Antiga masia casa Bru de Teià

Avui us presento dos articles

Casa Bru es en el Torrent de Casa Bru, 9, esta situat en la part antiga de Teià .

Us passo la seva historia:

  • La part més primitiva de la masia correspon a la torre de l’angle SE, que en part data del segle X.
  • Els altres elements de la casa ja són dels segles XV, XVII i XX.
  • A finals del segle XV i principis del XVI els Bru, ja propietaris de la casa per enllaç amb els Roudors, incorporen un cos central a la torre.
  • Al segle XVII els Bru enllacen per matrimoni amb els Fiveller i al segle XIX amb els Martorell, actuals propietaris de la casa.
  • A la part posterior de la casa destaca una finestra d’estil goticitzant que conserva una llinda del segle XVI.
  • Els brancals són de factura recent i corresponen a un estil “revival” neogòtic.
  • Una nova construcció va ser edificada vers l’any1960.
  • Compta amb un important arxiu històric privat.

Edifici format fonamentalment per un cos de planta quadrada, cobert a quatre vessants, amb una torre també de planta quadrada col·locada a l’extrem dret de la façana i coronada per merlets.

Consta de planta baixa i dos pisos, encara que la seva distribució interna és de tres cossos perpendiculars a la façana principal, amb un cos transversal a la part posterior, antigament destinat a celler.

Destaquen les proporcions del cos central de l’entrada de la casa, amb l’escala al fons i les grans arcades adovellades en pedra, tant de l’antiga cuina com de l’antic celler.

A la façana destaca el portal d’arc de mig punt dovellat, un matacà a les golfes i l’escut dels Lapilla.

Les finestres són totes estructurades amb llindes i brancals de carreus de pedra.

D’estil goticista, formada per una llinda monolítica treballada amb traceria, obra del segle XVI. Els extrems de les petites arcuacions mostren quatre caps humans esculpits.

Els brancals també són de pedra tallada i, a l’alçada de les impostes, mostren uns rostres i uns elements vegetals esculpits.

Fotografia de Rosa Maria Andres – Generalitat de Catalunya

Adossat al sector lateral esquerre i posterior de l’antiga casa Bru hi ha una construcció posterior d’estructura irregular, que en alguns casos recobreix exteriorment antigues estructures i en d’altres crea espais actualment inútils, com ara un pati d’armes que no s’utilitza.

S’ha intentat reconstruir d’una manera un tant “kitsch” la típica estructura d’un castell medieval coronat amb merlets de pedra picada i de secció quadrangular.

Hi ha una petita capella coronada amb una espadanya per a la campana i dues petites torretes cobertes amb una teulada de quatre vessants, una a cada banda de la teulada. La façana està formada per una petita rosassa amb vitralls emplomats (nous) i el portal gòtic amb motllures a la llinda i els brancals. A banda i banda de la porta hi ha dues finestres rectangulars a mitjana alçada. Realitzada en pedra. Hi ha una imatge de Sant Andreu provinent de la Torre Tavernera.

Fotografia de Rosa Maria Andres – Generalitat de Catalunya

Encarregada per Francesc Bru a Esteve Pasquet, mestre de Cases de Sant Pere de Premià, el 1612.

Fotografia de Rosa Maria Andres – Generalitat de Catalunya

Casa Bru és un edifici inclòs en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades : Viquipèdia i Altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

L’Ajuntament de Teià

Avui us presento dos articles

L’edifici de l’Ajuntament se situa al centre urbà, flanquejat per l’església de Sant Martí i l’antiga Casa Delmera o del Terçó.

La construcció ocupa el solar de l’antiga Casa i Corral del Terme del segle XVI, que l’any 1830 servia com a posada.

L’edifici actual data de finals del segle XIX i la dècada de 1990 es va ampliar per encabir-hi el programa funcional de l’Ajuntament, amb l’addició d’un nou cos a la segona planta destinat a albergar les oficines dels Serveis Tècnics Municipals.

El nom de Teià, té el seu origen en la veu romana Taliano.

 

Recull de dades : Ajuntament de Teià

Adaptació i Fotografies : Ramon Solé

L’antiga Masia de Can Puigoriol de Teià

Avui us presento dos articles

L’Antiga masia de Can Puigoriol esta situada en el carrer de Josep Puigoriol, 5-7 de Teià.

Fotografia : Generalitat de Catalunya

La reforma de l’antiga masia fou duta a terme el 1899, data que apareix inscrita a la façana principal, sota el frontó que la corona, formada per un cos central elevat, cobert per una teulada a dues vessants, i dos cossos laterals més baixos, coberts amb una sola vessant. La façana, en canvi, es troba totalment reformada amb un estil neoclàssic. El cos central és coronat per un frontó triangular, que inscriu uns motius vegetals simples i sota del qual hi ha la inscripció “ANY 1899”, i separat dels cossos laterals per dues bandes estriades.

Consta de planta baixa i dos pisos, separats entre ells per una línia de cornises. La planta baixa presenta la porta d’accés i dos finestrals amb els elements estructurals destacats. El primer pis té tres balcons, amb llindes motllurades i resseguides per bordons plans tot al seu voltant. Aquesta estructura es repeteix al segon pis, on s’obren dues finestres laterals de mida mitjana i una finestra central de doble cos, amb un parell de mainells de cantons aixamfranats.

A la banda esquerra de la casa hi ha un cos de dues plantes i teulada plana que condueix a la capella per l’interior d’aquesta. Els angles de la casa estan reforçats per carreus de pedra.

Fotografia : Rosa M. Andres 1984 – Generalitat de Catalunya

Can Puigoriol és una obra inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Perdràs pels carrers antics de Teià

Teià és una vila i municipi de la comarca del Maresme. El nom té el seu origen en la veu romana Taliano.

Està situat als vessants de la Serralada de Marina que limita amb Alella, El Masnou i Premià de Dalt.

Per a mes amplia informació podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Tei%C3%A0

Us recomano la visita a peu, pels carrers mes cèntrics, començant  per les rodalies de l’Ajuntament i Església, com el carrer Caterina Albert i Paradís .

Trobareu cases que sembla que estigueu transportats a mes de cent anys en rere,

com en el carrer de l’Ebre, es un carrer estret amb moltes plantes i cases de planta baixa i d’un sol pis.

El carrer J. Torrents, el carrer Guilleries, carrer Flors,  que son carrers curs i estrets amb cases baixes i antigues.

El torrent Casa Bru, on podeu contemplar diverses cases o finques senyorials.

Son nombrós arreu de la part cèntrica de Teià, on trobareu moltes cases senyorials i antigues masies.

També, si aneu entre setmana passeu per l’antic mercat municipal, ja us el vaig descriure en el seu dia.

Mes a les afores del centre, en poques dècades a crescut molt i edificat molts xalets i cases noves.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Edifici de La Unió de Teià

L’edifici de La Unió, està situat al Passeig de la Riera, amb el carrer Berenguer Raudors, 1-3 de Teià; es va construir l’any 1869 i era conegut com el Cafè de Dalt.

Va ser adquirit pel “Montepio de la Unión Teyanense”, una entitat social que organitzava activitats teatrals, ball, corals, durant l’any 1912. Després de la Guerra Civil va ser propietat de la Falange, fins l’any 1963 en què va ser adquirida per l’Ajuntament.

L’edifici té planta rectangular amb teulada a dues aigües. les façanes s’obren amb finestres i balcons de mig punt envoltats d’una senzilla motllura.

Actualment és la seu de la Casa municipal de Cultura coneguda com “La Unió” de Teià.

Us passo un article elpuntavui, que fa referencia que disposa del fons Batllori :

http://www.elpuntavui.cat/article/-/19-cultura/153898-teia-trasllada-el-fons-batllori-i-unifica-tots-els-espais-culturals-a-ledifici-municipal-de-la-unio.html

 

 

Recull de dades, Text i Fotografies : Ramon Solé

Església de Sant Martí de Teià

L’església de Sant Martí de Teià està situada en el carrer de La Rampa, 1 i amb la plaça de Sant Jaume i Plaça de Sant Martí de Teià.

Us passo la seva historia :

  • La vil•la de “Taliano”, que va donar nom a l’església i al terme, surt esmentada l’any 961,
  • I quatre anys més tard (965) s’esmenta l’església de “Taliano”, que fou donada a la seu de Barcelona.
  • L’antiga parròquia surt molt documentada al llarg del temps, i consta que l’església experimentà restauracions després del 1330 i del 1439, fins que fou totalment reedificada a partir del 1574, sota la direcció del mestre de cases Antoni Mateu.
  • De fet, es conserva el contracte dut a terme entre el rector de Sant Martí, Batlle i Síndics de la parròquia amb Antoni Matheu, amb data 31 d’agost del 1574 a Barcelona, on se li demana la restauració d’una petita església tot tenint com a model l’església de les monges de Santa Elisabet de Barcelona, tot i que al final es féu seguint la del convent de la Mare de Déu dels Àngels de Barcelona.
  • El contracte es troba guardat a l’Arxiu del Col•legi de Notaris de Barcelona.
  • Durant l’any 1902 fou restaurada la façana lateral que confronta amb la plaça, s’estucà l’interior de la nau, s’hi construïren les baranes de les tribunes i s’obrí el gran finestral de la façana principal.
  • El 1986 el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya subvencionà la restauració de l’edifici.

Edifici d’una sola nau coberta amb volta de creueria amb els nervis destacats per sis claus d’arc. Exteriorment, l’església es troba diferenciada en dos cossos, un corresponent a la nau i l’altre format pel campanar, de planta quadrada, finestres d’arc de mig punt al cos superior i coronat per merlets triangulars, iguals que tots els que envolten l’edifici.

Destaca, a l’exterior, l’estranya composició de la façana principal, amb una porta d’estil renaixentista i un finestral gòtic florit sobre uns murs completament nus i llisos, que mostren la pedra viva.

L’interior presenta diverses capelles laterals, cobertes amb volta nervada, i trifori a la part superior, cobert també per volta nervada i amb baranes decorades per rosasses amb traceria. L’absis és pentagonal. Destaquen les claus de volta esculpides en pedra i l’acabament dels nervis, que descansen sobre mènsules a l’alçada de l’arrencament dels arcs.

Precedida per una escalinata que fa d’accés al portal. Aquest, realitzat amb pedra picada de Montjuïc, és format per un frontó triangular i un entaulament suportat per columnes de capitell corinti i base conformada per un petit plint. Destaca, al damunt del frontó, un relleu en pedra amb la figura de Sant Martí muntat a cavall, tot partint la capa que encara duu posada per donar-li al pobre (figura més petita que té al davant).

Al damunt del portal hi ha un gran finestral neogòtic, concretament d’estil gòtic florit, amb traceries i florons decoratius, que fou afegit en època moderna.

El campanar és de torre quadrada, amb les campanes sobre una estructura de ferro.

Sant Martí de Teià està inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Teià i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Masia de Ca l’Antigó de Teià

Ca l’Antigó està en la Plaça de Sant Jaume, 5 deTeià.

Us passo breument la seva historia :

  • Documentada des del segle XIV (1331), la masia era propietat de la família Destorrents de Barcelona.
  • Pere Destorrents va ser Conseller en cap de la Generalitat al segle XIV.
  • Al segle XVI, en deixar Barcelona, es va canviar el nom de Destorrents pel de Torrents.
  • A la reixa que hi ha a la tanca del jardí es conserva una inscripció amb la data 1886, tot i que el blasó duu la data 1577.
  • Aquest escut és commemoratiu del casament de M. Geroni Torrents amb Elisabeth Desbosch, de Sant Vicenç del Castell de Burriac.
  • Ja en el nostres dies, es un destacat Restaurant de Teià.

Edifici sense gaire interès com a conjunt, tot i que destaquen alguns elements determinats. Es tracta d’una masia amb teulada a dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana. Per la part lateral esquerra i per la part posterior hi ha annexes realitzats més tard.

Els elements que componen la seva façana es distribueixen asimètricament. A la planta baixa hi ha una porta d’arc de mig punt adovellat i una finestra amb llinda de pedra. Al pis hi ha dues finestres gòtiques, una d’elles amb un arc conopial i l’altra amb un arc rebaixat, amb brancals de carreus de pedra. Al mur lateral dret hi ha una petita finestra amb un arquet lobulat.

Tota la construcció és feta en pedra, amb els murs arrebossats i pintats tot i que aquest revestiment es conserva en molt mal estat.

Al jardí hi ha una tanca formada per un arc escarser o rebaixat, adovellat i coronat per una mena de frontó coronat per una cornisa motllurada de línies corbes. Conté també un blasó esculpit en un bloc de pedra quadrat, amb les figures d’una torre i un lleó, símbols de la família Torrents. A la part central de la tanca hi ha un reixat de ferro forjat.

Ca l’Antigó és una obra del municipi de Teià inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Teià i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Masia de Can Padellàs de Teià

L’antiga masia de Can Padellàs està situada en el Passeig de la Riera de Teià.

No hi ha dades exactes, però només pel tipus de construcció es pot deduir que es tracta d’un edifici de inicis del segle XVIII.

Va pertànyer als senyors de Castellà i posteriorment a la família Figueras.

És una masia de planta baixa, pis i golfes, coberta amb una teulada a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal, tant la porta, d’arc de mig punt adovellat, com les obertures estan realitzades amb carreus de pedra de granit.

Modernament i en un dels annexes es troba instal•lat el restaurant amb una destacada i elaborada cuina; disposa d’un ampli jardí, jocs per infants i una font.

Can Padellàs és una obra del municipi de Teià que està inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

 

Recull de dades : Viquipèdia i altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Masia de Ca la Lola de Teià

La Masia de Ca la Lola, està situada en el carrer Narcís Monturiol, 14 de Teià.

Hi ha constància d’una casa en aquets lloc, en el Segle XIII; com a Ca la Lola, va ser coneguda en el segle XVI.

Masia que conserva el portal adovellat i tres finestres conopials gòtiques, característiques del segle XV. El cos lateral de la dreta va ser sobrealçat modernament, per atendre les necessitats de la masia.

Us passo breument la seva historia :

  • En 1515, el primer propietari documentat pertanyia a la família Madalmay.
  • El 1617 era propietat de Gabriel Madelmay
  • Al 1859 continuava a mans de la mateixa família.
  • Durant l’any 1860, la masia va ser venuda a Tomàs Castanyé.

La Masia de Ca la Lola , està inscrit com a Bé Cultural d’Interès Local,  en l’Inventari del Patrimoni Cultural de Catalunya.

 

Recull de dades : Ajuntament de Teià i altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Petit monument al Dr. Félix Rodríguez de la Fuente de Teià

El Petit monument al Dr. Félix Rodríguez de la Fuente, esta situat en l’avinguda José Roca Suarez Llanos amb confluència amb el Passeig de Massarosa de Teià; de fet es la carretera BV-5026 de El Masnou a Teià.

Félix Rodríguez de la Fuente, va ser un gran estudiós de les ciències de la vida i de la natura, antropòleg, viatger i comunicador i que va morir en un accident d’helicòpter.

En la inscripció es llegeix: “En recordatori del Dr. Félix Rodríguez de la Fuente i als seus dos companys. Teià, 1982”.

Amb  el  pas  dels  anys  es  van  anar malmetent i escapçant tres de les ales de les àligues,  per  bretolades incíviques, també algú va arrencar literalment el bust gravat del personatge  amb  el  llop,  peça  de relleu que es va tenir de fer de nou, un  cop  restaurada,  es va reubica  l’escultura  al  jardinet  dels Eucaliptus, a la zona verda amb l’àlber que  hi  ha  entre  el  començament  del passeig de la Riera i l’inici de l’avinguda Roca Suárez Llanos, a tocar del parc públic de can Llaurador.

 

Recull de dades : Ajuntament de Teià i altres.

Adaptació a Text i Fotografies : Ramon Solé