Masia de Torreblanca de Vacarisses (Vallès Occidental)

La Masia de Torreblanca esta entre el Passeigs de la Torre i el carrer de la Pineda de Vacarisses.

Lourdes Figueres i Borrull – 1987 / Generalitat de Catalunya

Es tracta d’una masia pairal localitzada fora del nucli de la població, posteriorment envoltada per una urbanització del mateix nom.

Gran casal que consta de planta baixa, pis i golfes. Coberta amb teulada a dues vessants de teules àrabs, poc inclinada i ràfec inexistent. Al tram posterior de la teulada, que presenta carener perpendicular a la façana, s’aixeca una torratxa amb teulada a quatre vessants i bola decorativa al bell mig on s’uneixen els tremujals (solució decorativa).

La façana està repartida simètricament quant als seus elements, malgrat el cos adossat en la part dreta com a galeria d’arcades rodones, i amb coberta d’una sola vessant que trenca la visió simètrica.

Al pis hi ha una balconada correguda amb dues sortides, una d’elles amb pedres d’emmarcament i que comunica amb la galeria. El balcó està sostingut per una llosana.

A la planta baixa hi ha una porta d’entrada d’arc de mig punt adovellat. Al davant s’obre un pati, que envolta la casa per la mateixa configuració del terreny, reforçat per un mur, igual que l’existència de contraforts en el mur de la casa.

Queden restes d’un rellotge de sol, de tipologia circular, al costat esquerre sobre les obertures del pis.

La portalada d’entrada al pati interior, s’obre davant la façana principal de la masia. La seva tipologia és d’arc rodó de mig punt i adovellat. Les dovelles són mitjanes i tallades amb regràs poc pronunciat. Per la part interior que dona al pati, la portalada té una teuladet d’una sola vessant de teules àrabs.

El cos annex a la masia, té una tipologia rectangular amb teulada a dues vessants de teules àrabs i carener perpendicular a la façana, la qual presenta dues obertures de portes d’arc rodó a la planta baixa i dues finestres rectangulars al pis.

Aquest cos es troba comunicat amb la masia mitjançant un tanca de maó que envolta un pati interior al que des de l’exterior s’hi té accés a través d’una portalada, també de fàbrica de maó i conformada per dos pilars de planta quadrada, on a la seva part superior s’hi dibuixa una sanefa decorativa i un coronament de motllura semicircular a cada una de les cares.

Lourdes Figueres i Borrull – 1987 / Generalitat de Catalunya

La porta d’entrada de dues portes, està tancada per un reixa de ferro i protegida per un teuladeta de pronunciat voladís a dues vessants i de teules de tipologia flamenca, de forma rectangular i secció ondulada.

Al patí podem veure un pou i una torre d’aigua.

La Masia de Torreblanca va ser declarada com a be cultural de interès local :

https://www.europapress.es/catalunya/noticia-declaran-masia-torreblanca-vacarisses-barcelona-nuevo-bien-cultural-interes-local-20190206133249.html

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació del Text i Fotografies: Ramon Solé

Masia de Can Roig de Rubí (Vallès Occidental)

La Masia de Can Roig està en el camí de Can Ramoneda de Rubí.

Us passo la seva historia:

  • L’any 1160 apareix documentat el primer membre d’aquesta família, Pere Roig.
  • Posteriorment, l’any 1300 trobem la firma d’un establiment amb els amos del castell.
  • La masia va ser restaurada el 1891.
  • El celler edificat el 1901.

És una masia d’estructura tradicional amb teulat a dues vessants i façana arrebossada de blanc.

Les finestres són rectangulars i mantenen una disposició simètrica a la façana.

Disposa d’un celler.

A prop hi han les seves dues fonts naturals,

Tot el seu conjunt actualment esta molt abandonat.

Can Roig és un edifici del municipi de Rubí (Vallès Occidental) que forma part de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació del Text i Fotografies : Ramon Solé

Masia de can Cardús de les Orioles de Terrassa

Masia de can Cardús de les Orioles està des de la Ctra. B-122 de Terrassa a Rellinars, km 2,25, a 1.000 m. al costat de la B-40 i també hi ha un camí des del barri de can Boada de Terrassa.

Es una construcció del segle XVI, d’estil arquitectònic d’obra popular, gòtic-renaixement.

És una masia de planta rectangular, amb planta baixa, pis i golfes, amb coberta a dos vessants. La façana principal és a migdia, perpendicular al carener i de composició simètrica.

A. Moro i Domènec Ferran – 1983 / Generalitat de Catalunya

La planta baixa té un portal d’accés en arc de mig punt adovellat i cobert per un atri de columnes toscanes de ciment, que suporten una tribuna del pis superior (actualment no hi es). Tot aquest conjunt és un afegit d’èpoques posteriors.

A. Moro i Domènec Ferran – 1983 / Generalitat de Catalunya

A la resta de la façana apareixen quatre finestres, dues a la planta baixa de factura molt senzilla i dues a la planta superior amb brancals de pedra i llindes motllurades que presenten uns relleus centrals amb les inscripcions de 1592 i 1588. Façana acaba amb una cornisa de teules i rajoles i amb una pedra de fil d’escaires. La resta amb estucat de color blanc. A la façana de llevant hi ha un seguit de finestres, també de pedra, amb la inscripció 1588.

Viquipèdia

Can Cardús de les Orioles és un edifici de Terrassa (Vallès Occidental) protegit com a bé cultural d’interès local.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Casa Ramoneda de Sentmenat

La casa de Ramoneda esta situada en el carrer de Caldes 46 de Sentmenat.

Edifici unifamiliar format per planta baixa, dos pisos i terrassa, amb una disposició dels elements a la façana en forma simètrica.

Està totalment decorada, amb murs esgrafiats de color blanc i verd clar i obertures de pedra tallada a l’estil neoplateresc, amb emmarcaments a les finestres i baranes del balcó i finestres superiors. A la planta baixa hi ha tres obertures rectangulars i la central, és la porta d’accés.

Una línia d’imposta amb relleus de tipus floral marca la separació del primer pis, on hi ha un balcó corregut de tres obertures rectangulars amb barana calada, emmarcades en pedra decorada amb motius florals. El coronament és amb cornisa i barana. Apareix la data de 1903.

La Casa Ramoneda és una obra modernista de Sentmenat  inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades: Viquipèdia Adaptació del Text i Fotografies: Ramon Solé

Casa Nova de l’Obac de Terrassa

La Casa Nova de l’Obac està situada l’entrada d’accés en la ctra. de Terrassa a Manresa B-122, km 10.

Lourdes Figueres i Borrull 1987 / Generalitat de Catalunya

És un casal d’antiga tradició a la contrada, successiu de la masia de l’Obac Vell,

i que va donar nom a la serra de l’Obac.

Lourdes Figueres i Borrull 1987 / Generalitat de Catalunya

Està situada en un turó, domina tota la serralada que va prendre el nom de Serra de l’Obac.

Té adossats altres cossos annexes dedicats a les feines agrícoles.

Lourdes Figueres i Borrull 1987 / Generalitat de Catalunya

La masia de planta rectangular, gairebé quadrada.

La seva fisonomia recorda l’arquitectura de casal de finals del segle XVIII, la façana tractada amb esgrafiat i el dibuix dels emmarcaments i cantoneres amb tonalitat de color diferent a la resta de la pintura.

És un edifici que consta de planta baixa i dos pisos, amb una disposició simètrica i harmònica de les obertures que en els pisos, són balcons amb baranes de ferro.

Hi ha restes d’un rellotge de sol esgrafiat i ràfec poc pronunciat.

Té també una capella particular. Una motllura en ressalt separa els registres dels pisos.

 Es tracta de la Capella particular del Casal de l’Obac. És de planta rectangular coberta a quatre vessants i cap a la zona de la capçalera té un eixamplament a cada costat, formant com petites capelles o cossos laterals, la qual cosa dona com a resultat un cos avançat.

 La façana principal té una porta d’entrada rectangular d’estil classicista: pilars adossats, capitells i frontó triangular al capdamunt amb motllures ressaltades.

Dalt hi ha un òcul de forma circular. A la part superior, s’aprecia un coronament arrodonit i ressaltat per una motllura amb decoració de dentellols.

Lourdes Figueres i Borrull 1987 / Generalitat de Catalunya

 Damunt la capçalera, sobresurt una torre -cimbori amb teulada a quatre vessants.

La Casa Nova de l’Obac és una masia del municipi de Vacarisses inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació del Text i Fotografies : Ramon Solé

Palau – can Mercader de Cornellà de Llobregat

El Palau Mercader de Cornellà de Llobregat està situat al parc de Can Mercader, a la carretera de l’Hospitalet de Llobregat s/n, davant del barri d’Almeda.

Us passo la seva història:

  • La finca de Cornellà, que constava de la masia i 48 hectàrees, era propietat de la família Mercader des del 26 de febrer de 1764, a partir del matrimoni entre Felip de Mercader i Saleta i Maria de Sadurní i Cànoves, hereva de la finca cornellanenca.
  • El Palau Mercader de Cornellà va ser construït entre el 1864 i el 1869 per ordre de l’aleshores comte de Bell-lloc, Joaquim de Mercader i Bell-lloc (Mataró, 1824- Cornellà de Llobregat, 1904).
  • Joaquim Mercader i Belloch va dur a terme una sèrie d’actuacions entre el 1859 i el 1864 per urbanitzar la finca: va enderrocar l’antiga masia per construir l’actual palau i va obrir noves vies d’accés.
  • També va impulsar la projecció d’un jardí romàntic i la plantació d’una gran varietat de plantes i arbustos autòctons i exòtics. Sobre les plantes del Parc de Can Mercader s’ha publicat un llibre.
  • A partir d’aquell moment el palau seria la residència d’estiueig de la família Mercader-Bell-lloc, ja que la seva residència la tenien fixada al casal pairal del carrer Lledó de Barcelona, i més endavant, durant la dècada de 1870, es traslladarien al seu palau del Passeig de Gràcia que feia cantonada amb el carrer Provença.

El Palau Mercader, l’aspecte exterior recorda un castell medieval, ja que té elements com els merlets que coronen el seu perímetre.

És un edifici residencial de planta amb el pati central cobert amb una vidriada i torres poligonals als angles.

La façana principal, central per la porta i el balcó s’estructuren de forma simètrica, amb un seguit de cornises contínues que s’adapten al perfil de les finestres, conferint un ritme ondulat que serveix per regular l’horitzontalitat de tot el conjunt.

L’interior, està dividit en tres plantes: la planta baixa, la principal i la planta de serveis.

A la planta baixa hi havia les cavallerisses i l’entrada de carruatges.

La primer planta era la planta noble on vivia la família mentre que la segona planta estava destinada al servei. La planta noble té diferents estances que estan decorades en estils diversos.

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es photo_2020-12-02_15-33-05.jpg

Per habilitar-lo com a museu, l’edifici va necessitar una profunda restauració, finançada conjuntament per l’Ajuntament de Cornellà i la Diputació de Barcelona.

Entre 1869 i 1870 el mestre d’obres de L’Hospitalet, Ramon Llopis va realitzar la tanca perimetral amb merlets.

Al parc també hi trobem altres edificis que formaven part de la finca, especialment representatius són la Casa dels Colons, un edifici de maó vist, característic dels edifici industrials modernistes, que va tenir diferents usos

i la Torre de la Miranda, construïda per Arnau de Mercader i de Zufía com a observatori meteorològic.

Per més informació del Parc de can Mercader, podeu accedir a l’enllaç que us adjunto:

Us recomano la seva visita.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Maria Angels García-Carpintero Sánchez-Miguel

Can Viver de Torrebonica de Terrassa

Can Viver de Torrebonica o Torrebonica,  l’accés està en la Carretera N-150 de Terrassa-Sabadell, en el km 15,7, a 300 m. per una pista del municipi de Terrassa.

Us passo la seva història :

  • La menció documental que tenim com a més antiga és del segle XIII, quan se’n deia Can Barba.
  • Posteriorment va tenir diferents amos i per tant diferents noms, com Mas Botet, i mas Maduxer.
  • L’antic mas de Can Viver de Torrebonica fou modificat per l’arquitecte Josep Domènech i Mansana per al nou ús com a sanatori de tuberculosos Mare de Déu de Montserrat, creat el 1911, al voltant del qual s’hi van desenvolupar diversos horts i s’hi van aixecar algunes cases.
  • Tots aquests terrenys de l’antic mas de Can Viver de Torrebonica van ser cedits a l’obra social de la Caixa el 1922.
  • Un cop el sanatori va deixar de funcionar, el 1999 l’Ajuntament de Terrassa els va requalificar
  • L’any 2000 va ser adquirit pel Reial Club de Golf El Prat, que hi va construir les seves noves instal•lacions, ja que la seu original era als terrenys on ara hi ha la tercera pista de l’aeroport del Prat.
  • El 2010 la Fundació Sant Llàtzer de Terrassa va comprar la finca de Torrebonica a la Caixa, on és previst de fer-hi el campus universitari de ciències de la salut del Consorci Sanitari de Terrassa.

Actualment, es tracta d’un edifici de grans proporcions, de planta rectangular, format per planta baixa i tres pisos.

És de composició clàssica i simètrica.

El cos central presenta una part que sobresurt de la línia de la façana

i està flanquejat per dues grans torres de coberta piramidal.

Al cim sobresurt la coberta d’una lluerna amb cúpula que remata aquest cos central.

La planta baixa presenta una galeria d’arcs de mig punt, on es troba l’accés principal.

Les plantes superiors presenten obertures rectangulars de confecció contemporània.

L’edifici s’estén en ambdós costats amb altres cossos adjacents i de la mateixa factura;

Fotografia Ferran i Gomez, Domènec Moro, A. – Generalitat de Catalunya

a la part dreta s’hi aixeca una capella de regust barroc.

Fotografia Ferran i Gomez, Domènec Moro, A. – Generalitat de Catalunya

El tractament de les façanes és amb estuc de color cremat i esgrafiats,

sobretot a la capella, de factura contemporània.

Can Viver de Torrebonica es protegit com a bé cultural d’interès local.

 

 

Recull de dades : Viquipedia i Ajuntament de Terrassa

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Masia de can Montllor de Terrassa

La masia de can Montllor , esta situada molt a prop de la Ctra. C-1415a de Terrassa a Castellar, km 18,8, a 150 m. prop del paratge i barri de la Grípia de Terrassa .

Aquesta antiga i reformada masia, ja existia en el segle XII i era conegut com el Mas Isarn.

Masia de planta rectangular, amb planta baixa, pis i golfes. La coberta és a dos vessants.

La façana principal, de composició simètrica i clàssica, és perpendicular al carener i està orientada a migdia.

Planta baixa amb portal d’accés cobert per un atri d’entrada, que a la vegada fa de suport del balcó del primer pis mitjançant columnes de maó.

Al primer pis s’obren balcons d’idèntiques proporcions. A les golfes s’obren tres finestres centrades i dues laterals segons el ritme vertical de forats.

Tota la façana està delimitada per línies d’imposta i lesenes verticals que mostren els tres cossos estructurals de l’edifici.

Tractament de la façana amb relleus de maó vist a totes les obertures, motllures de ciment amb línies d’imposta i lesenes, i la resta estucat de color clar. Hi ha altres dependències afegides al costat.

Actualment esta en un estat d’abandó al haber-se tancat com a Restaurant fa uns quant anys.

Us passo l’enllaç del Blog de Joaquim Verdaguer de Terrassa on podeu consultar i veureu mes dades de molt d’interès sobre aquest Mas de can Montllor :

http://joaquimverdaguer.blogspot.com/2014/10/masia-de-can-montllor.html

Can Montllor és una masia que esta protegida com a bé cultural d’interès local de Terrassa.

 

Recull de dades : Viquipèdia i del blog de Joaquim Verdaguer de Terrassa

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Casa Borràs de Cardedeu

La casa Borràs esta situada en la carretera de Cànoves, 22  amb cantonada carrer Lluís Llibre i carrer de Cervantes de Cardedeu .

Als anys trenta del segle passat,  hi ha una gran activitat constructiva a la vila de Cardedeu;  Manuel Joaquim Raspall i Mayol, és l’encarregat de fer la majoria d’obres que es basteixen en aquesta època a la part nord de la vila de Cardedeu.

Per encàrrec d’Amadeo Borràs Font, un industrial procedent de Mataró, Raspall va portar a terme la casa Borràs.

Can Borras és la casa situada en la part inferior central

Casa Borràs és una casa de tipologia ciutat-jardí alineada a dos carrers amb planta baixa i golfes acabades amb torre octogonal.

La façana és simètrica amb capcer triangular truncat, seguint un estil barroc. El materials són: sòcol de pedra irregular i revestiments exteriors de pedra de color rosa i ceràmica verd-groc travessant les finestres.

La tanca del jardí és feta en obra i reixat. Els elements decoratius són representatius del noucentisme el qual pertany l’última etapa de Raspall.

Casa Borràs és una casa a la vila de Cardedeu protegida com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades : Viquipèdia, Ajuntament de Cardedeu

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Masia de can Coll de Cerdanyola del Vallès

La masia de can Coll està ubicada en la carretera  BV-1415 de Cerdanyola a Horta, en el  Km.2 de Cerdanyola del Vallès.

Us passo la seva historia :

  • Abans de1495 era coneguda com a Manso Portell, però en aquest any un fogatge ja parla d’una persona amb el cognom Coll com a propietari.
  • Al llarg dels segles posteriors, la masia creix i s’amplia diverses vegades, fins a la construcció de la capella adossada a la casa el 1845.
  • Al llarg del temps se li va afegir tot un seguit de cossos i dependències agrícoles ordenades al voltant d’un gran pati i, al segle XIX, la capella.
  • A l’exterior hi ha l’era, font i una bassa.
  • Tot i el pes de les activitats forestals, el conreu de la vinya i la producció de vi van ser les activitats agrícoles més importants que s’hi desenvolupaven.
  • La família Coll va ser molt influent a Cerdanyola.
  • Va ser adquirida l’any 1928, quasi en estat de ruïna, per Joan Serra Sian, que hi va fer grans obres i la va convertir en una explotació agrícola moderna.
  • El 1987, la finca és adquirida per la Corporació Metropolitana de Barcelona.
  • Un any després, es rehabilita una part de la masia i s’inaugura el Centre d’Educació Ambiental Can Coll.
  • Ha sigut reformada en diverses ocasions, la darrera el 1992.
  • Avui, a més de centre d’educació ambiental del Parc Natural de la Serra de Collserola, que acull escolars d’educació infantil, primària i grups d’Eso i Batxillerat, funciona també com a centre d’informació i acollida del Parc els diumenges.

Can Coll, és formada per un conjunt d’edificis de diverses èpoques i estils. L’edifici principal té planta baixa, un pis i golfes, amb coberta de teula a quatre vessants.

La façana principal, a migdia, és formada per dos cossos unificats d’estructura simètrica i dues construccions laterals afegides. El cos esquerre presenta una gran porta d’accés adovellada d’arc de mig punt; la resta d’obertures són rectangulars i estan emmarcades en pedra a la planta i al pis, i d’arc escarser a les golfes. El cos dret té la porta d’arc escarser, i la resta d’obertures són de la mateixa tipologia que les de la banda esquerra.

A la part davantera hi ha un altre edifici de maó, unit a la construcció principal per una tanca que delimita un gran pati. Aquest segon edifici s’obre al paisatge de Collserola mitjançant una gran terrassa amb columnes salomòniques de maó.

Algunes de les activitats que es desenvolupen són:

  • visites a la masia
  • exposició ‘L’home i el medi a Collserola’
  • audiovisuals
  • itineraris senyalitzats
  • visites guiades a la granja
  • observacions d’aus

Un lloc per passar-hi tot un matí amb la família i amics.

 

 

Recull de dades : Viquipèdia, can Coll i altres

Adaptació al Text i Fotografies : Tito Garcia i Ramon Solé