Oratori de Sant Pere Màrtir de Santa Maria d’Oló (Moianès)

Sortint d’Oló per la carretera local de Sant Joan d’Oló, està l’Oratori de Sant Pere Màrtir a uns 2 km a prop del mas Rovira, al sector central del terme municipal, a peu de la carretera.

Historia:

• No coneixem l’any de construcció d’aquest oratori que, per la seva tipologia, tal vegada podria correspondre al segle XVIII o XIX.
• Estava emplaçat a la cruïlla entre el camí que va entre Oló i Sant Joan d’Oló (camí de la Salada) i el camí que es dirigeix cap a Vilarasau.
• Cal dir que en època medieval per aquest sector hi passava un dels ramals de la ruta catalana del camí de Sant Jaume, concretament el que passava per Girona, Vic, Manresa, Montserrat, Igualada i Lleida i que està documentat al segle XIV, ja que el mateix rei Pere III el Cerimoniós va fer aquest camí.
• Sembla que en el tram del Moianès l’itinerari venia de l’Estany i anava cap a Rojans (el camí actual trenca una mica més endavant), i continuava pel mas la Careta cap a Artés. Per tant, aquest era un lloc de pas ja des d’antic, i no es pot descartar del tot un origen medieval d’aquest oratori, però no tenim indicis fiables que ens informin sobre la seva antiguitat.
• Originàriament, l’emplaçament de l’oratori era lleugerament diferent, ben al costat del camí de bast anterior a l’actual carretera.
• Entorn de 1960 un camió el va tombar i la família Rovira, propietaris de l’actual mas Rovira, el va reubicar en la data que està inscrita, mantenint més o menys la tipologia antiga. Sant Pere Màrtir era patró dels pubills.
• En la dècada de 1990 els pubills d’Oló van fer una trobada en aquest indret i van reposar la imatge del sant a la fornícula, que llavors estava buida.

Petit oratori construït en data desconeguda i reubicat amb una petita reforma l’any 1960. Es troba emplaçat en una cruïlla de camins vora l’actual mas Rovira, i podria tenir alguna relació amb el pas del Camí de Sant Jaume per aquest sector.

L’oratori s’aixeca 100 metres al nord del mas Rovira, en el punt on la carretera de Sant Joan d’Oló es troba amb un camí que marxa en direcció sud, cap a Vilarasau. Consisteix en un edicle de planta quadrada, pintat de blanc, amb una fornícula que acull una imatge moderna de sant Pere Màrtir, amb dos dels seus atributs habituals: una clau i un llibre.

La construcció és coberta amb una teuladeta que té una creu de ferro al damunt.

Nota: Informació oral facilitada per Llorenç Rovira Armenteres, del mas Rovira.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Jordi Piñero Subirana

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Església de Sant Vicenç de Vilarassau de Santa Maria d’Oló (Moianès)

Els propers dies destinats a Esglésies i Ermites

Sant Vicenç de Vilarassau és una obra del poble disseminat de Sant Vicenç de Vilarassau, a prop del Mas de Sau, al municipi de Santa Maria d’Oló.

Us passo la seva història:

• El lloc és documentat per 1ª vegada el 957 com a Villare Ansaldi.
• L’església apareix esmentada el 1134.
• L’any 1284 s’esmenta la parròquia de Sant Vicenç de Vilarassau, però amb aquesta denominació de parròquia no apareix ni en les llistes anteriors al 1154 ni en les del 1361 i 1438.
• La funció de sufragània de Santa Mª d’Oló està ben documentada i es recalca en la visita episcopal del 1686.
• Es creu que seguiria els mateixos passos que la parròquia de Santa Mª d’Oló, la qual el 1364 passà a dependre de la canònica de l’Estany.
• I després de la seva extinció el 1592 passà a les Cinc Dignitats Reials.
• El 1686 continuava amb aquesta dependència.
• El 1878 assolí la categoria de parròquia, que encara avui conserva, encara que no té un culte regular.

M. Alba Oliveras i Rubiralta – 1988 / Generalitat de Catalunya

Sant Vicenç de Vilarassau es dreça en un indret elevat del Moianès i era la parròquia del nucli disseminat de cases conegut per aquest nom. Església d’una nau coberta amb volta de canó, reforçada amb un arc toral que la divideix en dos trams.

L’absis semicircular, situat a llevant i cobert amb volta de quart d’esfera, presenta les característiques genuïnes del romànic llombard; quatre bandes llombardes que delimiten tres series de quatre arcuacions cegues són el motiu de decoració de l’absis.

Jordi Contijoch Boada / Generalitat de Catalunya

Les bandes llombardes també apareixen en el mur de la cara sud, situades sota mateix del ràfec de la teulada. Al centre de l’absis s’obre una finestra de doble esqueixada i n’hi ha dues més d’iguals al mur de migjorn.

Jordi Contijoch Boada / Generalitat de Catalunya

L’accés a l’església es fa pel cantó de ponent i la porta és moderna. En aquest mateix mur s’alça un campanar de d’espadanya refet. Al costat de tramuntana s’hi afegí en època moderna un cos que fa la mateixa llargada de la nau i té funcions de sagristia.

Jordi Contijoch Boada / Generalitat de Catalunya

Sant Vicenç de Vilarassau està inclòs a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació del Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Ermita de la Santa Creu de la Plana de Santa Maria d’Oló (Moianès)

Els propers dies destinats a Esglésies i Ermites

L’Ermita de la Santa Creu de la Plana està situada a prop i a llevant del petit nucli de Sant Joan d’Oló, al sud-oest de Santa Maria d’Oló.

Us passo la seva historia:

• Aquesta església apareix citada el 1081 com a Santa Creu de Sant Joan d’Oló.
• I el 1166 es documenta una sagrera de Santa Creu que ha de correspondre’s amb aquesta església.
• El 1175 Pere d’Oló i la seva muller Dolça, senyors del terme, li feren un primer llegat piadós en el seu testament.
• Segons dades de l’arxiu de Sant Joan d’Oló apareix documentada el 1413 i 1512.
• Al construir-se la nova parroquial de Sant Joan d’Oló a la Plana, entre el 1629-39, l’església de la santa Creu s’anà eclipsant en estar la parroquial tan a prop.
• El 1936 fou profanada i quedà sense culte.
• Al llarg dels segles ha sofert poques modificacions.
• Actualment està sense culte, es fa servir de paller i el seu estat de conservació és bo.
• Santa Creu de la Plana és una església romànica del segle XI pertanyent al poble disseminat de Sant Joan d’Oló, del terme municipal de Santa Maria d’Oló, al Moianès.

Es tracta d’una petita església romànica, senzilla però molt ben conservada. D’una sola nau amb absis a llevant, correspon a un temple ja del segle XII, sense ornamentació a l’exterior.

Té un senzill campanar d’espadanya damunt de la façana de ponent.

La porta, adovellada, és també a la façana oest. Al mur de migdia hi ha una finestra romànica de doble esqueixada. L’església sofrí modificacions al llarg de l’edat moderna, però ha arribat fins als nostres dies en perfecte estat.

Església d’una sola nau coberta amb volta de canó, rematada amb un absis semicircular a sol ixent cobert amb volta de quart d’esfera. Al entre de l’absis hi ha una finestra, ara tapiada, de doble esqueixada.

 L’accés a l’església es fa pel cantó de ponent on hi ha una porta adovellada. En aquest mateix mur de ponent s’alça un campanar d’espadanya.

El mur que tanca la nau a l’est sobresurt més que la teulada, a doble vessant, i l’absis. Al cim d’aquest mur hi ha una creu que és un dels pocs elements decoratius de l’edifici.

Al segle XVII o a principis del XVIII l’església fou transformada. Es recobrí d’argamassa, es tapà la finestra absidal i es reforçà amb un contrafort situat a l’extrem sud.

Jordi Continjoch i Boada / Generalitat de Catalunya

L’interior de l’església actualment està enguixat.

Jordi Continjoch i Boada / Generalitat de Catalunya

L’Ermita de la Santa Creu de la Plana està inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació del Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Església de Sant Joan d’Oló de Santa Maria d’Oló (Moianès)

Els propers dies destinats a Esglésies i Ermites

L’Església de Sant Joan d’Oló esta a prop del mas de la Plana de Santa Maria d’Oló.

Us passo la seva història:

• Aquesta església és anomenada popularment “Sant Joan nou”.
• Es troba prop del mas La Plana i de la capella romànica de Santa Creu de la Plana.
• Fou construïda entre el 1627 i el 1639, quan la parròquia comptava amb 26 famílies.

Sant Joan d’Oló és l’església parroquial del poble disseminat de Sant Joan d’Oló, del terme municipal Santa Maria d’Oló, a la comarca del Moianès.

És una capella moderna, construïda per tal d’ampliar l’església vella de Sant Joan, situada més a ponent. Sant Joan d’Oló és al sud-oest de Santa Maria d’Oló.

Jordi Contijoch i Boada – Generalitat de Catalunya

Església d’una sola nau, amb capelles Laterals adossades seguint el model antic i més baixes que la nau central. L’edifici està encarat cap a migdia i és aquí on se situa la portalada d’accés. Aquesta és de mig punt amb dovelles allargades. En un punt alt de la façana s’obre un ull de bou i una petita finestra al damunt…

Jordi Contijoch i Boada – Generalitat de Catalunya

Al cantó nord-occ. s’alça un campanar de torre de forma quadrada amb obertures per cada costat, coronades amb arcs de mig punt. Al llarg dels murs laterals s’obren unes petites finestres allargades.

Jordi Contijoch i Boada – Generalitat de Catalunya

Adossada a l’església i pel cantó de ponent es troba la rectoria. Interiorment la nau és coberta amb volta d’ogiva. Les capelles laterals es comuniquen a través d’uns arcs de mig punt que es recolzen sobre pilars. En el seu interior es troben un conjunt de retaules barrocs, un a l’altar major, realitzat vers 1640 i un altre al lateral dret, de 1772.D’aquesta església en fou vicari St. Antoni M. Claret.

M.Alba Oliveras i Rubiralta – 1987 / Generalitat de Cattalunya

Comunidor de Sant Joan d’Oló

El Comunidor esta davant la rectoria de Sant Joan. Es tracta d’un comunidor que presenta una estructura quadrada i a ell s’hi accedeix pel cantó que mira a la rectoria a través de dos esglaons. La coberta se sosté sobre unes bigues de fusta que es recolzen en quatre pilars d’uns 80 cm. d’alçada situats als extrems.

La teulada té quatre cares, corresponents als quatre costats del comunidor, i fan un lleuger pendent. Una paret de poc més d’un metre tanca el recinte, quedant, però, la part superior oberta.

Al centre, en el seu interior, hi ha una ara sostinguda per una pilastra. En ella hi ha gravada la data de 1953, any de reconstrucció del comunidor. La funció que tenia era la de beneir el temps i allunyar les tempestes.

Història​:

Es creu que és una construcció del segle XVIII, però que fou renovada el 1953, data que es troba a l’altar de l’interior del comunidor. L’ara i la coberta són de nova construcció (1953).

L’Església de Sant Joan d’Oló i Comunidor estan protegits com a bé cultural d’interès local.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació del Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero