Catedral o basílica del Sant Esperit de Terrassa

Aquesta setmana esta dedicada a les Esglésies

La Catedral o Basílica del Sant Esperit  esta en la Plaça Vella de Terrassa.

Us passo la seva historia:

  • El temple es va construir entre 1574 i 1616.
  • Durant la guerra civil de 1936-39 va patir un incendi que en va malmetre l’interior i va destruir el retaule barroc, obra de Joan Mompeó.
  • La restauració va acabar el 1958 amb un nou retaule d’Enric Monjo.
  • El 1999 es va enllestir la remodelació del campanar i de la façana, inacabada a la part de dalt, i sobre l’àtic s’hi va afegir un cos nou.
  • L’atri d’accés a la basílica, d’estil neogòtic, bastit el 1918, també va patir els efectes de la guerra i es va reconstruir col·locant-hi l’apostolari de Nicanor Carballo, que substituïa l’anterior de Josep Llimona, desaparegut durant l’incendi.
  • El 1994 se’n va fer la inauguració.
  • Des de l’any 2004 la basílica del Sant Esperit és la seu del nou bisbat de Terrassa.
  • El 2006 es va inaugurar el frontal de l’altar major, obra de Jeroni Font i del gemmòleg Jaume Mercadé, que presenta en tres quadres la Mort de Jesús, la Resurrecció del Senyor i, al mig, la vinguda de l’Esperit Sant.

Tot i l’època de què data, no és un edifici barroc, sinó que continua la tradició gòtica.

La Catedral del Sant Esperit representa un dels millors exponents del gòtic tardà a Catalunya.

Les seves mides són: 49 m de llargada, 14’5 m d’amplada i 22’7 m d’alçada.  El campanar, aixecat l’any 1893, té una alçada de 47 m.

Més endavant es va construir la Capella del Santíssim en estil modernista, obra de Lluís Moncunill en 1907.

Després de la Guerra civil es van realitzar  el conjunt actual del presbiteri obra de l’arquitecte Lluís Bonet Garí, l’escultor Enric Monjo i el pintor Antoni Vila Arrufat, acabat l’any 1956, les capelles laterals del temple, l’atri neogòtic (de començaments del s. XX) i, finalment, el frís de disseny modern que recobreix la Sala Capitular, bastida sobre l’atri l’any 1999.

Us passo un enllaç sobre les campanes de la Catedral de Terrassa :

http://campaners.com/php/catedral.php?numer=2067

La Catedral o Basílica del Sant Esperit , ha estat inclòs en el Patrimoni Cultural Català el 23 de maig de 2002 i forma part de l’Inventari General de Béns Mobles de l’Administració de l’Estat.

Recull de dades : Bisbat de Terrassa, Viquipèdia i altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Església del Sant Àngel Custodi de Barcelona

Avui com cada diumenge us presento dos articles

L’església del Sant Àngel Custodi, esta situada en el carrer Vilardell, 52-54 amb el carrer de Sant Roc 29, en el barri d’Hostafrancs de Barcelona.

Us passo la seva historia :

  • En aquest mateix lloc es va construir una primera església, quan van iniciar-se els treballs en l’any 1855.
  • En l’any 1857 va quedar enllestida
  • Va ser un projecte segons de Narcís Josep M. Bladó.
  • Anys mes tard es va veure que les reduïdes dimensions del temple no podien acollir a la gent que inava, van provocar el seu enderrocament i la construcció d’un nou edifici, encarregat a l’arquitecte Adrià Casademunt, l’any 1884.
  • Les obres no es van dur a terme fins als anys 1891 a 1896.
  • Un incendi en l’any 1936 va destruir una destacada talla gòtica de l’Àngel Custodi, del segle XIV, que presidia l’altar major.
  • Acabada la Guerra va ser substituïda per una reproducció moderna.

L’església és d’un estil neogòtic, en primer lloc es va construir la capella del Santíssim, un cos aïllat, amb cúpula, amb entrada pel carrer Vilardell i connectada a l’absis de l’església. L’absis és semicircular amb girola.

Consta de tres naus, separades per arcs ogivals sobre columnes cilíndriques amb grans capitells que recorden l’estil jònic.

El frontis és fet amb carreus de pedra, formant com una  torre flanquejada per dues torretes octogonals i coronada amb el campanar, on hi ha el rellotge i les campanes. Cal dir, que el campanar no s’acabà de construir fins l’any 1921.

Les dues portes, la del frontis i la lateral són d’arc ogival.

L’església del Sant Àngel Custodi, actualment acull activitats litúrgiques i culturals.

 

Recull de dades : Varis

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Monestir de Sant Joan de les Abadesses

Avui us presento dos articles

El Monestir de Sant Joan, anomenat antigament Sant Joan de Ripoll , es situat en la Plaça de l’Abadia, s/n, de Sant Joan de les Abadesses.

Us passo la seva historia més destacada ;

  • Fundat el 885 el comte Guifré el Pelós.
  • El govern d’Emma, efectiu entre el 898 i el 942, fou molt profitós per a la nova abadia, que vessà els seus habitants vers el Vallès (la Roca i l’Ametlla) en terres confiades a la seva administració personal.
  • Fins a l’any 945 va ser l’únic monestir femení de Catalunya.
  • La darrera abadessa fou Ingilberga (996-1017), filla natural del comte de Cerdanya-Besalú Oliba Cabreta; al seu temps greus acusacions d’immoralitat llançades pel comte de Besalú Bernat Tallaferro foren causa de la dissolució pel papa de la comunitat femenina i l’adjudicació dels seus béns a l’efímer bisbat de Besalú en mans del fill del Tallaferro.
  • Els canonges referen l’església, que fou consagrada el 1150, en temps de l’abat renovador i bisbe de Tortosa Ponç de Monells.
  • És la mateixa que subsisteix, amb modificacions degudes al terratrèmol del 1428 i a mutilacions d’època barroca, esmenades en la darrera restauració (1948-63), amb cinc absis i profusió de capitells decorats.

Altres dades :

Es conserva el claustre gòtic, iniciat el 1442, i uns arcs del claustre romànic (s. XII),de Sant Mateu.

La majoria de les velles dependències monàstiques han desaparegut al llarg dels segles, però hi resta el palau abadial de l’abat Arnau de Vilalba (1393-1427), amb un petit claustre i part de la capella de Sant Miquel o de la infermeria consagrada el 1164.

L’església guarda el grup escultòric del Davallament o Santíssim Misteri, fet el 1251, el sepulcre del beat Miró de Tagamanent, obrat el 1345, el retaule i les imatges de la Mare de Déu Blanca (1343), una capella barroca afegida al s. XVIII i notables peces de valor arqueològic.

La comunitat canonical es componia de trenta membres entre canonges i porcioners, i tenia tots els antics càrrecs monàstics; decaigué un xic als segles XV i XVI,

i després de la secularització (1592) es transformà en col·legiata secular, presidida per un arxipreste.

Part de les rendes del vell monestir passaren a dotar les cinc dignitats reials, i per això part del seu arxiu és al de la Corona d’Aragó; la resta, molt notable, es guarda al mateix monestir.

El 1851 la col·legiata fou suprimida i l’església passà a ésser parroquial de la vila, reemplaçant l’antiga de Sant Pol.

Es conserva l’antic palau abadicial, del segle XIV-XV, on actualment s’ubica el Centre d’Interpretació del Mite del Comte Arnau, ja que aquest personatge de llegenda es relaciona amb la primera comunitat de monges de l’abadia.

El museu del monestir, va ser obert des de 1975 a l’antiga rectoria, mostra una col·lecció de pintures, escultures, teixits i orfebreria del segle VIII fins al XX, la majoria destinats al culte litúrgic.

Per a mes informació podeu consultar a Wikipedia :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Monestir_de_Sant_Joan_de_les_Abadesses

El Monestir de Sant Joan és un monument declarat bé cultural d’interès nacional.

Recull de dades : Viquipèdia, Ajuntament de Sant Joan de Les Abadesses i altres.

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Maria Àngels García-Carpintero Sánchez-Miguel i arxiu Rasola

Església de Sant Romà de Lloret de Mar

L’ Església de Sant Romà, està situada en la plaça de l’Església, amb cantonada al carrer de la Vila, a Lloret de Mar.

Us passo la seva historia :

  • En 1455 el Bisbe de Girona va concedir les indulgències a tots els que contribuïssin a l’obra de la nova església.
  • El 1509, sota la benedicció del bisbe Guillem de Boïl, es van iniciar les obres de construcció al lloc anomenat Sa Carbonera”.
  • La finalització de les obres a l’any 1522. L’Església és consagrada el 1522 que va substituir com a parròquia
  • Es creu que l’església original, era d’una sola nau, estava dotada de varis elements de defensa i fortificació, com una porta llevadissa.
  • El retaule de l’altar major fou encarregat pels jurats de la Universitat de Lloret, el 1541, als reconeguts pintors Pere Serafí “lo Grec” i Jaume Fontanet, que l’acabaren el 1559.
  • Les capelles laterals i les ampliacions d’aquesta nau única original es van fer durant els segles XVI i XVII (1634).
  • A principis del segle XIX es va pensar d’edificar una nova església, però la proposta no va tirar endavant.
  • El retaule fou desmuntat i transformat entre 1913 i 1914, i , com la major part de la decoració de l’església fou malmès durant els inicis de la Guerra Civil.
  • Al 1920 es van inaugurar les escoles parroquials i la rectoria, que estan situades a tocar del temple, un altre exemple de l’arquitectura modernista de Lloret.
  • El 1993 foren restaurats els mosaics exteriors dels apòstols.

A principis del segle XX, amb el potencial econòmic concentrat a Lloret de Mar, sobretot amb el repatriament de capital dels “americanos”, s’hi feu una gran reforma.

La capella del Santíssim, amb cúpula i mosaics modernistes, fou construïda per l’arquitecte de família lloretenca Bonaventura Conill fou titulat com a arquitecte el 1893 i fou seguidor de l’obra d’Antoni Gaudí.

Aquesta capella i les seves immediacions al voltant de l’església parroquial de Sant Romà, formen un conjunt modernista important que va ser destruït en bona part l’any 1936  i restaurat posteriorment.

La construcció de la capella nova del Santíssim Sagrament fou possible gràcies al donatiu de l’”indiano” Narcís Gelats i Durall (1845-1929),

un banquer i negociant que s’estigué a La Habana, la capella fou construïda en record a la seva esposa.

Sobre la base gòtica de Bonaventura Conill va aplicar el nou corrent decoratiu modernista o va aconseguir un conjunt espectacular amb reminiscències bizantines, musulmanes i renaixentistes.

Les obres de restauració, bàsicament decoració interior i la capella del Santíssim Sagrament, foren inaugurades el 1914.

Durant les reformes de 1909-1916 l’atri de l’entrada, actualment desaparegut, també fou transformat.

Les façanes laterals externes del temple foren revestides amb altars adossats a la paret i altres elements ornamentals, a base de mosaics, trencadís i peces de ceràmica, maó i pedra.

Bonaventura Conill potencià el treball artesanal de picapedrers, vitrallers, ceramistes i mosaïcistes.

L’Església de Sant Romà de Lloret de Mar, forma part de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Lloret de Mar, Viquipèdia, Catalunya Medieval i altres

Adaoptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Moderna església de Fàtima de Granollers

L’Església de Fàtima està situada Ctra. de Caldes, 1, amb Avinguda de l’Estació del Nord de Granollers.

És una moderna església situada en un dels extrems de Granollers, concretament en el barri Congost, i que dóna servei a aquest barri amb la Barriada Nova de Canovelles.

Us passo la seva història :

  • La parròquia de Fàtima va néixer a l’any 1952, arran de l’impuls d’un grup de feligresos del barri, després de la Santa Missió que va visitar Granollers.
  • El 1961 es beneí la primera pedra, duta expressament del Santuari de Nostra Senyora de Fàtima, de Portugal.
  • És del mateix santuari la imatge que es venera actualment a l’altar central.
  • El 15 d’agost del 1963 l’arquebisbe Gregori Modrego beneí i inaugurà solemnement el nou temple parroquial.

La part exterior de l’església té forma el·líptica truncada, acampanada, de maó vermell.

A la façana principal hi ha unes vidrieres amb set plans, amb la representació de la Verge de Fàtima sobre l’alzina.  Les vidrieres són obra de la “Unión de artistas vidrieros” com la capella del Santíssim de Sant Esteve de Granollers.

La part interior és del mateix color del ciment i el sostre està decorat amb motius geomètrics de ferro.

L’Església Nostra Senyora de Fàtima de Granollers està inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Granollers, Viquipèdia i altres.

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Església d’Arenys de Mar

L’església parroquial de Santa Maria és al centre de la població, en la plaça i carrer de l’Església, al costat de la Rambla d’Arenys de Mar.

Va ser construïda entre el 1584 i el 1628 per Jean de Tours.

La façana de la capella del Santíssim es va construir a mitjan segle XIX.

L’edifici, d’una nau amb capelles laterals, és una barreja d’estils.

L’estructura dels murs és renaixentista, però la coberta de la nau i les capelles són de volta ogival gòtica.

L’element més destacat de l’església és el retaule major d’estil barroc, construït entre el 1706 i el 1711 per l’escultor Pau Costa i considerat un dels tres retaules d’aquest estil més importants de Catalunya.

El 1755, el temple fou allargat per davant amb la construcció d’un tram més de volta i amb la façana barroca.

Flanquejada pel campanar,

la façana de la capella del Santíssim es va construir a mitjan segle XIX.

L’obra presenta, de manera didàctica i compartimentada, escenes de la vida de la Mare de Déu entre representacions d’altres sants.

Per una mes amplia informació podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Santa_Maria_d%27Arenys

L’Església parroquial de Santa Maria és una obra declarada bé cultural d’interès nacional.

 

Informació extreta de : Catalunya.com i Viquipèdia.

Adaptat al Text i Fotografies : Ramon Solé