Castell de Vilassar de Dalt

El Castell de Vilassar de Dalt, està en el carrer Àngel Guimerà, 39, de Vilassar de Dalt.

Us passo la seva llarga història :

  • Els orígens del castell es remuntin al segle X, quan ja existia un nucli originari format per una torre de guaita i un recinte emmurallat al voltant.
  • L’any 1146, Berenguer Guadall de Sant Vicenç i Berenguera establiren la batllia de Vilassar a Marc Morell.
  • El 1171, Pere de Sant Vicenç pactà amb Pere de Montornès una convinença per la qual li encomanà els feus de la torre de Vilassar.
  • L’any 1262, Berenguer de Sant Vicenç, el cedeix juntament amb el castell de Burriac al seu fill Guillem.
  • El 1273, Guillem comprà el dret sobre la castlania a Guillem de Tagamanent.
  • L’any 1322 els castells de Sant Vicenç i Vilassar van passar a Berengueró de Sant Vicenç qui morí sense successió masculina, probablement degut a la pesta negra. Al quedar la família Sant Vicenç sense descendència, i per a satisfer el gran nombre de creditors, els castells de Vilassar i Burriac van ser venuts al burgès i escrivà de ració barceloní Pere des Bosc l’any 1352 per 190.000 sous.
  • Pere des Bosc racionalitzà la gestió i administració de les seves jurisdiccions. Capbrevà els seus dominis (1358-60) i establí els termes amb els castell de Dosrius i el de Mataró, procés que originà conflictes amb els senyors de Premià i de la Roca.
  • Al segle XV va ser integrat a les possessions reials per Alfons el Magnànim, sobre l’any 1419 tot i que els des Bosc van seguir ocupant-lo durant els segles XVI i XVII.
  • L’any 1704, quan s’extingí la família des Bosc, per enllaços matrimonials passà als Oms, als Copons (marquesos de Moià de la Torre) i als Sarriera, que encara en mantenen la propietat.
  • L’entrada de les tropes borbòniques en l’any 1713, el saqueig de la divisió napoleònica del general Lechi en l’any 1809 i la darrera carlinada en1874.
  • L’any 1931 va ser declarat monument historicoartístic.
  • L’any 1956 acaben les obres de reforma i restauració empreses pels propietaris.

El Castell en un principi ja constava d’una gran torre de l’homenatge cilíndrica i un recinte que coincidia quasi totalment amb l’actual.

A finals del segle XIII s’hi afegí una torre quadrada gòtica al costat dret de la portalada.

A partir del segle XIV evoluciona cap al concepte de palau residencial patint un seguit de reformes radicals. A finals del segle XV es decorà la façana. Les finestres gòtiques són del segle XV.

El procés de deteriorament comença el segle XVII; s’hi introduïren un seguit d’afegits que foren eliminats en la restauració del segle XX.

El castell és de planta irregular concentrada. Consta de dos recintes articulats al voltant de dos patis.

S’entra al primer àmbit per un pont d’obra que salva un vall ample i fondo. Al costat dret del pati hi ha les sales antigament destinades a taller i al costat esquerre la capella dedicada a la Santíssima Trinitat i a la Concepció de Maria  i la cuina.

El retaule és obra del pintor barceloní Joan Arnau.La segona portalada s’obre a un pati interior que inclou la torre rodona, cilíndrica, de cinc pisos i un mur de més de 2 m de gruix que conté encastada l’escala de cargol. La torre és probablement del segle XI.

El quadrilàter determinat pel perímetre de d’edifici i aquest pati interior dóna lloc a tres crugies als costats E, S i W mentre que al N només hi cap un estret camí de ronda a l’alçada dels merlets. El primer pis de la crugia de ponent era destinat a magatzem de blat, cuina i font mentre que al costat de llevant s’obria l’ala noble.

Actualment acull l’arxiu històric dels marquesos de Barberà amb més de 8000 pergamins, centenars de lligalls en paper, 300 llibres i 70 manuscrits, i és un dels arxius privats medievals més importants del nostre país.

També si fan grans casaments, espectacles i altres activitats. No te accés lliure.

El Castell, l’any 1986 fou declarat bé d’interès cultural per la Direcció General del Patrimoni Escrit i Documental de la Generalitat de Catalunya.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Vilassar de Dalt i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé.

Mas Bagà i la seva masoveria a Llinars del Vallès

El Mas Bagà està dins del municipi de Llinars del Vallès, concretament situat a peu de la carretera C-251 o conegut per Avinguda Mas Bagà, amb el carrer Tarragona i el carrer del ravalet.

Edifici construït en una època que la burgesia de Barcelona s’expandia pel Vallès i altres comarques, fent cases per a segones residencies, així va ser el cas de Mas Bagà,

en la que podem destacar, la casa senyorial, l’habitatge dels masovers, una gran explanada entre les dues edificacions, per  ficar els carruatges o cotxes mes tard, un considerable jardí i una capella particular, tot el conjunt  envoltat per un mur.

Mas Bagà, la casa dels amos, és encara avui en dia molt similar a la seva construcció, veiem com la descriu l’Ajuntament de Llinars del Vallès :

“Mas Bagà és de planta rectangular, consta de planta baixa, pis i golfes, amb un cos transversal més elevat cobert a dues vessants que talla la coberta general, també a doble vessant. Les obertures segueixen un llenguatge neogòtic, d’un gòtic tardà a la planta baixa i el pis, mentre que a les golfes tenen un cos de galeries amb obertures rectangulars.

L’arribada del ferrocarril l’any 1855 va comportar el naixement del primer eixample que unia l’estació de Llinars amb el nucli urbà ja consolidat. La facilitat d’accés del ferrocarril va generar algunes construccions burgeses de segona residència, que seguiran més de prop la introducció de nous llenguatges formals, com succeeix amb aquesta construcció neogòtica.”

La masoveria presenta una arquitectura molt més simple, despullada de tots els refinaments, quedant així la casa dels masovers plenament diferenciada de la dels amos.

Podem veure un Sant Jordi en la part de dalt fet de rajoles, sobre la porta d’entrada.

Completa el conjunt arquitectònic la Capella neoromànica de la Santíssima Trinitat, litúrgicament depenent de Sant Cristòfol.

Podem llegir en la seva descripció :

“Es tracta d’un edifici d’una nau, coberta a doble vessant, amb dues capelles a manera de transsepte i contraforts amb obertura que permeten circumval·lar l’església, capçada per un absis semicircular. Adossat a la façana per la banda dreta trobem un imponent campanar de torre prismàtica de secció quadrada amb coberta a quatre vessants. L’últim pis presenta dues obertures a cadascuna de les quatre cares. La porta del temple està precedida per un petit atri de dues arcades suportades sobre columnes llises amb base i capitells decorats. Per sobre de l’atri i sota el vèrtex de la teulada hi ha un ull de bou i sota el ràfec de la teulada una decoració d’arcuacions cegues.”

Con te una certa altura la Capella en ver el carrer del ravalet , disposa d’una barana metàl·lica de protecció que te una certa comparació a ser forjada.

Per últim el Jardí, cal destacar un Pins notables entre altres especies.

Per últim cal senyalar que Mas Bagà , es actualmente, l’Oficina Municipal d’Informació al Consumidor, la Masoveria l’espai per a Joves de Llinars del Vallès.

Mas Bagà, està inclòs a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

 

Recull de informació i dades, Text i Fotografies : Ramon Solé