Vil-la Elena i Vil-la José de Sant Joan Despí

Vil-la Elena, està ubicada en el Passeg Canalies, 12 de Sant Joan Despí.

Com la veïna Vil-la José,  la casa és coneguda també amb el nom de Casa Anzizu pel promotor de l’obra Josep Maria Anzizu i Morell, domiciliat al carrer Balmes núm. 16, pral. de Barcelona en el moment en què se sol•licità la llicència municipal d’obres (7/6/1911).

És una torre de planta rectangular fent mitgera a la número 10 del passeig i del mateix arquitecte. Està voltada en el seu extrem lliure per un jardí amb tanca feta d’obra, amb pedra i trencadís, i reixa a la part superior. Destaca l’acabament de l’edifici totalment lliure de composició.

D’una banda hi ha un petit terrat cobert per un embigat de fusta i suportat per quatre columnes verticals i completament lliures que el prolonguen per damunt de la coberta, de pedra i trencadís i a l’altre costat hi ha una petita edificació a manera de golfes. Segueix la coberta amb un altre terrat completament obert.

Les finestres no presenten un estil determinat sinó que cada una en té un de propi. Hi ha treballs de pedra i rajola per tot arreu, ja sigui en forma de rajoles senceres o de trencadís.Les influències islàmiques hi són presents, com en el mocàrab de l’angle lliure.

Vil-la Elena és una casa de Sant Joan Despí inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Vil-la José està ubicada en el Passeig Canalies, 10 de Sant Joan Despí.

Com la veïna Vil-la Elena, la casa és coneguda també amb el nom de Casa Anzizu pel promotor de l’obra Josep Mª Anzizu i Morell, domiciliat a Barcelona al carrer de Balmes número 16. Sol-licita la llicència municipal d’obres l’11-11-1909.

Remat del terrat a la cantonada, amb els elements verticals típics de l’arquitecte i d’altura desigual.

És una torre de planta quadrada fent de mitgera amb la número 12 del mateix passeig i del mateix arquitecte. Està voltada en la resta per un jardí tancat amb una tanca d’obra d’un metre aproximadament, decorada amb trencadís i pedra i al damunt una reixa, en la qual s’instal·len els elements verticals presents en tota l’obra de Mas.

Així la casa també té un sentit vertical que en el seu acabament (terrat) està rematada per elements semblants, tots ells d’alçada desigual. Té influències islàmiques a les finestres. Tota la part inferior de la façana és també decorada amb trencadís i destaca el fort desnivell aconseguit en l’angle lliure de l’edifici, tot seguint el desnivell del vial.

Vil-la José és una casa de Sant Joan Despí inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

El conjunt d’ambdues cases també és conegut com a Cases Auriga.

 

 

Recull de dades : Viquipoèdia, Ajuntament de Sant Joan Despí

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Casa Milà o La Pedrera de Barcelona – 1ª Part #

L’empresari Pere Milà i Camps va encarregar la construcció de l’edifici a l’arquitecte Antoni Gaudí en l’any 1906.

Aquest edifici portaria el cognom del  seu propietari, casa Milà.

La façana de l’edifici simula el mar en moviment, on les onades juguen amb les algues de ferro forjat que són en realitat els balcons i que van ser dissenyades en gran part per Josep Maria Jujol.

En el temps va ser batejada despectivament com La Pedrera, nom popular pel qual és coneguda fins avui internacionalment, mes que casa Milà.

L’antiga residència dels senyors Milà, actualment acull un gran espai d’exposicions.

Cal destacar les golfes, de 800 m2, que Gaudí va concebre de forma independent a la resta de l’edifici.

Antigament hi havia els safareigs i actuava com a regulador tèrmic, aïllant l’edifici de temperatures extremes.

L’any 1953 aquesta darrera planta de La Pedrera va ser remodelada per l’arquitecte Francisco Barba Corsini, qui va crear tretze apartaments de lloguer, d’estètica moderna i allunyats del projecte gaudinià.

L’edifici va ser adquirit, el 1996, per la Caixa Catalunya, se li va retornar el seu aspecte original.

El terrat es d’una coberta insòlita i carregada de força artística, se situen els diferents elements: badalots o caixes d’escala, torres de ventilació i xemeneies.

De formes dinàmiques i simbòliques de lliure interpretació,

es corresponen amb una funció utilitària preconcebuda.

Aquests elements són tractats amb trencadís de ceràmica, pedra, marbre i vidre, una meravella arquitectònica.

Per a mes amplia informació sobre La casa Milà podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Casa_Mil%C3%A0

Casa Milà o La Pedrera, en l’any 1984 fou declarada Bé Cultural del Patrimoni Mundial per la UNESCO.

 

 

Recull de dades : Fundació La Pedrera, Ajuntament de Barcelona i Viquipèdia.

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Dues cases emblemàtiques : Cal Guinard i Casa Joan Anglada de Viladecans

Cal Guinard  està situat en l’Avinguda de la Generalitat, 29 de Viladecans.

Es un edifici residencial d’estil Modernista construït per Agustí Planella Poletti, durant el període de1911-1929. També aquesta casa es coneix  com Cal Magret.

Casa de planta rectangular construïda amb pedra i maó i amb les façanes arrebossades. Consta de planta baixa, pis i terrat amb torre emmerletada. Destaca la simetria i l’alineació de les obertures. A la planta baixa, a la façana principal, hi ha dues portes que centren una finestra i al primer pis un balcó corregut amb barana de ferro forjat i tres sortides.

A la façana lateral hi ha quatre finestres distribuïdes simètricament, dues al primer pis i dues a la planta baixa; les de baix tenen fals guardapols (pintat), mentre que les del primer pis tenen l’arc en relleu. La barana del terrat es troba dividida en set trams tot formant una ondulació. Tots els arcs guardapols, tant de finestres com de portes, són esglaonats.

Fa anys que es una casa okupa, fet que es posa de manifest en les pintades que embruten les façanes i l’estat deplorable en general, tota una verdadera pena.

En el cas de La Casa Joan Anglada, està situat en l’Avinguda de la Generalitat, 51 de Viladecans.

Es un edifici residencial d’estil Modernista construït per Ezequiel Porcel Alabau, durant el període de1911-1929.

Es tracta d’una casa de planta baixa, pis i terrat interessant per la decoració de la façana. A la planta baixa hi ha la porta emmarcada per dues finestres, mentre que al primer pis hi ha una finestra emmarcada per dues portes de balcó. Totes les obertures són emmarcades per arcs guardapols: els de la planta baixa apuntats i els del pis mixtilini. La façana és coronada per un seguit d’arcs cecs d’intradós força ample sostingut per mènsules. El terrat és tancat per una barana de trams esglaonats.

Tant els arcs guardapols com els arcs cecs i el passamans esglaonat de la barana del terrat són fets amb maó vist pintat de color vermell. Al damunt mateix de la porta hi ha una estrella, dibuixada amb llistons de maó, que sembla contenir unes inicials inscrites.

La Casa Joan Anglada esta inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Viladecans, Relats en Català i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Casa del Marquès de la Manguera de El Masnou

La casa del Marquès de la Manguera, està situada en el Pg. Prat de la Riba, 16 en El Masnou.

La casa del Marquès de la Manguera, també se l’anomena Casa Sensat-Pagès o Villa Rosa.

Us passo referencies de la seva historia :

  • Els primers propietaris de la casa foren Jaume Sensat i Sanjuan i la seva muller Rosa Pagès i Orta. Jaume Sensat i Sanjuan procedia d’una família marinera i va comandar el seu propi vaixell durant una dècada fins que s’instal•là a Buenos Aires on va fer la seva fortuna com a agent de borsa.
  • A les darreries del segle XIX, un cop casat amb Rosa Pagès i Orta, va tornar al Masnou i van comprar i remodelar la casa com casa d’estiueig. La reforma es van encarregar al mestre d’obres Pere Andreu. Els elements àrabs van ser proposats pel mateix Jaume Sensat i Sanjuan, que havia viscut dos anys a Egipte.
  • A començament del segle XX la casa era coneguda com a Villa Rosa, tant pel nom de la propietària com pel color exterior de la casa.
  • L’edifici també era conegut popularment com la casa del Marquès de la Manguera, pel costum de Jaume Sensat i Sanjuan de regar cada dia davant de casa amb una manguera (manega).

Només vinculat a un altre edifici per la banda dreta, el que permet veure tres dels seus murs. Està formada per una planta baixa, dos pisos, golfes i terrat.

Exteriorment tot l’interès recau en l’ornamentació, que podria ser considerada completament eclèctica, amb detalls àrabs, com els arcs de ferradura de l’entrada o els arcs lobulats del primer pis, i elements gòtics o medievals com és el cas dels arcs del tercer pis o les petites obertures circulars mostrejades de les golfes.

A l’angle esquerre de la façana destaca la tribuna mirador amb cúpula que fa cantonada, amb els arcs lobulats i la coberta d’escames ceràmiques. El seu interior és més modernista que eclèctic.

La casa va ser cedida al municipi l’any 1975 i restaurada el 1988 per convertir-la en la Casa de Cultura, amb sales d’exposició i l’Oficina de Turisme.

La Casa del Marquès de la Manguera és un monument protegit com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades : Ajuntament de El Masnou i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Cal Raurich de Viladecans

La casa de Cal Raurich està situada en el carrer de  Sant Joan, 4 de Viladecans.

Es coneix també com Cal Fusteret, on segons diuen la gent gran, hi havia una fusteria.

És un habitatge unifamiliar entre mitgeres construït l’any 1920, dirigit per Agustí Planella Poletti que va ser l’arquitecte.

Es tracta d’un edifici entre mitgeres de planta rectangular, amb planta baixa, pis i terrat i una mena de torreta a un dels costats. Cal destacar els denticulats que decoren la part superior de les finestres i portes, així com l’acabament ondulat de la torre i les decoracions semicirculars de la barana del terrat.

També hi ha una cornisa esglaonada, amb mènsules del mateix tipus, sota el terrat, mentre que les mènsules es repeteixen sota el balcó. Són molt interessants els elements de ferro forjat del balcó i la finestra de la planta baixa aquesta destacada per sis rajoles.

Cal Raurich està inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Imatge de la casa antiga del costat

 

Recull de dades : Ajuntament de Viladecans i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé