Casa del Metge en la Colònia Güell de Santa Coloma de Cervelló

La Casa del Metge esta situada en el  carrer Malvehy, 16 en  la Colònia Güell de Santa Coloma de Cervelló.

Aquest edifici va ser construït a principis del segle XX, acabat en 1910. No se’n sap la autoria de l’arquitecte.

En un principi va se utilitzat tant com a consultori i com a habitatge del metge.

Edifici de planta baixa i un pis, es de planta quadrada, en general es va utilitzar el maó vist, com en altres edificis de la Colònia.

Sobre la porta d’entrada, en el pis de dalt, disposa d’un petit balco en cada costat una finestra rectangular.

Disposa d’un jardí que dona al carrer que fa d’entrada a la finca.

No confondre amb l’edifici que hi ha a la cantonada del carrer, aquell es Ca l’Espinal.

Ca l’Espinal

Recull de dades : Ajuntament de Santa Coloma de Cervelló

Text : Ramon Solé

Fotografies : Maria Angels García-Carpintero Sánchez-Miguel

Casa Parroquial de la Colònia Güell de Santa Coloma de Cervelló

La Casa Parroquial  està situada en el carrer del Bosc, 5, en la Colònia Güell de Santa Coloma de Cervelló.

Us passo la seva historia:

  • En el 1890, Eusebi Güell va iniciar la construcció de la fàbrica de teixits de cotó als terrenys del seu mas de Santa Coloma de Cervelló, i va encarregar a Antoni Gaudí el projecte urbanístic de la colònia.
  • Entre aquesta data i la de 1917, en què es va suspendre definitivament la construcció de l’església (suspensió en principi momentània, però que es va convertir en definitiva per mort de l’autor), es pot datar la construcció de la Casa Parroquial propera a la Cripta que, malgrat no haver estat l’església construïda en la seva totalitat, ha exercit la seva funció fins al moment per l’entrada al culte de la Cripta, que es va mantenir.

Es tracta d’un edifici de planta rectangular, de planta i pis amb teulada de teula a quatre aigües.

Presenta una clara tendència historicista palesa en la porta i finestres de la planta baixa, amb arc de mig punt remarcat amb maó vist i imitant la formació de les dovelles, i en la filera de finestres d’arc que hi ha a la planta superior a la manera de les golfes o graners de les cases senyorials medievals de la comarca.

La façana està tota ella recoberta de lloses irregulars de pedra. El maó vist remarca les cantonades, el sòcol, les obertures de la planta baixa i personalitza la filera d’arquets del primer pis recobrint totalment aquella zona com una franja ampla.

Gaspar Coll i Rosell 1987 / Generalitat de Catalunya

Un treball de maó imitant les bigues de fusta d’èpoques anteriors sosté un ample ràfec. El fet de ser aquesta una casa exempta oberta a la vista en totes direccions fa que els materials i motius ornamentals siguin idèntics en els quatre murs.

La Casa Parroquial és una obra del municipi de Santa Coloma de Cervelló inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Maria Angels García-Carpintero Sánchez-Miguel

Torre Salvana de Santa Coloma de Cervelló

Torre Salvana està situada a la dreta del riu Llobregat entre la Colònia Güell i el nucli de Santa Coloma de Cervelló, en una ubicació lleugerament elevada, la qual cosa la fa visible clarament des de molts punts.

Us passo la seva historia:

  • La Torre Salbana està documentada el 992 com a Torre d’Eles, entre els termes del castell d’Emprunyà i del Llor,
  • S’anomenà també Sacort que, segons el fogatjament de 1368, tenia 16 focs.
  • El nom Salbana prové dels senyors que la posseïen a finals del segle XVI i principis del XVII, els Salbà.
  • El nom actual concretament es des el 1628.
  • La baronessa de Rialb, senyora de Salbà, es casà amb Miquel de Rocabertí-Tagamanent-Descoll. Per llur filla, casada amb Galceràn de Pinós, la senyoria de la torre passà a Miquel d’Alentorn i posteriorment a la seva descendència, anomenada Galceràn.
  • El 1785 morí Esteve Galceràn, marquès de Santa Maria de Barberà i senyor de la torre Salbana, casat amb Mª Josefa Copons, marquesa de la Manresana i baronessa de Cervelló, Sant Vicenç i Bellera. Heretà llur filla Maria Josefa, casada amb Josep Mª Sarriera i continuà en mans dels marquesos de la Manresana i de Santa Maria de Barberà.
  • Al segle XVIII la quadra pertanyia a la parròquia de Sant Boi.

La Torre Salvana de Santa Coloma és d’estil romànic amb modificacions d’estil gòtic en el seu casal adossat i algunes altres reformes més posteriors al segle XVIII i al segle XIX quan s’hi van afegir algunes obertures en la seva torre i en la barbacana d’estil neogòtic cosa que li van donar un aspecte de castell medieval, amb torres de defensa i almenes que no corresponen al disseny original.

Edifici construït a partir de la part baixa d’una torre alt medieval i d’una masia a dues vessants que pot datar del segle XVII.

Pere Català i Roca -1964 / Generalitat de Catalunya

La façana és a un dels costats majors de l’antiga masia i aprofita l’antiga torre medieval, amb part d’època romànica i el coronament neomedieval, per donar-se un aire de castell.

Pere Català i Roca -1964 / Generalitat de Catalunya

Aquesta façana, aprofitant la pedra mal escairada dels murs anteriors i algunes intercalacions de maó, fou refeta totalment amb criteris neogòtics. La pedra antiga s’arrebossà i s’imitaren carreus ben escairats.

Pere Català i Roca -1964 / Generalitat de Catalunya

Les finestres i les portes es van remarcar amb decoracions goticitzants i es construí una nova torre amb merlets al costat oposat de l’antiga.

Pere Català i Roca -1964 / Generalitat de Catalunya

La porta al recinte és ferrada, d’arc ogival i està flanquejada per dues torretes amb espitlleres.

La Vanguardia

Actualment està en abandonament i en estat ruïnós.

La Torre Salvana està catalogada com Bé d’Interès Cultural des del 8 de novembre de 1988.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Maria Angels García-Carpintero Sánchez-Miguel

Cellers i Magatzems de la Cooperativa de la Colònia Güell de Santa Coloma de Cervelló

Cellers i Magatzems de la Cooperativa està front a l’antiga Cooperativa, en el Carrer Claudi Güell, del 9 al 15 de la Colònia Güell de Santa Coloma de Cervelló.

La Cooperativa va ser fundada i gestionada pels mateixos treballadors de la colònia mitjançant la prestació de treball voluntari de socis i sòcies en les tasques pròpies de l’activitat comercial que desplegava.

La cooperativa tenia sala de juntes, un cafè i una biblioteca, i era un punt de trobada per a tots els veïns i veïnes que feien la compra setmanal.

Davant per davant de la cooperativa hi havia els cellers, la carboneria i diversos magatzems,

en planta baixa, sota unes casetes que es van construir a la planta pis.

Del Celler i Magatzem cal destacar elements singulars com les voltes, els arcs de mig punt, elements ornamentals de les façanes.

Es va portar a terme la rehabilitació d’antics cellers en museu municipal de l’Ajuntament,

contemplant enderrocs manuals, consolidació de l’estructura d’obra de fàbrica de maó, restauració d’elements singular.

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es captura-de-pantalla-2021-01-21-12.13.43.png

Recull de dades : Ajuntament de Santa Coloma de Cervelló

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Maria Angels García-Carpintero Sánchez-Miguel

Conjunt de l’Industria de la Colònia Güell en Santa Coloma de Cervelló

La Colònia Güell és un nucli poblacional (entitat singular, segons IDESCAT) situat a la comarca del Baix Llobregat.

Pertany al municipi de Santa Coloma de Cervelló.

Us passo dades de la seva historia:

  • La Colònia Güell era una colònia industrial que es dedicava a la fabricació de panes i velluts. Començà a construir-se el 1890 per iniciativa de l’empresari Eusebi Güell i Bacigalupi, propietari del terreny, l’antiga finca Can Soler de la Torre, que havia comprat el seu pare Joan Güell anys abans en el municipi de Santa Coloma de Cervelló. Güell traslladà aquí totes les indústries que abans tenia ubicades al Vapor Vell de Sants (Barcelona).
  • La causa d’aquest trasllat va ser provocada a causa de la primera vaga general de treballadors registrada a Espanya, el 1855, que va forçar a Joan Güell a marxar a França.
  • Un cop es va acabar la crisi del sector tèxtil, va tornar, va tancar la fàbrica Vapor Vell de Sants i la va traslladar a una zona menys conflictiva.
  • Una altra finalitat que Eusebi Güell perseguia era la de posar els treballadors en un ambient més rural i evitar les tensions socials que es vivien a Barcelona i altres poblacions industrials catalanes a finals del segle XIX.
  • Eusebi Güell encarregà a Gaudí el projecte de la Colònia, que disposava d’hospital, fonda, escola, comerços, teatre, cooperativa i capella, a més de les fàbriques i els habitatges dels obrers, en una superfície total d’unes 160 hectàrees. Gaudí s’encarregà de la planimetria del conjunt, per a la qual cosa comptà amb la col·laboració dels seus ajudants Francesc Berenguer i Mestres, Joan Rubió i Josep Canaleta.
  • Personalment, s’encarregà del disseny de l’església, de la qual tan sols es construí la cripta, ja que a la mort del comte Güell, el 1918, els seus fills abandonaren el projecte.
  • La resta d’edificacions van anar a càrrec dels col·laboradors de Gaudí: Francesc Berenguer construí la cooperativa (amb Joan Rubió, 1900) i l’escola (amb el seu fill Francesc Berenguer i Bellvehí, 1911-1916); Joan Rubió construí diverses cases particulars, com Ca l’Ordal (1894) i Ca l’Espinal (1900); Francesc Berenguer i Bellvehí construí, així mateix, el centre cultural Sant Lluís (1915-1917) i la casa parroquial (1917).
  • Els successors d’Eusebi Güell van vendre la propietat el 1945 a la família Bertrand i Serra.
  • La indústria tèxtil, davant la crisi del sector, fou tancada el 1973.

Destaca per ser una de les colònies més grans del Llobregat, per la seva qualitat arquitectònica i pel fet de ser moguda exclusivament per l’energia del vapor en els seus orígens, en comparació amb les altres colònies, mogudes principalment per energia hidràulica.

En la seva construcció hi van intervenir el mestre d’obres Francesc Berenguer i Mestres i l’arquitecte Joan Rubió i Bellver. Antoni Gaudí hi va projectar l’església,

en la que també hi van treballar Berenguer, Rubió i Canaleta.

Al 2005 tenia 775 habitants.

L’església, altrament anomenada cripta de Gaudí, ha estat declarada Patrimoni Mundial per la UNESCO l’any 2005.

La Colònia Güell ha estat declarada Bé Cultural d’Interès Nacional, en la categoria de Conjunt Històric, en 1991.

Recull de dades : Viquipèdia i l’Ajuntament de Santa Coloma de Cervelló

Text : Ramon Solé

Fotografies : Maria Àngels García-Carpintero Sánchez-Miguel, Arxiu Rasola i Google

Conjunt de cases del carrer Barrau de la Colònia Güell de Santa Coloma de Cervelló

El conjunt de cases del carrer Barrau de la Colònia Güell, està en el  carrer de Barrau de la Colònia Güell de Santa Coloma de Cervelló.

Us passo la seva història:

  • Foren cases per a treballadors construïdes en els primers quinze anys del segle XX amb motiu del trasllat de la fàbrica de teixits de cotó del Senyor Güell, des de la barriada de Sants a Barcelona als terrenys de la seva finca, “Can Soler de la Torre” a Santa Coloma de Cervelló.
  • El motiu d’aquest trasllat i la consegüent construcció de la colònia fabril era, segons es va argumentar en el seu moment, el de descongestionar la ciutat i millorar les condicions sanitàries de la vida dels seus treballadors.

Es tracta d’un conjunt remarcable només pel contrast amb la resta d’edificacions de la colònia per l’austeritat de la seva imatge.

És bo per a veure clarament l’estructura externa dels conjunts d’habitatges del projecte Güell, de planta baixa i un pis, amb un petit jardí al davant tancat per un petit mur de 40-50cm d’alçada.

DGPC / Generalitat de Catalunya

Presenta coberta de teula àrab sense ràfec.

En aquest cas s’ha arrebossat totalment la façana.

L’únic tret que trenca la uniformitat del conjunt és el fet que hi ha cases amb balcons i d’altres només amb finestres.

Es desconeix la raó d’aquesta diferència, així com que dos dels integrants del conjunt (nº42) llueixin finestres i portes amb arc rebaixat.

El Conjunt de cases del carrer Barrau és una obra del municipi de Santa Coloma de Cervelló inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades : Viquipèdia. Ajuntament de Santa Coloma de Cervelló

Text : Ramon Solé Fotografies : Maria Àngels García-Carpintero Sánchez-Miguel

Conjunt de cases del carrer Reixach de la Colònia Güell de Santa Coloma de Cervelló

El conjunt de cases del carrer Reixach està en el carrer de Reixach de la Colònia Güell de Santa Coloma de Cervelló.

Us passo la seva historia:

  • La Colònia Güell, està tota ella projectada i construïda entre els anys 1890, data en què es va posar la primera pedra de la fàbrica de filats i teixits de cotó.
  • El 1917 es deturà provisionalment la construcció de l’església i per causa de la mort d’A. Gaudí l’any següent ja no es continuà.
  • Els conjunts de casetes per a treballadors estan datats entre els anys 1908 i 1914 en la seva majoria, encara que no consta la data exacta en cap d’ells.
  • El projecte urbanístic és atribuït al col•laborador de Gaudí, F. Berenguer i Mestre.

Es tracta d’un conjunt de cases, de l’1 al 5 amb un aire decididament arabitzant, moda de la que no s’escapà pràcticament cap arquitecte de principis de segle i que fou una conseqüència de l’Exposició Internacional. Tres cases netament diferents, malgrat la unitat d’estil.

Totes elles de planta baixa i un pis, de factura de maó arrebossat amb les ornamentacions i les baranes del terrat de maó vist. Cal destacar la sensació de relleu aconseguida en les sanefes que emmarquen les obertures i els límits de la casa nº 5 i que es repeteix en la barana superior que tant en aquesta casa com en la seva veïna passa a complementar la seva funcionalitat amb una clara intenció decorativa.

Dins d’aquest carrer hi han altres cases, però son més modernes.

Gaspar Coll i Rosell – 1987 / Generalitat de Catalunya

El Conjunt del carrer Reixach és una obra del municipi de Santa Coloma de Cervelló inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades : Viquipèdia. Ajuntament de Santa Coloma de Cervelló

Text : Ramon Solé

Fotografies : Maria Àngels García-Carpintero Sánchez-Miguel

Biblioteca Joaquim Folguera de la Colònia Güell a Santa Coloma de Cervelló

La Biblioteca Joaquim Folguera està en el carrer d’Aranyó, 12-14, de la Colònia Güell de Santa Coloma de Cervelló.

Us passo la seva Història:

  • Les seves dades històriques són les de qualsevol altre edifici de la Colònia, construït al mateix temps (entre 1898 i 1917).
  • Posteriorment, el poeta Joaquim Folguera hi donà nom i la biblioteca conté la major part de la seva obra poètica.
  • En el 1987 ja pertanyia a la Diputació de Barcelona.

La Biblioteca de la Colònia també respecta les característiques de tot el projecte quant a l’harmonia de materials i estructures externes. És per això que respecta l’alçada mitjana dels edificis de tota la resta del projecte i la façana, quant a materials i proporcions, que s’escau totalment dins del modernisme industrial.

Gaspar Coll i Rosell -1987 / Generalitat de Catalunya

De maó vist i arrebossat, ostenta unes proporcions marcadament horitzontals, compensades per la distribució de les obertures i unes franges verticals de maó vist que fraccionen rítmicament tota la façana principal. Té un ample ràfec de teula àrab i una sanefa de maó vist al capdamunt que equilibra el sòcol del mateix material, característica aquesta que es contempla pràcticament en tots els edificis de la Colònia.

La porta d’entrada està situada a l’extrem esquerre de la façana, mentre al dret i part posterior hi ha un jardí amb arbres.

La Biblioteca Joaquim Folguera és una obra del municipi de Santa Coloma de Cervelló (Baix Llobregat) inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Viquipedia

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Maria Àngels García-Carpintero Sánchez-Miguel i Google

Casa l’Espinal de la Colònia Güell de Santa Coloma de Cervelló

La Casa l’Espinal està situada en el carrer Monturiol, 9, en la Colònia Güell de Santa Coloma de Cervelló.

Us passo la seva historia:

  • Fou construïda al mateix temps que la resta de la Colònia Güell.
  • Hi ha una dada fiable de la data de la seva culminació en els forjats de l’entrada (1900).
Gaspar Coll i Rosell – 1987 / Generalitat de Catalunya

Es tracta d’un habitatge important, destacat per si mateix sobre els altres, a la cantonada dels carrers Monturiol i Malvehí. Encara que, respecte al patró de planta baixa i un pis, sobresurt d’entre les altres cases per estar al capdamunt d’un carrer amb forta pujada, tret que es repeteix en altres elements singulars de la colònia (Cripta, Escola, etc.).

La influència de Gaudí és palesa en aquest edifici, d’un estil gòtic (el qual Gaudí sentia predilecció) visible en el balco torratxa del xamfrà, en les finestres (simples i geminades) del primer pis i en la gran finestra decorada de la planta baixa.

Si bé tot aquest historicisme s’ha resolt mitjançant el maó i les línies rectes. La façana, de conglomerat de pedra està dividida en franges horitzontals de maó i coronada amb una espectacular sanefa que repeteix el motiu ornamental de la torre i personalitza la barana del terrat.

La Casa l’Espinal és una obra del municipi de Santa Coloma de Cervelló inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades: Ajuntament de Santa Coloma de Cervelló, Viquipèdia i altres

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Maria Angels García-Carpintero Sánchez-Miguel

Masia de can Julià de la Muntanya de Santa Coloma de Cervelló

La masia de can Julià de la Muntanya, és situada a la part alta de la Colònia Güell, és de les poques masies existents actualment en aquesta zona del municipi i segueix la tipologia de casa pairal catalana.

Us passo la seva historia:

  • Data de construcció Segles XVII-XIX
  • Al llarg del temps ha tingut diferents usos. Va acollir una congregació de religioses que més tard es van traslladar a l’edifici del carrer de Claudi Güell.
  • També va ser l’habitatge provisional dels obrers que arribaren a la colònia, fins que se’ls hi adjudicava una casa.

Al pati hi havia safareig on les dones rentaven la roba encara que normalment ho feien als de la fàbrica.

Podeu saber més d’aquesta masia consultant a l’enllaç que us adjunto de Aleix Font Colònia Güell :

Recull de dades : Ajuntament de Santa Coloma de Cervelló

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Maria Angels García-Carpintero Sánchez-Miguel