Església de Santa Maria de Siurana

Avui us presento dos articles sobre Esglésies

L’Església de Santa Maria de Siurana, està situada en un dels costat del poble, al que dona al barranc on hi ha el pantà els seus peus.

També, la verge és coneguda, popularment, com la Mare de Déu de l’Aigua, una denominació que per ella mateixa explica la importància d’aquest santuari en les pregàries dels pobles de la contrada en demanda de pluja i bones collites. La llegenda diu que la imatge va ser donada pel mateix comte Ramon Berenguer IV, qui la portava sempre que anava de campanya contra els moros, i que moltes de les grans batalles guanyades als sarraïns ho van ser gràcies a l’ajut d’aquesta imatge.

Per això, els feligresos de Cornudella, Poboleda, la Morera, Arbolí, Albarca i la Febró, acompanyats de clergues i autoritats, anys enrere pujaven en processó a Siurana amb la Vera-Creu i el Sant Crist gros arborat. En arribar al poble, la Mare de Déu els esperava fora l’església, i començaren les pregàries per la pluja, en les quals prenien part sis o set-centes persones que ocupaven tota l’esplanada del costat del temple. Un orador sagrat dirigia la paraula als fidels allí congregats. Conten que una vegada, tot i fer un bon sol en començar la cerimònia, es mullaren de debò abans d’acabar-la.

  • Santa Maria de Siurana és una església d’època romànica situada al poble de Siurana dins del terme municipal de Cornudella de Montsant, a la comarca del Priorat, i que es conserva íntegrament.
  • Us passo la seva historia :
  • Va ser construïda entre els segles XII i XIII, després de l’arribada de les tropes de Ramon Berenguer IV el 1154.
  • Es troba esmentada en una butlla del papa Anastasi IV del 25 de març de 1154.
  • L’indret fou un important punt de defensa de la frontera islàmica i va ser el darrer reducte important musulmà a la frontera oriental de Catalunya, conquerit entre el 1153 i 1154.
  • la marededéu asseguda i amb l’infant segut als seus genolls, és una imatge de fusta policromada de 98 cm., en realitat és una còpia de la imatge que van robar l’any 1979.

L’església és un exemple de bellesa i alhora senzillesa traduïdes en una planta d’una única nau amb volta de canó lleugerament apuntada i un absis semicircular llis a l’exterior.

En el centre de l’absis hi ha una finestra de doble esqueixada, que per la part exterior està decorada amb una arquivolta, que es sustenta en dos capitells esculpits amb motius vegetals, recolzats en un parell de columnes.

Els murs tenen 10 pams de gruix. A sobre de la portalada té un timpà figurat emmarcat per tres arcades de mig punt que reposen sobre columnes amb capitells decorats amb motius diversos. També disposa d’una gran rosassa al mur de migdia feta en temps posteriors.

Interiorment podem trobar dues absidioles laterals excavades dins el mur i que no són visibles des de l’exterior. En l’angle sud-est trobem un campanar de torre de planta quadrada. En la part nord exterior de l’absis, es conserva un sarcòfag, recolzat en columnes molt deteriorades i que ha perdut part de la llosa que el cobria.

Al mur meridional s’obre una portalada constituïda per tres arquivoltes en gradació de motllures i guardapols que envolten un timpà esculpit que, considerant la seva mida i diferència de forma amb l’arc que l’envolta, possiblement és una peça reutilitzada. Al centre del timpà es representa la imatge de Crist crucificat, amb el Sol i la Lluna, representacions florals i dos lleons a la part superior. Flanquejant el peu de la creu hi té dos grups de quatre apòstols sota arcs de mig punt. La inscripció que tenen a sobre permet identificar-ne a cinc: Sant Felip, Sant Andreu, Sant Pau, Sant Jaume i Sant Tomàs.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text i Imatges antigues : Ramon Solé – Arxiu Rasola

Fotografies actuals : Anna Maria Molinero

Siurana, un poble que no canvia en els anys

Avui us presento dos articles

Siurana, o Siurana de Prades, és un petit poble del terme municipal de Cornudella de Montsant, a la comarca del Priorat.

Està situat a 737 metres d’altitud, sobre una cinglera de roca calcària, a l’extrem de les Muntanyes de Prades i sobre el riu de Siurana.

La població era de 41 habitants al cens del 2005. El castell de Siurana va ser l’últim reducte musulmà de Catalunya. (*)

El terme també comprèn l’església romànica de Santa Maria de Siurana.

Els orígens de Siurana es remunten a èpoques prehistòriques. Tot i que no es coneixen restes de construccions prehistòriques, a la zona de Siurana s’hi han trobat nombroses pedres de sílex brunyides, les primeres l’any 1909.

Segons el prestigiós doctor Vilaseca, Siurana va ésser un taller de fulles, entenent-se amb aquest nom el que els prehistoriadors coneixen com a làmines llargues i estretes, de secció triangular o poligonal, amb una cara inferior més o menys plana.

Pel que fa a la cronologia del jaciment, sembla que es pot fixar cap al segon mil·lenni aC, potser amb orígens una mica anteriors, però el ple desenvolupament d’aquesta indústria arriba fins a l’època del bronze.

(*) La Llegenda de la Reina Mora :

“Explica una llegenda recopilada per l’escriptor Joan Amades que Siurana era el domini de la reina Abd-el-Azia, de gran bellesa. Els cristians, liderats pel senyor de Tarragona Amat de Claramunt, incapaços de conquistar la població, es van servir de les estratagemes d’un traïdor jueu, que els va oferir l’entrada al castell. Els cristians van penetrar i van matar gairebé tota la població, però Abd-el-Azia, segura de la seva fortificació, celebrava mentrestant una festa en una de les sales del palau amb la noblesa del lloc. De sobte, una fletxa va entrar per la finestra, i es va clavar a la taula. La reina, plena de pànic i veient-se derrotada, va pujar al seu cavall blanc i es va dirigir al precipici proper. Perseguida pels cristians i per evitar que el cavall per instint s’aturés davant l’abisme li va tapar els ulls, però l’animal, en adonar-se del perill, va voler parar i va clavar les potes a terra, de manera que va quedar l’empremta de la seva ferradura a la roca. Altres diuen que les marques de ferradura són l’impuls que va prendre abans del salt. Sigui com sigui, la tragèdia va ser inevitable i avui en dia es pot veure clavada a la roca l’empremta del cavall en el lloc que s’anomena el Salt de la Reina Mora. Una altra variant conta que la reina estava banyant-se quan va veure com la ciutat era atacada. Davant la desesperació, va sortir nua de l’aigua i va muntar en el cavall per dirigir-se al precipici.”

Actualment, Siurana, és un poble que cada dia festiu rep molts visitants i amb varis llocs d’estada i amb algun Bar i Restaurant.

Fer un passeig pels carrers antics, veure les seves cases, el safareig, l’església, la creu, el castell, les vistes del pantà i les muntanyes…

Muntanya de les rodalies. Fotografia : Àngels García-Carpintero Sánchez-Miguel

podeu passar una bona estona i fent moltes fotografies.

També, cal ressenyar, com en les seves muntanyes de Siurana, són un punt de trobada nacional i internacional per a la pràctica de l’escalada.

Si no ho coneixeu i feu un tom per la Comarca, no deixeu d’anar a Siurana. !

 

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text  i Imatges antigues : Ramon Solé

Fotografies : Anna Maria Molinero

Cal visitar la Mola dels Quatre Termes, en la Serra de Prades de Tarragona

La Mola d’Estat o Mola dels Quatre Termes, és un tossal que es troba a les muntanyes de Prades, a la Conca de Barberà, entre Vimbodí i Poblet i Montblanc, a uns 1.200 m en línia recta del refugi dels Cogullons.

S’hi accedeix pel sender de gran recorregut GR-171, que hi passa a tocar. El seu nom prové del fet que a uns 300 m al sud de la mola convergeixen els termes de quatre municipis: Montblanc (o, antigament, Rojals, quan era independent de Montblanc), Vimbodí i Poblet (abans Vimbodí), Mont-ral i Prades, al punt anomenat “Taula dels Quatre Batlles”.

“Diu la tradició que, quan calia fer una tallada de pins, els quatre batlles es reunien en aquest indret per a pactar els termes de la tala, ja que alguns boscos eren compartits”.

Com a fet característic d’aquest tossal, podem trobar tres creus metàl·liques clavades a la roca, anomenades popularment “Les Tres Creus”.

Podem visitar llocs que estan en unes gran cingleres que ens invitarien a “Volar”…

Es un punt de sortida de moltes rutes de muntanya, algunes fàcils i d’altres de llarg recorregut i de mes dificultat.

Us animo a visitar aquest lloc fantàstic i gaudireu de pau i silenci…!

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Fidel Rodriguez