Els esgrafiats dels edificis de Martorell

Aquesta tècnica de l’esgrafiat ha estat utilitzada des de temps molt antics; tenim que al segle XII en l’interior dels temples ja eren decorats amb els esgrafiats; posteriorment va caure en desús, sobretot després del Modernisme.

Concretament a Martorell, en trobem a diverses façanes d’edificis, sobretot a l’entorn de la Plaça de la Vila i a carrers antics,  el més antic data del 1821.

 

Llegim la forma de com és feia :

“Normalment els esgrafiats són aplicats a les parets dels edificis; abans de començar els treballs es fa un dibuix a mida natural en paper, després es prepara l’estuc, es deixa reposar un dia o dos, a continuació es col-loca a la paret la quantitat d’estuc necessari per cobrir la part de mur que s’esgrafiarà en una jornada, i finalment, amb eines de tallar i de rascar, es va fent el dibuix que prèviament s’ha estergit sobre l’estuc fresc. Els tons més utilitzats són els ocres i vermells.”

En Jaume Amat i Bargués és l’artista que seguint el mestratge de Ferran Serra va contribuir en gran mesura en fer de l’esgrafiat un tret característic de les cases de Martorell.

Us detallo les cases mes destacades on hi ha esgrafiats :

  • Banc BBVA: esgrafiat fet per Ferdinandus Serra al 1940 on es representa una al•legoria del treball de camp i la vida rural.
  • Casa de la Vila: esgrafiat fet per Ferdinandus Serra al 1937 on es representa un personatge femení amb el corn de l’abundància. Apareixen també les muntanyes de Montserrat i el Pont del Diable.
  • Edifici de Correus: esgrafiat fet per Jaume Amat al 1984, té una decoració floral i medallons amb l’escut de Martorell i l’anagrama de correus.
  • Plaça de la Vila, 35: edifici de l’antiga confiteria “La Moderna”. Esgrafiat d’autor desconegut, amb data del 1821, i restaurat per Ferran Serra posteriorment. Hi ha motius neoclàssics i alguns símbols al•legòrics de la maçoneria.
  • Plaça de la Vila, 41: edifici de l’antiga “Farmàcia Bujons”. Esgrafiat del 1954 on es representa l’al•legoria d’aquesta professió, la serp entortolligada a una copa.
  • Carrer Anselm Clavé, 5: esgrafiat del 1955 d’autor desconegut. Hi ha una decoració floral, de cintes i angelets.
  • Carrer Nou, 8: en aquest edifici hi havia hagut una fàbrica de paraigües i per aquest motiu la decoració representa una noia amb un paraigua dins una medalla.
  • Carrer Nou, 78: l’esgrafiat és obra de Ferran Serra, feta entre els anys 1942-45 i és una al•legoria de la vida camperola.
  • Carrer Nou, 79: esgrafiat realitzat per Jaume Amat al 1985. Hi ha representats motius florals que vessen d’un cistell.

Us passo aquest enllaç que us explica : La Ruta dels ESGRAFIATS de Martorell // Façanes que expliquen històries. 

https://issuu.com/elmontserrati/docs/paisatges_esgrafiast_martorell

I dos enllaços mes de rondaller, on podreu veure de primera ma, un seguit de fotografies i explicacions molt interessants sobre Els esgrafiats dels edificis de Martorell ,

 

1ª Part :

https://rondaller.wordpress.com/2017/11/08/parets-tatuades-i/

2ª Part :

https://rondaller.wordpress.com/2017/11/11/parets-tatuades-ii/

Ja sabeu, quan estigueu per Martorell, podeu admirar els dibuixos en els esgrafiats dels edificis que us he indicat.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Martorell, la Seva Historia, Viquipedia.

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Seu Ègara, esglésies de Sant Pere, Sant Miquel i Santa Maria de Terrassa

El conjunt de les Esglésies de Sant Pere es troba al bell mig del parc de Vallparadís, sobre el turó on hi ha l’antic nucli de Sant Pere de Terrassa.

Fou la seu del Bisbat d’Egara des del segle V. Aquí se celebrà el Concili del mateix nom l’any 615.

Un pont del segle XVII, comunica el recinte amb la vila medieval i el centre històric de la ciutat.

Els temples de Sant Pere, Sant Miquel i Santa Maria, que originalment configuraven la “catedral” paleocristiana d’Ègara, responen a múltiples etapes constructives que han deixat la seva empremta en forma de varietat d’estils –des del tardo romà fins al gòtic- i disciplines artístiques. Es tracta, doncs, d’un conjunt monumental únic a Catalunya.

La primera construcció és un conjunt paleocristià que exerceix com a seu del bisbat d’Ègara i del que encara hi ha vestigis als temples de Santa Maria i Sant Miquel.

El fet que hi hagi tres esglésies ha estat interpretat històricament com una “còpia” del model bizantí de l’antiguitat –dues esglésies i un baptisteri- però després de les darreres excavacions (2000-2007) els estudiosos pensen que l’església de Sant Miquel no funcionava com a baptisteri, sinó que tenia un ús funerari.

Per tant, ens trobem davant d’una catedral paleocristiana, organitzada com una ciutat en miniatura amb diversos temples i dependències.

La segona etapa constructiva l’hem de situar als segles IX i X, després de la conquesta cristiana del territori dominat pels musulmans. Per tant, l’estil és preromànic; d’aquesta època en queden moltes mostres a les esglésies que, finalment, es van donar per acabades en una tercera i definitiva etapa, ja romànica (s. XI-XII).

Són testimoni de la seu episcopal del bisbat d’Ègara, constituït cap a l’any 450. Sobre una basílica paleocristiana es va construir l’antiga Catedral d’Ègara. Quan el bisbat va desaparèixer al segle VIII, el conjunt va anar perdent poder i l’antiga catedral va ser reconstruïda amb unes dimensions molt menors, ja de factura romànica.

L’espai és actualment ocupat per l’església de Santa Maria, del segle XII, on s’hi va instal·lar una canònica augustiniana provinent de l’abadia de Sant Ruf d’Avinyó, a França, que hi romandria fins al 1592.

Pel que fa a l’església de Sant Pere, parròquia de Terrassa, va perdre la condició parroquial l’any 1601, quan el priorat i la parroquialitat van ser traslladats al Sant Esperit de Terrassa, tot i que la va recuperar al segle XIX.

Al primer terç del segle XX les tres esglésies van ser objecte d’estudi i restauració per part de Josep Puig i Cadafalch, que també va fer excavacions a Santa Maria i Sant Miquel.

El conjunt monumental de les esglésies de Sant Pere i el patrimoni arqueològic i artístic que contenen constitueixen un element excepcional del patrimoni històric i artístic català, ja que abasta un període ininterromput que va des de l’època ibèrica fins a l’actualitat. Són considerades el conjunt artístic més important de la ciutat i una de les joies de l’art romànic català.

Durant els primers anys del segle XXI van ser objecte d’una important reordenació museogràfica, inaugurada l’octubre del 2009. Actualment formen part del Museu de Terrassa.

Per molt mes amplia informació podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Esgl%C3%A9sies_de_Sant_Pere_de_Terrassa

El conjunt de les Esglésies de Sant Pere fou declarat monument nacional en el 1931 i bé d’interès historicoartístic el 1985.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Terrassa, Viquipèdia i altres

Adaptació del Text i Fotografies : Ramon Solé