Església de Sant Miquel de Setcases

Avui us presento dos articles

Us passo la seva historia :

  • L’església actual es va construir, sobre les restes d’una anterior del s. XII, a la llinda de la porta de la sagristia hi ha una inscripció del s. XV.
  • A l’exterior de l’església sobre una finestra hi consta gravat 1776.
  • En el 1729, l’església va ésser refeta en part degut a un incendi.
  • Al presbiteri de l’església trobem un retaule de Sant Miquel del segle XVIII.
  • El 1936, la imatge fou treta del seu lloc i desaparegué el cap.
  • El 1940, fou col•locada de nou, i els membre encarregats de la tasca, li van fer amb dues teules plegades, una mena de cap, molt estilitzat. Durant aquests anys, la imatge ha estat repintada en diverses ocasions per un artesà d’Olot.

L’edifici, tot i pertànyer a l’època barroca, es construeix encara segons les línies gòtiques, sobretot en la nau de l’església, construïda amb volta apuntada, recolzada sobre arcs creuats que es tanquen amb claus centrals. Entre els esperons que suporten la volta s’allotgen capelles, algunes d’elles tancades. Segons la disposició d’aquestes capelles, la planta té la forma de creu llatina.

Els arcs i angles dels esperons són de pedra treballada, essent la resta dels murs reomplerts de pedres i argamassa. Amb una restauració recent s’ha repicat l’arrebossat de les parets, deixant vista l’estructura de pedra.

De l’antiga decoració barroca només resta la imatge de Sant Miquel, sobre la porta d’accés al temple :

  • Té aproximadament 70 cm d’alçada. Està feta de terra cuita i policromada, deu ser de fabricació popular, ja que té unes proporcions molt particulars; els braços i cames són molt curts i gruixuts.
  • El dimoni és representat amb monstruositat, és de color vermell, a testa de Sant Miquel insinua només les faccions de la seva cara, i és de color gris. Els vestits i l’armadura són de colors vius; blaus, vermells i roses.
  • Sant Miquel està en posició d’atac, en una mà té l’espasa i a l’altre la llança, la qual clava sobre el dimoni caigut a terra. Aquestes peces estan desaparegudes.

El rotlle està format per dues mènsules de fusta emportades en el mur i acabades amb unes talles, les quals representen una cara d’estil primitiu. Segueixen el suporta a una biga de fusta sobre la qual es recolza el rotlle. Aquest, està format per una roda de fusta amb vuit eixos en els quals hi ha vuit campanes. La part inferior del rotlle està protegida per una capsa de fusta treballada i decorada. La biga i les mènsules també presenten decoració.

L’Església de Sant Miquel de Setcases esta inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

La Brutau, central elèctrica de Vilallonga de Ter

Avui us presento dos articles

La Central elèctrica està a la sortida del poble de Vilallonga de Ter en direcció a Setcases, a la dreta de la carretera.

Us passo la seva historia :

  • Jaume Brutau i Manent, gerent de la societat Sucesores de B. Brutau, a la tardor del 1907 va demanar autorització per instal•lar una línia de transport d’energia elèctrica des de la central de Vilallonga fins a la fàbrica que tenia establerta a Sant Jaume de Llierca.
  • Va entrar en funcionament al 1909 i va ser una de les primeres centrals hidroelèctriques que van transmetre energia a llarga distància.
  • L’extensió de la línia era de 32,469 m i la tensió elèctrica de transport seria de 25.000 volts.
  • L’11 de novembre de 1911 es va començar a donar llum a Vilallonga i a altres poblacions.
  • El 1935 va passar a mans de la Hidroelèctrica de l’Empordà.

Josep M. Moreno Lucas – 1981- Generalitat de Catalunya

El seu funcionament és molt senzill :

  1. agafa l’aigua del riu Ter al poble de Setcases, situat més amunt, i per un canal, la transporta fins a Vilallonga.
  2. A Vilallonga la fa baixar a través d’un tub, aprofitant el desnivell i la força de caiguda de l’aigua per fer moure les turbines i produir l’energia, que es transmet pels cables de la línia elèctrica.

Josep M. Moreno – 1981- Generalitat de Catalunya

Us passo més dades d’aquesta Central Elèctrica del Consorci del Ter :

http://www.consorcidelter.cat/el-territori-del-ter/rutes/ruta-del-patrimoni-cultural-fluvial/produccio/central-de-vilallonga

La Central elèctrica Brutau és un edifici del municipi de Vilallonga de Ter que forma part de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades : Consorci del Ter, Ajuntament de Vilallonga del Ter i Viquipèdia.

Adaptació al Text : Ramon Solé – Fotografies : Dora Salvador