Sant Lleïr de Sant Antoni de Vilamajor

L’ermita de Sant Lleïr esta situada en l’antic camí ral que unia les poblacions de Sant Antoni i Sant Pere de Vilamajor; hi ha algun cartell que indica com anar-hi; és pot anar pel carrer de l’Era del Delme.

Us passo la seva historia :

  • El 1303 Bertran de Montrodon va fer erigir una primera capella en la qual establí un benefici.
  • Aquesta família tingué l’ermita fins a la mort de la darrera comtessa de Llívia, a principis de segle XX, després d’aquest fet la parròquia rescatà els drets i la restaurà.
  • L’actual edifici és del segle XVI, possiblement del 1508 segons indiquen les visites pastorals.

Té adossada la vella casa de l’ermità, avui en dia habilitada com a casa de segona residencia, per tant es privada.

A la partió d’ambdues construccions s’aixeca una espadanya, gairebé quadrada.

La planta és quadrangular, la càrrega dels murs està suportada per set contraforts exteriors.

A la façana hi ha una porta allindada, i sobre ella un escut episcopal del 1588.

La teulada, molt gruixuda, és a dues vessants.

Sota del carener, encara a la façana, hi ha un ull de bou.

Davant l’ermita es poden veure una creu de ferro muntada sobre un gran bloc de pedra rodona des d’on es beneïa el terme.

Us passo un enllaç de la Web de l’Ajuntament de Sant Antoni de Vilamajor, on podreu tindre mes dades sobre l’ermita :

https://www.santantonidevilamajor.cat/el-municipi/turisme/llocs-dinteres/ermita-de-sant-lleir.html

I també, a  :

http://vilamajor.blogspot.com/2011/02/sant-lleir-vinculacions-familiars.html

Sant Lleïr és una ermita  inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

 

Recull de dades : l’Ajuntament de Sant Antoni de Vilamajor, Viquipèdia.

Adaptació al text i Fotografies : Ramon Solé

 

 

Anuncis

Torre de la Viuda de can Sala de Malgrat de Mar

La Torre de la Viuda de can Sala, està situada en el carrer de Mar, 61, de Malgrat de Mar.

Aquesta casa senyorial, també va ser coneguda com La Torre d’en Riera o Torre Bombai.

Us passo la seva historia :

  • Fou construïda per encàrrec de Josefa Garriga Anglada l’any 1909.
  • L’arquitecte de la torre va ser el blanenc Esteve Rocafort i Carreras.
  • Durant la Guerra Civil la casa va ser requisada pel Comitè Local de Milícies Antifeixistes i es va assignar com a dispensari i domicili del metge Dr. Brull.
  • En acabar la guerra la torre va ser utilitzada per la Falange.
  • L’any 1942 la família Riera Oliveras va adquirir les dues finques.
  • Es va convertir en una fàbrica de gènere de punt.
  • A principis dels anys 60, la família va fer reformes a la finca del costat de la torre, per a construir l’Hotel Bombai.
  • Però l’any 1966, després de diverses anotacions d’embargaments, els dos edificis es van adjudicar en subhasta a Josep Fradera Butsems.
  • L’Hotel Bombai va continuar en funcionament fins a l’any 1973.
  • L’estat de les dues finques es va anar degradant molt, fins que l’any 2007 l’Ajuntament de Malgrat de Mar les va adquirir i es van iniciar les reformes de la torre i la nova construcció de l’Arxiu Municipal.
  • Es va inaugurar l’Arxiu Municipal, el 28 de febrer de l’any 2011.

Aquesta casa, que fou construïda en un solar de 15 m de façana per 52 m de fondària, és de planta rectangular de 8 per 17 m. Cal destacar-ne els relleus de pedra amb motius florals de gran riquesa, i revestiment de façana te motllures d’estuc, bandes de relleu horitzontals i esgrafiats.

També, destaquen el magnífic treball de forja de les baranes ondulades i el coronament de la torre vuitavada, amb una coberta circular acabada en punxa i revestida per mosaic de colors.

Formes ondulades als balcons i treball de ferro. Els balcons utilitzen l’arc carpanell. Torreta a l’angle de la façana coronada per teulada de mosaic.

La Casa és voltada d’un bell jardí.

La Torre de la Viuda de can Sala, és un edifici modernista del municipi de Malgrat de Mar, inclòs en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic Català.

 

Recull de dades: Ajuntament de Malgrat de Mar i Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Tito Garcia – Col·laborador del Blog

Masia Freixa de Terrassa

La masia Freixa està en la Pl. de Josep Freixa i Argemí, 11, concretament situat  dins al parc de Sant Jordi, antics jardins i terreny adjacent a la masia, ubicat al barri de Ca n’Aurell de Terrassa.

La Masia Freixa és un edifici modernista de la ciutat de Terrassa, construïda el 1896, va ser pensada originalment com a fàbrica de filats i va ser reformada entre el 1907 i el 1914 per Lluís Muncunill i Parellada, que la va transformar en la residència familiar de l’industrial tèxtil Josep Freixa.

L’arquitecte la va convertir en una de les joies del modernisme terrassenc, amb la seva estructura d’arcs i voltes d’inspiració gaudiniana i els murs pintats de blanc, d’on sobresurt una alta torre.

Durant molts anys ha albergat el Conservatori Municipal de Música, que actualment ha estat traslladat a un edifici de nova construcció al Campus Universitari, al barri del Cementiri Vell.

Actualment acull les oficines del Síndic Municipal de Greuges i de l’Oficina de Turisme de l’Ajuntament,

i també és la seu de la Xarxa de Turisme Industrial de Catalunya.

Cal destacar :

La teulada sinuosa, amb una estructura de voltes de maó pla que conjugaven la tradició de la volta catalana amb la modernitat dels nous materials; el revestiment de morter té petits vidres incrustats que li donen l’aparença d’un gris brillant.

Els arcs parabòlics inspirats en l’obra de Gaudí, que conformen les finestres del cos principal i les obertures dels porxos d’entrada i del costat sud i oest.

L’arrambador ceràmic blanc del porxo, obra també de Muncunill, que ocupa la part inferior de les parets arrebossades i pintades de blanc.

La rotonda del costat est, com a afegitó de dos nivells al cos de l’antiga fàbrica; els finestrals de la planta baixa són d’arc rebaixat, per permetre més entrada de llum, a diferència dels de tipus parabòlic de la resta d’obertures de la façana.

La torre de l’angle nord-est, que sobresurt del cos inferior quadrat; té un cos octagonal de quatre nivells, l’últim dels quals voltat d’una balconada mirador.

La façana d’accés, la part nord, és la més austera, amb els finestrals parabòlics, on sobresurt el gran pòrtic d’entrada concebut com un dels trams de la galeria, i seguint les formes sinuoses generals de l’edifici.

L’interior, molt reformat, però que encara conserva el mobiliari del menjador i del despatx, dissenyat per Joaquim Vancells.

El jardí dissenyat per Rafael Benet i Vancells, un dels pintors destacats de l’època, és d’estil romàntic i, junt amb el de la casa Alegre de Sagrera, és el millor exemple dels jardins terrassencs de la primeria del segle XX.

El seu estat de conservació, pel que fa a les característiques originals, no és el que correspondria a un jardí històric de Terrassa.

Per a mes dades :

http://visitaterrassa.cat/es/visita-la-masia-freixa/

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Terrassa, Viquipèdia i altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Mercat d’Hostafrancs de Barcelona

El Mercat d’Hostafrancs, està situat entre l’illa del carrer Creu Coberta  93, carrer d’Àliga , carrer d’Hostafrancs  i carrer de  Vilardell en el Districte de Sants de Barcelona.

El Mercat d’Hostafrancs és un mercat municipal de Barcelona ubicat al barri d’Hostafrancs.

Us passo la seva historia :

  • La construcció d’aquest mercat respon a la necessitat d’abastir un barri que va tenir un gran boom demogràfic gràcies a les fàbriques que hi havia.
  • L’ajuntament encarregà a Antoni Rovira i Trías la seva construcció en uns terrenys on hi havia hagut una bòbila.
  • Es va inaugurar l’any 1888. Cal dir que aquest arquitecte va fer per les mateixes dates el mercat de la Concepció i els dos edificis són pràcticament idèntics.
  • Ha estat objecte de reformes als anys 80 i 90 del segle XX .

El Mercat d’Hostafrancs  consta de tres naus, la central més ample i alta, amb coberta a doble vessant cadascuna d’elles.

L’edifici té una base de pedra on es recolzen les columnes de ferro que aguanten una biga. Entre les columnes hi ha una barana de ferro i el tancament es fa mitjançant unes planxes metàl·liques. La biga està aguantada per unes peces de ferro forjat que fan de mènsules i, sobre les columnes, amb mènsules de ferro fos amb decoració vegetal.

Mentre que en les naus laterals aquesta biga fa de suport de la teulada, a la nau central té a sobre una estructura de ferro de columnes amb arcs de mig punt tancat amb vidre. Sobre aquesta estructura hi ha una biga que aguanta la teulada.

Seguint les vessants de les teulades hi ha una sèrie d’obertures que permeten el pas de l’aire. Als extrems de les teulades hi ha uns escuts decoratius de ferro.

L’interior està actualment dividit en dos pisos, la qual cosa no deixa entrar la llum natural a les parades i distorsiona la visió de l’espai original. A la planta baixa, en un espai ample i sense separacions, les parades es disposen en carrers i una sèrie de columnes de ferro fos aguanten unes bigues que suporten el pes del terra del pis superior.

A la primera planta s’ha ubicat una botiga. El mercat té una superfície total de 3.495 m2 i una superfície comercial de 976 m2. Actualment, disposa de més de 90 establiments amb una variada oferta comercial :

  • 60 establiments d’alimentació
  • 34 establiments de roba i parament
  • 2 pagesos
  • Una botiga d’Abacus
  • Un supermercat Supercor- expres

El Mercat d’Hostafrancs , és una obra de Barcelona protegida com a Bé Cultural d’Interès Local.

 

Recull de dades : Ajuntament de Barcelona i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Masia de Can Carrencà de Martorelles

La masia de Can Carrencà, esta situat a l’entrada de Martorelles(a l’esquerra), per la BV- 5006 o Avinguda d’en Piera, carrer de can Carrencà de Martorelles, a prop de la carretera de Sant Adrià a la Roca.

Us passo la seva historia :

  • L’única data que hi apareix, a la llinda del balcó lateral, és de 1667, any en què es va fer la reforma que deixà la casa tal com la veiem actualment.
  • No obstant la documentació situa la família Carrencà al municipi ja al Segle XII, es tracta d’un document en que el rei Jaume I agraeix al propietari del mas la seva participació en la conquesta de l’illa de Mallorca.
  • L’ermita, consagrada a Sant Domènec, fou construïda a mitjan segle XVIII.
  • Diferents generacions de la família es succeïren en la propietat de la finca, transmetent-la en més d’una ocasió per via matrilineal, fins que a mitjan segle XIX, els darrers hereus, hagueren de malvendre llurs propietats.
  • La casa es dividí en dos, i anys més tard es tornà a unificar.
  • Durant la guerra civil Espanyola fou expropiada, i diferents foren les personalitats que hi feren estada abans d’exiliar-se, tot fugint de Barcelona.
  • A la dècada dels anys 80 del segle XX, els darrers propietaris la cediren al municipi, a canvi de poder urbanitzar uns terrenys propers.
  • Un dels propietaris més remarcables fou Jaume Bosquets i Carrencà, germà del Coronel de Miquelets Francesc Bosquets i Mitjans, que durant la guerra de successió ocultà en aquesta casa els fills del seu germà dels exèrcits Borbònics.

Can Carrencà és una masia de teulada de dues aigües i amb carener perpendicular a la façana. Té dos annexes laterals de planta rectangular.

El cos central és dividit en tres pisos i presenta una distribució simètrica respecte a l’eix que ve marcat pel carener.

La porta central d’accés és adovellada.

Excepte dos balcons del cos central i un del lateral dret, totes les finestres han estar retocades a principis del segle XX.

Les parets es presenten arrebossades i hi destaca el rellotge pintat.

Hi ha un passadís amb estructura de pont que connecta directament amb la capella.

Dels elements decoratius en destaquen les rajoles de ceràmica catalana, amb mostra de nombrosos oficis.

El rellotge de sol. I els panys de la porta principal i de la capella,

en els que s’hi pot veure l’àguila bicèfala (símbol de la família Hasburg) fet que mostra que la família Carrencà fou partidària d’aquesta família durant la guerra de successió a la corona Espanyola.

La Torre correspon al pou de la masia de Can Carrencà , al qual s’hi accedeix per una porta d’arc de mig punt. Correspon a un tipus constructiu endegat a finals del segle XIX.

Actualment, és la seu on están ubicats : l’Associació cultural juvenil “Los Verdes”,  el Casal d’Avis, la Unión Cultural Andaluza, Asociación Las Balas Rojas, Carrancà-Rock – Associació de Músics de Martorelles.

Can Carrencà està inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

 

Recull de dades gràcies a l’Ajuntament de Martorelles, Viquipèdia i Altres.

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Can València d’Arenys de Mar

Can València , està situada en la Riera del Bisbe Pol, 3, d’ Arenys de Mar. Aquesta antiga Masia, també és  coneguda com a Casa del Través o Casa Clavell.

És un edifici, amb teulada a dues aigües, de dues plantes, una baixa i un pis.  El portal de la planta baixa està format per un arc de mig punt adovellat, amb brancals i ampit de pedra. Les finestres, d’ambdues plantes, són de pedra  de llinda recta. Composició dels elements simètrics.

Es conserva en bon estat de conservació, les seves característiques són les pròpies de les masies del Maresme. Actualment pertany a una empresa privada.

Can València, està protegida com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades : Ajuntament d’Arenys de Mar i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Ajuntament d’Arenys de Mar

L’Ajuntament d’Arenys de Mar, esta situat en la Riera del Bisbe Pol,  nº: 8, on hi ha la Plaça de la Vila.

Curiosament, aquest edifici de molt antic era un hostal, concretament en el segle XVII. L’any 1773 fou transformat en l’Ajuntament, i actualment encara té aquesta funció.

L’edifici consta de tres plantes amb un gran porxo d’arcs rebaixats a la façana principal, que dóna a la plaça. Als pisos hi ha obertures amb balcons de brancals i llindes de pedra. La teulada és a quatre vessants.

L’Ajuntament, forma un conjunt amb l’edifici del costat ,en el qual hi ha la Biblioteca i l’Arxiu municipal Fidel Fita.

L’Ajuntament d’Arenys de Mar està protegit com a bé cultural d’interès local.

 

Dades : Ajuntament d’Arenys de Mar i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

La Masia de Can Colomer de Canovelles

Can Colomer  de Canovelles és una masia situada en un dels extrems de la urbanització de can Duran, situada al pla de Can Duran,

a ponent del torrent de Fangues i al sud del torrent de Can Xirau i a prop de l’antiga església de Sant Felix.

Can Colomer és considerat com un mas molt antic, entre els segles XVII-XVIII; altres diuen que podria ser de l’any 1554, però no hi ha cap document i no es coneix cap data de construcció exacta.

Tampoc hi ha res que ens pugui donar una idea de la seva història.

És de planta, pis i golfes a la part central. La teulada és a dues aigües, de teula àrab, amb el tram central més elevat que els laterals.

A la façana principal, a la planta baixa i al primer pis, hi ha tres obertures per pis disposades en el mateix eix; aquestes obertures són enllandades excepte la porta d’accés que és un arc de mig punt adovellat.

A les golfes hi ha una galeria formada per tres arcs de mig punt, el central més gran que els laterals.

De la teulada sobresurt una gran xemeneia.

El parament és de pedra sense picar amb morter. Als costats hi ha dos petits cossos adossats amb coberta a un vessant.

Front la porta hi ha un magnífic i antic pou.

Actualment està abandonada en estat ruinós

i te una balla per impedir l’accés.

Can Colomer és una masia protegida com a bé cultural d’interès local.

 

Informació Viquiopèdia

Adaptació del Text i Fotografies: Ramon Solé

La capella d’en Marcús o de la Mare de Déu de la Guia de Barcelona

La capella d’en Marcús o de la Mare de Déu de la Guia, esta entre els carrers de  Carders i de Montcada de Barcelona.

L’any 1150, sota la iniciativa del burgès Bernat Marcús, es va construir, aquesta Capella romànica que originàriament formava part d’una pensió per a viatgers, un hospital per a pobres, i un cementeri, situats al camí que conduïa al Vallès, avui el carrer Carders. El bisbe li concedí l’autorització el 1147, però sembla que les obres no s’iniciaren fins al 1166, i van acabar el 1188.

Al final del segle XIII, la confraria dels “Troters de bústia”, formada pel servei de correus creat pel mateix Marcús, es posava sota l’advocació de la Mare de Déu de la Guia, ubicada a la capella.

La capella és l’únic element que resta del conjunt. Construïda amb carreus ben tallats de pedra de la muntanya de Montjuïc, és de planta rectangular coberta amb volta de canó. L’absis suprimit el segle XVIII i substituït per una testera recta, ens és desconegut i tampoc no sabem quan fou construïda la cripta que es compon de tres petites naus, una de volta de canó i dues de creuament amb planta quadrangular i octogonal, respectivament.

Els murs exteriors apareixen articulats en tot el seu perímetre visible per un registre d’arquets cecs sota el ràfec, d’influència lombarda, sostinguts per mènsules, algunes figurades. Al mur lateral hi ha una porteta secundària i sota un arc cec, una Mare de Déu gòtica.

L’accés principal és a la façana i, com aquesta (incloses la teulada, la finestra i l’espadanya) fou refet el segle XIX.

Entre 1916 i 1917 s’afegí la reixa que alinea la capella amb l’edifici del Carders al qual s’adossa.

La decoració ha sofert diverses modificacions, patí els incendis de la Setmana Tràgica i de la Guerra Civil i fou restaurada el 1954, moment en què se suprimí el pis superior.

La Mare de Déu original va ésser substituïda i a la sagristia es guarda una petita capelleta portàtil, que es duia a casa dels malalts que la demanaven, on hi ha una imatge de la Verge de la Guia, reproducció en petit de la que es venerà a l’altar major fins al 1936.

Per a mes informació podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Capella_d%27en_Marc%C3%BAs

 

Recull de dades : Ajuntament de Barcelona i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé