L’església de Sant Valentí de Les Cabanyes esta situada en el carrer 5 de Les Cabanyes.
Temple d’una sola nau i absis de planta semicircular.
Voltes d’aresta i arcs torals acabats amb cul-de-llàntia. Capelles laterals de volta de canó perpendiculars a la nau central. Coberta a dos vessants. Contraforts laterals.
Façana amb rosetó i arcs cecs decoratius. Entrada frontal.
Portal d’arc de mig punt amb arquivoltes i timpà, columnetes i capitell. Esqueixada cap a l’interior.
Campanar lateral octogonal amb coberta de pavelló. Portal d’arc de mig punt amb arquivoltes i timpà, columnetes i capitells. Esqueixada cap a l’interior.
Sant Valentí Vell
No confondre amb Sant Valentí Vell situal al costat del cementeri de Les Cabanyes.
Sant Valentí Vell
Sant Valentí és una església parroquial al municipi de les Cabanyes (Alt Penedès) inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
L’església de Sant Cristòfol, coneguda també com l’església de Can Bordoi per trobar-se dins la finca d’aquesta masia, concretament a la dreta tot abans d’entrar a la finca.
Dades històriques :
Originalment era una petita església romànica que depenia de la parroquial.
El temple el trobem ja documentat el primer quart del segle XI, al lloc anomenat coll de Can Bordoi.
l’antiga masia de Can Bordoi, pairalia documentada ja el segle XIII i en el fogatge de 1553 s’esmenta a “en Bordoy”.
L’edifici actual correspon a la restauració portada a terme a principis del segle XX.
L’església actual és un petit temple d’una sola nau, capçada per un absis poligonal i coronada al vèrtex de la teulada a doble vessant per un petit campanar d’espadanya.
A les cantoneres de l’atri apareixen un contraforts més decoratius que no pas com elements de sustentació que li donen al conjunt una sensació d’eixamplament.
Per a més dades sobre Can Bordoi, us passo aquest enllaç :
Setmana dedicada a les Ermites, Esglésies rurals i Capelles
Santa Maria de Castellet és l’església que es troba dins el recinte del Castell de Castellet al costat mateix de la torre en el municipi de Sant Vicenç de Castellet.
Us passo la seva història:
L’església fou bastida probablement el segle XII, aprofitant segurament l’estructura d’un temple preromànic.
A. Daura / Generalitat de Catalunya
L’edifici primitiu preromànic fou abandonat i se’n construí un de nou, romànic.
X Oms – 2010 / Generalitat de Catalunya
L’edifici actual, adossada a la casa dels ermitans, conserva part de la primitiva edificació preromànica i gairebé la totalitat de l’obra romànica, la qual constitueix el primer cos, més ampli, construït el 1884.
L’Església de Sant Salvador està situada en la Plaça de l’Església, a la part alta de la població de Polinyà.
Us passo la seva historia :
L’església de Sant Salvador és citada com església parroquial de Polinyà des del segle XI.
La seva consagració va tenir lloc l’any 1122.
Va seguir amb les seves funcions com a tal fins a l’any 1792 quan va passar a dependre de l’església de construcció nova, perdent la categoria de parròquia.
L’església actual va ser inaugurada l’any 1792 quan deixa de tenir culte la primitiva església romànica.
L’actual església parroquial és una edificació del segle XVIII, adossada al mur de tramuntana de l’antic temple romànic que actua com a pòrtic d’entrada.
El temple primitiu consta d’un absis semicircular del segle XI amb decoració d’arcuacions entre lesenes i el campanar de torre amb la base de la mateixa època.
La nau coberta amb volta de canó i la resta del campanar corresponen a una obra del segle XII. Està documentada des del segle xi, període al qual correspondrien l’absis semicircular, on hi havia pintures murals.
L’entrada al temple actual es fa per una porta d’arc rodó de mig punt adovellat que es podria interpretar com l’entrada lateral de l’antiga església. En aquesta façana hom hi veu, també, la presència de contraforts. El campanar de planta quadrada corresponent a l’antiga església romànica, situat a la banda septentrional.
Les pintures muralsde Sant Salvador de Polinyà són un important conjunt de pintures murals realitzades a aquesta l’església. Van ser descobertes durant unes obres realitzades durant la segona dècada del segle XX.
Al Museu Diocesà de Barcelona es conserven les pintures murals del segle XII de les quals se n’ha fet una reproducció a Sant Salvador. El 1930 Joan Prats i Tomàs va finançar l’arrancament i el transport per a dipositar finalment les pintures al Museu Diocesà de Barcelona, a canvi de l’extracció d’un fragment per a la seva col·lecció privada. Amb la mort de Joan Prats, el fragment passà a completar les pintures al Museu Diocesà.
Sant Salvador de Polinyà és una església del municipi de Polinyà (Vallès Occidental) inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Recull de dades : Viquipèdia
Adaptació al Text : Ramon Solé
Fotografies : Ramon Solé i Mª Àngels Garcia Carpintero
Església de Sant Pere està situada en la Plaça del Doctor Guardiet, 4-5 de Rubí.
Gemma Estrada i Pinell 1980 / Generalitat de Catalunya
Us passo detalls de la seva historia :
L’actual temple de Sant Pere de Rubí és l’ampliació del temple preromànic construït amb tota probabilitat el segle X, al mateix temps que el castell d’origen aràbic.
El primer document que ens parla de l’església és de l’any 986 i fa referència a una venda de terres i cases situades en el terreny d’Aqualonga.
Un altre document de l’any 996 menciona a l’església en una qüestió sobre les aigües de la riera i el torrent de Xercavins, promoguda per l’abat Ot de Sant Cugat.
S’observa una petita finestra geminada amb capitell trapezoïdal i columna de marbre, que és d’una primitiva església preromànica anterior a la del segle XI.
L’any 1927 es va restaurar el temple.
El 20 de juliol de 1936 un escamot d’incontrolats va cremar l’església i molts objectes religiosos van ser destruïts pel foc. Durant la guerra civil, les campanes foren foses per fer material bèl-lic i el temple fou utilitzat com a magatzem del sindicat agrícola.
La Parròquia de Sant Pere encapçala l’Arxiprestat de Rubí i Sant Feliu, on també hi trobem les parròquies de Santa Maria, Sant Pau, Sant Josep Obrer i Sant Feliu.
El campanar i el finestral de ponent conserven encara elements de l’antic temple preromànic.
La portada és de finals del segle XII i està formada per diverses arquivoltes i un capitell per banda de tema floral que es repeteix en el fris del costat. El campanar també és del segle XII i segueix el mateix estil llombard d’arcuacions.
Al segle XV es va fer la continuació de la nau romànica, desapareixent l’antic absis romànic i construint-ne una nau presbiteri.
El 1577 es va construir la primera capella a la dreta, junt al campanar.
A principis del s. XVII el consell municipal va encarregar als escultors Francesc i Jaume Rubió, pare i fill, que eren de Moià, fer un retaule per a l’església, les peces del qual que resten es poden veure a la Capella del Santíssim, un cop restaurades.
A la Guerra del Francès, concretament el 1809, el temple fou saquejat per les tropes napoleòniques, que s’emportaren nombrosos objectes de valor.
El 1884, degut al creixement de la població, es va eixamplar l’església i es va construir el creuer, l’absis, la galeria de circumval·lació i la sagristia. Ho va fer l’arquitecte Antoni Casademunt.
El 29 de febrer del 1939 s’hi fa la primera missa després de romandre tancada al culte 30 mesos. L’edifici va sent reconstruït de mica en mica després de la guerra. També es restableixen les festes i cerimònies religioses.
Es restauraren els altars. Rafael Solanic va esculpir la imatge i el retaule de Sant Pere que podem veure en l’actualitat, a més d’altres elements artístics de les diferents capelles.
L’any 1986 es va celebrar el mil·lenari de l’església i es van estrenar uns Goigs escrits per mn. Pere Ribot.
L’última intervenció arquitectònica ha estat, als anys 90, l’escapçament dels merlets del campanar.
Jordi Contijoch Biada 1997 / Generalitat de Catalunya
L’Església de Sant Pere és una església del municipi de Rubí protegida com a bé cultural d’interès local.
Recull de dades : Viquipèdia
Adaptació al Text : Ramon Solé
Fotografies : Maria Àngels García-Carpintero Sánchez-Miguel
El Temple Expiatori de la Sagrada Família, conegut habitualment com la Sagrada Família, és una basílica catòlica situada a la ciutat de Barcelona.
És un dels exemples més coneguts del modernisme català i un edifici únic al món, que ha esdevingut tot un símbol de la ciutat. Obra inacabada de l’arquitecte català Antoni Gaudí, és al barri de la Sagrada Família, al districte de l’Eixample de la ciutat.
Us passo imatges dels detalls del seu interior :
?
Recull de dades: Viquipedia
Adaptació al Text : Ramon Solé
Fotografies : Maria Angels García-Carpintero Sánchez-Miguel
El Temple Expiatori de la Sagrada Família, conegut habitualment com la Sagrada Família de Barcelona.
La Sagrada Família és una mostra de la plenitud artística de Gaudí, hi va treballar durant la major part de la seva carrera professional; però, especialment, en els darrers anys, quan va arribar a la culminació del seu estil naturalista, amb una síntesi de totes les solucions i estils provats fins aleshores.
Gaudí va aconseguir una perfecta harmonia en la interrelació entre els elements estructurals i els ornamentals, de tal manera que totes les arts s’integraven en un conjunt estructurat i lògic.
Us passo imatges dels detalls del seu exterior, amb els diferents estils ben marcats :
L’església actual es va construir, sobre les restes d’una anterior del s. XII, a la llinda de la porta de la sagristia hi ha una inscripció del s. XV.
A l’exterior de l’església sobre una finestra hi consta gravat 1776.
En el 1729, l’església va ésser refeta en part degut a un incendi.
Al presbiteri de l’església trobem un retaule de Sant Miquel del segle XVIII.
El 1936, la imatge fou treta del seu lloc i desaparegué el cap.
El 1940, fou col•locada de nou, i els membre encarregats de la tasca, li van fer amb dues teules plegades, una mena de cap, molt estilitzat. Durant aquests anys, la imatge ha estat repintada en diverses ocasions per un artesà d’Olot.
L’edifici, tot i pertànyer a l’època barroca, es construeix encara segons les línies gòtiques, sobretot en la nau de l’església, construïda amb volta apuntada, recolzada sobre arcs creuats que es tanquen amb claus centrals. Entre els esperons que suporten la volta s’allotgen capelles, algunes d’elles tancades. Segons la disposició d’aquestes capelles, la planta té la forma de creu llatina.
Els arcs i angles dels esperons són de pedra treballada, essent la resta dels murs reomplerts de pedres i argamassa. Amb una restauració recent s’ha repicat l’arrebossat de les parets, deixant vista l’estructura de pedra.
De l’antiga decoració barroca només resta la imatge de Sant Miquel, sobre la porta d’accés al temple :
Té aproximadament 70 cm d’alçada. Està feta de terra cuita i policromada, deu ser de fabricació popular, ja que té unes proporcions molt particulars; els braços i cames són molt curts i gruixuts.
El dimoni és representat amb monstruositat, és de color vermell, a testa de Sant Miquel insinua només les faccions de la seva cara, i és de color gris. Els vestits i l’armadura són de colors vius; blaus, vermells i roses.
Sant Miquel està en posició d’atac, en una mà té l’espasa i a l’altre la llança, la qual clava sobre el dimoni caigut a terra. Aquestes peces estan desaparegudes.
El rotlle està format per dues mènsules de fusta emportades en el mur i acabades amb unes talles, les quals representen una cara d’estil primitiu. Segueixen el suporta a una biga de fusta sobre la qual es recolza el rotlle. Aquest, està format per una roda de fusta amb vuit eixos en els quals hi ha vuit campanes. La part inferior del rotlle està protegida per una capsa de fusta treballada i decorada. La biga i les mènsules també presenten decoració.
L’Església de Sant Miquel de Setcases esta inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Terra, aigua i racons 