Sant Pere de Vallhonesta de Sant Vicenç de Castellet (Bages)

Setmana dedicada a les Esglésies  de Catalunya

Sant Pere de Vallhonesta està situada a la banda de llevant del municipi, al vessant meridional de la vall del torrent de Rubió de Sant Vicenç de Castellet.

Us passo la seva història:

  • L’església era originàriament la parroquial de l’antic terme de Vallhonesta.
  • És una església que ha sofert diverses remodelacions: amb elements del segle XI, romànic llombard, ben apreciables a l’absis, i posteriors reformes del segle XII i segle XIII, quan s’hauria construir el campanar d’espadanya sobre el mur de ponent.
  • Després d’uns primers anys amb categoria parroquial, fins aproximadament al segle XIV o XV, passà a ser sufragània de l’església de Sant Vicenç de Castellbell.
  • A finals del segle XIX passà a ser sufragània de Sant Vicenç de Castellet.
  • El lloc de Vallhonesta està documentat des de l’any 1115 i els feudataris n’eren els Guàrdia de Montserrat.
  • El caràcter parroquial el deuria perdre després de la pesta negra de 1348.
  • L’any 1836 l’antic municipi de Vallhonesta fou annexat al municipi limítrof de Sant Vicenç de Castellet.
  • Els entesos també diuen que podria tractar-se d’una església inicialment preromànica, que tenia coberta de fusta.

L’orientació del temple és la típica del romànic, amb l’absis orientat a orient des d’on surt el sol i la nau amb accés des de migdia per gaudir de la millor exposició del sol.

L’edifici d’una sola nau amb l’absis a llevant decorat amb cinc grups d’arcs llombards cecs entre bandes i una finestra al mig d’arc de mig punt i doble esqueixada, cobert amb volta de quart d’esfera i sobrealçat a partir dels arcs llombards amb un aparell més petit.

L’element més singular és el campanar que es troba a ponent, format per quatre obertures molt esveltes situades en dos pisos en un mur que continua respecte al mur de l’església. Les quatre obertures són cobertes amb arcs de mig punt de petites dovelles.

En el mateix mur, a més dels forats de les bastides, hi ha unes espitllera central. Al mur de tramuntana hi ha l’afegitó d’una sagristia de l’època del barroc (segles XVII i XVIII), a la que s’accedeix a través d’una porta des del costat esquerre interior de l’absis. La volta interior, de canó, va ser revestida tardanament per altra volta recolzada sobre dos arcs de reforç adossats interiorment als murs de la nau, per això l’interior és força més estret que l’exterior.

La portalada s’obre al mur de migjorn, d’arc de mig punt adovellat, que va ser reoberta en la restauració entre 1952-55, tapant la porta tardana que s’obria al mur de ponent.

A la part final de l’església hi havia un cor modern al que s’accedia per una escala al costat de la porta. A l’interior hi havia dos altars laterals que van desaparèixer durant la Guerra Civil de 1936: un dedicat a la Verge del Roser i l’altre a Sant Josep.

L’interior conserva una antiga decoració de pintura de temes geomètrics o florals estilitzats, gairebé idèntiques a les del Marquet o Matadars, però que es van malmetre en ser decorada i pintada de nou el 1884.

Altres elements d’interès històric que es conserven són: l’ara de pedra de l’altar, una pica baptismal que està a l’exterior, i diferents lloses amb inscripcions de l’antic cementiri. També es conserva un sarcòfag de pedra romànic, així com la pedra de l’antic altar que es troba a l’interior de l’església.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació del Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Angels Garcia – Carpintero

Ermita de Santa Maria de Castellet de Sant Vicenç de Castellet (Bages)

Setmana dedicada a les Ermites, Esglésies rurals i Capelles

Santa Maria de Castellet és l’església que es troba dins el recinte del Castell de Castellet al costat mateix de la torre en el municipi de Sant Vicenç de Castellet.

Us passo la seva història:

L’església fou bastida probablement el segle XII, aprofitant segurament l’estructura d’un temple preromànic.

A. Daura / Generalitat de Catalunya

L’edifici primitiu preromànic fou abandonat i se’n construí un de nou, romànic.

X Oms – 2010 / Generalitat de Catalunya

L’edifici actual, adossada a la casa dels ermitans, conserva part de la primitiva edificació preromànica i gairebé la totalitat de l’obra romànica, la qual constitueix el primer cos, més ampli, construït el 1884.

Per a més informació us passo un enllaç :

https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-de-castellet

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Santa Maria de Matadars del Pont de Vilomara i Rocafort

Bones Festes per a totes i tots !!!

Santa Maria del Marquet  o de Matadars és una església preromànica és situada al costat de la Masia del Marquet  i a 1 km escàs del municipi del Pont de Vilomara i Rocafort per la carretera de Sant Vicenç de Castellet.

Us passo la seva historia:

  • El lloc i l’església de Matadars són coneguts documentalment des del 956, en què Ansulf cedí l’alou de “Matadarcs” amb les seves esglésies i altars al monestir de Santa Cecília de Montserrat. A mitjan segle xii, l’església és esmentada com a parròquia del bisbat de Vic, però perdé aquesta condició per manca de poblament. Centre d’una quadra (amb només tres famílies el segle XVI) propietat del monestir de Montserrat, passà a simple capella i després restà sense culte.
  • Documents antics
  • El 5 de gener del 955 es fa referència al terme de la vila de Matadarcus, situat a Néspola, denominació antiga de part del terme del Pont de Vilomara i Rocafort i també del de Mura, en un document de venda d’una vinya per part de Maria i els seus fills a Cesáreo, abat del monestir de Santa Cecília de Montserrat. Un any més tard, al 956, Ansulfo dona a l’abat Cesáreo unes terres del comtat de Manresa, prop del riu Llobregat, on hi ha la vila de Matadars, amb unes esglésies, altars i altres santuaris
  • Al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), procedent d’aquesta església, s’exposa la Mare de Déu de Matadars, una talla de la segona meitat del segle xii amb restes de policromia de 60 x 33 x 28 cm.
  • El 1950 es reconstrueix i s’obre al culte.
  • Amb el pas del temps. s’anirà malmetent altre cop fins al punt de què l’any 2003, davant el perill imminent d’esfondrament d’un exemplar únic del preromànic, es comença a restaurar d’una forma exhaustiva.

La capçalera, que correspon molt probablement a una primitiva església de tres naus, és força original i complexa. Està compartimentada en dos petits santuaris o absis de planta trapezoïdal (un de tercer, el de migdia, fou mutilat posteriorment) i un espai central, que constitueix el creuer, comunicats entre si mitjançant arcs de ferradura. El santuari central, constituït pròpiament en absis, sobresurt notablement dels laterals, que es disposen al flanc a manera de transsepte. Tot aquest sector és cobert amb voltes de canó. Al lloc que correspondria al creuer hi ha un cos sobresortint a manera de cimbori allargassat, sense cap connexió interna amb l’edifici.

L’element més destacat del conjunt són els dos arcs de ferradura que comuniquen l’absis central amb el creuer, i el creuer amb la nau. Són molt ultrapassats, amb encongiment manifest dels muntants i amb les pedres de l’arc disposades radialment. També són de ferradura els dos petits arcs que comuniquen el creuer amb les capelles laterals, i la finestra de l’absis principal.

La nau romànica, coberta amb volta de canó sobre dos arcs torals, és d’aparell més regular i escairat, i es va adaptar al segle xi a aquesta capçalera antiga, amb una notable desviació vers el NW. La façana de ponent té un portal de punt rodó, amb un senzill arc de pedres en disposició radial, una finestra en forma de creu al damunt i les restes d’una petita espadanya.

A l’interior, entre el darrer arc toral i la capçalera hi ha restes de pintures murals a la volta, formades per unes caselles dins les quals hi ha unes estilitzacions vegetals, molt semblants a les de Sant Pere de Vallhonesta (Sant Vicenç de Castellet), i que devien decorar tota la nau. La seva cronologia és discutida, però tot i que se les ha volgut fer contemporànies de la nau, semblen molt més tardanes.

Viquipedia

Santa Maria del Marquet és una obra del municipi del Pont de Vilomara i Rocafort declarada bé cultural d’interès nacional.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació del Text i Fotografies: Ramon Solé