Església de Santa Maria de Siurana

Avui us presento dos articles sobre Esglésies

L’Església de Santa Maria de Siurana, està situada en un dels costat del poble, al que dona al barranc on hi ha el pantà els seus peus.

També, la verge és coneguda, popularment, com la Mare de Déu de l’Aigua, una denominació que per ella mateixa explica la importància d’aquest santuari en les pregàries dels pobles de la contrada en demanda de pluja i bones collites. La llegenda diu que la imatge va ser donada pel mateix comte Ramon Berenguer IV, qui la portava sempre que anava de campanya contra els moros, i que moltes de les grans batalles guanyades als sarraïns ho van ser gràcies a l’ajut d’aquesta imatge.

Per això, els feligresos de Cornudella, Poboleda, la Morera, Arbolí, Albarca i la Febró, acompanyats de clergues i autoritats, anys enrere pujaven en processó a Siurana amb la Vera-Creu i el Sant Crist gros arborat. En arribar al poble, la Mare de Déu els esperava fora l’església, i començaren les pregàries per la pluja, en les quals prenien part sis o set-centes persones que ocupaven tota l’esplanada del costat del temple. Un orador sagrat dirigia la paraula als fidels allí congregats. Conten que una vegada, tot i fer un bon sol en començar la cerimònia, es mullaren de debò abans d’acabar-la.

  • Santa Maria de Siurana és una església d’època romànica situada al poble de Siurana dins del terme municipal de Cornudella de Montsant, a la comarca del Priorat, i que es conserva íntegrament.
  • Us passo la seva historia :
  • Va ser construïda entre els segles XII i XIII, després de l’arribada de les tropes de Ramon Berenguer IV el 1154.
  • Es troba esmentada en una butlla del papa Anastasi IV del 25 de març de 1154.
  • L’indret fou un important punt de defensa de la frontera islàmica i va ser el darrer reducte important musulmà a la frontera oriental de Catalunya, conquerit entre el 1153 i 1154.
  • la marededéu asseguda i amb l’infant segut als seus genolls, és una imatge de fusta policromada de 98 cm., en realitat és una còpia de la imatge que van robar l’any 1979.

L’església és un exemple de bellesa i alhora senzillesa traduïdes en una planta d’una única nau amb volta de canó lleugerament apuntada i un absis semicircular llis a l’exterior.

En el centre de l’absis hi ha una finestra de doble esqueixada, que per la part exterior està decorada amb una arquivolta, que es sustenta en dos capitells esculpits amb motius vegetals, recolzats en un parell de columnes.

Els murs tenen 10 pams de gruix. A sobre de la portalada té un timpà figurat emmarcat per tres arcades de mig punt que reposen sobre columnes amb capitells decorats amb motius diversos. També disposa d’una gran rosassa al mur de migdia feta en temps posteriors.

Interiorment podem trobar dues absidioles laterals excavades dins el mur i que no són visibles des de l’exterior. En l’angle sud-est trobem un campanar de torre de planta quadrada. En la part nord exterior de l’absis, es conserva un sarcòfag, recolzat en columnes molt deteriorades i que ha perdut part de la llosa que el cobria.

Al mur meridional s’obre una portalada constituïda per tres arquivoltes en gradació de motllures i guardapols que envolten un timpà esculpit que, considerant la seva mida i diferència de forma amb l’arc que l’envolta, possiblement és una peça reutilitzada. Al centre del timpà es representa la imatge de Crist crucificat, amb el Sol i la Lluna, representacions florals i dos lleons a la part superior. Flanquejant el peu de la creu hi té dos grups de quatre apòstols sota arcs de mig punt. La inscripció que tenen a sobre permet identificar-ne a cinc: Sant Felip, Sant Andreu, Sant Pau, Sant Jaume i Sant Tomàs.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text i Imatges antigues : Ramon Solé – Arxiu Rasola

Fotografies actuals : Anna Maria Molinero

Sant Llorenç del Mont o monestir de Sant Llorenç de Sous d’Albanyà

Sant Llorenç del Mont o monestir de Sant Llorenç de Sous fou una abadia benedictina de l’antic comtat de Besalú, dins els límits del bisbat de Girona, situada a l’extrem més meridional de l’actual terme municipal d’Albanyà (Alt Empordà).

Les seves ruïnes es troben en el pla de Sous (855 m), a la falda de la muntanya del Mont.

Fou centre del poble de Sous, actualment deshabitat, pertanyent a l’antic municipi garrotxí de Bassegoda, que fou incorporat el 1988 al d’Albanyà i, per tant, a la comarca de l’Alt Empordà.

A les seves ruïnes es construí, a principi del segle XIX, l’església parroquial de Sant Llorenç de Sous.

Podeu consultar informació sobre l’església parroquial de Sant Llorenç de Sous a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Lloren%C3%A7_de_Sous

Us passo un resum la seva llarga historia :

  • Les primeres notícies que es tenen d’aquest monestir es remunten a l’11 d’abril del 871, quan fou citat en un precepte expedit a favor del monestir de Sant Aniol d’Aguja pel rei franc Carles el Calb.
  • Els monjos benedictins de Sant Aniol d’Aguja que es van instal·lar al pla de Sous van tenir en compte les condicions defensives de lloc escollit i també els recursos naturals que oferia per al manteniment de la comunitat.
  • Fins a la primeria del segle XI la comunitat de Sant Llorenç del Mont era només una cel·la (cella Sancti Laurentii) filial de Sant Aniol d’Aguja i, com aquest, sotmès al domini dels canonges de la catedral de Girona.
  • Així ho testimonien dos documents atorgats pel rei Carles el Simple en els anys 898 i 922 i una butlla del papa Silvestre II expedida el 1002 a favor de la mitra de Girona
  • El 1003 la comunitat de Sous ja consta regida per l’abat Abbó. Els nous dirigents tingueren en aquells anys una intensa
  • Els seus abats formaren part del consell dels comtes de Besalú i assistiren als concilis que es van celebrar a Girona els anys 1068 i 1073.
  • Entre els segles XI i XII es construí una nova església.
  • Almenys des de 1222 al monestir de Sous tenia culte particular la imatge de la Mare de Déu del Mont.
  • La difusió de la devoció impulsà l’abat Bernat, en els anys 1311-1318, a construir l’actual santuari al cim de la muntanya, al qual fou traslladada.
  • Aquest santuari enfrontà de seguida l’abat amb el bisbe de Girona, llavors Guillem de Vilamarí, pel seu control.
  • El 1319 s’arribà a un conveni que deixà en mans de l’abat l’administració del santuari, mentre el bisbe hi retenia el dret de visitació, la jurisdicció i un cens anual.
  • Al segle XIV era una comunitat pròspera però petita, formada, l’any 1332, per vuit monjos.
  • Al segle XV la decadència s’accentuà, amb una comunitat que arribà a tenir només dos monjos (1438) i amb greus dificultats econòmiques per la disminució progressiva de les rendes.
  • La situació fou agreujada pels forts terratrèmols que es deixaren sentir sobretot en aquella zona entre els anys 1427 i 1434, que afectaren els edificis i arruïnaren l’església i algunes de les altres construccions, fins al punt que motivaren el trasllat de l’altar major al claustre.
  • Durant el segle XVI, es reconstruïren parcialment els edificis i l’abat Francesc Albanell († 1530) intentà restaurar el monestir amb l’establiment de quatre capellanies o beneficis, però el deteriorament ja fou imparable.
  • El 1592, d’acord amb el desig del monarca de potenciar els monestirs més poblats, el papa Climent VIII en decretà la supressió i l’annexionà al monestir de Sant Pere de Besalú.
  • La supressió, però, no es féu efectiva fins a la mort del darrer abat, Jaume Coll, el 1605.
  • A partir d’aleshores, esdevingué una simple parròquia rural del poble de masies disperses de Sous.
  • La ruïna de l’església, definitivament abandonada al segle XVIII, obligà a condicionar el nou temple parroquial de Sant Llorenç de Sous en el que havia estat la sala capitular del monestir, que fou consagrat el 1829.
  • Des de mitjan segle XIX, les restes del monestir serviren d’estable d’animals i magatzem d’eines agrícoles.
  • Jacint Verdaguer visità les ruïnes del monestir durant la seva estada al Mont l’estiu de 1884, amb motiu de la festa major del poble de Sous, i en publicà les impressions aquell mateix any.
  • Durant el segle XX el poble ha quedat deshabitat i el lloc totalment abandonat, fins a les recents campanyes de recuperació.
  • A partir de 1984 s’emprengueren campanyes de neteja, excavació i consolidació del conjunt monumental, a càrrec del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
  • El 2008 s’ha aprovat un projecte de restauració, impulsat per l’Ajuntament d’Albanyà i la Diputació provincial de Girona, que és afavorida per la recent potenciació turística del santuari.

Us passo la llegenda de la Font del monestir de Sant Llorenç de Sous , recollida per Jacint Verdaguer:

La font de l’Esparreguera o dels Monjos, és molt a prop del monestir, que n’obtenia l’aigua necessària.

Segons conta la llegenda recollida per Verdaguer, aquesta font no existia, però un dia passaren per allí dos homes que perseguien sarraïns fugitius. Estaven fatigats, feia molta calor i tenien set, i un d’aquests exclamà:

“Si Déu ens fes la mercè d’una mica d’aigua!”… , immediatament, brollà aigua d’on ara hi ha la font.

Per a mes informació sobre aquest monastir podeu consultar a :

https://www.monestirs.cat/monst/aemp/ae02sous.htm

Sant Llorenç del Mont o monestir de Sant Llorenç de Sous, el 1983 fou declarat Bé Cultural d’Interès Nacional.

 

Recull de dades : Viquipedia i altres

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador, Araceli Peix i Ramon Badia