Església de Sant Vicenç de Calders

Església de Sant Vicenç  està en la Plaça de l’Església de Calders.

És una església de tres naus, cobertes per volta de creuer, i rematades en presbiteri poligonal amb volta d’ogiva.

Pilars, nervacions, arcs i claus de volta en carreus de pedra picada. A les claus de volta hi ha diferents decoracions: sants, petxines, elements vegetals…

Roser Serra i Coma – 1982 / Generalitat de Catalunya

A l’extrem de la nau esquerra, sobre un pla circular i coberta de cúpula i llanternó hi ha la capella al Santíssim, de posterior construcció.

La porta d’entrada a l’església és adovellada, de mig punt, a la façana de ponent. Al capdamunt, simple campanar d’espadanya; ingrés a l’església per un cancell de fusta treballada.

Jordi Contijoch Boada / Generalitat de Catalunya

Material constructiu: a la nau central carreus ben escairats; la resta és pedra i reble.

Roser Serra i Coma – 1982 / Generalitat de Catalunya

Hi ha dues escultures tallades en forma de mènsula que avui es troben als murs laterals exteriors de l’església. Una d’elles, mirant a nord, representa una figura humana amb trets orientals, el cos molt arrodonit, les mans unides a ell i una barba bifurcada. L’estil recorda el romànic.

L’altra imatge, situada a la banda sud, és un àngel al qual se li distingeix la cabellera, les ales i una mà oberta. Els seus trets també recorden l’escultura romànica.

Roser Serra i Coma – 1982 / Generalitat de Catalunya

Totes dues es troben als murs laterals de l’església, fent cantonada amb la façana. Ambdós estan situats als murs construïts amb motiu de l’eixamplament de l’antiga església romànica al segle XVII.

Roser Serra i Coma – 1982 / Generalitat de Catalunya

Són dos elements aprofitats d’antigues estructures i que estan fora del seu context original.

Evolució de l’església :

  • Queden restes de l’església del s.XII representats en el primer tram de l’actual temple.
  • Al segle XIII es fa la porta d’ingrés amb el campanar,
  • Una transformació del que era una nau en tres, ampliació que data de finals del segle XVI.
  • Consta que el 1611 havia estat construït el retaule de la Verge del Roser.
  • Se sap per Visites Pastorals que el 1699 hi havia els altars del Roser, del Sant Crist, Sant Francesc, Nostra Senyora de la Concepció, Sant Jaume, i l’altar major, dels que no en queden restes.
  • Al segle XIX correspon l’erecció de la capella del Santíssim.
  • A finals del segle XIX s’avançaren les naus laterals, igualant-les a la central.
  • El 1963 se li va treure un petit atri exterior.

Sant Vicenç de Calders és una església parroquial al poble de Calders (Moianès) catalogada com a bé cultural d’interès local.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació del Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Masia de Can Mestres de Barcelona

La masia de can Mestres està en el Camí de Can Clos, 1-9 de Barcelona.

Podeu seguir la seva historia en l’enllaç que us adjunto:

http://site.transit.es/femmemoria/historia-de-can-mestres/

Aquesta és l’única masia supervivent de la Marina de Sants, al barri nascut als anys 50 que porta el seu mateix nom (Can Clos), situat en una antiga pedrera.

Era una finca agrícola envoltada d’horts

va ser cedida a l’Ajuntament  en 1997 amb la condició que fos una granja-escola,

Actualment forma part dels horts urbans de la Masia Can Mestres de l’ajuntament de Barcelona, on es poden visitar així com la seva granja d’animals domèstic.

En un costat de la casa podem veure una font i un pou.

Us passo un video sobre la masia de can Mestres fet per beteve :

https://beteve.cat/societat/historia-de-can-mestres-una-granja-de-ciutat/

Recull de dades : Ajuntament de Barcelona , Parcs i Jardins de Barcelona.

Adaptació del Text : Ramon Solé

Fotografies : Maria Angels García-Carpintero Sánchez-Miguel

Cal Farrero de Barcelona

Cal Farrero està en el Pg. de la Zona Franca, 136 i C. Mare de Déu del Port de Barcelona. Aquesta casa està situada al districte número 3 de Sants-Montjuïc.

Us passo la seva historia:

  • La casa de Cal Farrero és també anomenada Torre del Rellotge, per un rellotge amb sonoritat de campanes que hi havia en una gran torratxa de l’antic edifici.
  • Cal Farrero fou un important conjunt fabril, amb diverses naus industrials a redós de la gran mansió.
  • Es dedicava a la fabricació d’articles galvanitzats, com ara galledes, cubells, etc. i va arribar a comptar amb una plantilla de 500 treballadors.
  • Va ser la primera indústria que va disposar de menjador per al personal.

Era l’habitatge dels amos i les oficines de la fàbrica coneguda per Cal Farrero.

Foto antiga  del llibre: Baños Soria, Julio (1997) Imatges retrospectives de la Marina. Zona Franca i polígon industrial Pedrosa. Les indústries, les platges, les masies, els barris… Diputació Barcelona

Adquirit per l’Ajuntament, ha estat objecte d’una gran reforma.

La construcció és de planta quadrada, amb planta baixa i dos pisos. L’accés és fa per un portal compost de tres pòrtics, i a la part baixa, finestres de punt rodó. La resta i golfes, els finestrals són rectangulars. Terrat pla amb lluerna aixecada.

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es 4.jpg

Actualment s’ha convertit en el Centre Cívic Casa del Rellotge és un equipament de gestió cívica ubicat al barri de la Marina, en un edifici emblemàtic pel seu passat industrial.

L’equipament treballa per fomentar la cultura de proximitat, amb un programa d’activitats culturals i de creació artística accessibles a tothom i en col·laboració amb les veïnes i entitats del barri. El Centre Cívic Casa del Rellotge gestiona també dues sales d’arts escèniques del barri: la Sala Pepita Casanellas i la Sala Maremar, on es programen periòdicament espectacles i altres activitats.

Cal Farrero és una obra noucentista de Barcelona inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades: Viquipèdia i Centre Cívic Casa del Rellotge

Adaptació del Text : Ramon Solé

Fotografies:  Maria Àngels García-Carpintero Sánchez-Miguel

Església dels Sants Just i Pastor de Barcelona

Avui us presento dos articles sobre esglésies

Església dels Sants Just i Pastor  està situada en la Plaça de Sant Just, 6 amb el carrer Hèrcules, 4-6 i el carrer  Rere Sant Just, 3 de Barcelona.

Us passo la seva història:

  • Està documentada des del 801 quan el rei franc Lluís el Piadós n’impulsà la reconstrucció, i l’advocació actual als Sants Just i Pastor està testimoniada des del segle X.
  • Va ser cedida pels almoiners del comte Mir, el 965, a la catedral amb tots els béns, delmes, primícies i drets parroquials.
  • La construcció de l’església gòtica que podem veure actualment va començar l’1 de febrer de 1342 i es va allargar fins al 1574., l’últim dels grans temples gòtics de Barcelona.
  • Es construí sobre l’antiga església romànica i el solar de l’antiga capella de Sant Celoni.
  • El 1363 ja estaven acabats els tres primers trams de la nau, la volta dels peus s’acabaria al segle següent.
  • La construcció de la façana i el campanar s’allargà fins al segle XVI.
  • Durant el segle XIX el cor passà del centre de la nau a l’absis, i per a fer-ho s’avançà l’altar.
  • També s’hi reconstruí la façana en neogòtic entre els anys 1880 i 1887, obra atribuïda per algunes fonts a Josep Oriol Mestres però en realitat amb plànols originals signats per August Font.
  • Altres reformes foren la de la capella del Santíssim el 1904 per August Font.
  • També,quan el 1944 s’eliminà la policromia de la nau i voltes, del s. XIX.
  • L’any 1946 es restaurà a les ordres de l’arquitecte Jeroni Martorell.
  • L’any 1948 aquesta església fou la sisena de Barcelona que assolí el rang de basílica menor, títol que li fou concedit pel papa Pius XII.

És una església gòtica formada per una nau central de cinc trams coberta per voltes de creueria amb claus de volta policromades, absis poligonal i sis capelles rectangulars entre els contraforts a cada costat. Recorren la part alta finestres calades amb vitralls de colors del segle XVI.

Les façanes són austeres i força simples; a la façana principal s’havien previst dues torres, però només se’n va arribar a construir una situada a la dreta de la façana i amb forma semioctogonal.

L’altar major que hi ha actualment, i que en substitueix un d’anterior realitzat per Damià Forment, és del 1832, amb sis columnes monolítiques de marbre de Tarragona en hemicicle i mitja cúpula, d’estil neoclàssic.

Destaca la capella del costat de l’Evangeli més propera a l’absis, dedicada a Sant Feliu i a la Santa Creu, que conté un dels millors retaules catalans del segle XVI, el de la Passió pintat per Pere Nunyes entre 1528 i 1530. A la capella de Sant Pacià hi ha un retaule del segle XVIII, al peu dels quals hi ha una urna amb les restes de Sant Pacià de Barcelona, sant bisbe de Barcelona i important escriptor del segle IV.

Des de l’any 2002 a la basílica es troba una rèplica de la imatge de la Verge de Candelaria, Patrona de Canàries, que va ser donada per la Casa Canària de Catalunya.

L’Església dels Sants Just i Pastor  va ser declarada Bé Cultural d’Interès Nacional en la categoria de monument històric, el juny de 2012.

Font dels Sants Just i Pastor

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Vilassar de Mar, població molt santificada

Avui us presento dos articles

Vilassar de mar, no sols hi trobarem sant i santes a dins o  fora de la seva església,

en el seu barri mes antic, te moltes capelles , mosaics i carrers amb noms de Sants, Santes i Verges…,

sols fer-hi un tom per centre i posar la vista cap a munt, ens hi donarem.

Com en el carrer de Sant Ramon, trobareu la imatge amb rajoles a color,

També , amb llegua” espanyola”,  hi ha “La Calle de Nuetra Señora del Rosario”…,

Amb ceràmica, on llegim : Nuestra Señora del Rosario, Alcaldesa Honoraria Perpetua… , coses de l’època de la post – guerra civil espanyola..

Així, com ceràmica expressant, “la fiesta del Arbol…”

Amb altres carrers de la Vila de Vilassar de Mar hi trobarem mes capelles de Sants i Santes.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Mirar per damunt nostre : Relleus, Imatges, Sants, Santes i altres del Barri antic de Barcelona

El no mirar damunt nostre, moltes vegades ens perdem veure elements decoratius, finestres gòtiques, imatge de Sants i de Santes i molt  mes …

Avui us presento la visió que he fet contemplant carrers estrets, carrers senzills, d’una part del barri antic de Barcelona :

Iniciem un petit recorregut en la Plaça de Jaume Sabartés en tota la fatxada  de l’edifici del nº:13,

podem veure i gaudir de dibuixos.

Deixem la plaça, per anar pel carrer Cremat Gran,

on ens fitxem en un desguàs a la paret de la dreta a tocar d’un balcó,

hi ha una curiosa cara.

Ara, ens dirigim al carrer Assaonadors,

allí tenim varis objectius, a la dreta dos balcons i una petita finestra, sembla que son uns afegits o aprofitats quan es va remodelar l’edifici…

Enfront on fa cantonada una imatge que ens sorprèn.

A partir d’aquí, si seguiu tranquil·lament per carrers estrets i foscos del barri antic, es un no parar, podem veure :

escuts,

Gravats amb relleu,

sants o santes…

capelletes on falta la figura, com el cas del Museu Frederic Mares.

En la Baixada del Canonja, unes lletres amb relleu picades a la pedra,  que se’ns fa difícil de descriure…

Per últim, podem veure dos cartells típics a primers del segle XX,

on orientaven als carruatges, per lloc de sortida del barri.

Val molt la pena:  Mirar per damunt nostre !

 

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Capelles il•luminades per les nits a Olot

Ahir dimarts, dia 5 de novembre pel capvespre, es va inaugurar la il·luminació especial de bona part de les mes de 20 capelletes que hi ha en els carrers antics d’Olot,

i que us volem presentar tot iniciant un recorregut per els diferents carrers :

Església Verge del Tura

Façana de l’Església –  Verge del Tura

Front Església – Verge del Tura

Plaça Major – Sant Crit

Front De la Església de Sant Esteve – Ecce Homo

Carrer Sant Rafel – Mare de Deu de la Llet

Carrer Sastres – Mare de Deu del Carme

Carreró de Sant Antoni – Sant Antoni

Carrer de l’Hospici – Santa Llúcia

Carrer del Roser – Verge del Roser

Plaça de la Mora – Verge Immaculada

Plaça de la Mora, hi ha la Font de l’Angel

Francisco de Sales patro periodistes col·locat a sobre del diari local la comarca.

Aquesta Il·luminació està present tota aquesta setmana i en alguns cassos tot l’any.

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Masia cal Bruixa, en els terrenys de can Batlló de Barcelona

La masia Cal Bruixa, és situada en un solar interior, al carrer Parcerisa número 8, de La Bordeta (Sants) Barcelona.

masia al fons

Us passo la historia de la masia de Cal Bruixa :

  • Abans era coneguda com Cal Paretó.
  • Va ser construïda el 1880 per Josep Elias i Anglí. La va habitar la seva família i després la del seu fill, Josep Elias i Andreu. I posteriorment Salvador Rovira i Arbós.
  • Aquesta masia i el seu entorn permet explicar el model agrícola català i entendre com funcionava una masia.
  • També es pot explicar el salt de l’agricultura de secà a l’agricultura de regadiu gràcies a un element com el Canal de la Infanta, que des del 1819 va convertir la vall del Llobregat en un dels territoris agrícoles més productius de Catalunya.

És un edifici de planta quadrangular amb un cobert adossat a la façana de gregal. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants que desaigüen a les façanes principal i posterior. Damunt de la porta hi ha un finestral amb sortida a un petit balcó d’obra. A l’interior es conserven els sostres amb volta a la planta baixa i el paviment de tova.

En l’actualitat es troba en mal estat de conservació i no es destina a cap ús. La casa està afectada pel pla de remodelació de Can Batlló. Iniciats els enderrocs de l’espai de Can Batlló, els veïns intenten salvar la darrera masia existent en l’actualitat en el sector de La Bordeta del barri de Sants.

Si voleu saber mes d’aquesta antiga masia, podeu consultar a :

https://www.canbatllo.org/patrimoni/el-rebost-de-barcelona-passat-agricola-de-la-ciutat/

I també a :

http://memoriadesants.blogspot.com/2015/10/una-oportunitat-can-bruixa.html

 

Recull de dades : Web de Can Batlló i altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Mirar per damunt nostre : Cartells i Imatges de Sants i de Santes de Tossa de Mar

El no mirar damunt nostre, moltes vegades ens perdem veure elements decoratius, finestres gòtiques, imatge de Sants i de Santes i molt  mes …

Avui us presento la visió que he fet contemplant carrers estrets, carrers senzills, carrers mariners  d’una antiga població com Tossa de Mar, us deixo amb poques paraules i mes imatges :

Com veieu, Tossa de Mar te un munt d’imatges en figures i amb rajoles molt important i que es agradable anar mirant per sobre nostre…

Sols es una petita mostra, aneu vosaltres i captureu mes imatges… !

 

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Capella dels Sants Metges de Granollers

Capella dels Sants Metges és va edificar en l’antic camí de Corró, ara carrer de Corró número 114 de Granollers, avui en dia esta dins del nucli urbà de Granollers.

Us passo la seva historia :

  • La capella dels Sants Metges s’ubicava a l’eixample del segle XVI, fora muralla.
  • Aparentment la capella tenia una altra orientació abans de la dècada de 1940.
  • Segons l’historiador Amador Garrell: “la capella dels Sants Metges era bastida al mig del carrer, de cara avall, tal com es veia fins a l’any 1936”.
  • L’antiga capella feia una arcada al mig del carrer de Corró i era, de totes les capelles de barri, la més nova.
  • A la guerra de 1936 la capella va ser enderrocada, i es va fer més humil a un costat, tal com és ara.
  • La capella estava situada el barri “dels Sants Metges”, a la part alta de la vila, dominada per fàbriques i indústries, raó per la qual la festa es celebrava cada any el dissabte següent al dia assenyalat en el calendari per a honorar als sants.
  • Aquell dia tancaven les fàbriques i es paraven les indústries. La festa tenia com a ingredient fonamental la visita a la font (la Font Verda, la de l’Escot o la de l’Estació) amb la provisió corresponent d’unes branques d’acàcia o d’unes canyes verdes.

Els diferents barris de la ciutat emmurallada comptaven amb una capella cadascun, sota la dependència de la parròquia de Sant Esteve de Granollers. Aquestes capelles acostumaven a estar emplaçades als portals de la vila, com les de Sant Roc, Santa Esperança, Sant Cristòfol, Santa Anna i la desapareguda de Santa Elisabet. Actualment, aquestes capelles han perdut la seva funció pastoral.

És un edifici entre mitgeres estructurat en un únic eix central, amb imposta per sobre la portalada d’arc de mig punt, una finestra rodona recercada amb totxo a sardinell, coronada per un capcer amb sanefa de totxo que incorpora un campanar d’espadanya d’un ull. La composició vertical de la façana té el contrapunt de la imposta de totxo a sardinell que la subdivideix.

Us passo un enllaç on es parlava de demolir en 1888 aquesta capella, per la seva curiositat  :

http://www.granollers.cat/arxiu/sol%C2%B7licitud-denderroc-de-la-capella-dels-sants-metges-el-1888-0

Capella dels Sants Metges  està catalogada com Bé Cultural d’Interès Local.

 

 

Recull de dades gràcies a Viquipèdia i a l’Ajuntament de Granollers

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé