Palau Marianao de Sant Boi de Llobregat

El Palau de Marianao està situat en el Parc Marianao de Sant Boi de Llobregat.

Us passo la seva historia:

  • No hi ha dades històriques, aquesta finca era propietat del Marquès de Marianao, que s’hi va fer construir el Palau, el Parc i la Miranda.
  • A partir de 1944 va començar a edificar-se la urbanització residencial.
  • Posteriorment el Palau va passar a ser propietat municipal i allotja els Jutjats.
La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es gaspar-coll-rosell-1987.jpg
Gaspar Coll Rosell – 1987 / Generalitat de Catalunya

Es tracta d’un palau que té tots els elements del “revival” neomedieval.

Construït amb maó arrebossat, la planta baixa està estucada imitant carreus, amb les obertures i les cantonades i sòcol de pedra artificial.

El balcó del primer pis, tant en el de la porta de l’oratori com el de l’edifici principal, està treballat a la part de sota d’idèntica manera que els ràfecs amb embigat de fusta dels nostres palauets del segle XV i XVI, reforça la sensació de castell amb la filera de finestres de mig punt del pis superior, així com el blasó i les finestres d’estil gòtic de la torre d’homenatge.

Tot el conjunt està coronat amb merlets. Cal destacar també el joc de franges reforçant l’horitzontalitat general de l’edifici.

El Palau Marianao està inclòs en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Maria Àngels García-Carpintero Sánchez-Miguel

Farinera “La Favorita” de Manresa

Avui us presento tres articles

La Farinera la Favorita esta situada en l’antiga carretera d’Esparreguera a Manresa, actual C-1411b  al municipi de Manresa.

Us passo dades de la seva historia :

  • Es va construir primer un molí en el segle XVI.
  • En l’any 1861, concretament el 26 d’agost es va portar a terme la inauguració de La Farinera.
  • L’any 1873 es va fer una ampliació.
  • En l’any 1916 en cos de sitges.
  • L’any 1923 va patir un incendi. Anys desprès de la guerra civil, es va refer.

Es tracta d’un edifici industrial format per un conjunt de construccions junt al riu.

Del conjunt d’edificis en destaca la nau principal, al costat del riu, de planta baixa i tres pisos, un cos de magatzem i sitges i un altre cos vora la via del tren que fa de moll de càrrega.

Tots tres estan units per passarel•les metàl•liques cobertes. Coberta a dues aigües de teula. Formen un pati per on passa la carretera, separada per una tanca de ferro.

Sistema constructiu: sòcol de pedra i la resta de totxo arrebossat i pintat en ocre, amb alguns elements d’obra vista i ceràmica verda.

La Farinera “La Favorita” és una obra del municipi de Manresa protegida com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé – Arxiu Rasola

Can Durall de La Garriga

Avui us presento dos articles

Can Durall esta en el Passeig, 38 de La Garriga.

L’edifici es una casa unifamiliar aïllada de planta rectangular que consta de soterrani, planta baixa i golfes.

El portal d’entrada condueix mitjançant cinc graons a un cancell amb arrambadors ceràmics de perfil sinuós recobert sinuós recobert de trencadís i incorpora una vidriera amb vitralls emplomats.

Les golfes tenen una finestra tripartida emmarcada per una motllura sinuosa amb motius vegetals en relleu, la del mig més alta, tancada amb baranes de ferro forjat a cop de fuet, els ampits són inclinats i tenen una sanefa esgrafiada amb dues flors en els extrems unides per una motllura coronada per relleus de motius vegetals.

La casa descansa sobre un sòcol que imita pedra i emmarca les obertures del soterrani. Al damunt l’estucat és a base de franges horitzontals fins a la meitat de la part superior de les finestres de la planta baixa. A partir d’aquí l’estucat és llis fins a la meitat de la part inferior de les finestres de les golfes on una sanefa de rajoles amb motius florals emmarcada per motllures de secció rectangular, separa l’estucat llis dels esgrafiats del capcer de la façana principal.

La sanefa és igual a la que es troba a la part superior el capcer. A les cantonades de les façanes hi ha estucats grans carreus de pedra sense polir.

La coberta és a dues aigües amb teules àrabs i a les vessants hi ha teules vidrades verdes que dibuixen formes geomètriques. El carener és perpendicular a la façana principal i està coronat per una cresteria de ceràmica de color verd. El capcer de la façana principal -flanquejat per medallons dels quals parteixen tres cintes estucades i que incorpora esgrafiats amb motius geomètrics i florals de gran qualitat-, és motllurat i té una part superior central i dues més baixes que segueixen les pendents de la teulada. A la part superior es dibuixa una sanefa de rajoles decorades amb flors de color rosa, blau cel i groc sobre fons blanc.

Can Durall és una obra modernista de la Garriga (Vallès Oriental) protegida com a Bé Cultural d’Interès Local.

 

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Mercat municipal Galvany de Barcelona

El Mercat Municipal Galvany  està situat al carrer de Santaló, 55, al districte de Sarrià-Sant Gervasi, ocupant la totalitat de l’illa, és de planta rectangular delimitada pels carrers Madrazo, Santaló, Calaf i Amigó.

Us passo la seva historia :

  • Dues plaques que hi ha al portal d’accés enfrontat al carrer Santaló, la seva construcció es va iniciar l’any 1868 en uns terrenys cedits per Josep Castelló i Galvany,
  • Es va inaugurar oficialment, el 26 de febrer de l’any 1927.
  • L’obra va ser iniciada per Pere Falqués i finalitzada per Antoni de Falguera.

Es tracta d’un edifici aïllat, situat al centre del solar, que disposa de quatre façanes afrontades a les quatre vies, on es troben disposats els accessos.

L’edifici s’organitza en quatre cossos longitudinals de secció basilical articulats al voltant d’un gran espai octogonal sustentat per quatre grans arcs i coronat per un cimbori, tot formant una planta de creu grega, on els braços que afronten als carrers Madrazo i Calaf arriben fins al carrer, mentre que els afrontats als carrers Amigó i Santaló tenen un espai obert al seu davant.

La disposició dels braços permet alliberar a l’exterior les quatre cantonades, utilitzades com a zona de càrrega i descàrrega de mercaderies.

Tanca el recinte un potent mur de pedra irregular amb pilars de maó.

Les façanes s’articulen mitjançant un sòcol de pedra on reposen les parets de maó vist que a la part superior tenen grups de finestrals triforats rematats per arcs peraltats.

A la part superior dels arcs hi ha un vitrall de colors.

Els portals d’entrada estan emmarcats per columnes de pedra que s’aixequen des del sòcol, amb capitells ornats amb motius florals i coronades per un arc de mig punt motllurat que a la clau contempla l’escut de Barcelona.

A sobre hi ha un mosaic policrom amb motius vegetals, mentre que al timpà que remata la part central de la façana hi ha un altre mosaic, en aquest cas amb l’antic escut de la ciutat.

L’interior presenta grans espais lliures, sense compartimentacions, gràcies a la utilització de 28 pilars de ferro. Aquest material és també utilitzat en les encavallades, que permeten sostenir la coberta a dues vessants.

Al centre del mercat, com a element singular, trobem un fanal modernista amb un rellotge d’època a la part superior.

Bastit en obra vista segueix un llenguatge molt proper al noucentisme, encara que també presenta elements decoratius modernistes.

Mes informació a :

https://www.barcelona.cat/ca/coneixbcn/pics/atractius/el-mercat-de-galvany_92086009458.html

Us passo la relació de parades per tipus de mercaderia :

http://www.mercatgalvany.es/shops/categories

El Mercat Galvany és una obra inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Barcelona i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Cases Barates de Mataró

En moltes ciutats podem trobar carrers que es destacant pels seus edificis, com en el cas de la ciutat de Mataró. Us presento dos carrers paral·lels i no massa llargs, però que es destacant per les seves cases i jardins de cada una d’elles.

Les Cases Barates  estan situades  principalment en el carrer Francesc Moragas, no obstant,  en el carrer Maluquer i Viladot  son similars, estan entre el carrer de Goya i carrer de Benet i Serra de Mataró.

Us passo la seva historia :

  • El conjunt anomenat Grup Goya de 33 habitatges unifamiliars aparellats i en filera que es van acollir a la tercera “Ley de casas baratas” de l’any 1923.
  • Inaugurat l’any 1926 i finançat per la caixa d’estalvis de Mataró

Edificacions de planta baixa i pis amb pati frontal i posterior; es tracta d’un conjunt amb tipologia de ciutat jardí.

Destaca la verticalitat acusada de les obertures de la planta baixa que es compon de porta d’accés i tribuna pentagonal damunt la qual se situa la balustrada del balcó.

Un frontó triangular corona els edificis. La tanca dels jardins combina el sòcol de pedra amb els pilars de totxo i la reixa metàl-lica.

Les Cases Barates del carrer Moragas és una obra de Mataró protegida com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades : Viquipèdia i Ajuntament de Mataró

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Creu d’en Llevallol de Sant Just Desvern

La Creu d’en Llevallol  esta ubicada a tocar de la carretera BV-1468 ( Per vallvidrera superior), entre Torre Bonaire i Torrent d’en Llevallol municipi de Sant Just Desvern.

És una creu de pedra que conserva del conjunt original només una part: el sòcol esglaonat, la resta es deu a una reconstrucció posterior a la guerra civil, moment en què fou enderrocada. El sòcol està realitzat per dos graons de blocs de pedra que configuren una planta octogonal. El tercer graó, sensiblement de diàmetre més reduït que la resta, presenta la planta circular i una secció motllurada que podria recordar elements del segle XVII o XVIII.

La columna és vuitavada, de superfície llisa, coronada per una motllura a manera de magolla. Aquesta motllura presenta una forma que recorda a la d’una campana estilitzada i mostra la superfície decorada amb relleus configurats per motllures gallonades. La creu recorda antics models romànics en constar d’un volum romboïdal, inscrit en un quadrat imaginari, de perfil retallat configurant ones convexes.

Els extrems en creu queden ressaltats per boles de pedra. El pla de la creu mostra, en relleu, una creu patent de braços equidistants.

La Creu d’en Llevallol és una obra del municipi de Sant Just Desvern que forma part de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Fotografia de Viquipèdia

 

Recull de dades : Viquipèdia i altres

Adaptació al Text, recull de fotografies antigues i Fotografies : Ramon Solé

Antiga Casa Cotchet – Xancó de Barcelona

L’Antiga Casa Cotchet – Xancó, està ubicada en la Rambla, 78-80 de Barcelona.

Us passo la seva historia :

  • Establiment fundat el 1820 per part d’Antoni Cotchet.
  • Posteriorment del seu nebot Josep Xancó associat durant amb temps Joan Bel.
  • La decoració interior data aproximadament del 1912.

Establiment que ocupa la planta baixa amb porta d’accés i aparadors afrontats a la Rambla. Pel que fa a l’exterior, damunt d’un sòcol de pedra, es desenvolupa una estructura de fusta formada per uns estrets muntants que configuren els espais dels tres aparadors que es localitzen a cada costat de la porta d’accés.

A cada aparador es disposen diversos rètols anunciant productes com “gèneres de punt”, “banyadors” o “camiseria a mida”; en un dels rètols més grans veiem la data de fundació de la botiga, 1820 i, a sobre la porta, el rètol indica “Preu fix”. Corona aquesta estructura un gran rètol que funciona com una llinda de tot el conjunt amb el nom de l’establiment.

Respecte a l’interior, es conserva el mobiliari original de la botiga d’estètica modernista. Destaca els prestatges de fusta que ocupen gairebé tot l’espai perimetral i consten, a més de la decoració dels rematats superiors, d’unes persianes per protegir els productes emmagatzemats, el moble de la caixa enregistradora, alguns taulell,  algunes cadires i els punts de llum de llautó.

Fotografia Generalitat de Catalunya

L’Antiga Casa Cotchet-Xancó és una obra amb mobiliari modernista de Barcelona protegida com a Bé Cultural d’Interès Local.

 

Recull de Dades : Ajuntament de Barcelona, Generalitat de Catalunya, Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Casa Ramona Sallent de La Garriga

Casa Ramona Sallent està en el carrer  Banys, 34 de La Garriga.

Reforma d’una antiga casa del casc antic, realitzada per l’arquitecte Raspall, en l’any 1923.

Edifici civil com a habitatge unifamiliar entre parets mitgeres fent cantonada. Consta de planta baixa, pis i una torrassa amb dos pisos. Assentada damunt un sòcol de carreu, la resta de la façana és d’obra vista.

Les llindes són de pedra, dovellades de forma escalonada. La coberta de la torrassa és de faldons. Sota les mènsules del ràfec hi ha una sanefa esgrafiada amb motius geomètrics. Les llindes del finestral de la planta baixa estan suportats als extrems per unes cartel·les treballades en pedra.

A la cantonada hi ha una columna d’estilització molt personal, amb capitell dòric.

El ferro de les baranes i de la porta està estilitzat geomètricament.

Casa Ramona Sallent és una obra del municipi de la Garriga, inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de La Garriga i Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Convent de Santa Clara d’Arenys de Mar

El Convent de les Clarisses esta situat en el carrer de Santa Clara, 16 d’Arenys de Mar.

Era un convent de clausura de les germanes clarisses en un carrer d’urbanització recent, al costat de l’edifici nou dels jutjats, prop de l’asil Torrent i de l’edifici Xifré d’Arenys de Mar

.

Petita església amb façana al carrer i dependències conventuals al llarg d’aquest. Teulada a dos vessants, amb el cos de l’església sobresortint de la resta. Les obertures, cornises superiors i el cos de l’església estan remarcats per obra vista de totxo massís de color vermellós, formant ressalts.

Edifici de l’any 1905 que combina l’acabat llis blanquinós amb el color rogenc de l’obra vista, utilitzada per emmarcar les obertures, les cantoneres i el sòcol. La porta de l’església és d’arc ogival, amb una escena religiosa de ceràmica al timpà. Al seu damunt hi ha una rosassa. la porta del costat té un emmarcament esglaonat típicament modernista.

Aquest any l’ha comprat el Convent de Santa Clara, l’Ajuntament d’Arenys, podeu llegir l’article que fa referencia a aquest fet, en la Vanguardia, i que us adjunto l’enllaç  :

https://www.lavanguardia.com/local/maresme/20180102/434031734041/arenys-de-mar-compra-convento-clausura.html

El Convent de les Clarisses esta protegit com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades: Ajuntament d’Arenys de Mar, Viquipèdia, La Vanguardia.

Adaptació al Tex i Fotografies : Ramon Solé

L’Antic Escorxador de Sant Celoni, avui és la seu de la Biblioteca municipal

Aquest edifici, esta situat entre el carrer d’Esteve Cardelús i el Passeig de la Rectoria Vella, 10  de Sant Celoni.

Edifici va ser dissenyat per Josep Domènech i Mansana, i es va construir  l’any 1926, com a Escorxador.

Des de fa 18 anys, és la seu de la Biblioteca municipal.

L’edifici segueix la forma típica de masia basilical, amb el cos central més elevat que els laterals, permetent una bona il·luminació, per portar a terme les funcions en aquells temps com a l’Escorxador del municipi.

El portal principal és un arc de totxo, i tot l’edifici descansa sobre un sòcol de les característiques pedres de riera.

Fem una mica d’història de com va passar a ser Biblioteca, us passo l’enllaç :

http://www.santceloni.cat/document.php?id=319

La seu de la biblioteca municipal :

És un centre local d’informació que atén consultes sobre qualsevol qüestió. Un centre de cultura que facilita l’accés lliurement i gratuïtament a tots els seus usuaris. La seva missió és garantir l’accés universal a la informació facilitant la difusió del coneixement humà a través de serveis i fons bibliogràfics d’alta qualitat, per aconseguir una formació cultural i de lleure integral i creativa per a tots els membres de la comunitat. El seu horari és els dimecres i dissabtes al matí de 10 a 13:30 hores i les tardes de dilluns a divendres de 15:30 a 20:30 hores.

 

Dades : Ajuntament de Sant Celoni

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé