Creu de Can Ros o de Terme de Sant Vicenç dels Horts (Baix Llobregat)

La Creu de Can Ros està en el carrer de Girona s/n de Sant Vicenç dels Horts.

Us passo la seva historia:

  • L’any 1910, Luis Sagnier i Nadal, propietari barceloní de terrenys al poble, demana permís per substituir la creu de terme de ferro per una de pedra.
  • Aquesta creu, que emergia paral•lela a un xiprer, era popularment coneguda com la de Can Ros.
  • Tenia dues funcions: assenyalava el punt de sortida o d’entrada del poble, i en segon lloc, constituïa un punt de referència per a les processons.
  • Fou malmesa durant la Guerra Civil, però fou restaurada a iniciativa del mateix Ajuntament el 2 de maig de 1948.
  • Dins dels actes d’inauguració de la nova creu, un nou xiprer fou plantat aquella mateix dia, s’organitzà una processó amb la participació del Cos de Portants, que s’oferí a col•laborar econòmicament en les despeses de la construcció de la Creu, i, un cop acabada, en Narcís Lunes compongué un poema que va llegir ell mateix.
  • Tanmateix l’autorització de la Diputació provincial no s’obté fins a l’any 1949.

La Creu de Can Ros, també anomenada Creu de Terme, d’estil neogòtic, ubicada al barri de Can Ros (Sant Vicenç dels Horts). Està muntada sobre una base de dos graons de pedra, disposats en forma de planta circular.

El fust té secció octogonal i reposa damunt una motllura prismàtica que fa d’enllaç amb la base. Suporta un capitell, de volum més ample que alt, profusament treballat amb elements esculpits que simulen elements propis de l’arquitectura gòtica amb arcs apuntats, que cobricel·len creus i altres ornamentacions, envoltats de frondes vegetals. La creu, de perfil trilobat amb els blans decorats amb baixos relleus, és floronada per formes vegetals similars a la flor de lis. Presideix la creu una imatge del crucificat, també de pedra.

La creu és la reproducció de l’antiga creu de terme de Can Ros, construïda l’any 1910. Els trossos de l’antiga creu, trobats al safareig de cal Cripí, foren aprofitats per construir la base de la nova creu restaurada.

La Creu de Terme de Can Ros està protegida com a bé cultural d’interès local del municipi.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació del Text : Ramon Solé

Fotografies : Mª Àngels Garcia – Carpintero

Castell de Castellet de Sant Vicenç de Castellet (Bages)

El Castell de Sant Vicenç de Castellet és una fortificació que es pot pujar per la carretera del Castell, un carrer que surt d’una zona industrial.

Xavier Oms – 2010 / Generalitat de Catalunya

Us passo la seva historia:

  • El castell s’edificà per a defensar un terme anomenat Castellet de Bages que comprenia pràcticament el territori de l’actual Sant Vicenç de Castellet.
  • L’any 1099 en la butlla del papa Urbà II al bisbe Ot d’Urgell se cita Castellet com a propietat a Manresa exceptuant la jurisdicció parroquial del bisbe d’Osona.
  • El castell és documentat l’any 1001 quan l’obra de repoblació avançava per les terres del Bages; el lloc degué ésser pres per un home important que adquirí les propietats de l’alou i el cedí al Bisbat d’Urgell. Aquesta propietat tan llunyana devia ser difícil de controlar pels bisbes urgellencs, que després de dos segles el vengueren als comtes de Barcelona.
  • Els comtes infeudaren el castell a una família que s’anomenà Castellet i sabem que l’any 1277 fou destruït i assassinat el seu senyor. El castell tornà a alçar-se i d’aquesta segona obra és la torre que encara es conserva.
  • Els comtes infeudaren el castell a una família cognominada Castellet; degut als diversos castells i famílies que reberen aquest nom, no es documenta de manera segura fins al 1277: un Guillem de Castellet, assassinat en ser destruït el castell que es reconstrueix i la família continua en la persona de Bertran de Castellet.
  • El 1279 posseïa el castell Humbert de Rocafort, castlà de Castellbell casat amb Sibil•la de Castellet.
  • La família continua amb el domini del castell fins al segle XVI, Introduint-s’hi altres cognoms (els Cirera, els Segalers i posteriorment els Muntanyans) per casament o adopció.
  • El 1343 la família Cirera adquirí del rei Pere II el dret alodial i directe que tenia el rei.
  • A mitjan segle XVI apareix un Onofre de Cardona com a senyor de Castellet i per matrimoni passà a la família Amat de Terrassa que foren senyors del castell fins al segle XIX, quan s’aboliren les dependències senyorials.
  • De les construccions castelleres, l’únic element que roman dempeus és la torre, que s’aixeca a l’extrem sud del turó, una part del mur i restes d’estances. Tenint en compte l’estructura de l’aparell, les obertures (porta i finestres) i la construcció, es creu que la torre fou construïda a finals del segle XIII, després de la destrucció de l’any 1277. Les altres restes podrien ser anteriors a aquesta data.
A. Daura, J. Galobart, E. Sánchez 1988 / Generalitat de Catalunya

L’únic element que es conserva del conjunt medieval del Castell de Castellet és la torre i alguns fragments de muralla del costat de migdia.

La torre és de planta quadrada amb parets de 90 cm de gruix i amb una alçada de 9,7 m.

Té tres nivells i l’aparell és fet amb carreus força gruixuts i grans col·locats en filades horitzontals.

Xavier Oms – 2010 / Generalitat de Catalunya

La porta d’ingrés és d’arc de mig punt dovellat i de proporcions notables, obrint-se a llevant.

Sembla ser una construcció del segle XIII, mentre que les restes de la muralla semblen anteriors.

Xavier Oms – 2010 / Generalitat de Catalunya

Actualment el carrer que hi puja esta barrat el pas.

Xavier Oms – 2010 / Generalitat de Catalunya

El Castell de Sant Vicenç de Castellet és una obra declarada bé cultural d’interès nacional.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Església de Sant Vicenç de Calders

Església de Sant Vicenç  està en la Plaça de l’Església de Calders.

És una església de tres naus, cobertes per volta de creuer, i rematades en presbiteri poligonal amb volta d’ogiva.

Pilars, nervacions, arcs i claus de volta en carreus de pedra picada. A les claus de volta hi ha diferents decoracions: sants, petxines, elements vegetals…

Roser Serra i Coma – 1982 / Generalitat de Catalunya

A l’extrem de la nau esquerra, sobre un pla circular i coberta de cúpula i llanternó hi ha la capella al Santíssim, de posterior construcció.

La porta d’entrada a l’església és adovellada, de mig punt, a la façana de ponent. Al capdamunt, simple campanar d’espadanya; ingrés a l’església per un cancell de fusta treballada.

Jordi Contijoch Boada / Generalitat de Catalunya

Material constructiu: a la nau central carreus ben escairats; la resta és pedra i reble.

Roser Serra i Coma – 1982 / Generalitat de Catalunya

Hi ha dues escultures tallades en forma de mènsula que avui es troben als murs laterals exteriors de l’església. Una d’elles, mirant a nord, representa una figura humana amb trets orientals, el cos molt arrodonit, les mans unides a ell i una barba bifurcada. L’estil recorda el romànic.

L’altra imatge, situada a la banda sud, és un àngel al qual se li distingeix la cabellera, les ales i una mà oberta. Els seus trets també recorden l’escultura romànica.

Roser Serra i Coma – 1982 / Generalitat de Catalunya

Totes dues es troben als murs laterals de l’església, fent cantonada amb la façana. Ambdós estan situats als murs construïts amb motiu de l’eixamplament de l’antiga església romànica al segle XVII.

Roser Serra i Coma – 1982 / Generalitat de Catalunya

Són dos elements aprofitats d’antigues estructures i que estan fora del seu context original.

Evolució de l’església :

  • Queden restes de l’església del s.XII representats en el primer tram de l’actual temple.
  • Al segle XIII es fa la porta d’ingrés amb el campanar,
  • Una transformació del que era una nau en tres, ampliació que data de finals del segle XVI.
  • Consta que el 1611 havia estat construït el retaule de la Verge del Roser.
  • Se sap per Visites Pastorals que el 1699 hi havia els altars del Roser, del Sant Crist, Sant Francesc, Nostra Senyora de la Concepció, Sant Jaume, i l’altar major, dels que no en queden restes.
  • Al segle XIX correspon l’erecció de la capella del Santíssim.
  • A finals del segle XIX s’avançaren les naus laterals, igualant-les a la central.
  • El 1963 se li va treure un petit atri exterior.

Sant Vicenç de Calders és una església parroquial al poble de Calders (Moianès) catalogada com a bé cultural d’interès local.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació del Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Església de Sant Vicenç de Sant Castellbell i el Vilar

Mes dedicat a les Esglésies, Ermites, Capelles i Santuaris

L’Església de Sant Vicenç està situada en l’antic terme del castell de Castellbell, sota el cingle que envolta el castell.

Us passo la seva historia:

  • El lloc de Castellbell és documentat des del 924.
  • L’església no surt documentada fins abans del 1154, en què figura com a parròquia; ara bé, solament apareix el nom del lloc (Castel Bel) i no l’advocació, de forma que no es pot saber si la referència parroquial correspon a aquesta església o a Santa Maria del Vilar.
  • En estudis posteriors s’ha pogut determinar amb certesa que l’església parroquial era de la Santa Maria de Castellbell, avui anomenada del Vilar, i no la de Sant Vicenç.
  • La base d’aquesta afirmació es troba en la visita pastoral que el bisbe Galzaeran Sacosta realitzà l’any 1331 a la parròquia de S.Mª de Castellbell.
  • No obstant, el 1685 les funcions parroquials s’havien traslladat a S.Vicenç, encara que el rector seguia vivint a la rectoria del Vilar, convertida en sufragània.
  • Fou el 1958 que S.Mª del Vilar fou elevada novament a parròquia.

És una església d’una sola nau que té a cada costat un adossat d’època posterior.

El cos central és molt més ample i alt que els laterals i s’hauria de situar molt al final del romànic.

La porta té forma rectangular i és adovellada.

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es img_4468_01.jpg

En la façana principal s’obren dos ulls de bou. Al cantó de migdia s’alça el campanar, de torre, i porta la data de 1792. La teulada és de doble vessant i feta de teules.

Els carreus del cos central estan força ben col·locats i estan disposats en filades; els dels laterals, en canvi, estan disposats més irregularment.

Presenta l’estructura típica de les esglésies barroques: nau central ampla, un corredor estret al costat esquerre i capelles (dues en concret) al cantó dret. Està coberta amb volta de canó reforçada amb 4 arcs torals que es recolzen en unes petites mènsules a la paret.

Jordi Contijoch Boada / Generalitat de Catalunya

El presbiteri està lleugerament enlairat, precedit per tres graons. En conjunt l’església és força fosca.

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es img_4471_01.jpg

Sant Vicenç de Castellbell és una església de Castellbell i el Vilar (Bages) inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Maria Alba Oliveras i Rubiralta – 1987 / Generalitat de Catalunya

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació del Text i Fotografies: Ramon Solé

Ermita de Sant Vicenç del Castell de Castellbisbal

L’Ermita de Sant Vicenç està situada en el Parc del Castell s/n, concretament en el Serrat de les Garses de Castellbisbal.

Us passo la seva historia :

  • Es creu que Castell Bisbal, anomenat en principi castell de Benviure (probablement el topònim de “Benviure” assenyala un antic eremitisme en el lloc), no pertanyé als bisbes de Barcelona fins a la fi del segle x, que és quan degué començar a anomenar-se episcopal. […]
  • Els senyors útils e Castellbisbal foren els Castellvell, però aquests mantenien castlans o feudataris a Castellbisbal, probablement del mateix tronc que els Castellvell, que primerament tenien com a cognom Bremon i, a partir de la segona meitat del segle XII, Castellbisbal, encara que possiblement eren una mateixa família.
  • Durant el segle XII es registraren moltes discòrdies mútues entre els Bremon o Castellbisbal, els bisbes i els habitants del terme, fins que el 1198, quan fou nomenat bisbe Ramon de Castellvell (fill i germà dels senyors de Castellvell), es feu una concòrdia.
  • El 1290, a conseqüència d’uns actes de bandolerisme del castlà de Castellbisbal, Bartomeu, contra la gent de Barcelona, fou destruïda la fortalesa per les milícies d’aquesta ciutat”.
  • Dalmau de Castellbisbal (que tenia el Castellbisbal en castlania dels Castellvell i aquests pel bisbe de Barcelona), que assistí el 1412 al Parlament de Casp, fou qui reconstruí el castell a finals del segle XV.
  • A la fi de la guerra contra Joan II, Castellbisbal passà a poder de Lluís de Requesens i de Soler.
  • L’any 2020 un veí de Castellbisbal va fer una cançó inspirada en aquest monument, anomenada Ermita. En aquesta parla de les festes que fan els joves al parc.
Restes del Castell

Al lloc que ocupava el castell roman una petita capella, que té per patró titular a Sant Vicenç. Es tracta d’una ermita rectangular amb absis poligonal i una nau.

La coberta és a dues vessants i té un campanar d’espadanya. La porta està emmarcada per un arc rebaixat amb dovelles i brancals de pedra.

Sobre ella s’ha escrit: “Les ruïnes del Castell Bisbal, fragments de la capella de Sant Vicenç, s’alcen damunt el serrat de les Garses, prop de la capella de Sant Vicenç del Castell que, documentada el 1035, és una construcció moderna.

El 1568 encara es feu una reunió, en el pati del castell, dels prohoms de la població, que acordaren d’imposar un impost sobre el gra i el vi per a poder construir una església nova, més gran.

Aquesta nova església parroquial, dedicada a Sant Vicenç, és documentada el 1580 i s’aixeca al poble de Castellbisbal, damunt un serrat proper al castell, terrassa sobre el Llobregat”.

Jordi Contijoch Boada, any 1997 / Generalitat de Catalunya

Sant Vicenç del Castell  o Ermita de Sant Vicenç és una església del municipi de Castellbisbal protegida com a bé cultural d’interès local.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació del Text : Ramon Solé

Fotografies : Ramon Solé

L’ermita de Sant Vicenç del castell de Castellbisbal

Ermita de Sant Vicenç de Castellbisbal. AGC, 2021

El popular diaca Sant Vicenç va néixer a Osca i va morir a València a les persecucions de Dioclecià. Va ser molt venerat a la Europa Cristiana, a Hispània ho va ser principalment a Osca, Saragossa i València. Jaume I el proclamà patró de la ciutat en conquistar aquesta ciutat.

L’advocació de l’ermita del castell de Castellbisbal (o Benviure) envers aquest màrtir indica uns orígens més antics dels que es poden confirmar, ja que l’únic que sabem és que el castell ja hi seria al segle X.

Les restes visibles del castell de Benviure o Castellbisbal són als fonament de l’ermita de Sant Vicenç. AGC, 2021

Aquesta primera església parroquial del terme, coneguda com “l’església vella del castell” va ser consagrada cap al 1051 pel llavors bisbe de Barcelona, Guislabert. Les rendes el terme parroquial són reflectides en una reparació d’escriptures de 1167, després d’un misteriós incendi, aquí trobem la primera referència de l’església de “sancti Vicentii de Castro Episcopalis” i d’altres llocs del terme que han de pagar delmes i primícies com Sant Quintí del Pedrerol.[1]

Portada del llibre de Mn. Albert Ruiz Elías, 1998. Parròquia de Castellbisbal.

De 1472 tenim el diari d’un rector on anota els moviments econòmics i altres esdeveniments de la parròquia del moment. Així sabem, per exemple que a les ermites de Sant Joan de Benviure, avui mig enrunada, i a la de “madona Santa Maria Magdalena”[2], desapareguda, es feien misses, com a la parroquial de Sant Vicenç on demana ser enterrat Antoni Esteve que testa el 1468.[3]

Sant Joan de Benviure al polígon industrial de Ca n’Estaper.

El 1553 Castellbisbal contava amb 26 focs o masies escampades pel terme, ja que els carrers i el nucli urbà no es formaren fins el segle XIX. El 1579 els seus prohoms decidiren al pati del castell, on es reunia el Consell, edificar una església nova a prop de la Rectoria, un lloc més poblat i on es disposava de pedra i aigua. El 1580 es dona llicència per construir-la amb un nou cementiri i per enderrocar l’església vella i traslladar ossos, retaules, altars, campanes i pedres que servirien per fer els fonaments. El poble havia d’aportar la ma d’obra i pagar els mestres. Es posà la primera pedra però la feina començà cinc anys després. En veure la dificultat de traginar la pedra de Montjuïc es decidí fer servir la de la pedrera de Campanyà. Quan la feina es fa feixuga es decidí que si algú no pot ajudar a traginar la pedra un dia hauria de pagar cinc sous.[4]

Pedrera de Can Campanyà. Foto: Mapes del Patrimoni de la Diputació de Barcelona.

Com veiem una església ben bé del poble. L’altar i el cementeri es beneeixen el set de desembre de 1600, aquell dia s’enterra a Bartomeu Llopart.

Uns anys més endavant els més vells del poble encara recordaven l’antiga església del castell i decidiren construir-la de nou, el 1643 es beneeix aquesta nova capella però o els materials no eren bons o un llamp, com ha passat en altres ocasions, la va enderrocar, el cert és que el 1772 es reedificà de nou després d’estar 60 anys derruïda. Es beneeix el vuit de maig de 1773 i es cantà un ofici de gràcies i sufragi dels difunts allí enterrats. A la guerra del francès va ser saquejada però no enrunada i el 1857 va ser restaurada. Malauradament el 1899 un llamp d’una forta tempesta causant un estat ruïnós. Al cap dels anys alguns propietaris decidiren reconstruir-la, començaren recaptant fons, però en veure lo migrat dels donatius, desestimaren la iniciativa, llavors la gent del poble va decidir tirar endavant el projecte únicament amb els seus recursos. Seguint les recomanacions del rector, es van reunir amb els que van fer el primer intent que rebutjaren la iniciativa, així és com les noves obres van quedar en mans dels considerats pobres. Es recolliren una gran quantitat de petits donatius en metàl·lic que els permeté amb una mica més d’esforç arribar a la quantitat necessària. Cal dir que tot i que els propietaris no participaren, excepte algú de nouvingut, sí ho feren els masovers que aportaren un jornal de peó cadascú.

Pou i bassa a l’entorn del castell, probablement dels segles XVII-XVIII. Foto: Ramon Solé

El Nadal de 1903-1904 va ser inaugurada aquesta nova església, que es va salvar de la crema de la Guerra del 1936 potser perquè s’hi va instal·lar en Manel flabiolari que es guanyava la vida fent tocar el flabiol a les festes i als viatgers. El 1939 es tornava a restaurar. Però en 1960 es torna a ensorrar una part del sostre en rebre els embats d’una nova tempesta sobre el turó de les Garces. De nou gràcies a la col·laboració popular, s’inaugurà un nou altar i un petit campanar d’espadanya en 1962 i s’inicià la nova etapa amb la celebració d’un casament.

Ermita de Sant Vicenç, postal antiga.

Encara en 1975 amb l’empenta dels parroquians s’arranjà el parc del castell i es construeix la font de la llibertat. Una nova tempesta, el 1983 va fer caure la campana fent una esquerda a l’absis que va ser restaurat i de nou el 1987 una tempesta va fer mal bé la creu i obligà a posar un parallamps.[5]

La font de la llibertat, al parc del castell, als peus de l’ermita de Sant Vicenç. AGC, 2021

I ara, ens preguntem, es tornarà a re-fer el patrimoni històric d’aquest com d’altres llocs propers?

El parc del castell de Castellbisbal, un bonic lloc per a passejar i cuidar. AGC, 2021.

Mª Àngels García-Carpintero Sánchez-Miguel, 11 d’agost de 2021

A Mn. Albert Ruiz Elías (1944-2018), que va saber recollir i transmetre una història interessant i amena sobre la gent del lloc on va viure durant un temps

———————————————————————————————————————————–

[1] Solé, Ramon (2021) Estimada Terra: “Ermita de Sant Quintí de Castellbisbal” https://estimadaterra.wordpress.com/2021/08/07/ermita-de-sant-quintin-de-castellbisbal/

[2] García-Carpintero, Mª Àngels (2021) Històries des de Bellvitge “El Castrum Episcopale abans dit Benviure”: https://historiasdebellvitge.wordpress.com/2021/08/04/castellbisbal-el-castrum-episcopale-abans-dit-benviure/

[3] Ruiz i Elias, Albert (1998) Notes històriques. Parròquia de Castellbisbal. Premi Mn. Josep Sanabre. Parròquia de Sant Vicenç de Castellbisbal, p. 40-50

[4] Ruiz i Elias, Albert (1998) o.c. p. 50-66

[5] Ruiz i Elias, Albert (1998) o.c. p. 119-149

Sant Vicenç de Falgons

Sant Vicenç de Falgons és l’església parroquial de Falgons del municipi de Sant Miquel de Campmajor, a la comarca del Pla de l’Estany.

Us passo la seva historia :

  • Les primeres notícies del lloc daten del 947.
  • L’església surt esmentada en les butlles d’Urbà II en 1096.
  • I tambe, Alexandre III en 1175.
  • L’any 1363 consta en una visita pastoral, que l’església es trobava amb deficiències importants a les cobertes.
  • Hi havia dos altars, un de Sant Miquel i l’altre dedicat Santa Maria.

Està situada al nucli de Falgons, sobre un turó, al costat d’un gran casal.

Es tracta d’un temple romànic format per una sola nau i una capçalera amb absis semicircular, que presenta una cornisa que ha quedat centrada en el mur pel sobre alçament del conjunt. La part original té paraments amb carreus ben tallats i la resta és de maçoneria.

Jordi Contijoch Boada / Generalitat de Catalunya

A l’interior, la nau és coberta amb volta de canó apuntada construïda amb plec de llibre i l’absis presenta quart de volta.

Jordi Contijoch Boada / Generalitat de Catalunya

A banda i banda de la nau s’hi afegiren capelles de planta quadrada i al segle XVIII el campanar de secció quadrada i teulada de dues vessants.

Jordi Contijoch Boada / Generalitat de Catalunya

 A la banda oest hi havia una porta dovellada d’arc de mig punt, que en la restauració fou incorporada a la banda sud, amb un porxo de protecció.

Sant Vicenç de Falgons és l’església parroquial de Falgons està inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dadews : Viquipèdia

Adaltació al Text i Fotografies : Ramon Solé – Arxiu Rasola

Església de Sant Vicenç de Besalú

Sant Vicenç de Besalú esta situada al carrer de Sant Vicenç i carrer de Safont de Besalú.

Us passo la seva historia :

  • És documentada ja el 977, en què el comte Miró Bonfill la cedeix a l’església de Santa Maria.
  • Si bé el seu origen és, doncs, anterior, l’edifici actual correspon a la tercera o quarta reedificació de l’església.
  • Feta probablement al pas dels segles XII al XIII, amb alguns elements ja característics del gòtic.
  • En una visita pastoral del 1420 se’ns diu que tenia nou altars.
  • En època gòtica es construí una capella adossada al costat nord.
  • A ponent d’aquesta s’edificà a inicis del segle XVIII
  • Va patir  l’incendi el 1936.
  • La capella dels Dolors, va ser enderrocada els anys 1960.
  • L’església de Sant Vicenç era originàriament la parròquia de Besalú, funció que ara comparteix amb l’església de l’antic monestir de Sant Pere

És un temple de tres naus amb creuer i tres absis semicirculars. La nau central és coberta amb volta seguida de canó apuntat i les laterals amb volta de quart de cercle, que se sostenen sobre grans pilars de secció quadrangular.

 Al mur de migdia s’obre una portada, d’arc rodó, d’un romànic tardà molt elaborat, amb decoració abundant als capitells i les arquivoltes. Al mur de ponent, o façana principal, s’obre un altre portal, força senzill, que ja podem qualificar de gòtic. És format per un arc de mig punt adovellat, emmarcat per un guardapols i dos parells de columnes amb capitells, de regust gòtic.

Damunt d’aquesta porta hi ha un finestral ogival, que conté un rosetó i quatre petits arcs rodons. La decoració de l’absis és encara romànica, amb arcuacions cegues sota un fris de dents de serra.

A la dreta de la façana s’aixeca el campanar, obra segurament del segle XVII, i format per un cos superior de planta octogonal, amb obertures d’arc de mig punt a quatre de les cares.

Sant Vicenç de Besalú és una església  declarada bé cultural d’interès nacional.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé – Arxiu Rasola

Sant Vicenç de Jonqueres de Sabadell

Avui us presento dos articles

L’ermita de Sant Vicenç de Jonqueres situada a prop de la ctra. de Sabadell a Prats de Lluçanès i a la llera dreta del riu Ripoll en el municipi de Sabadell.

Us passo la seva història:

  • De l’antiga església parroquial de Sant Vicenç de Jonqueres, situada als afores de la vila, a la banda nord, només en restaven alguns fragments (anys 90),  ja que ha experimentat nombroses modificacions al llarg del temps.
  • Es conserva també la porta d’accés al temple, del segle XVI, allindanada, amb la inscripció “2 abril 1574”.
  • Des de l’any 1995, l’antiga església s’ha convertit en la seu del Servei General d’Informació de Muntanya.

És un edifici de planta rectangular, d’una nau i dues capelles laterals, amb coberta de teula a dues vessants i campanar d’espadanya.

De l’edifici original resten les façanes nord i oest , amb el campanar de paret.

El conjunt està format per l’edifici de l’església, la rectoria adossada pel costat de ponent, la sagristia, el campanar i el clos del cementiri pel costat de llevant i migdia.

La rectoria la porten uns masovers i la planta baixa està destinada a un taller de restauració de mobles i a un restaurant.

Sant Vicenç de Jonqueres és una església catalogada com a monument del municipi de Sabadell  i inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades : Viquipèdia i Ajuntament de Sabadell

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Varis

Església de Sant Vicenç de Torelló

Avui us presento dos articles

L’Església esta situada en la Plaça Església, 1, de Sant Vicenç de Torelló.

Església es remunta al s.XI, per bé que des del segle X existeixen documents que fan referència al recinte religiós, on hi havia hagut un necròpolis d’inhumació i és possible que, al costat, un altre temple.

L’accés al campanar s’efectua des del prebisteri, a través d’un arc de mig punt. S’hi puja per una escala de cargol d’estructura metàl-lica.

L’any 1974 al temple va ser objecte d’una primera campanya de restauració, dirigida per l’arquitecte Camil Pallàs. Llavors es va restituir al campanar la seva forma original, i també van ser eliminats els enlluïts de l’interior de la nau romànica.

L’exterior està decorat amb arcs cecs a la manera llombarda i amb franges horitzontals en forma de dents de serra.

Les finestres del primer pis formen un arc rodó, mentre que de les plantes superiors són geminades, amb columnes i capitells llisos.

Per mes amplia informació podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Esgl%C3%A9sia_de_Sant_Vicen%C3%A7_de_Torell%C3%B3

L’Església de Sant Vicenç de Torelló és una obra amb elements romànics i barrocs de Sant Vicenç de Torelló inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades : Ajuntament de Sant Vicenç de Torelló i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé i Arxiu Rasola