Can Serra, edifici de la seu de la Diputació de Barcelona

L’edifici de Can Serra, seu principal de la Diputació de Barcelona des del 1987, és un palauet neogòtic obra de l’arquitecte Josep Puig i Cadafalch construït el 1903 a Barcelona,

a l’illa irregular que formen el carrer de Còrsega, la rambla de Catalunya i l’avinguda Diagonal.

Us passo detall de la seva historia :

  • La Diputació de Barcelona es constitueix el 30 de novembre de 1812 com a Diputació Provincial de Catalunya a la ciutat de Vic.
  • Més de 200 anys d’història envolten aquesta institució.

Us passo un enllaç amb una informació històrica molt complerta :

https://www.diba.cat/documents/94831/2900831/Can+Serra/bc85b373-b7ce-4f9a-ba8d-0b50cff50ba3

Per saber mes dades podeu consultar aquest enllaç :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Diputaci%C3%B3_de_Barcelona

Però per bé que les diputacions provincials neixen a Espanya amb les Corts de Cadis (1812), la Diputació de Barcelona no s’institueix fins a la reorganització territorial de 1822, que va dividir Catalunya en quatre províncies.

Projectat inicialment com a residència benestant de la família d’un ric comerciant d’origen manresà, Pere Serra i Pons, mai no va tenir aquesta destinació, sinó que va tenir una trajectòria atzarosa i va córrer el risc de desaparèixer.

Els arquitectes Federico Correa i Alfons Milà, que van construir un edifici nou respectant les façanes de Rambla Catalunya i Còrsega de l’obra original de Puig i Cadafalch.

Pel que sembla, la resta de la casa ja era pràcticament irrecuperable a causa de la degradació soferta durant els anys d’abandonament. Amb façana a la Diagonal es disposava un cos baix amb terrassa, al que més endavant s’hi afegiren dues plantes. Aquesta part va ser enderrocada l’any 1981.

El nou edifici de Correa i Milà, inaugurat el 1987, és una edificació de tipus funcional per a oficines, que allotja les dependències de la Diputació de Barcelona.

El contrast entre dos estils tan diferents va ser motiu de polèmica al seu moment, si bé actualment forma part de les icones de la ciutat.

La Casa Serra  amb l’aval institucional de la Diputació de Barcelona, va ser declarada bé cultural d’interès nacional el 2001.

 

 

Recull de dades : Diputació de Barcelona i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Visitar : Els carrers antics d’Horta de Barcelona

Avui per ser el primer dia de l’Any, us presento dos articles

El nucli antic del barri d’Horta, és on s’hi troben alguns carrers coneguts que conserven el seu estil de poble amb casetes baixes i jardí.

Aquest és el cas dels carrers de la Galla, Rajoler, Sanpere i Miquel, entre d’altres.

L’epicentre que uneix tots aquests carrerons és la plaça d’Eivissa,

que darrerament ha estat ampliada per al gaudi veïnal i on es desenvolupa gran part de la vida del barri,

un racó amb bars, terrasses i zones d’estada i de joc per als més petits.

Molt prop d’aquesta zona es troba Can Mariner, una masia imponent del segle XVII, ara és una biblioteca especialitzada en teatre, que reforça l’aire rural d’aquesta zona.

can Mariner

Carrers i carrerons, portant a la plaça Santes Creus, que antigament va ser la plaça major d’Horta

i que encara conserva l’edifici que havia estat la seu del Districte, avui en dia ofereix diferents serveis municipals.

Antiga Seu del Districte

Horta, a més a més, té un altre tresor amagat: el seu eixample, crescut entre la darreria del segle XIX i el començament del XX, en què es poden trobar diversos exemples d’arquitectura modernista.

Un comentari a part mereixen les vies que componen el nucli comercial de la zona: els carrers Lisboa, Tajo, Baixada de la Plana i Dante formen un conjunt de comerços.

I  passar percarrers estrets.

Un carrer realment preciós, es el d’Aiguafreda , on estaven les bugaderes, i que us vaig fer un article, us passo l’enllaç :

https://fontsaigua.wordpress.com/wp-admin/post.php?post=4974&action=edit

  

Per saber mes sobre el Barri d’Horta podeu seguir aquest enllaç :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Barri_d%27Horta

Moltes són les masies repartides pels carrers del Barri, com Ca n’Andalet, seu del centre territorial de Barcelona Activa a Horta-Guinardó, a la Clota; Can Carabassa, edifici neoclàssic seu del col·legi SAFA;

Can Masdeu, Can Notari, Ca la Sínia, Can Papanaps, Can Travi Vell, Can Travi Nou, Can Santgenís…

que ja us he fet articles de cada una de les antigues masies.

I carrers que podem veure algun hort…

Un passeig per els carrers antics, us semblarà que esteu mes de cents anys enrere…

 

Que passeu el primer d’any amb alegria i felicitat !

Recull de dades : Ajuntament de Barcelona i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

L’Antic Convent del Bonsuccés o La Seu del districte de Ciutat Vella de Barcelona

L’Antic Convent del Bonsuccés està situat Plaça del Bonsuccés, 3 de Barcelona.

Us passo la seva historia :

  • Fou un convent dels servites construït entre el 1626 i el 1635 d’estil barroc que ocupava l’espai que va del carrer Ramelleres fins al de les Sitges de Barcelona.
  • Durant la desamortització de 1835 va ser abandonat
  • Va haver un període que és va utilitzat com a Caserna fins que va ser enderrocat en el 1945.
  • Des de 1952 havia servit de seu de l’antic districte cinquè.

Un element arquitectònic interessant és la porta obra del mallorquí Miquel Perelló del 1690,que dóna a la plaça de Bonsuccés.

Actualment, només en resta un cos d’edifici , coronat amb una galeria d’arcs de mig punt que és la seu del Consell del Districte de Ciutat Vella,

El Consell del Districte de Ciutat Vella, està format pels barris de la Barceloneta, el Gòtic, el Raval , Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera.

L’Antic Convent del Bonsuccés és un edifici del municipi de Barcelona  protegida com a bé cultural d’interès local.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Barcelona i altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Església de Sant Josep de Badalona

L’Església de Sant Josep , està ubicada en el carrer d’Enric Borràs i l’avinguda Sant Ignasi de Loiola de Badalona.

Us passo la seva història :

  • L’enorme creixement demogràfic que va experimentar a Badalona a mitat del segle XIX, va fer  la nova demarcació parroquial fou un fet l’any 1868, però davant la manca d’un terreny adequat on construir la nova església, la seva seu estigué provisionalment en el convent de la Divina Providència, al costat del qual es va establir la casa rectoral per al rector Francesc Ballaró.
  • La ubicació, que havia de ser temporal, durar 57 anys, fins que es decideix urbanitzar la plana del Corb, gràcies a les donacions de terrenys del terratinent Ignasi de Ventós i Mir el 1916.
  • El plànol en planta del nou temple s’enllestí l’agost de 1920
  • I es posava la primera pedra el 17 d’octubre.
  • Encara que no fou fins al 3 de desembre que es tingué el vistiplau del bisbe de Barcelona Ramon Guillamet i de l’ajudant diocesà Enric Sagnier per tal d’iniciar les obres.
  • La sol·licitud dels permisos van anar a càrrec del prevere Joan Padrós l’any següent, segons l’expedient municipal, però el trasllat definitiu fou l’any 1925, coincidint precisament amb la consagració de la capella del Santíssim, moment en què el responsable de la parròquia era mossèn Pere Rifé i Ausió, que va estar al capdavant de la parròquia, i per tant del seu vessant espiritual però també cultural, durant 31 anys.
  • Les obres foren lentes, sobretot en els fonaments, de fet, el 29 de gener de 1928 es va fer la benedicció de la cripta, dedicada a la Mare de Déu de Lorda.
  • A més, cal sumar-hi les destrosses produïdes amb l’esclat de la guerra civil, el 1936.
  • La rectoria i l’església van ser assaltades i incendiades, es van cremar les capelles, els arxius, les imatges, es va destruir el rellotge de la torre i es van fondre les campanes.
  • Després de la guerra, el febrer de 1939 es reprengué l’obra, moment en què es fa el plànol transversal. Així mateix, va tornar a haver-hi culte, tot i que es va fer a la cripta.
  • Les parts més afectades durant la guerra van ser reformades.
  • les obres del temple no van finalitzar fins a 1945. L’església i l’altar major van ser consagrats el 13 d’octubre d’aquell any pel bisbe Gregorio Modrego.
  • També va crear les escoles del Caudillo i l’Acadèmia Sant Josep, ubicada al soterrani del temple.
  • Després de la guerra civil, la parròquia va iniciar novament les seves activitats en l’actual Centre Parroquial de Sant Josep, el 15 d’octubre de 1940.
  • La seva primera seu, de caràcter provisional, va ser al carrer Güell i Ferrer, al local que ocupa la Cooperativa La Moral
  • I a partir de 1948 a la seva actual seu, que també va ser obra de Joan Amigó i Barriga.

El conjunt està format per l’església, una capella i la casa rectoral.

És obra de l’arquitecte Joan Amigó, autor modernista que té en aquest exemple una de les seves obres menys modernista.

L’església neogòtica té una nau central de 10 metres d’ample i 35 metres de llargada i dues naus laterals de 5 metres d’ample.

Està complimentada amb les capelles, el deambulatori i la cripta, situada sota el presbiteri. És feta amb maó, de pedra de Vinaixa, i ferro; aquest darrer element es troba camuflat a l’interior, però no a l’exterior.

El seu estil és neogòtic, per bé que simplificat. Inicialment havia de gaudir d’una major decoració a l’exterior, però aquesta no es va arribar a realitzar per causes accidentals.

El campanar és rectangular, de 30 metres d’alçada, i coronat per una agulla de ferro, amb una nau coberta de bigues entre arcs diafragma trilobats.

A través de la torre s’accedeix a la capella lateral, paral•lela a l’edifici principal però independent d’aquest.

L’església de Sant Josep és un temple parroquial catòlic de Badalona, obra de Joan Amigó i Barriga, protegida com Bé Cultural d’Interès Local.

 

 

Recull de dades : Viquipèdia i Ajuntament de Badalona

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Can Masachs seu de l’Ajuntament de Ripollet

Can Masachs seu de l’Ajuntament de Ripollet, esta situat en el carrer  Balmes, 2 de Ripollet.

Us passo la seva historia :

  • Aquesta casa era dels mateixos propietaris de la fàbrica de cartró que es troba al costat de l’edifici.
  • El primer a instaurar la dinastia Masachs fou Aleix Masachs i Rocabertí com a encarregat del molí paperer de Ramon Ginestar e l’any 1861.
  • Després en fou propietari fins a la seva mort , en l’any 1893, que passà al seu hereu Miquel Masachs i Braut.
  • A partir d’aquest moment el molí deixa de fabricar paper i comença a fabricar cartró.
  • El 1910, la família Masachs va encarregar a l’arquitecte Eduard Maria Balcells i Buigas la construcció d’aquesta casa.
  • Els següents propietaris per successió hereditària foren Aleix Masachs i Mimó, i després els seus fills Manuel i Ramón Masachs Carnicero.
  • La fàbrica deixà de funcionar a finals del 1979.
  • El 1993 la casa va entrar en procés de restauració i des de les hores, és la seu de l’ajuntament de Ripollet.

Tot l’edifici està construït amb fàbrica de maó i arrebossat. És un edifici de planta quadrada però d’alçat complex. Compta amb un cos que centra les façanes est i oest amb una teulada a dues vessants de teula àrab i carener vidriat perpendicular a les façanes. Des del mig de la vessant nord surt un cos adossat que origina la façana nord. El perfil de les cornises és de motllures còncaves i convexes tot seguint un ritme mixtilini, amb decoració de gerros i una bola al centre.

Pel que fa a la divisió en nivells compta amb un semisoterrani, planta baixa, primer pis i golfes. Al semisoterrani s’obren finestres rectangulars i circulars, a la planta nord se situen els safareigs i al sud una galeria oberta amb porxada d’arcs rodons. A la planta baixa s’hi accedeix per la part nord després de pujar una escala amb barana. Arribat al replà de l’entrada hi ha un porxo que, arrencant del semisoterrani, es converteix en un pòrtic semicircular sostingut per columnes llises que permòdols. A aquesta alçada totes les obertures són rectangulars amb ampit, menys a la façana oest, on sobresurt una galeria d’estructura ondulant en voladís.

Al costat esquerre existeix un cos cantoner poligonal amb finestres d’arc rebaixat. Tot aquest nivell sobresurt del cos superior i per tant hi ha trams de teuladets. Sota el ràfec, fileres de teules decoratives i cairons.

Al primer pis continuen les obertures de finestres rectangulars. A la façana est hi ha un grup de tres finestres d’arc de mig punt, i cinc més a la façana sud. A les dues cantonades de la façana nord, hi ha terrasses amb baranes de pedra entre pilars i decoració calada de teules.

Can Masachs és un edifici inclòs a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Ripollet i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Antiga masia de Cal Teixell seu de Radio Ripollet

Avui us presento una masia que s’ha conservat i adequat  com emissora de Radio Ripollet, situada en la Rambla de Sant Jordi de Ripollet, cal Teixell.

Cal destacar el mural que figura en una de les parets , on hi ha una frase de Neus Català, i es pot llegir :

“L’única mort que ens preocupa és la de la memòria”.

Cal Teixell, va ser una casa col·lectivitzada durant la revolució social de 1936.

L’acompanyen tres rostres de persones, d’edats diferents, entre elles un retrat de Neus Català, l’única supervivent espanyola del camp nazi de Ravensbrück i la frase del artista RocBlack Block 2015:

“No deixem de lluitar quan envellim, envellim quan deixem de lluitar” .

És un reconeixement a totes les dones lluitadores i anònimes, un crit a la convivència entre generacions i a combatre l’amnèsia històrica.

 

 

 Recull de dades : Ajuntament de Ripollet  i Info-Ripollet

Adaptació al Text : Ramon Solé

Ajuntament del districte de Sants i Seu del Districte de Sants-Montjuïc de Barcelona

L’Ajuntament del districte de Sants està situat al carrer de la Creu Coberta de Barcelona.

L’edifici de la seu actual del Districte de Sants-Montjuïc és una joia arquitectònica, amb una façana exterior de grans dimensions.

Les obres de la seva construcció van començar el 1885 i va tindre varies ampliacions i remodelacions fins 1915.

A l’interior, amaga el seu tresor molt gran:

La Sala de Plens, decorada profusament amb elements modernistes i amb uns vitralls noucentistes considerats els més importants de Catalunya en un edifici de caràcter civil; cal destacar al terra de mosaic, capitells escultòrics amb figures femenines, bigues de ferro i el sostre decorat amb esgrafiats florals.

Aquest conjunt va ser elaborats en l’última remodelació en l’any 1914, portada a terme per Francesc Labarta i Plana.

Per a mes informació d’aquest edifici, podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Ajuntament_de_Sants

En la part de darrera de l’edifici, hi ha l’escola Miquel Bleach.

L’Ajuntament del districte de Sants és una obra protegida com a Bé Cultural d’Interès Local.

 

Recull de dades gràcies a l’Ajuntament de Barcelona, Viquipèdia i altres.

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Seu central de la Caixa d’Estalvis de Sabadell

La Seu central de la Caixa Sabadell està situat en el carrer Gràcia, 17 de la ciutat de Sabadell.

És un edifici modernista propietat de la Caixa d’Estalvis de Sabadell , fou projectat per l’arquitecte Jeroni Martorell entre els anys 1905 i 1915, edifici de gran bellesa.

Us passo la seva historia :

  • L’any 1902, i davant del creixement que experimentava l’entitat, es va adquirir un solar al centre de Sabadell, on es va edificar el que seria la seu central, que es coneix amb el nom d’El palau de l’estalvi.
  • El rei Alfons XIII va posar la primera pedra, constitueix una joia de l’art modernista.
  • Les obres van començar el 1906.
  • Dos anys més tard, amb l’estructura acabada, es van començar els treballs de decoració interior.
  • El 1910 les obres es van aturar parcialment, a causa de la construcció paral·lela de l’Escola Industrial d’Arts i Oficis, que posteriorment i fins al dia d’avui és la seu de l’Obra Social Caixa Sabadell.
  • El 1916, però, la major part dels serveis de la Caixa de Sabadell es desenvoluparen al nou edifici.

La façana de l’edifici s’estructura en tres cossos.

El central, més elevat i amb el pla de la façana desplaçat, destaca sobre els laterals que tenen molta menys decoració i una acusada horitzontalitat i sobrietat.

De l’edifici, en destaquen la seva simbologia, els vitralls, els esgrafiats amb motius florals i simbòlics.

A l’interior, l’actual pati d’operacions va ser concebut per Jeroni Martorell com un ampli vestíbul, tancat a nivell dels pilars.

A un costat se situava la biblioteca i a l’altra les oficines d’atenció als clients.

Els capitells de les columnes són esculpits amb roses i gira-sols.

Al fons del vestíbul s’obre pas al pati Turull, un espai de dimensions considerables i planta quadrada, cobert per una gran claraboia.

Les columnes són, probablement, obra de l’escultor J.M. Bernades, amb un monument a Pere Turull (primer negociant de llanes de la ciutat, membre del gremi de fabricants i alcalde de la ciutat que va liderar la iniciativa que va conduir a la formació de l’entitat), de Manuel Fuxà i Leal i Ismael Smith.

Per ampliació de dades podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Caixa_Sabadell

 

Recull de dades : Viquipèdia i altres

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Fidel Rodriguéz

Casa Espanya, seu del Museu de l’Hospitalet de Llobregat

La Casa Espanya, està situada en el carrer de Joan Pallarès s/n, L’Hospitalet de Llobregat.

Us passo l’historia de La Casa Espanya :

  • Es va construir el 1563 per la família Llunell, que passà més tard a ser propietat dels Molinès i, finalment, de la família Espanya.
  • Va ser reformada el 1735.
  • Per enllaços matrimonials va passar a formar part de la família Molines i més tard dels Espanya.
  • El 1969 fou restaurada.
  • Des del 1972 alberga el Museu d’Història de la ciutat i l’Arxiu Històric.
  • Forma part de la Xarxa de Museus Locals de la Diputació de Barcelona.

És un edifici de planta rectangular, amb les tres plantes característiques de l’arquitectura civil de l’època. La teulada és a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana principal. Al centre de la planta baixa s’obre la porta d’accés d’arc de mig punt amb grans dovelles i, a banda i banda, dues finestres quadrangulars.

Seguint el mateix eix les obertures de la planta baixa, al primer pis hi ha tres balcons; les llindes de les tres obertures estan decorades amb arcs conopials en relleu i un escut al centre que corresponen als antics propietaris de la casa: la mitja lluna dels Llunell i la roda de molí dels Molines.

A la planta superior, sis finestres d’arc rebaixat es reparteixen en dos grups de tres, a banda i banda d’un matacà central.

Les col·leccions del museu són molt diverses:

Compta amb un fons d’art contemporani que s’exhibeix periòdicament en exposicions temporals, format per obres d’artistes de la segona meitat del segle XX com Dalí, Miró, Tàpies, Guinovart, Solanich, Manolo Hugué i Josep Serra, entre d’altres; i el conjunt de vuit pintures de Rafael Barradas. El museu també compta amb un conjunt de retaules religiosos dels segles XVI i XVII, procedents de l’antiga església de Santa Eulàlia de Mèrida, entre els quals destaquen el retaule de sant Roc i el retaule de les ànimes, atribuïts a Jaume Huguet I i Jaume Huguet II.

L’edifici va ser declarat Bé Cultural d’Interès Nacional el 1975.

 

Recull de dades : Museu de l’Hospitalet de Llobregat i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé