat de l’absis, un dedicat a sant Josep i el Nen i l’altre dedicat al Sagrat Cor de Jesús.

Lourdes Figueres i Borrull – 1987 / Generalitat de Catalunya

Sant Pere i Sant Feliu és una església al poble de Vacarisses (el Vallès Occidental) protegida com a bé cultural d’interès local.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Ca la Gràcia de Sentmenat

Setmana dedicada al municipi de Sentmenat

Ca la Gràcia està situat en el carrer del mateix nom de Sentmenat.

Ca la Gràcia és un edifici de planta baixa, pis i golfes, amb teulada a dues vessants amb el carener perpendicular a la línia de façana.

La façana principal, orientada a migdia, té la porta d’accés d’arc de mig punt adovellada, situada a la banda dreta, i una finestra rectangular a l’esquerra, producte d’una reforma.

Monte i Ochoa de Aspuru, Maria Àngels 1997 / Generalitat de Catalunya

Al primer pis hi ha dues finestres d’arc escarser molt rebaixat, amb ampit de pedra, i al pis de les golfes, una finestra de la mateixa tipologia a la dreta, i una obertura més gran i d’arc escarser a l’esquerra. A la façana lateral hi ha diverses obertures irregulars a la planta baixa i al primer pis, mentre que al pis de les golfes, hi ha sis obertures d’arc escarser.

Recull de dades Viquipèdia

Adaptació del Text i Fotografies : Ramon Solé

Masia de can Julià de la Muntanya de Santa Coloma de Cervelló

La masia de can Julià de la Muntanya, és situada a la part alta de la Colònia Güell, és de les poques masies existents actualment en aquesta zona del municipi i segueix la tipologia de casa pairal catalana.

Us passo la seva historia:

  • Data de construcció Segles XVII-XIX
  • Al llarg del temps ha tingut diferents usos. Va acollir una congregació de religioses que més tard es van traslladar a l’edifici del carrer de Claudi Güell.
  • També va ser l’habitatge provisional dels obrers que arribaren a la colònia, fins que se’ls hi adjudicava una casa.

Al pati hi havia safareig on les dones rentaven la roba encara que normalment ho feien als de la fàbrica.

Podeu saber més d’aquesta masia consultant a l’enllaç que us adjunto de Aleix Font Colònia Güell :

Recull de dades : Ajuntament de Santa Coloma de Cervelló

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Maria Angels García-Carpintero Sánchez-Miguel

Conjunt de cases del Passatge Piera de l’Hospitalet de Llobregat

Les cases del Passatge Piera van dels números 1al 11, s’entra pel  carrer de Sant Roc, 59-61 de L’Hospitalet de Llobregat (Barcelonès).

La data de construcció de les cases són del 1930. És un conjunt d’habitatges d’una sola planta que segueix la tipologia de passadís. Hi ha dues fileres de cases articulades a partir d’un pati central pel qual s’accedeix als habitatges, llevat de dos que tenen façana al carrer. La composició dels edificis és molt senzilla.

La façana presenta obertures rectangulars: una porta i dues finestres adornades amb petits relleus. Els respiralls són quadrats adornats per un cercle. L’edifici està rematat per una balustrada de pedra dividida per pilastres.

El passatge Piera de l’Hospitalet de Llobregat (Barcelonès) és un conjunt protegit com a bé cultural d’interès local.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Maria Àngels García-Carpintero Sánchez-Miguel

Mas de can Baró de Terrassa

Avui us  presento dos articles

Can Baró  està en el carrer de la  Font Vella, 1 de Terrassa.

Us passo la seva historia :

  • La construcció primitiva, probablement de final del segle XVI, era un mas de característiques rurals establert dins de la vila de Terrassa.
  • A començament del segle XIX s’hi instal•là una fàbrica de xocolata.
  • En 1855 va ser una vaqueria.
  • Posteriorment, passà a ser propietat de Lluís Antoni de Ramon i de Mora, baró de Corbera, que fou regidor de Terrassa el 1868 i diputat a Corts el 1871.
  • D’aquí li ve el nom amb què és coneguda habitualment de Cal Baró.
  • A la façana secundària, que dóna al carrer dels Gavatxons, fou típic el treball del temps de la verema de les vinyes del baró, on a la casa hi havia els cups.
  • Des del 1917 fou propietat de Joan Donadeu i Guillemot.

Es t

Es tracta d’una antiga casa senyorial amb tipologia de mas català que la singularitza del seu context. El cos principal és de planta baixa, pis i golfes. La coberta és a dues aigües.

La façana principal, de composició simètrica, presenta un portal d’arc de mig punt i amb dovelles de grans dimensions. A ambdós costats s’hi han realitzat grans obertures que l’han desfigurat considerablement. Els brancals, trencaaigües i llindes (en una de les quals figura la data de 1603) són de pedra. La resta de façanes presenta un estucat amb imitació de carreus encoixinats.

Està flanquejada per edificis o cossos afegits de possibles ampliacions, entre mitgeres i de la mateixa alçada, amb igual tractament de les façanes.

Can Baró és un antic mas protegit com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades Viquipèdia i Altres

Adaptació del Text i Fotografies : Ramon Solé

També podeu seguir el Blogfonts naturals d’aigua i +