Café de l’Opera de Barcelona

El Cafè de l’Opera està situat en La Rambla dels Caputxins, 74, de Barcelona. L’establiment està situat davant del Teatre del Liceu.

Us passo la seva historia :

  • El seu origen data del segle XVIII, era una taberna amb hostal i lloc de partida de carruatges que viatjaven a Zaragoza o Madrid.
  • A la dècada de 1860 hi havia en aquest lloc, la Confiteria La Pampa.
  • Anys mes tard hi havia hagut una xocolateria i restaurant anomenada La Mallorquina propietat del gallec Manuel Docampo que va encarregar la decoració de l’interior a Amigó entre el 1880 i el 1889.
  • El local es va inaugurar com a Cafè de l’Òpera el 1929 per Antoni Dòria
  • El 1992 es van obrir dos salons al pis superior seguint el mateix estil de decoració.
  • Sembla que part de la decoració dels plafons podria ser de l’època de la Confiteria, de 1860.
  • En l’actualitat, continua regentat per la mateixa família.

L’obertura està formada per dos muntants laterals que emmarquen una estructura de fusta amb una porta centrada d’accés a l’interior del local. Els muntants laterals incorporen un sòcol de marbre i un emmarcament superior de fusta decorat amb motius de talla de temàtica vegetal que recorden el modernisme. Una segona estructura de fusta se situa formant una llinda que sobresurt de l’anterior i que conté un tendal modern amb el nom de l’establiment. A les baranes de ferro dels balcons del pis superior, es conserven dos cartells anunciant també l’establiment.

Pel que fa a l’interior, el local es distribueix en una primera sala més estreta amb taules a banda i banda i la barra cantonera al final; un segon espai de saló s’obre més ampli amb dues columnes de ferro fos amb capitells allargats per sostenir els embigats de fusta amb la mateixa decoració. A les parets, plafons sobre tela es combinen amb miralls gravats a l’àcid emmarcats per motllures de guix pintades amb els mateixos colors verd fosc i os que trobem també al sostre. Els plafons representen figures femenines que porten cistells i flors a les mans i, als miralls, figures femenines que, per la seva indumentària, podrien ser personatges d’òperes. A l’espai del saló gran es conserven restaurades taules de fusta i cadires Thonet de diferents èpoques. Del mobiliari també destaca el boteller de fusta amb un mirall central amb una lira i l’escut de la ciutat gravat a l’àcid.

mirall

El Cafè de l’Òpera és un edifici noucentista de Barcelona protegit com a Bé Cultural d’Interès Local.

Podeu saber mes sobre El Cafè de l’Òpera a la seva Web, a :

http://www.cafeoperabcn.com/historia.php

Fotografia del segle passat

 

 

Recull de dades : Viquipèdia, Ajuntament de Barcelona i El Café de l’Opera

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Teatre Principal de Terrassa

El Teatre Principal està situat en la Plaça Maragall, 4 de Terrassa.

Us passo dades històriques :

  • El Teatre Principal de Terrassa és una edificació teatral, els orígens de la qual es remunten al 1866, per a l’esbarjo de la burgesia industrial de la ciutat.
  • És va portar una obra de la reforma de 1911.
  • S’inaugura el 15 de desembre de 1911, amb la representació de l’opereta La Geisha.
  • Fou reformat el 1916 per Josep Maria Coll i Bacardí, que en va eliminar la decoració modernista de la façana.
  • El 10 de novembre de 2005, després de llargues negociacions amb els antics propietaris, l’Ajuntament de Terrassa va comprar l’edifici per convertir-lo en equipament cultural.

Actuacions destacades a la llarg de la seva historia :

  • El 29 de març de 1914, Enric Granados va fer-hi un concert en el qual va estrenar una improvisació sobre el tema de la seva obra El pelele, que encara no s’havia estrenat.
  • L’1 de gener de 1926, hi va actuar el cantant de tangos argentí Carlos Gardel, en un dels actes de la seva gira per l’Estat espanyol.
  • El 24 de març de 2011 i coincidint amb l’any del seu centenari, es va fer l’acte d’inauguració de les obres de remodelació del teatre, que havien començat el mes d’abril de 2007 a càrrec dels arquitectes Xavier Fabré i Lluís Dilmé
  • L’estrena després de la remodelació es va fer amb l’obra Una vella, coneguda olor, de Josep Maria Benet i Jornet, dirigida per Sergi Belbel

És un edifici de caràcter monumental i eclèctic, amb decoració aplicada d’estil modernista, sobretot en les arts aplicades.

El cos central és coronat per una cúpula coberta de mosaics. A la façana principal, on hi havia escultures de Pau Gargallo, presenta vitralls policroms de temàtica vegetal.

Amb la remodelació última, el teatre té una superfície total de 4.530 m² (en diverses plantes) i 623 butaques entre platea i amfiteatre, a més d’un centenar de localitats més a la Sala de la Cúpula.

El Teatre Principal està inclòs al catàleg del patrimoni històric – artístic de la ciutat des del 1981.

 

 

Recull de dades : Viquipèdia i Ajuntament de Terrassa

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

El Progrés de Martorell

Cal destacar dues èpoques importants per  L’Entitat el Progrés :

  • L’any 1906, coincidint amb l’apogeu de les societats recreatives durant el primer quart de segle.
  • El 15 d’agost de 1931 s’inaugurà la Sala Teatre, amb l’actuació del gran tenor Hipòlit Lázaro que interpreta l’opera “Aida”.

El cafè del Progrés, inaugurat el 1929, va ser projectat per Josep Ros i Ros dins les línies clàssiques del noucentisme, les quals promovien el retorn als valors de l’arquitectura clàssica d’inspiració italiana.

La façana principal situada al carrer Mur i la posterior tenen el coronament curvilini i tres portals semicirculars separats per pilastres decoratives estriades amb capitells jònics

.

Al centre hi ha un gran oval amb el nom El Progrés envoltat d’una decoració de garlandes. A les façanes laterals, un seguit d’arcs s’enllacen emmarcant les finestres.

A la planta baixa, llotges de fusta ventrudes amb motllures el·líptiques decorades envolten la pista de ball.

A les quatre columnes de l’entrada, el capitell te forma de petits caps amb barrets frigis, així com la part superior de la boca de l’escenari coronada per un gran cap amb gorro frigi envoltat de garlandes, al•legòrics a la República proclamada el 14 d’abril d’aquell mateix any.

El conjunt compta també, amb una pista de ball d’estiu i a la part posterior d’uns jardins de gran bellesa sent la part superior d’aquest jardí de d’estil anglès i la inferior, de barroc versallesc.

Us passo mes dades de El Progrés de Martorell :

http://www.bibliotecaspublicas.es/martorell/imagenes/contenido_13860.pdf

 

 

Recull de dades gràcies a l’ Ajuntament de Martorell i El Progres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

 

L’antic Cinema familiar Titan de Cornellà de Llobregat

L’edifici de l’antic Cinema  familiar Titan esta situat en el carrer  Rubió i Ors, 184 de  Cornellà de Llobregat.

És un edifici públic d’arquitectura noucentista i de referent classicista. Va ser un projecte de construcció impulsat per l’arquitecte Bienvenido Marin Espinosa, el qual també va portar a terme moltes transformacions urbanístiques a la ciutat de Cornellà.

L’element més característic de la seva estructura és el cos semicircular que forma el xamfrà, també té un porxo a l’entrada sobre unes columnes clàssiques i una glorieta superior, coronada per un esvelt pinacle cònic. L’interior de l’edifici constava de vestíbul, “Foyer”, teatre, amfiteatre, escenaris, serveis i bar. L’estil del cinema és noucentista amb alguns elements barrocs com els florons de pedra artificial de les baranes i les mènsules i les columnes clàssiques del primer pis. La coberta amb pinacle de la glorieta central, coberta amb pissarra, encara recorda el moviment modernista.

Fem un repas a la seva història :

  • Aquest va ser el primer cinema que es va obrir a Cornellà, amb data de inauguració l’any 1926. Durant els anys de la postguerra i el franquisme, l’edifici del Cinema Titan va convertir-se en la gran distracció de la societat del moment, la qual es trobava en situacions molt dures.
  • A partir de principis del seixanta del segle passat, amb noves sales per diferents barris, el Cinema Titan va patir un progressiva davallada, tancant les seves portes a finals dels anys seixanta.
  • L’edifici va ser adquirit per l’Ajuntament de Cornellà, el qual va instal·lar en ell tot un seguit de sales polivalents i serveis públics. En l’actualitat es la seu de la Biblioteca Marta Mata.

El Cinema Titan esta inclòs en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades : Ajuntament de Cornella de Llobregat i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé