Ermita de Sant Vicenç del Castell de Castellbisbal

L’Ermita de Sant Vicenç està situada en el Parc del Castell s/n, concretament en el Serrat de les Garses de Castellbisbal.

Us passo la seva historia :

  • Es creu que Castell Bisbal, anomenat en principi castell de Benviure (probablement el topònim de “Benviure” assenyala un antic eremitisme en el lloc), no pertanyé als bisbes de Barcelona fins a la fi del segle x, que és quan degué començar a anomenar-se episcopal. […]
  • Els senyors útils e Castellbisbal foren els Castellvell, però aquests mantenien castlans o feudataris a Castellbisbal, probablement del mateix tronc que els Castellvell, que primerament tenien com a cognom Bremon i, a partir de la segona meitat del segle XII, Castellbisbal, encara que possiblement eren una mateixa família.
  • Durant el segle XII es registraren moltes discòrdies mútues entre els Bremon o Castellbisbal, els bisbes i els habitants del terme, fins que el 1198, quan fou nomenat bisbe Ramon de Castellvell (fill i germà dels senyors de Castellvell), es feu una concòrdia.
  • El 1290, a conseqüència d’uns actes de bandolerisme del castlà de Castellbisbal, Bartomeu, contra la gent de Barcelona, fou destruïda la fortalesa per les milícies d’aquesta ciutat”.
  • Dalmau de Castellbisbal (que tenia el Castellbisbal en castlania dels Castellvell i aquests pel bisbe de Barcelona), que assistí el 1412 al Parlament de Casp, fou qui reconstruí el castell a finals del segle XV.
  • A la fi de la guerra contra Joan II, Castellbisbal passà a poder de Lluís de Requesens i de Soler.
  • L’any 2020 un veí de Castellbisbal va fer una cançó inspirada en aquest monument, anomenada Ermita. En aquesta parla de les festes que fan els joves al parc.
Restes del Castell

Al lloc que ocupava el castell roman una petita capella, que té per patró titular a Sant Vicenç. Es tracta d’una ermita rectangular amb absis poligonal i una nau.

La coberta és a dues vessants i té un campanar d’espadanya. La porta està emmarcada per un arc rebaixat amb dovelles i brancals de pedra.

Sobre ella s’ha escrit: “Les ruïnes del Castell Bisbal, fragments de la capella de Sant Vicenç, s’alcen damunt el serrat de les Garses, prop de la capella de Sant Vicenç del Castell que, documentada el 1035, és una construcció moderna.

El 1568 encara es feu una reunió, en el pati del castell, dels prohoms de la població, que acordaren d’imposar un impost sobre el gra i el vi per a poder construir una església nova, més gran.

Aquesta nova església parroquial, dedicada a Sant Vicenç, és documentada el 1580 i s’aixeca al poble de Castellbisbal, damunt un serrat proper al castell, terrassa sobre el Llobregat”.

Jordi Contijoch Boada, any 1997 / Generalitat de Catalunya

Sant Vicenç del Castell  o Ermita de Sant Vicenç és una església del municipi de Castellbisbal protegida com a bé cultural d’interès local.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació del Text : Ramon Solé

Fotografies : Ramon Solé

L’ermita de Sant Vicenç del castell de Castellbisbal

Ermita de Sant Vicenç de Castellbisbal. AGC, 2021

El popular diaca Sant Vicenç va néixer a Osca i va morir a València a les persecucions de Dioclecià. Va ser molt venerat a la Europa Cristiana, a Hispània ho va ser principalment a Osca, Saragossa i València. Jaume I el proclamà patró de la ciutat en conquistar aquesta ciutat.

L’advocació de l’ermita del castell de Castellbisbal (o Benviure) envers aquest màrtir indica uns orígens més antics dels que es poden confirmar, ja que l’únic que sabem és que el castell ja hi seria al segle X.

Les restes visibles del castell de Benviure o Castellbisbal són als fonament de l’ermita de Sant Vicenç. AGC, 2021

Aquesta primera església parroquial del terme, coneguda com “l’església vella del castell” va ser consagrada cap al 1051 pel llavors bisbe de Barcelona, Guislabert. Les rendes el terme parroquial són reflectides en una reparació d’escriptures de 1167, després d’un misteriós incendi, aquí trobem la primera referència de l’església de “sancti Vicentii de Castro Episcopalis” i d’altres llocs del terme que han de pagar delmes i primícies com Sant Quintí del Pedrerol.[1]

Portada del llibre de Mn. Albert Ruiz Elías, 1998. Parròquia de Castellbisbal.

De 1472 tenim el diari d’un rector on anota els moviments econòmics i altres esdeveniments de la parròquia del moment. Així sabem, per exemple que a les ermites de Sant Joan de Benviure, avui mig enrunada, i a la de “madona Santa Maria Magdalena”[2], desapareguda, es feien misses, com a la parroquial de Sant Vicenç on demana ser enterrat Antoni Esteve que testa el 1468.[3]

Sant Joan de Benviure al polígon industrial de Ca n’Estaper.

El 1553 Castellbisbal contava amb 26 focs o masies escampades pel terme, ja que els carrers i el nucli urbà no es formaren fins el segle XIX. El 1579 els seus prohoms decidiren al pati del castell, on es reunia el Consell, edificar una església nova a prop de la Rectoria, un lloc més poblat i on es disposava de pedra i aigua. El 1580 es dona llicència per construir-la amb un nou cementiri i per enderrocar l’església vella i traslladar ossos, retaules, altars, campanes i pedres que servirien per fer els fonaments. El poble havia d’aportar la ma d’obra i pagar els mestres. Es posà la primera pedra però la feina començà cinc anys després. En veure la dificultat de traginar la pedra de Montjuïc es decidí fer servir la de la pedrera de Campanyà. Quan la feina es fa feixuga es decidí que si algú no pot ajudar a traginar la pedra un dia hauria de pagar cinc sous.[4]

Pedrera de Can Campanyà. Foto: Mapes del Patrimoni de la Diputació de Barcelona.

Com veiem una església ben bé del poble. L’altar i el cementeri es beneeixen el set de desembre de 1600, aquell dia s’enterra a Bartomeu Llopart.

Uns anys més endavant els més vells del poble encara recordaven l’antiga església del castell i decidiren construir-la de nou, el 1643 es beneeix aquesta nova capella però o els materials no eren bons o un llamp, com ha passat en altres ocasions, la va enderrocar, el cert és que el 1772 es reedificà de nou després d’estar 60 anys derruïda. Es beneeix el vuit de maig de 1773 i es cantà un ofici de gràcies i sufragi dels difunts allí enterrats. A la guerra del francès va ser saquejada però no enrunada i el 1857 va ser restaurada. Malauradament el 1899 un llamp d’una forta tempesta causant un estat ruïnós. Al cap dels anys alguns propietaris decidiren reconstruir-la, començaren recaptant fons, però en veure lo migrat dels donatius, desestimaren la iniciativa, llavors la gent del poble va decidir tirar endavant el projecte únicament amb els seus recursos. Seguint les recomanacions del rector, es van reunir amb els que van fer el primer intent que rebutjaren la iniciativa, així és com les noves obres van quedar en mans dels considerats pobres. Es recolliren una gran quantitat de petits donatius en metàl·lic que els permeté amb una mica més d’esforç arribar a la quantitat necessària. Cal dir que tot i que els propietaris no participaren, excepte algú de nouvingut, sí ho feren els masovers que aportaren un jornal de peó cadascú.

Pou i bassa a l’entorn del castell, probablement dels segles XVII-XVIII. Foto: Ramon Solé

El Nadal de 1903-1904 va ser inaugurada aquesta nova església, que es va salvar de la crema de la Guerra del 1936 potser perquè s’hi va instal·lar en Manel flabiolari que es guanyava la vida fent tocar el flabiol a les festes i als viatgers. El 1939 es tornava a restaurar. Però en 1960 es torna a ensorrar una part del sostre en rebre els embats d’una nova tempesta sobre el turó de les Garces. De nou gràcies a la col·laboració popular, s’inaugurà un nou altar i un petit campanar d’espadanya en 1962 i s’inicià la nova etapa amb la celebració d’un casament.

Ermita de Sant Vicenç, postal antiga.

Encara en 1975 amb l’empenta dels parroquians s’arranjà el parc del castell i es construeix la font de la llibertat. Una nova tempesta, el 1983 va fer caure la campana fent una esquerda a l’absis que va ser restaurat i de nou el 1987 una tempesta va fer mal bé la creu i obligà a posar un parallamps.[5]

La font de la llibertat, al parc del castell, als peus de l’ermita de Sant Vicenç. AGC, 2021

I ara, ens preguntem, es tornarà a re-fer el patrimoni històric d’aquest com d’altres llocs propers?

El parc del castell de Castellbisbal, un bonic lloc per a passejar i cuidar. AGC, 2021.

Mª Àngels García-Carpintero Sánchez-Miguel, 11 d’agost de 2021

A Mn. Albert Ruiz Elías (1944-2018), que va saber recollir i transmetre una història interessant i amena sobre la gent del lloc on va viure durant un temps

———————————————————————————————————————————–

[1] Solé, Ramon (2021) Estimada Terra: “Ermita de Sant Quintí de Castellbisbal” https://estimadaterra.wordpress.com/2021/08/07/ermita-de-sant-quintin-de-castellbisbal/

[2] García-Carpintero, Mª Àngels (2021) Històries des de Bellvitge “El Castrum Episcopale abans dit Benviure”: https://historiasdebellvitge.wordpress.com/2021/08/04/castellbisbal-el-castrum-episcopale-abans-dit-benviure/

[3] Ruiz i Elias, Albert (1998) Notes històriques. Parròquia de Castellbisbal. Premi Mn. Josep Sanabre. Parròquia de Sant Vicenç de Castellbisbal, p. 40-50

[4] Ruiz i Elias, Albert (1998) o.c. p. 50-66

[5] Ruiz i Elias, Albert (1998) o.c. p. 119-149

Sant Vicenç de Falgons

Sant Vicenç de Falgons és l’església parroquial de Falgons del municipi de Sant Miquel de Campmajor, a la comarca del Pla de l’Estany.

Us passo la seva historia :

  • Les primeres notícies del lloc daten del 947.
  • L’església surt esmentada en les butlles d’Urbà II en 1096.
  • I tambe, Alexandre III en 1175.
  • L’any 1363 consta en una visita pastoral, que l’església es trobava amb deficiències importants a les cobertes.
  • Hi havia dos altars, un de Sant Miquel i l’altre dedicat Santa Maria.

Està situada al nucli de Falgons, sobre un turó, al costat d’un gran casal.

Es tracta d’un temple romànic format per una sola nau i una capçalera amb absis semicircular, que presenta una cornisa que ha quedat centrada en el mur pel sobre alçament del conjunt. La part original té paraments amb carreus ben tallats i la resta és de maçoneria.

Jordi Contijoch Boada / Generalitat de Catalunya

A l’interior, la nau és coberta amb volta de canó apuntada construïda amb plec de llibre i l’absis presenta quart de volta.

Jordi Contijoch Boada / Generalitat de Catalunya

A banda i banda de la nau s’hi afegiren capelles de planta quadrada i al segle XVIII el campanar de secció quadrada i teulada de dues vessants.

Jordi Contijoch Boada / Generalitat de Catalunya

 A la banda oest hi havia una porta dovellada d’arc de mig punt, que en la restauració fou incorporada a la banda sud, amb un porxo de protecció.

Sant Vicenç de Falgons és l’església parroquial de Falgons està inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dadews : Viquipèdia

Adaltació al Text i Fotografies : Ramon Solé – Arxiu Rasola

Església de Sant Vicenç de Besalú

Sant Vicenç de Besalú esta situada al carrer de Sant Vicenç i carrer de Safont de Besalú.

Us passo la seva historia :

  • És documentada ja el 977, en què el comte Miró Bonfill la cedeix a l’església de Santa Maria.
  • Si bé el seu origen és, doncs, anterior, l’edifici actual correspon a la tercera o quarta reedificació de l’església.
  • Feta probablement al pas dels segles XII al XIII, amb alguns elements ja característics del gòtic.
  • En una visita pastoral del 1420 se’ns diu que tenia nou altars.
  • En època gòtica es construí una capella adossada al costat nord.
  • A ponent d’aquesta s’edificà a inicis del segle XVIII
  • Va patir  l’incendi el 1936.
  • La capella dels Dolors, va ser enderrocada els anys 1960.
  • L’església de Sant Vicenç era originàriament la parròquia de Besalú, funció que ara comparteix amb l’església de l’antic monestir de Sant Pere

És un temple de tres naus amb creuer i tres absis semicirculars. La nau central és coberta amb volta seguida de canó apuntat i les laterals amb volta de quart de cercle, que se sostenen sobre grans pilars de secció quadrangular.

 Al mur de migdia s’obre una portada, d’arc rodó, d’un romànic tardà molt elaborat, amb decoració abundant als capitells i les arquivoltes. Al mur de ponent, o façana principal, s’obre un altre portal, força senzill, que ja podem qualificar de gòtic. És format per un arc de mig punt adovellat, emmarcat per un guardapols i dos parells de columnes amb capitells, de regust gòtic.

Damunt d’aquesta porta hi ha un finestral ogival, que conté un rosetó i quatre petits arcs rodons. La decoració de l’absis és encara romànica, amb arcuacions cegues sota un fris de dents de serra.

A la dreta de la façana s’aixeca el campanar, obra segurament del segle XVII, i format per un cos superior de planta octogonal, amb obertures d’arc de mig punt a quatre de les cares.

Sant Vicenç de Besalú és una església  declarada bé cultural d’interès nacional.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé – Arxiu Rasola

Sant Vicenç de Jonqueres de Sabadell

Avui us presento dos articles

L’ermita de Sant Vicenç de Jonqueres situada a prop de la ctra. de Sabadell a Prats de Lluçanès i a la llera dreta del riu Ripoll en el municipi de Sabadell.

Us passo la seva història:

  • De l’antiga església parroquial de Sant Vicenç de Jonqueres, situada als afores de la vila, a la banda nord, només en restaven alguns fragments (anys 90),  ja que ha experimentat nombroses modificacions al llarg del temps.
  • Es conserva també la porta d’accés al temple, del segle XVI, allindanada, amb la inscripció “2 abril 1574”.
  • Des de l’any 1995, l’antiga església s’ha convertit en la seu del Servei General d’Informació de Muntanya.

És un edifici de planta rectangular, d’una nau i dues capelles laterals, amb coberta de teula a dues vessants i campanar d’espadanya.

De l’edifici original resten les façanes nord i oest , amb el campanar de paret.

El conjunt està format per l’edifici de l’església, la rectoria adossada pel costat de ponent, la sagristia, el campanar i el clos del cementiri pel costat de llevant i migdia.

La rectoria la porten uns masovers i la planta baixa està destinada a un taller de restauració de mobles i a un restaurant.

Sant Vicenç de Jonqueres és una església catalogada com a monument del municipi de Sabadell  i inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades : Viquipèdia i Ajuntament de Sabadell

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Varis

Església de Sant Vicenç de Torelló

Avui us presento dos articles

L’Església esta situada en la Plaça Església, 1, de Sant Vicenç de Torelló.

Església es remunta al s.XI, per bé que des del segle X existeixen documents que fan referència al recinte religiós, on hi havia hagut un necròpolis d’inhumació i és possible que, al costat, un altre temple.

L’accés al campanar s’efectua des del prebisteri, a través d’un arc de mig punt. S’hi puja per una escala de cargol d’estructura metàl-lica.

L’any 1974 al temple va ser objecte d’una primera campanya de restauració, dirigida per l’arquitecte Camil Pallàs. Llavors es va restituir al campanar la seva forma original, i també van ser eliminats els enlluïts de l’interior de la nau romànica.

L’exterior està decorat amb arcs cecs a la manera llombarda i amb franges horitzontals en forma de dents de serra.

Les finestres del primer pis formen un arc rodó, mentre que de les plantes superiors són geminades, amb columnes i capitells llisos.

Per mes amplia informació podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Esgl%C3%A9sia_de_Sant_Vicen%C3%A7_de_Torell%C3%B3

L’Església de Sant Vicenç de Torelló és una obra amb elements romànics i barrocs de Sant Vicenç de Torelló inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades : Ajuntament de Sant Vicenç de Torelló i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé i Arxiu Rasola

Balneari dels Banys de Sant Vicenç

Avui us presento dos articles

Balneari dels Banys de Sant Vicenç estan situats en la carretera N-260, Km 214,5 en Els Banys de Sant Vicenç a Lleida.

Podem llegir a la seva Web :

“ … L’hotel – Balneari de Sant Vicenç està situat a l’indret d’una abundosa deu d’aigües termals usada des de temps antics, com ho prova l’esment d’uns banys en un document de l’any 965. La família Pal, oriünda de Bescaran i propietària del Mas de Sant Vicenç des de mitjan segle XVI, hi establí un hostal per als anants i vinents del camí ral de La Seu d’Urgell a Puigcerdà.

L’any 1775 Bartomeu Pal comprà el dret sobre les aigües termals i transformà l’hostal en balneari aixecant un gran edifici que anys després encara s’amplià més, al servei del qual s’aixecà una capella dedicada a la Mare de Déu del Remei.

Un seu descendent, Antoni Pal i Solé, emprengué la construcció d’un nou edifici dotat d’àmplies i modernes instal·lacions, inaugurat l’any 1870. Funcionà com a balneari fins al inici de la Guerra Civil de l’any 1936, en què fou incautat i convertit en hospital.

Acabada la guerra, es reprengué l’activitat a l’edifici antic, el qual la família Pal actual ha anat adaptant, sense perdre el seu caràcter, en un acollidor hotel-balneari familiar…”

Us passo l’enllaç del blog encos., on podeu veure una font del Balneari – Hotel de Sant Vicenç :

http://www.encos.cat/fonts/MostraFonts.php?IDprovi=1729

L’edifici de l’antic balneari esta a poca distancia del Hotel.

Us passo imatges d’antic Balneari :

Antiga Font de St. Vicente

Recull de dades : Balneari dels Banys de Sant Vicenç

Adaptació al Text, Imatges antigues : Ramon Solé – Arxiu Rasola

Ermita de Sant Vicenç del Bosc de Sant Cugat del Vallès

Per anar a l’Ermita de Sant Vicenç del Bosc, cal que us adreceu  per la Rambla de Ermita de Sant Vicenç del Bosc de Sant Cugat del Vallès, i en la Casa Beltrán us cal seguir les marques blanques i grogues del PR-C-38  que us portaran fins la Font i l’Ermita.

Runes de la masia de can Gordi

Us passo la seva historia :

  • L’Ermita de Sant Vicenç del Bosc és de l’Època Medieval aproximadament construïda en el Segle X.
  • Aquesta ermita era el centre de l’antiga vil·la de Cercèdol i estava situada en la vall de can Gordi (can Guàrdia de la Muntanya), la trobem citada a la documentació l’any 986.
  • A mitjans del segle XI, l’ermita ja s’havia constituït com a parròquia. Durant els dos segles següents va anar prenent importància. No és fins el 1347 que una donació per restaurar el sostre de la capella, fa que algú se’n cuidi regularment.
  • Amb la desamortització de l’any 1835 les imatges que si veneraven passaren a Sant Cugat del Vallès, mas pròxim a la vil·la, on sembla que es perderen.

L’any 1981 es va emprendre una campanya de neteja i recuperació de l’entorn, es van redescobrir les restes de dos murs, la base semicircular de l’absis i el sòl de la nau format per grans pedres de pissarra, també un fragment d’altar i un bloc de pedra fosca que podria ser una pica circular. El seu estat actual, es de ruïna.

Runes masia de can Gordi

A prop i al fondal del Torrent de can Gordi, hi ha la Font de Sant Vicenç.

 

Recull de dades : Can Borrell, Consorci del Parc Natural i altres

Adaptació al Text  : Ramon Solé

Fotografies : Fidel Rodríguez i Arxiu Rasola

Visitar : Els carrers antics i places de la Vila vella de Sarrià de Barcelona

Com molts del Barris de Barcelona, tenen una part antiga, que val molt la pena conèixer, on gaudir de racons i carrers, avui serà per la Vila vella de Serrià.

Sarrià amb els carrers estrets del vell barri, per on va passar i passejar el gran poeta J. V. Foix,

El nucli antic el constituïen l’església parroquial de Sant Vicenç i els terrenys que l’envoltaven, limitats per la riera de Gardenyes i la Riera Blanca.

El nucli del barri de Sarrià, és constituït per petites places i l’eix vertebrador del carrer Major, és un mirall perfecte de la història de Sarrià, on gairebé cada establiment, casa o edifici ens parla dels inicis de la que fou una de les viles més pròsperes del pla de Barcelona.

L’antiga vila va passà a formar part de Barcelona el 1921, l’última annexionada, és present en el carrer Major.

El traçat d’aquesta via, eix vertebrador del nucli antic, coincideix amb l’antic camí que unia Barcelona amb Sarrià, on hi ha les cases més antigues del barri.

A la plaça del Consell de la Vila s’hi aixeca l’antic edifici consistorial, avui seu del Districte.

Una vila d’essència rural que en el segle XIX va veure com el progrés la transformava en un espai de residència de menestrals i de burgesos catalans que hi instal·laven les seves torres d’estiueig.

Destaca Can Margenat , és una casa senyorial  ubicada al carrer Major de Sarrià, 97.

La plaça de Sant Vicenç, abans es deia plaça Unió o del Magre, on hi ha la Font de Sant Vicenç, es troba a l’encreuament dels carrers Mañé i Flaquer i Cornet.

Us passo l’historia de Sarrià – Sant Gervasi  :

https://ajuntament.barcelona.cat/sarria-santgervasi/ca/coneixeu-el-districte/la-historia

Ara us toca a vosaltres, anar i fer un passeig per Barri de Sarrià antic, deixeu se perdràs per el carrers i places…,

Dependrà de l’hora, hi ha mes o menys gent, mes ho mes soroll, però axó si, us recordarà a un poble amb moltes tendes i restaurants moderns,

i no deixeu de veure l’edifici de la pastisseria Foix, amb un petit escut, rellotge de sol

i aneu també, al mercat municipal.

Axó si, amb calma, sense corra per veure tots els detalls i fer alguna fotografia.

 

Recull de dades : Ajuntament de Barcelona, Viquipèdia i propi

Adaptació al Text, recull de Fotografies antigues i Fotografies : Ramon Solé

Església de Sant Vicenç de Tossa de Mar

L’Església de Sant Vicenç està situada en la Pl. de l’Església a Tossa de Mar.

No s’ha de confondre amb Església Vella de Sant Vicenç.

Us passo la seva historia :

  • La primera església de Sant Vicenç es va construir en un indret elevat de l’antiga vila de Tossa, on hi havia hagut el poblat ibèric i, més tard, la colònia romana. Al segle X va ser quan el temple va quedar subordinat al monestir de Ripoll, després que el comte Miró de Barcelona li fes donació de l’alou de Tossa.
  • Fins el segle XVIII (1755), no es construiria l’actual església de Sant Vicenç de Tossa de Mar, quan la població va sortir de les seves muralles i va anar-se assentant a la plana.
  • El nou temple es va consagrar al cap d’11 anys, el 1776, i es va fer una processó solemne per fer el trasllat simbòlic del culte de l’antiga a la nova parròquia.

Sant Vicenç de Tossa és un edifici de grans dimensions situat al mig de la Vila Nova de Tossa que es basa en una nau central i capelles laterals.

Està adossat a les actuals dependències de l’Ajuntament i del Consell Comarcal, amb les quals forma una illa de cases.

El disseny de la planta de l’església és d’arrel contrareformista (segles XVI-XVII) i va ser dirigida pels mestres de cases Josep Petit i Salvi Lliura, en dues etapes.

La nau central és molt voluminosa i a tot voltant hi ha diferents capelletes, cinc per banda, les quals estaven totes decorades amb retaules que es van cremar durant la Guerra Civil. Tant sols se’n va salvar un: el de la Puríssima.

Les parets presbiterals i la volta del temple estan decorades amb pintures murals.

La façana, d’estil barroc tardà, va ser alçada en pedra de Montjuïc (Barcelona), i sobre la porta d’entrada, destaca l’escut de la població i la imatge del sant patró.

Cal destacar, a més la gran devoció que genera a la gent del poble una imatge de Sant Sebastià. Aquesta devoció es referma cada any amb el vot de la vila quan els dies 20 i 21 de gener els feligresos fan una caminada fins a Santa Coloma de Farners per commemorar el fet que Sant Sebastià els salvés de la pesta.

Sant Vicenç de Tossa forma part de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Tossa de Mar i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé